Blogs - pàgines - vincles

dilluns, 26 de juny del 2017

Església de Sant Dalmai
terme municipal de Vilobí d'Onyar - La Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa













Enllaç amb informació,descripció i fotos:
Època: Segles XV // XVII-XVIII.
L'església de Sant Dalmai es troba situada a l'extrem nord del nucli del mateix nom. Tot i ser d'origen romànic, l'edifici actual és el resultat de les reformes del segle XVI al XVIII.
El temple és de planta rectangular amb vessants a laterals. Destaca la façana d'època renaixentista restaurada al segle XVIII, amb coronament barroc mixtilini rematat per boles de pedra, segurament acabada l'any 1732, segons consta gravat en una llosa inserida a la paret superior. El portal d'accés, d'estil renaixentista, és rectangular de pedra i porta la data de 1590. Al capdamunt de la cornisa de la llinda hi ha una gran petxina amb la imatge del patró amb els atributs de bisbe en acció de beneir.
A l'interior la nau és coberta amb volta de canó de tres trams amb llunetes a la part del presbiteri. Als peus trobem el cor amb balustrada de pedra i a la capçalera l'absis carrat. Als laterals tres arcs de mig punt a banda i banda dónen accés a les capelles. Es conserva una capella dedicada a sant Llop que probablement correspon a la part més antiga de l'edifici primitiu. El parament és enguixat i pintat de blanc però deixa vista la pedra dels arcs i dels pilars, alguns dels quals porten inscrita la data de 16?? i el nom de "P. ALZEDAR".
El campanar adossat al mur de migdia és una torre de planta quadrada amb escala exterior adossada, amb dos nivells de finestres geminades d'arc de mig punt i coberta piramidal. Els angles i les obertures són de pedra, mentre que el parament és de maçoneria i és ben visible la utlització de la pedra negra del volcà de la Crosa.
Fins fa molts pocs anys es mantenia adossat a la part de la façana l'antic cementiri. Actualment s'ha traslladat i el lloc que ocupava s'ha arreglat com a jardí. Resten com a testimoni algunes làpides de pedra a l'entrada de l'església.
Al costat dret del temple hi ha un cos adossat longitudinal de planta rectangular i teulada a dues vessants que correspon al casal parroquial i porta la data de 1960. Totes les obertures són rectangulars. Aquesta edificació molt senzilla és feta de rajols i està parcialment arrebossada.

Notícies històriques:
L'any 1019 apareix l'església de Sant Dalmai esmentada com a "Sancti Dalmatii de Tornavels", en una dotació feta per a la canònica gironina. El 1185 una butlla del papa Luci III confirmava tots els drets que el monestir de Sant Salvador de Breda tenia sobre l'església parroquial de Sant Dalmai. L'any 1246 una altra butlla, del papa Innocenci IV, torna a citar l'església de Sant Dalmai com una possessió del monestir de Breda. L'any 1362 és consignada en el "Llibre Verd" de l'arxiu capitular de Girona.
Sant Dalmai pertanyia a Brunyola fins el 1910, moment en què va passar a Vilobí d'Onyar.
L'actual església data del 1590, i al segle XVIII fou restaurada. Es va fer al mateix moment que la rectoria situada a pocs metres. Sembla ser que mossèn Pere Alzedar en va ser el principal promotor i en va deixar constància gravant el seu nom en algunes de les pedres.
 










Altre enllaç amb informació,descripció i foto:
Una part diu:
L'actual retaule principal conté una imatge central del patró sant Dalmau bisbe, i de sant Joan Baptista i sant Antoni Abat al seu costat. Sant Dalmau hi té uns goigs dedicats.[2] També té uns goigs dedicats la Mare de Déu del Carme, que en la seva festivitat de l'any 1954 van ser beneïdes les noves campanes de l'església.


Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Periode; Segle XVI-XVII.
L'església parroquial de Sant Dalmai està documentada des de l'any 1019 (Sancti Dalmatii de Tornavels). A l'edat mitjana va pertànyer al monestir de Breda. L'edifici actual va ser construït l'any 1590 i va ser reformat el 1752 (hi ha un carreu inscrit amb aquesta data), època a la qual pertany la façana barroca.

L'edifici té planta rectangular, capçalera carrada i campanar de torre. El campanar té dos pisos amb dobles finestres de mig punt a cada cara i piràmide al coronament. La porta és de llinda recta (té gravada la data de 1590) i té un frontó en forma de petxina amb la imatge del sant.









Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:











Altres enllaços amb informació:
















































Església de Sant Martí de Taravaus
terme municipal de Vilanant - l'Alt Empordà

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
L'església de Sant Martí de Taravaus, avui terme de Vilanant, malgrat consta encara en un cartell – NAVATA- , és inaccessible si no coincideixes amb algun veí/na que visita el fossar, llegia que va ser consagrada el 17 de maig del 1321, encara que l'existència d'un temple advocat a San Martí, apareix documentat des de l’any 1279. Probablement, aquest primer temple fou reconstruït durant els primers anys del segle XIV. Segons l’ historiador Joan Badia Homs ( Palafrugell, 9.05.1941) , l'església de Taravaus demostra el llarg manteniment de les formes romàniques en l'arquitectura popular.

Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Època: Segle XIV.
L'església de Sant Martí és un edifici d'una sola nau amb absis semicircular. La façana d'accés, situada a ponent, es troba emblanquinada. Té la porta allindada, amb quatre arcs de mig punt en gradació decreixent. Al centre de la façana hi ha un òcul modern.
El campanar s'eleva a la banda nord; és de planta quadrada, amb obertures d'arc de mig punt i coberta de pavelló. La nau, també amagada per la calç, es cobreix amb volta apuntada i seguida pervivència d'un romànic tardà.

Notícies històriques:

L'església de Sant Martí de Taravaus va ser consagrada el 17 de maig del 1321, encara que l'existència d'un temple amb aquesta dedicació apareix documentada des del 1279. Probablement, aquest primer temple fou reconstruït durant els primers anys del segle XIV. Segons l'autor J. Badia, l'església de Taravaus demostra el llarg manteniment de les formes romàniques en l'arquitectura popular.











Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
No tenim cap constància de l'esxistència del temple anterior a l'any 1279. L'edifici actual va ser consagrat el 17 de maig de 1321, sota l'advocació de Sant Martí.
El temple té una sola nau, capçada a l'est per un absis semicircular, que s'obre per un simple plec en forma de gradació. La nau està coberta amb una volta e canóde perfil apuntat.
Malgart que es va construir en el segle XIV, segueix encara amb les formes constructives del romànic. Aquestes traces romàniques han quedat pràcticament ocultes per la construcció de capelles lateral, una sagristia, una torre de campanar i per el sobrealçament de la nau.
La portalada segueix les linies característiques de les portes de l'Empordà, la Garrotxa i el Rosselló. Està formada per tres arcs de mig punt adovellats i en gradació, que envolten un timpà llis i llinda.






Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
Consagrada l'any 1321, tot i que el seu origen és anterior ja que està documentada al darrer quart del segle XIII. El seu estil es pot considerar encara tributari del romànic. Consta d'una sola nau coberta amb volta de canó apuntada i capçada amb absis semicircular. Ha estat sobrealçada i modificada amb posterioritat, afegint-hi a més el campanar i la sagristia, això fa que la façana principal tingui un aspecte estrany i asimètric. La portalada presenta arquivoltes en degradació pròpies del romànic tardà.






Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
L'església parroquial de Sant Martí de Taravaus, romànica, és esmentada al darrer quart del segle XIII, però posteriorment degué ser reconstruïda, ja que fou consagrada el 17 de maig de 1321.La data demostra, com en altres llocs de la comarca, la llarga perduració de les formes romàniques i el retard en l'adopció del gòtic a l'arquitectura religiosa popular.L'edifici presenta tots els elements característics de l'etapa del romànic final al país: feta de carreuada, nau única amb absis semicircular, portada a ponent amb quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà; la volta de la nau és apuntada i seguida, i la del presbiteri té forma ametllada, amb l'arc triomfal apuntat.Hom hi afegí posteriorment la sagristia, el terrabastall damunt la nau i el campanar.



Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
que diu:
L'església parroquial de Sant Martí és del romànic tardà (segle XIII), tot i que posteriorment fou probablement restaurada. Consta d'una nau amb absis semicircular, una portada amb quatre arcs de mig punt en degradació, llinda i timpà. La volta de la nau és apuntada i seguida i la del presbiteri té forma ametllada, amb l'arc triomfal apuntat. S'hi afegí posteriorment la sagristia, el terrabastall damunt la nau i el campanar.





Altre enllaç amb informació i descripció: