Església de Sant Ramón d'Ermedàs - Palafrugell
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
Llegia a la pàgina 200 de : http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a aquesta dedicada l’església.
Quan a l’antiguitat les noticies documentals provenen de les visites pastorals dels segles XVII-XIX.
Quan a l’advocació de l’església – que no ens sabien aclarir uns veïns de la contrada - segons un document inèdit de l’any 1790 era dedicada a Sant Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, Alt Penedès, 1180 - Barcelona, 1275) religiós dominic ; des de molt temps enrere però , es celebra la festa del veïnat per la diada de Ramon Nonat (Portell, 1204 - Cardona, 1240) religiós mercedari, demanaré a l’Arxiu Gavin quina és l’advocació a aquesta dedicada l’església.
El retaule i el mobiliari es cremaven el ens dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes, encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell).
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell).
La descripció tècnica ens diu que és un edifici d’una nau i capçalera semicircular, sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la
portada amb llinda monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc.
En el mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària de Girona.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella.
Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada.
L’indret era poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
Època: segle XVI.
L'església de Sant Ramon es
troba situada a l'esquerra del camí que va a Ermedàs des de Palafrugell. Es
tracta d'un edifici d'una sola nau amb absis semicircular i volta apuntada. La
coberta és de teula, a dues vessants. La portada, de tipus senzill, presenta
una porta rectangular amb una llinda emmarcada per una motllura guardapols, als
extrems de la qual hi ha mènsules decorades amb motius vegetals. Al damunt
d'aquesta obertura hi ha una petita fornícula d'arc de mig punt amb petits caps
humans en relleu i, més amunt encara, es troba un òcul de petites dimensions,
atrompetat i amb decoració calada.
A la part superior de l'església es conserven dues pilastres d'un campanar de cadireta.
A la part superior de l'església es conserven dues pilastres d'un campanar de cadireta.
Notícies històriques:
L'església de Sant Ramon és
un edifici del segle XVI, bastit en estil popular. Recentment ha estat objecte
d'una restauració.
Altre enllaç amb informació i descripció:
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf pàgina 219 i 220.
que diu:
Època: segles XVI - XVII.
Esglesiola d’una nau i capçalera semicircular, sense
diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. Coberta amb
volta apuntada, sense arc triomfal ni diferència de nivell de coberta que
senyali l’entrada al presbiteri. En el frontis hi ha la portada amb llinda
monolítica resseguida per un prominent guardapols que s’inicia en dues
fornícules que presenten decoració de tema vegetal en relleu. A cada costat de
la porta hi ha finestres enreixades, a sobre, fornícula en forma de petxina amb
un cap humà minúscul a cada costat. Petit rosetó amb decoració calada
tardo-gòtica. Façana rematada amb una espadanya de dos pilars sense arc. En el
mur meridional i al centre de la capçalera finestres de doble biaix:
exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma rectangular.
El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada, escairats amb
poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis són tallades de calcària
de Girona. Cal remarcar que la seva planta i algunes altres estructures són de
tradició romàtica metre altres detalls són pervivències de formes gótiques i
renaixentistes: rosetó, portada. L’indret era poblat en època romana: troballes
superficials als camps de l’entorn i fins a l’interior de la capella.
Notícies històriques:
Les notícies provenen de les visites pastorals dels
segles XVII-XIX. Segons un document inèdit del 1790 era dedicada a Sant Ramon
de Penyafort, però ja des de molt temps enrera es celebra la festa del veïnat
per la diada de Sant Ramon Nonat. El retaule i el mobiliari es cremà l’any
1936. El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en blau
gòtico-renaixentistes (mostres al Museu de Palafrugell).
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
Sant Ramon d'Ermedàs és una església del municipi de Palafrugell (Baix Empordà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
L'església de Sant Ramon està situada a l'esquerra del
camí que va a Ermedàs des de Palafrugell. Es tracta d'un edifici d'una sola nau amb absis semicircular,
sense diferenciació per mitjà de cantonada entre la dita nau i l’absis. La coberta amb volta
apuntada és de teula, a dues vessants, sense arc triomfal ni
diferència de nivell de coberta que senyali l’entrada al presbiteri. La
portada, de tipus senzill, presenta una porta rectangular
amb una llinda emmarcada
per una motllura guardapols,
als extrems de la qual hi ha mènsules decorades
amb motius vegetals. Al damunt d'aquesta obertura hi ha una petita fornícula d'arc
de mig punt amb petits caps humans en relleu i, més amunt encara, es troba un
òcul de petites dimensions, atrompetat i amb decoració calada, tardogòtica.[1]
La façana està rematada amb una espadanya de dos pilars
sense arc. En el mur meridional i al centre de la capçalera hi ha finestres de
doble biaix: exteriorment són d’arc de mig punt, però a l’interior tenen forma
rectangular. El parament és de carreus molt grans de granit de la contrada,
escairats amb poca cura i amb molt reble entremig. Les obertures del frontis
són tallades de calcària de Girona. Cal remarcar que la seva planta i algunes
altres estructures són de tradició romàtica metre altres detalls són
pervivències de formes gòtiques i renaixentistes: rosetó, portada. L’indret era
poblat en època romana: troballes superficials als camps de l’entorn i fins a
l’interior de la capella.
L'església de Sant Ramon és un
edifici del segle XVI, bastit en estil popular. Recentment ha estat objecte
d'una restauració.
Les notícies provenen de les visites pastorals dels segles
XVII-XIX. Segons un document inèdit del 1790 era dedicada a Sant Ramon de
Penyafort, però ja des de molt temps enrere se celebra la festa del
veïnat per la diada de Sant Ramon Nonat. El retaule i el mobiliari es
cremà l'any 1936. El presbiteri era decorat amb plafons de rajoles decorades en
blau gòtico-renaixentistes, mostres dels quals es troben al dipòsit del Museu del
Suro de Palafrugell.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos:
Foto d'autor i publicació desconegut.
Anys 30.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada