Castell de Peralta
a Santa Susanna de Peralta - Forallac
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segles XI - XIV.
Té una torre de planta
rectangular i notables murs, obra dels segles XI al XIV. El castell s'aixecava
sobre un pujol rocós de poca elevació. La part més vistent encara és la Torre
de l´Homenatge, però es troba en molt mal estat. És de planta rectangular; només
conserva una de les voltes de canó -la inferior- de les dues que posseïa. Al
mur de ponent hi ha una porta adovellada a nivell de segona planta. El mur de
migdia s'ha enderrocat. La construcció és de carreu lligat amb morter. El
castell devia tenir una planta simple. Del recinte murat que encerclà la torre
els testimonis més evidents són a ponent on és manté en uns dos metres d'alt i
presenta una rastellera d'espitlleres. S'adossen dues masies tardanes i a la
part central del llenç hi ha un portal, també més tardà però probablement a
l'indret de l'entrada de la fortalesa, d'arc rebaixat. Altres restes molt
malmeses de la muralla són visibles als sectors S i N.
Notícies històriques:
Fortalesa. Documentada el
1395.
El lloc de Peralta és esmentat en un document de l´any 844 però referint-se a l´antiga cel·la de Sant Climent de Peralta que es trobava a uns kms. vers migdia del castell descrit. Consta que l´any 1017 el monestir de Banyoles tenia possessions a Petralta. L´inventari que féu aixecar l´any 1395 dels béns de la casa de Cruïlles-Peratallada la señora Elvira de Puigpardines, viuda de Gilabert de Cruïlles, començà amb l´enumeració de les jurisdiccions. Hi figura el "Castrum de Peralta cum suo honore" i, en altre lloc, el "Castrum sive locum de Peralta".
El lloc de Peralta és esmentat en un document de l´any 844 però referint-se a l´antiga cel·la de Sant Climent de Peralta que es trobava a uns kms. vers migdia del castell descrit. Consta que l´any 1017 el monestir de Banyoles tenia possessions a Petralta. L´inventari que féu aixecar l´any 1395 dels béns de la casa de Cruïlles-Peratallada la señora Elvira de Puigpardines, viuda de Gilabert de Cruïlles, començà amb l´enumeració de les jurisdiccions. Hi figura el "Castrum de Peralta cum suo honore" i, en altre lloc, el "Castrum sive locum de Peralta".
Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu:
Pertanyia als
senyors de Peratallada i podria pertànyer al segle XI. S'alça sobre un pujol
rocós poc enlairat, que domina una basta plana de conreu. La Torre de
l'Homenatge és la resta més notable que avui se'n conserva. Es tracta d'una
construcció de planta rectangular allargada. Es manté dempeus actualment en una
altura d'uns 12 metres. La torre tenia dues voltes de canó, construïdes amb
pedruscall, de les quals només es conserva la de la part baixa. En la façana occidental,
que donava al pati o albacar de la fortalesa, hi ha una petita porta d'arc de
mig punt, adovellada, a l'altura del pis de la torre. La dovella que forma la
clau de l'arc ha caigut. Hi ha restes de l'escala de pedra, exterior, adossada
al mur, que donava accés a aquesta obertura. El mur de llevant cau
perpendicularment sobre el caire del vessant del turó. Hi havia un finestral
del qual només resta un esvoranc. L'aparell de la torre és de petits carrerus
de pedra calcària, bastament escairats, sense allisar, que s'afilen
regularment. Les cantonades es van formar amb pedres més grans i més ben
treballades. Per la seva estructura, recorda la d'un altre castell que també va
ser possessió del senyors de Peratallada, com és el de la torre d'Esclanyà.
El castell era de planta molt simple. Hi han alguns rastres de recinte
mural, de forma rectangular. La torre, se suposa que quedava envoltada pels
murs, però no exactament al centre de la fortalesa, sinó molt a la vora del
sector de llevant de la muralla, tram que avui no es conserva en absolut. Els
vestigis més notables els trobem a la banda occidental on els murs es mantenien
en una alçada d'uns dos metres en tot el tram. Hi ha una restellera de
sageteres rectangulars de petita mida. Dues masies i la seves dependències (s.
XVII-XVIII) es van afegir a aquestes restes de fortificació. Podem veure també
altres vestigis, molt més escassos i malmesos, dels sectors nord i sud
d'aquesta muralla. En la part central del llenç de ponent hi ha el portal,
d'arc rebaixat, adovellat. L'aparell del recinte murat evidencia una etapa
constructiva força posterior a la torre. És de pedres de petita mida, sense
treballar, sembalnts al d'algunes fortificacions que considerem dels segles
XIV-XV. El portal és encara posterior.
Apareix anomenat per primer cop al testament d’Elvira de
Puigpardines l’any 1395,vídua de Gilabert de Cruïlles senyors de
Peratallada.Molt probablement es va construir al segle XIII o inicis del XIV.
Actualment es conserva una torre de planta rectangular i part de la
fortificació on encara es poden veure algunes espitlleres.
Se sap que entre els segles XVI i XVIII havia estat
propietat del Monestir de Santes Creus. Durant aquest període va perdre la seva
funció defensiva i es va convertir en una explotació agraria. Seccionada en
diferents habitatges el 1949 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada