Església de Sant Vicenç de Falgons al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segle XI / XVIII.
Situada al nucli de Falgons,
sobre un turó, al costat d'un gran casal. Es tracta d'un temple romànic format
per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una
cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part
original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria. A
l'interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de
llibre i l'absis presenta quart de volta. A banda i banda de la nau s'hi
afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció
quadrada i teulada de dues vessants. A la banda oest hi havia una porta
dovellada d'arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda
sud, amb un porxo de protecció.
Notícies històriques:
Les primeres notícies del
lloc daten del947. L'església surt esmentada en les butlles d'Urbà II (1096) I
Alexandre III (1175).
L'any 1363 consta en una visita pastoral, que l'església es
trobava amb deficiències importants a les cobertes. Hi havia dos altars, un de
sant Miquel i l'altre dedicat santa Maria.
Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu:
La seva església parroquial de Sant Vicenç depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles, del qual era possessió ja l'any 1017.
Posteriorment va pertànyer al bisbe de Girona. Ès un edifici romànic modificat i ampliat al segle XVIII, l'absis es sobrealçat.
Té una pica baptismal ornada.
El segon diumenge de setembre s'hi celebra l'aplec de Sant Ferriol, l'acte central del qual és una cavalcada històrica que representa la donació d'una relíquia de Sant Ferriol a la parròquia de Falgons per part d'un baró de Cartellà.
que diu:
Església
romànica del primer terç del segle XII ampliada i modificada al XVIII. Consta
d'una nau coberta amb una volta de canó apuntat sobre arcs torals que es
recolzen en pilastres i en una imposta que recorre tota la base de la volta.
Els seus murs són de carreus mitjans, irregulars, força ben picats i escairats;
la volta està feta a base de la tècnica de plecs de llibre; està capçada per un
absis semicircular precedit d'un arc presbiteral en arc de mig punt; la nau fou
sobrealçada fet que permeté obrir un petit òcul sobre l'arc presbiteral; les
capelles laterals obertes al segle XVIII fan la impressió que el temple tingui
planta de creu grega en constituir-se com un fals transsepte. El portal es
troba obert al mur de migdia sota un porxo lateral.
Dimensions: 16'00 x 4'50 x 6'25 metres respectivament de
llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles fa
catorze metres.
Guarda una pica baptismal cilíndrica amb un peu robust i
relleus decoratius, segurament romànica.
Campanar del segle XVIII. Té la base gairebé quadrada (4'70 x
5'00 m) i està coronat per una minsa cornisa motllurada i una teulada a dos
vessants. Els seus murs són de paredat amb carreus a les cantoneres. La cel·la
queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt lleugerament rebaixat a la
cara sud; hi penja una campana. Des de la sagristia es pot accedir a una escala
d'obra que arriba fins a una estança alta; a la seva dreta segueix l'escala
fins a la cel·la.
Situació: sobre una capella lateral de l'ala dreta fent angle
al sud-est del temple, tocant a l'absis encarat a llevant.
Alçada: 11'84 metres.
Esveltesa: 2,3
que diu:
Les primeres notícies de Falgons daten de l'any 947, quan Gondofred va cedir a l'església de Santa Maria de Finestres una vinya en aquest indret. Del temple no trobem referències fins l'any 1096. Durant XI i XII Guillem Ademar de Porqueres tenia diversos drets sobre aquesta església, que va cedir al bisbe de Girona, Berenger de Llers, l'any 1157.
Fins l'any 1936 es veneraven les relíquias de Sant Ferriol, portades desde Itàlia per Galceran de Cartellà, virrei de Sicília.
L'església va ser construïda en el primer terç del segle XII. Està formada per una sola nau, a la que posteriorment se li van afegir dues capelles. La nau està coberta amb una volta apuntada, reforçada per arcs torals.
La nau està capçada a l'est per un absis semicircular, molt modificat en la seva part sud, a causa de la construcció d'una sagristia, avui derruïda.
En la part central s'obre una finestra d'una sola esqueixada, l'absis, com la resta del temple va ser sobrealçat. En el segle XVIII es va construir una torre de campanar sobre una de les capelles del mur sud. També es va construir un porxo en l'angle sud-oest, avui parcialment cegat amb una poca estètica de totxanes pintades de blanc, que protegeix la porta d'entrada, formada per un arc fet amb grans dovelles.
Malauradament el temple pateix greius deficiències d'estabilitat, ja que la capella sud s'està esquerdant cada cop més, com ho demostren els testimonis que hi ha en la paret. En l'interor del temple es conserva una interessant pica baptismal, decorada amb elements arquitectònics i geomètrics.
que diu:
Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d'un gran casal. Es tracta d'un temple
romànic format per una sola
nau i una capçalera amb
absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria. A l'interior, la nau és coberta amb
volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l'absis presenta quart de volta. A banda i banda de la nau s'hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants. A la banda oest hi havia una porta
dovellada d'
arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.
Rectoria.
Font de Sant Vicenç que es troba davant l'església.
