Llocs de Catalunya

REFUGI ANTIAERI DEL SERRAL

SANTA MARGARIDA i ELS MONJOS - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Joan Comas i Borràs

Lloret de Mar 1913 - Tordera 1992

Major d'aviació cap del grup 24 de caces I-15 Xatos a la guerra d'Espanya

Primer alcalde democràtic de Tordera 1979 - 1983

1938 - 1939

En memòria de l'aviació republicana, defensora de la llibertat

El vesper de la gloriosa

Ruta del Vesper de la Gloriosa

Refugi del Serral

La construcció del refugi antiaeri del Serral fou paral·lela als treballs d'aplanament del camp d'aviació. L'interior del refugi es va bastir amb maó i el sostre amb volta de canó unint tres estances. Té dos accessos i un recorregut interior de 107 metres de boca a boca. Està protegit amb maó i ciment, i disposava d'instal·lació elèctrica, amb una capacitat pera 120 persones que era la quantitat aproximada de persones que es movien al voltant d'un camp d'aviació. Aquest refugi formava part del conjunt d'elements de defensa i de protecció del personal de l'aviació. Juntament amb el refugi del Serral se'n van construir prop d'una desena i un nombre de rases, la utilització de les quals només era efectiva en cas de metrallament.

Croquis del refugi del Serral

Extret del llibre La petita història. Crònica de la Guerra Civil a Vilafranca del Penedès d'Ernesto González.

Els bombardeigs

L'aeròdrom va ser bombardejat en dues ocasions, causant un total de 12 víctimes civils. El primer bombardeig fou el matí del 6 d'agost de 1938, i el segon es produí el 5 de novembre de 1938. Pocs dies abans de la marxa definitiva de l'aviació republicana del municipi, el 12 de gener de 1939, a primera hora del matí, l'aeròdrom va patir un metrallament protoganitjat per aparells de la Legió Còndor alemanya. L'atac agafà per sorpresa el personal de l'aviació i causà la mort del cap de mecànics de la 3ª esquadrilla de Mosques, tinent Manuel Castro.

Fotografia aeria del bombardeig del 6 d'agost de 1938 (US-ETRP)

A dos quarts de nou del matí, cins aparells de l'Aviació Legionària de les Balears, Savoies S-79 que volaven a una alçada de 4.500 metres, deixaren caure 40 bombes de 100 Kg i 20 de 20 Kg incendiàriesen el camp d'aviació, els seus voltants i sobre la població provocant la mort a quatre civils i ferides de mort al pilot republicà Agustín Domínguez.

Fotografia aèria del bombardeig del 5 de novembre de 1938 (ETRP - Archivo Histórico del Ejército del Aire)

L'aviació franquista realitzà una gran operaciócontra els aeròdroms republicans al Penedès i els de Valls, Reus i Pla de Cabra, amb l'objectiu d'eliminar les esquadrilles de Mosques i Xatos emplaçades als seus camps d'aviació. El bombardeig dels Monjos es va produir a dos quarts de dues del migdia i va ser protagonitzat per una desena d'avions Savoia S-79 de la 2ª brigada aèria (2ª esquadra Grups 3G28 i 4G28), provocant la mort de vuit civils i la baixa definitiva del cap de Grup 26 de Xatos, el capità Joan Comas Borràs, que va perdre una cama.

En record de les víctimes dels bombardeigs de la Guerra Civil (1936 - 1939)

El 6 d'agost de 1938, a dos quarts de deu del matí, el municipi de Santa Margarida i els Monjos patí un bombardeig de l'aviació franquista. Esclatà una bomba darrera Mas Catarro, hi moriren:

Josep Cusiné Montaner, 60 anys

Margarida Cusiné Mestres, 18 anys

Miquel Tutusaus Coral, 73 anys

Jaume Solé Moleres, 55 anys

El 5 de novembre de 1938, entre dotze i una del migdia, el municipi era de nou bombardejat per l'aviació franquista. Les bombes enfonsaren cases proepres a la Societat Margaridola i el Xiringuito, hi moriren:

Josep Mora Guasch, 55 anys

Palmira Castellví Figueres, 52 anys

Pere Quer Rabassa, 6 anys

Francesca Rabassa Pubill

Dolors Arnau Castany

Assumpció Palau Güell, 21 anys

Josepa Antolín Bernat, 7 anys

Cecilio Gómez Isidro, 10 anys

Festa de l'Aviació Republicana Santa Margarida i els Monjos, 16 de juliol de 2006

70è aniversari de l'inici de la Guerra Civil

75è aniversari de la proclamació de la República Espanyola

Espais de l’aviació republicana

Instal·lacions annexes

L’arribada d’una esquadrilla de caça a un aeròdrom comportava la presència d’un grup nombrós proper a les 100 persones, entre pilots, mecànics, armers, conductors, soldats, etc., a més de diversos vehicles: camions, cotxes, furgonetes, camionetes d’arrencament, etc. També s’hi afegia gent del poble que feia tasques de manteniment del camp, ajudants i cuineres.

Als voltants del camp hi havia tot un conjunt d’edificis que acomplien diverses funcions. Els únics que vivien al camp eren els soldats de vigilància que residien al Mas del Serral emprat com a caserna i el Mas Granell com a cos de guàrdia. Els pilots i mecànics s’allotjaven fora del municipi en masies properes com a la Giralda de l’Arboç i el Mas Queralt de Pacs.

Fotografia del camp, gener de 1939

Vista aèria del camp d’aviació dels Monjos realitzada per l’aviació alemanya poques hores després del darrer atac que va patir aquest camp i tres dies abans del seu abandonament el 15 de gener de 1939. La fotografia està realitzada a una altitud de 4.500 m., i s’hi observen unes anotacions indicant la situació d’avions, edificis i trinxeres de protecció. Es reprodueix el dors de la fotografia, amb les anotacions i la seva traducció.

Cada esquadrilla disposava de diverses camionetes emprades per engegar els motors dels avions, dels que s’havia eliminat la bateria elèctrica d’arrencament per tal d’alleugerar-los el pes.

Avió Tupolev SB-2 Katiuska

Fabricat per la Unió Soviètica, era el bombarder bimotor més ràpid del moment quan, a finals del mes d’octubre de 1936, debutava a Espanya. L’aparell estava construït amb estructura i revestiments metàl·lics i amb tren retràctil. Podia carregar uns 650 quilograms de bombes. La seva velocitat era de més de 400 km/h, el seu sostre d’altitud 8.500 metres i l’autonomia de 1.200 quilòmetres. Constava d’una tripulació de tres homes: pilot, observador i metrallador bombarder.

Avió Polikarpov I-15 Xato

Avió biplà amb un motor de 712 CV que li proporcionava una velocitat màxima de 360 km/h i una autonomia d’1h i 40 m. La seva envergadura era de 9,15 m. I la longitud de 6,30 m. Portava quatre metralladores que disparaven a través del motor. Les ales eren en forma de gavina i el seu gran motor radial li va valer el sobrenom de Xato. Els primers que arribaren a l’exèrcit de la República eren de fabricació soviètica, i posteriorment es van puntar i fabricar en diverses fàbriques catalanes, entre elles als Monjos. El Xato va ser l’avió més àgil i maniobrable de tota la guerra.

Avió Polikarpov I-16 Mosca

Va ser el primer monoplà modern que entrà en combat al món. Tenia un motor M-25 de 750 CV que li proporcionava una velocitat de més de 450 km/h, amb un sostre d’altitud als 5.000 m. Va ser l’aparell més nombrós de l’aviació republicana rebut de la URSS amb més de 270 avions al llarg de tota la guerra. Els primers models, tipus 5 i 6 portaven dues metralladores instal·lades a les ales, mentre que els tipus 10, arribats el 1938 en duien quatre, amb un motor més potent, motiu pel qual van ser coneguts com a Supermosques.

Aeròdrom dels Monjos

L’esdevenir de la guerra civil espanyola (1936 – 1939) va fer que al tombat de la primavera de 1938 el front de guerra s’apropés a Catalunya amb la progressiva ocupació franquista de l’Aragó.

L’aviació republicana concentrada en terres aragoneses va fer el salt cap a Catalunya, establint-se en els aeròdroms lleidatans. A inicis del mes d’abril de 1938 algunes esquadrilles de caça es desplaçaren als aeròdroms que es construïren a l’Alt Camp, el Penedès i l’Anoia. Des d’aquests camps van poder intervenir als fronts de l’Ebre i el Segre.

Plànol de l'aeròdrom dels Monjos

Silueta de l'antic camp d'aviació i la seva situació respecte els actuals terrenys, amb indicacions de les Masies del Serral i Mas Granell, caserna i centre comandament respectivament. Situació dels refugis i tallers de muntatge d'avions.

3ª esquadrilladel Grup 26 als Monjos, durant la batalla de l'Ebre.

De dreta a esquerre: Miguel Zambudio, Antonio Nieto Sandoval, Manuel Quirós, Álvaro Muñoz, Joaquim Tremosa Arnavat, X, Carreras, José Maria Hurtado, Diego Sánchez López, Tortajada, Esteban Corbalán, Briz. Assegut, Mario Cuesta.

Pilots de la 4ª esquadrilla del Grup 26 als Monjos, octubre de 1938

D'esquerra a dreta, drets: Emílio Ramírez (cap), Ramon Roldán, Alberto Martínez, Manuel López, Ernesto Marimón, Laureano Sapiña, Nicolás Pérez Buj i Josep Brufau. Acotxats Francisco del Amo, Riestra i Vicente Castillo.

Pilots de la 2ª i 3ª esquadrilles del Grup 26 al camp dels Monjos o a Sabanell

Drets i d'esquerra a dreta: Francesc Viñals, el tinent metge, Álvaro Muñoz, Joaquin Calvo, rafael Belda, el practicant de l'esquadrilla i Josep Brufau.

Ajaguts: Francisco Sagasti i Gómez. a més de dos no identificats.

**********************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-serral

Època: segle XX – any 1937

Descripció:

Refugi antiaeri excavat al subsòl en forma de galeria en baixada. Es bifurca en vàries galeries a uns 100 m de l'entrada, és feta amb maó manual i amb volta de canó i coberta de terra. La part més externa de la boca del refugi està semienrunada i tancada amb una reixa de ferro amb forrellat. A uns 300 m, en un camp adjacent, hi ha tres pous de ventilació amb xemeneies aèries amb brocal de mamposteria lligada amb morter de calç.

Història:

Construït durant la Guerra Civil Espanyola per a refugiar-se dels atacs aeris soferts per la proximitat del camp d'aviació dels Monjos i l'ús de la masia com a caserna, tallers i hangars per a l'aviació republicana, l'any 1937.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8213

https://refugisantiaerisdebarcelona.blogspot.com/2011/08/refugi-antiaeri-del-serral-als-monjos.html

https://danielsanchoparis.blogspot.com/2009/09/el-refugi-antiaeri-del-serral-de-santa.html

https://www.festacatalunya.cat/articles-mostra-3096-cat-ruta_dels_refugis_antiaeris_i_dels_avions_a_santa_margarida_i_els_monjos_.htm

https://radiotordera.cat/radio/114322/

**********************************************

ESGLÉSIA DE SANT GENÍS

PACS DEL PENEDÈS - L'ALT PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/2743

Època: segle XVII

Descripció:

L'església està situada al costat del cementiri, als afores del nucli urbà de Pacs. Consta d'una sola nau precedida per un cos poligonal. La coberta és de teula àrab a doble vessant. A l'interior trobem volta de creueria de sis arcs sobre mènsules i clau de volta a la capçalera. Destaquen les tres claus de volta amb les representacions de Sant Sadurní a l'altar major, la Mare de Déu i l'escut de les quatre barres dels comtes de Barcelona. La volta de la nau és d'aresta. Els capitells presenten decoració escultòrica S'accedeix a l'església mitjançant una escalinata que condueix a la portalada d'estil renaixentista. El portal és adovellat de punt rodó i està emmarcat per dues columnes toscanes que sustenten un frontó triangular amb cornisa motllurada. Aquest conté un relleu amb dos àngels enlairant un calze i la inscripció 1669. En el mur de tancament de la nau pròpiament hi ha una rosassa. Corona el conjunt de la façana un petit frontó quadrangular amb una creu de pedra al cim. El campanar situat al nord de la nau de l'església, d'una alçada de 14,2m, és de planta quadrada (3,75 x 3,75 m). Presenta una finestra i una gàrgola a cada cara, una d'elles geminada. La coberta és a quatre vessants amb teula vidriada de color verd amb una petita ornamentació de merlets esglaonats als angles. Acull dues campanes. En una de les quals porta la següent inscripció traduïda del llatí: "Any 1693. Jesús, Maria, Josep, Sant Genís pregueu per nosaltres". La del finestral nord amb una inscripció que en llatí diu: "1698, Jesús, Maria, Josep. Heus aquí la creu del Senyor, aneu-hi amb clams". Pica baptismal. Té forma de copa. No es conserva el peu que creiem que devia sostenir el vas de la pica i que acabaria de donar-li l'esmentada forma. El vas està dividit en dues parts: la superior de parets bastant convexes i la part inferior de parets còncaves i decoració agallonada. Té el brocal pla bastant escrostonat. A tres cm de la boca hi ha un bordó de mitja canya seguit d'un petit ressalt. A continuació segueix una secció llisa d'uns 20 cm ja un xic convexa que queda interrompuda per dos altres bordons un de molt petit ajuntat a un altre de 5 cm. En aquest punt s'inicia una zona de forta concavitat formada per 16 fragments agallonats rebuidats els quals arriben a la base del vas. A 3 cm del sòl hi ha un altre bordó d'uns 4 cm de gruix que parteix la superfície agallonada. Fou tallada d'un bloc de pedra calcària molt tova.

Notícies històriques:

Tot i que apareix esmentada l'any 991, l'església parroquial de Sant Genís de Pacs va ser construïda –a prop d'una vil·la romana- el segle XVII d'acord amb la inscripció que apareix a la façana (1669). En depenen la capella de Sant Pau i l'antiga parròquia de la Bleda. Pica baptismal. Aquesta pica fou trobada penjada en fer unes obres per tal d'engrandir l'església per la banda de l'actual entrada essent utilitzada des d'aleshores com a jardinera en un racó de l'atri. L'any 1984 fou recuperada i dipositada a l'interior de l'església parroquial, entrant a mà esquerra, dins del petit recinte dedicat a baptisteri i tancat per una reixa.