Fortificacions de la guerra civil - trinxeres a Palafrugell
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Informació i descripció a:
que diu:
Dins del terme municipal de
Palafrugell es conserva la construcció d'un cota de defensa fixa, composada per
dues estructures amb l'objectiu de controlar l'accés des del mar al pla de
Palafrugell.
En la posició més avançada s'hi troben dos nius de metralladora connectats per una trinxera. El seu estat de conservació és, excepte l'entrada d'un d'ells, on ha cedit una paret de protecció. El creixement descontrolat de la vegetació cobreix, en alguns llocs aquestes construccions.
En un punt situat més a l'interior, concretament en el Puig-rodó, s'hi conserva un túnel excavat a la muntanya, amb una entrada encarada al sudoest i una altra al noroest, ambdues de mig punt i reforçades amb obra de rajola. En aquest túnel, tallat a la roca, s'obre un habitacle més ampli. L'estat de conservació és força bo, però els accessos s'han anat colgant rebaixant l'alçada de les entrades.
També es conserva, em aquesta estructura del Puig-rodó, la base de formigó que sostenia un tancament de filferros per protegir una trinxera. Aquest mur es conserva en la part sud sudoest de la muntanya, caldria un estudi més profund per determinar si va envoltar tot el puig en el moment de la seva construcció.
Davant de l'entrada encarada a sudoest i al nivell del mur de tancament s'obre un espai circular, probablement per ubicar-hi una bateria.
En un punt d'aquest mur hi ha gravades les lletres FAI.
En la posició més avançada s'hi troben dos nius de metralladora connectats per una trinxera. El seu estat de conservació és, excepte l'entrada d'un d'ells, on ha cedit una paret de protecció. El creixement descontrolat de la vegetació cobreix, en alguns llocs aquestes construccions.
En un punt situat més a l'interior, concretament en el Puig-rodó, s'hi conserva un túnel excavat a la muntanya, amb una entrada encarada al sudoest i una altra al noroest, ambdues de mig punt i reforçades amb obra de rajola. En aquest túnel, tallat a la roca, s'obre un habitacle més ampli. L'estat de conservació és força bo, però els accessos s'han anat colgant rebaixant l'alçada de les entrades.
També es conserva, em aquesta estructura del Puig-rodó, la base de formigó que sostenia un tancament de filferros per protegir una trinxera. Aquest mur es conserva en la part sud sudoest de la muntanya, caldria un estudi més profund per determinar si va envoltar tot el puig en el moment de la seva construcció.
Davant de l'entrada encarada a sudoest i al nivell del mur de tancament s'obre un espai circular, probablement per ubicar-hi una bateria.
En un punt d'aquest mur hi ha gravades les lletres FAI.
Notícies històriques:
Francesc Torres, antic membre de les brigades encarregades de les construccions refugis, trinxeres, i elements de defensa explica que després del bombardeig de Roses, l'octubre de 1936, per part del "Canarias" a Palafrugell. Vila majoritàriament progressista i d'esquerres, es produí una gran commoció i el pànic s'apoderà ben aviat de tothom. Immediatament s'iniciaren les tasques de fortificació i de defensa de la vila amb l'obertura d'anells i franges de trinxeres que dominaven tots els accessos procedents de les platges, amb nius de metralladores, búnquers i refugis antiaeris. Intervingueren en aquestes obres diverses persones empresonades per les seves idees polítiques.
A més de trinxeres defensives en ziga-zaga a diferents llocs de la vila (Camp d'en Prats, pati de l'escola Torres Jonama, els Tres Pins de Calella, etc) el senyor Francesc Torres ens informa personalment que es construí un refugi antiaeri al carrer Cases Noves, just davant de l'antiga fàbrica Torres Jonama. En aquesta fàbrica, que es col·lectivitzà per situar-hi el gremi de paletes, fusters. S'adaptà una sala per escolaritzar els nens refugiats de Palafrugell procedents de diversos llocs de l'estat Espanyol. El refugi antiaeri, situat al davant d'aquesta escola tenia dues entrades i un túnel d'evacuació. Es conservà fins la construcció de la urbanització de les Torretes.
Aquest va ser l'únic refugi construït expressament com a tal. En cas de perill d'un atac aeri, els llocs indicats a la població per a refugiar-se eren masos dels afores del casc urbà, i l'església, a la qual s'hi practicà una obertura en el mur per a facilitar l'accés.
Igualment se sap que algunes famílies s'havien fet refugis particulars, foradant soterranis a les seves cases. No hi ha constància que actualment se'n conservi cap.
Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu:
La Guerra Civil va començar
quan Palafrugell celebrava la seva Festa Major, de la que es varen anular els
darrers actes en prendre consciència de l’abast de la revolta. A partir
d’aquest moment una de les tasques va ser la construcció d’elements de
fortificació i defensa, refugis per a la població i un anell de trinxeres que
protegien especialment els accessos des de les platges. Per a aquestes feines,
a més de treballadors municipals i voluntaris, també es va fer treballar als
detinguts de la revolució.
De
totes aquestes construccions es conserven a l’Avinguda del Mar dos nuclis: dos
nius de metralladores a la zona més propera a Calella entre els quals encara
s’identifica una trinxera; i diversos elements defensius i un refugi a la zona
del Puig Rodó. El dissabte a les 17h recorrerem aquests elements que, poc a poc,
han quedat oblidats, fent l’exercici d’imaginar-nos com devien ser aquells
moments de revolta i por en mig d’un conflicte amb més de 300.000 morts i que
acabà amb quaranta anys de dictadura..
text amb fotos que diu:
LÍNIA DE DEFENSA DE LA COSTA PALAFRUGELLENCA (1936-1939)
Poc després de declarar-se l'estat de guerra a Espanya el juliol de 1936 a la vila de Palafrugell, es creà un Comitè del Front Popular, del qual formaven part les organitzacions obreres i republicanes, amb una estructura organitzada per milicians armats i identificats per un braçal vermell amb els segells de les organitzacions que integraven el Comitè Popular Antifeixista.
Ja des de els primers dies s'organitzaren controls rigorosos a les carreteres dels voltants i s'ocuparen els llocs estratègics de la població establint una guàrdia permanent a l'ajuntament. I un escamot de milicians amb un camió fent les rondes de vigilància de les poblacions marineres i de la costa.
Palafrugell era en aquells moments una destacada població de fabricació surera i disposava d'una industria auxiliar força especialitzada i de gran qualitat dedicada a la fabricació de maquinària per a l'elaboració de taps. Comptava en aquells moments amb tallers mecànics de maquinària especialitzada de molt alt nivell, com els tallers Trill, S.A., Corredor, Dellonder, i Gallart.
El diumenge dia 30 d'agost el Conseller de la Generalitat Josep Tarradellas vingué a Palafrugell i acompanyat de l'alcalde Martí Jordi Frigola i diversos dirigents polítics visitaren els tallers de Construccions mecàniques Trill on examinaren el material de guerra que allà fabricaven. Dos dies després una comissió d'obrers mecànics del taller es desplaçava a Barcelona amb les mostres dels projectils i espoletes que havien construït, per tal d'obtenir comandes per a la fabricació de material de guerra.
I els encàrrecs no deurien trigar en realitzar-se perquè el dia 14 de setembre una comissió de la Guàrdia Nacional Republicana visità els tallers Trill per examinar la planta de fabricació i constatar la qualitat dels models que es produïen en serie. El dictamen emès va ser qualificat d'un excel·lent i perfecte acabat de les peces.
La Comissió de la Indústria de Guerra va estendre els certificats de mobilitzats industrials als tallers de la vila, amb els números 964 a 986 als tallers Trill, els números 987 al 998 al tallers Corredor, els números 999 al 1009 als tallers Dellonder, i els números 1010 al 1029 als tallers Gallart. Tots ells s'agruparen en un organisme que es denominà Comitè Metal·lúrgic de Palafrugell a fi de facilitar les relacions amb el Comitè de Guerra, però, els tallers Corredor, Dellonder i Gallart s'agruparen en una col·lectivització única que portava el nom dels tres tallers.
Ja des de els primers dies s'organitzaren controls rigorosos a les carreteres dels voltants i s'ocuparen els llocs estratègics de la població establint una guàrdia permanent a l'ajuntament. I un escamot de milicians amb un camió fent les rondes de vigilància de les poblacions marineres i de la costa.
Palafrugell era en aquells moments una destacada població de fabricació surera i disposava d'una industria auxiliar força especialitzada i de gran qualitat dedicada a la fabricació de maquinària per a l'elaboració de taps. Comptava en aquells moments amb tallers mecànics de maquinària especialitzada de molt alt nivell, com els tallers Trill, S.A., Corredor, Dellonder, i Gallart.
El diumenge dia 30 d'agost el Conseller de la Generalitat Josep Tarradellas vingué a Palafrugell i acompanyat de l'alcalde Martí Jordi Frigola i diversos dirigents polítics visitaren els tallers de Construccions mecàniques Trill on examinaren el material de guerra que allà fabricaven. Dos dies després una comissió d'obrers mecànics del taller es desplaçava a Barcelona amb les mostres dels projectils i espoletes que havien construït, per tal d'obtenir comandes per a la fabricació de material de guerra.I els encàrrecs no deurien trigar en realitzar-se perquè el dia 14 de setembre una comissió de la Guàrdia Nacional Republicana visità els tallers Trill per examinar la planta de fabricació i constatar la qualitat dels models que es produïen en serie. El dictamen emès va ser qualificat d'un excel·lent i perfecte acabat de les peces.
La Comissió de la Indústria de Guerra va estendre els certificats de mobilitzats industrials als tallers de la vila, amb els números 964 a 986 als tallers Trill, els números 987 al 998 al tallers Corredor, els números 999 al 1009 als tallers Dellonder, i els números 1010 al 1029 als tallers Gallart. Tots ells s'agruparen en un organisme que es denominà Comitè Metal·lúrgic de Palafrugell a fi de facilitar les relacions amb el Comitè de Guerra, però, els tallers Corredor, Dellonder i Gallart s'agruparen en una col·lectivització única que portava el nom dels tres tallers.
La vila a partir de llavors es convertí en un possible objectiu de guerra i els comitès de defensa passiva locals creats per Decret de la Generalitat organitzaren una línia de defensa dels accessos a la costa amb característiques de primera línia de foc que s'emplaçaren en dos dels turons que dominen la carretera vella de Llafranc i Calella, en aquells moments l'única via asfaltada que es comunicava amb la marina.
El mesos d'octubre i novembre el creuer "Canarias" patrulla i s'ensenyoreix de la Costa de Girona, la matinada del dia 30 d'octubre bombardeja Roses i fa intents de desembarcament que son repel·lits. L'11 de novembre torna a bombardejar la població, i el 17 bombardeja Palamós.
El Puig-Rodon
Les trinxeres del Puig Rodon dominen àmpliament el Pla de les Alzinelles fins a Santa Margarida, i estan situades a uns quinze metres sobre el nivell del pla circumdant. Pensem que en els moments crítics del conflicte l'arbrat era molt més escadusser que ara o en tot cas es va netejar dels obstacles que impedissin una bona visibilitat del tram de carretera que es pretenia controlar.
La trinxera circumda tot el costat sud del turó i s'estén en una longitud aproximada d'uns cent vint metres.
Tan en l'inici com al final de la rasa existeixen unes zones explanades que podrien haver estat excavades per poder apropar el transport de persones i els materials amb vehicles motoritzats.
La línia de trinxera resta avui dia pràcticament colgada de terres, però son visibles encara les
peces prefabrica
des de formigó armat, d'1,50 m. de llargària, amb que es protegia la línia frontal de la línia defensiva, mostrant en la seva part superior unes àmplies espieres des d'on poder disparar amb la total protecció dels atrinxerats.
La planta de la trinxera segueix el traçat d'un arc de radi molt ample com si es tractés d'una corba de nivell mestra del turó. Aproximadament cada tram de deu metres de passadís de trinxera amb espitlleres de formigó el segueix un eixamplament arrodonit amb parets fetes de maó massís que s'avança cap al davant sobre línia de la trinxera a la manera dels glacis.
A uns quaranta metres d'iniciar-se la trinxera des del costat sud-oest, hi ha una de les entrades al refugi subterrani, excavat majoritàriament en un tipus de roca granular de duresa mitjana que facilita el treball en galeria, però que superades les dues galeries transversals interiors es converteix en un tipus de material rocós de naturalesa calcaria.
En planta el refugi segueix la tipologia estàndard d'aquestes defenses. S'inicia amb dos trams curts de galeria que formen un angle recte entre elles; tot seguit s'inicia la galeria principal de majors dimensions des de la qual arrenquen dues àmplies galeries transversals on s'hi estarien les persones o els acopis de material de guerra. A partir de la segona galeria, que te una curta contra galeria al costat esquerre, s'inicia una forta pujada excavada de
forma més barroera i poc curosa a la dura roca del turó fins arribar a l'exterior a l'altre costat del puig.
Les dues boques d'accés estan emmarcades amb llindes i arc de maó massis, dels quals el primer i principal està força colgat de terra i deixa a la vista escassament un forat d'un metre per noranta centímetres d'alçària. L'entrada secundària, en millors condicions, te una alçada d'1,36 per vuitanta centímetres d'ample.
Les galeries interiors, la central i les galeries transversals tenen a manera d'elements resistents uns arcs torals confeccionats amb maó massís o be amb formigó.
La línia de trinxera resta avui dia pràcticament colgada de terres, però son visibles encara les
peces prefabrica
des de formigó armat, d'1,50 m. de llargària, amb que es protegia la línia frontal de la línia defensiva, mostrant en la seva part superior unes àmplies espieres des d'on poder disparar amb la total protecció dels atrinxerats.La planta de la trinxera segueix el traçat d'un arc de radi molt ample com si es tractés d'una corba de nivell mestra del turó. Aproximadament cada tram de deu metres de passadís de trinxera amb espitlleres de formigó el segueix un eixamplament arrodonit amb parets fetes de maó massís que s'avança cap al davant sobre línia de la trinxera a la manera dels glacis.
A uns quaranta metres d'iniciar-se la trinxera des del costat sud-oest, hi ha una de les entrades al refugi subterrani, excavat majoritàriament en un tipus de roca granular de duresa mitjana que facilita el treball en galeria, però que superades les dues galeries transversals interiors es converteix en un tipus de material rocós de naturalesa calcaria.En planta el refugi segueix la tipologia estàndard d'aquestes defenses. S'inicia amb dos trams curts de galeria que formen un angle recte entre elles; tot seguit s'inicia la galeria principal de majors dimensions des de la qual arrenquen dues àmplies galeries transversals on s'hi estarien les persones o els acopis de material de guerra. A partir de la segona galeria, que te una curta contra galeria al costat esquerre, s'inicia una forta pujada excavada de
forma més barroera i poc curosa a la dura roca del turó fins arribar a l'exterior a l'altre costat del puig.Les dues boques d'accés estan emmarcades amb llindes i arc de maó massis, dels quals el primer i principal està força colgat de terra i deixa a la vista escassament un forat d'un metre per noranta centímetres d'alçària. L'entrada secundària, en millors condicions, te una alçada d'1,36 per vuitanta centímetres d'ample.
Les galeries interiors, la central i les galeries transversals tenen a manera d'elements resistents uns arcs torals confeccionats amb maó massís o be amb formigó.
El paratge de Coral
Les defenses del paratge de Coral consten d'una línia de trinxera d'excavació senzilla que uneix dues sòlides construccions de formigó bastides per a emplaçament de metralladores pesants, l'excavació del traçat de l'autovia que afecta una part del turó talla la prolongació de la trinxera cap a ponent on podria haver existit un tercer búnquer del qual no tenim cap constància que existís.
Els búnquers tenen unes dimensions exteriors de 3,75x 5,90 m amb tres espieres que cobreixen àmpliament tota la geografia al sud del turó. Des de la línia de trinxera surt un passadís
confeccionat amb totxos de formigó de 28x14x5 cm que protegeix l'entrada de les persones al búnquer. Els murs de l'edificació tenen uns noranta centímetres, i també estan confeccionats amb totxos de formigó de 28x20x14 cm; la tapa de coberta és una llosa de 20 centímetres al damunt de la qual s'acumula un massís de formigó que arriba a tenir en la seva part central uns vuitanta centímetres de gruix.
que diu:
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada