Blogs - pàgines - vincles

dissabte, 31 de març del 2018

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA
Veïnat de Farreres - Flaçà - el Gironès

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Any 1567


Mare de Déu de l'Esperança, la imatge original està al Museu d'Art de Girona










Abans d'arribar al veïnat de Farreres trobem la Creu de Pedró.

Enllaç amb informació, descripció i fotos:

que diu:

Època: segle XVI
Descripció:
Edifici de planta rectangular, amb una sola nau i cobertura de teula a dues vessants. Façana principal arrebossada, amb carreus de pedra a les cantonades i rematada amb espadanya. La porta d'entrada està emmarcada amb carreus de pedra, té la llinda horitzontal, amb tres creus en relleu representant un calvari. Sobre aquesta porta hi ha una fornícula, amb un arc de mig punt, actualment buida.
La part baixa de la façana d’aquesta ermita és molt semblant a la de Sant Fermí, que és troba en el barri de la Colònia, al mateix municipi.

Notícies històriques:
Ermita construïda l'any 1567, segons consta a la llinda de la porta principal. És consagrada a la Mare de Déu de l'Esperança. L'any 1790 és va comprar una campana que va tocar fins l'any 1936. La festa a Ferreres és celebra el 18 de desembre de cada any, amb ofici a l'ermita i altres actes festius.


Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Farreres és un barri amb més granges que cases. Al centre del petit nucli, a la part més elevada, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança edificada en aquest indret al segle XVI tal com evidencia la data de 1567 que està esculpida a la llinda de la porta. És una ermita petita, rural, sòbriament decorada, d’una sola nau i culminada per un campanar de cadireta. Al seu interior hi ha una imatge gòtica de la Mare de Déu que es degué fer entorn del segle XV. Es tracta d’una verge feta d’alabastre policromat de gran bellesa que alguns autors l’han descrit com una gran joia del gòtic popular.
La festa de Farreres se celebra el 18 de desembre. Antigament hi havia una gran assistència, es feia un ofici solemne, ballades populars amb cobles de renom i era tradicional menjar-hi una torrada amb allioli. 
Altres enllaços amb informació:

























Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada