Església de Santa Maria Asumpta i Sant Vicenç de Salitja
al terme de Vilobí d'Onyar - La Selva
Fotos de Joan Dalmua Juscafresa
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos a:
Trobava en relació a
l’església de Salitja ; data del segle XVIII, i està construïda sobre una
església anterior, segurament romànica, el campanar data de l'any 1598 , i
pertanyia a l'església primitiva, la descripció tècnica ens diu que és un
edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és
d'estil barroc neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada
per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que
sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre
hi trobem un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i
l'òcul, es troben desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un
coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada
per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part
de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els
carreus ben escairats angulars vistos. A la part exterior de l'absis hi ha
encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data
inscrita de 1742. L'interior és d'una sola nau amb volta d'arc de mig punt de
quatre trams amb llunetes. A banda i banda hia ha les capelles amb altars i imatges força modernes, ja que els retaules originals van desaparèixer en l'incendi que es prodüia l'any 36, com a conseqüència de la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco, contra el govern de la II República Española, als que l'església catòlica donava suport.Dues de les
pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions
"DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les
dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda
l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta i la capçalera
poligonal de tres tramades conté un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la
Verge Maria. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració
geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de
pedra ben escairada vista. El campanar es troba adossat a la façana nord. És de
torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal.
La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos a:
Èpoques: segles XVI // XVIII // XX.
El temple actual data del
segle XVIII. Està construït sobre una església anterior, segurament romànica,
amb un campanar que data de l'any 1598 que ja pertanyia a l'església primitiva.
És un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi trobem un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i l'òcul, es troben desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els carreus ben escairats angulars vistos.
A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742.
L'interior és d'una sola nau amb volta d'arc de mig punt de quatre trams amb llunetes. A banda i banda hi ha les capelles amb altars i imatges força modernes, ja que els retaules originals van desaparèixer amb l'incendi de l'any 36. Dues de les pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions "DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta i la capçalera poligonal de tres tramades conté un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la Verge Maria. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de pedra ben escairada vista.
El campanar es troba adossat a la façana nord. És de torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543.
És un edifici de planta rectangular amb absis poligonal de tres cares. La façana és d'estil barroc neoclàssic i presenta una portalada d'arc carpanell emmarcada per dues pilastres i al capdamunt, una cornisa amb frontó semicircular que sosté una fornícula amb la imatge de la Verge protegida per un vidre. A sobre hi trobem un ull de bou. Cal remarcar que aquests elements, la portalada i l'òcul, es troben desplaçats cap a l'esquerra de l'eix central. La façana té un coronament mixtilini acabada amb una cornisa còncava-plana-còncava i rematada per boles de pedra. El parament és arrebossat i pintat d'ocre només en la part de la façana, la resta de la construcció deixa la pedra irregular del mur i els carreus ben escairats angulars vistos.
A la part exterior de l'absis hi ha encastat un medalló de pedra amb la imatge de la Verge del Roser i la data inscrita de 1742.
L'interior és d'una sola nau amb volta d'arc de mig punt de quatre trams amb llunetes. A banda i banda hi ha les capelles amb altars i imatges força modernes, ja que els retaules originals van desaparèixer amb l'incendi de l'any 36. Dues de les pilastres de pedra que sostenen la volta presenten les inscripcions "DOMINGO MARANJAS RECTOR 1740" i, una altra, la data de 1741. Les dues portes laterals que comuniquen amb la sagristia presenten a la llinda l'any 1742. Als peus s'alça el cor amb balustrada de fusta i la capçalera poligonal de tres tramades conté un retaule d'etil neoclàssic dedicat a la Verge Maria. El parament interior és enguixat i pintat policromat amb decoració geomètrica als arcs faixons. Els marcs de les portes i les pilastres són de pedra ben escairada vista.
El campanar es troba adossat a la façana nord. És de torre de planta quadrada amb obertures d'arc de mig punt i coberta piramidal. La porta interior d'accés al campanar porta inscrita la data de 1543.
Notícies històriques:
L'església parroquial de Santa Maria de Salitja,
coneguda popularment com a Mare de Déu de les Fonts, havia estat dependent del
monestir de Sant Salvador de Breda. És esmentada per primer cop l'any 1019, com
una possessió del castell de Brunyola. El 1185 una butlla del papa Luci III
confirmava, entre d'altres coses, tots els drets que el monestir de Breda tenia
a la parròquia de Santa Maria de Salitja. L'església apareix esmentada com a
"Ecclesia de Sancta Saligia" en un document del 1279, en el qual es
fa referència a les possessions del castell de Brunyola.
Del temple antic no en queda res. L'edifici actual és dels segles XVII-XVIII i està dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta.
Al 1936 va ser cremada, salvant-se només les parets exteriors. Es va reconstruir durant els anys 1939, 1943 i 1944.
Del temple antic no en queda res. L'edifici actual és dels segles XVII-XVIII i està dedicat a la Mare de Déu de l'Assumpta.
Al 1936 va ser cremada, salvant-se només les parets exteriors. Es va reconstruir durant els anys 1939, 1943 i 1944.
Altre enllaç amb informació,descripció i fotos a:
L'església parroquial de Salitja, dedicada a Santa Maria, està documentada des de l'any 1019. Depenia del monestir de Sant Salvador de Breda. L'edifici antic, del segle XIII, va ser substituït per un nou temple al segle XVIII (una pedra cantonera porta gravada la data de 1741). De l'edifici precedent en resta el campanar de torre, coronat amb una piràmide, obra de l'any 1598. La resta és una construcció de planta rectangular i capçalera poligonal. La façana té coronament mixtilini i un portal d'arc carpanell entre pilastres i frontó semicircular. L'eix de la portada i l'ull de bou no es correspon amb l'eix de simetria de la façana. L'església va ser cremada l'any 1936 i restaurada després de la Guerra.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
Altre enllaç amb informació,descripció i foto:
L’edifici
actual és del segle XVIII i està construït sobre una església anterior,
segurament romànica, que s’esmenta en documents del segle XIII. Segueix la
tipologia barroca de l’època. Una pedra cantonera porta gravada la data de
1741. Encastat en la paret de l’absis, un medalló amb la imatge de la verge del
Roser, ben segur reaprofitat d’alguna clau de volta. El campanar va ser
construït de nova planta l’any 1598, quan encara existia l’església primitiva.
Hi ha constància documental de quins varen ser els constructors del campanar,
de quina manera hi va col·laborar el poble i de quant va costar, en diners de
l’època.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada