SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL COLL
Osor - La Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
El Santuari de la Mare de Déu
del Coll està situat a la banda nord de
les Guilleries, a 823 metres d'altura, en el coll que uneix els massissos de
Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas tradicional entre les
valls d'Osor i Susqueda. Això el converteix en un mirador excel•lent, des d'on
podem divisar l'embassament de Susqueda, els cingles del Far, la vall d'Osor,
el massís de Solterra i la serra de Santa Creu. Se situa al límit dels termes
de Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral són al
municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda. El Santuari està
estructurat en base tres elements físics: en primer lloc l'església. De l'antic
priorat benedictí resten algunes parets de la casa prioral i, sobretot,
l'edifici de l'església, conservat gairebé intacte. Es tracta d'una església
d'una sola nau rectangular d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un
absis semicircular. La nau no és perfectament rectangular, ja que es va tancant
des de ponent fins a trobar-se amb l'absis a llevant, després de perdre gairebé
1 metre d'amplada. Les façanes són llises, sense decoració escultural, llevat
del ràfec de tres fileres - la primera de rajola plana i les dues restants de
teula- que tanca la façana en la part superior. Al cim de la façana de ponent
hi ha un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el
nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tant sols un. Ara bé, en els
dos nivells no hi ha campanes. L'aparell és format per uns carreus no gaire
grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes. Pel
que fa als espais i acabats interiors, l'absis té una volta de quart d'esfera,
però una mica apuntada, i la nau, una volta igualment apuntada a la unió amb
l'absis. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a
l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a
l'edifici inicial de l'església.
A continuació, tenim una gran
construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal, es
tracta. de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una
teulada a dues aigües de vessants a laterals. Aquesta construcció està ubicada
sobre una plataforma aterrossada per tal de salvar les irregularitats del
terreny. La seva morfologia és bastant peculiar, com així ho acredita la part
frontal la qual està sensiblement repujada i ampliada. En la planta baixa
trobem dos portals d'arc de mig punt amb unes dovelles de mida mitjà ben
escairades i treballades. En els dos pisos superiors proliferen les obertures
rectangulars equipades amb llinda monolítica i muntants de pedra. En la façana
lateral esquerra, en la llinda d'una finestra podem apreciar la data de "1
6 7 2". Tanca la façana en la part superior un ràfec format per tres
fileres: la primera de rajola plana i la segona i la tercera de teula. Pel que
fa al tema dels materials combina els carreus no gaire grossos, però molt ben
desbastats i escairats, ubicats en les cantonades amb les pedres fragmentades i
els còdols units amb morter de calç. El tercer element en discòrdia és l'hostal
o restaurant, el qual ja no pertany a Osor sinó al terme de Susqueda. Es tracta
d'una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos
superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a
façana. Tanca la façana en la part superior un ràfec format per quatre fileres:
la primera de rajola plana, la segona de teula, la tercera de rajola plana i la
quarta de teula girada. En quant als materials, s'observa els blocs cantoners
de pedra lleugerament treballats i desbastats, mentre que la resta de la
construcció l'acapara els còdols i les pedres fragmentades lligades amb morter
de calç.
El Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat; l’any 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut, en quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral, entre 1878 i 1948 fou una parròquia rural, des d’aleshores i fins l’any 1968, se n'encarregaven els rectors de Susqueda, i fins a al dia d’avui h fan els d'Osor.
El Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat; l’any 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut, en quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral, entre 1878 i 1948 fou una parròquia rural, des d’aleshores i fins l’any 1968, se n'encarregaven els rectors de Susqueda, i fins a al dia d’avui h fan els d'Osor.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Estil:
romànic
Època:
segle XII
Descripció:
El santuari de la Mare de Déu del Coll està
situat a la banda nord de les Guilleries, a 823 metres d'alçada, en el coll que
uneix els massissos de Sant Benet i Sant Gregori, prop del Coll de Nafrè, pas
tradicional entre les valls d'Osor i Susqueda. Se situa al límit dels termes de
Susqueda i Osor de manera que l'església i l'antiga casa prioral, adossada a
ponent, són al municipi d'Osor i l'hostaleria i la plaça al de Susqueda.
El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El temple es conserva gairebé intacte. És d'una sola nau lleugerament trapezoïdal d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada al centre. La coberta de la nau és de volta de canó apuntada i la de l'absis de quart d'esfera ametllada. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església. També hi ha la primitiva porta d'accés avui reconvertida en un finestral amb vitralls. La façana de ponent presenta un portal de tres arcs en gradació, al sobre una finestra de doble esqueixada i com a coronament un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tan sols un.
L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes.
A continuació, tenim una gran construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal. Aquesta gran construcció, que es tractaria de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.
L'hostal és una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva una talla romànica de la Verge i el frontal d'altar del segle XII, considerat una obra cabdal de la pintura d'aquesta època, i del qual es pot veure una rèplica al temple.
El conjunt està format per l'església, la casa prioral i l'hostatgeria. El temple es conserva gairebé intacte. És d'una sola nau lleugerament trapezoïdal d'uns 20 metres de llarg, capçada a llevant per un absis semicircular amb finestra de doble esqueixada al centre. La coberta de la nau és de volta de canó apuntada i la de l'absis de quart d'esfera ametllada. En el mur sud, prop de l'absis, s'obre una porta posterior a l'edifici, que dóna a una sagristia, únic element afegit, l'any 1893, a l'edifici inicial de l'església. També hi ha la primitiva porta d'accés avui reconvertida en un finestral amb vitralls. La façana de ponent presenta un portal de tres arcs en gradació, al sobre una finestra de doble esqueixada i com a coronament un campanar d'espadanya, alt i pesant, amb dos nivells d'ulls: en el nivell inferior hi ha dos ulls i en el superior tan sols un.
L'aparell és format per uns carreus no gaire grossos, però molt ben tallats i escairats, amb unes juntes ben estretes.
A continuació, tenim una gran construcció de planta rectangular unida amb l'església per la part frontal. Aquesta gran construcció, que es tractaria de l'antiga casa prioral, consta de tres plantes i està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a laterals.
L'hostal és una construcció de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos superiors i que està coberta amb una teulada a dues aigües de vessants a façana.
Al Museu Episcopal de Vic es conserva una talla romànica de la Verge i el frontal d'altar del segle XII, considerat una obra cabdal de la pintura d'aquesta època, i del qual es pot veure una rèplica al temple.
Notícies històriques:
El primer temple que hi podia
haver hagut devia ser de final del segle IX, malgrat que el primer escrit que
es refereix a l'església de Santa Maria la situa als anys 1184 i 1187, quan
s'hi construí un priorat benedictí filial de l'abadia d'Amer, segons una butlla
del papa Climent III.
Al segle XV, el temple va decaure pels terratrèmols de 1427-1430, per la guerra contra Joan II i per les lluites remences.
Cap al 1480 fou abandonat.
Al segle XVI era regit per priors comendataris que no hi vivien i, el 1592, el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer.
El 1835, a causa de l'exclaustració, va extingir-se el monestir d'Amer i el títol prioral de Coll. Ara bé, des del segle XVII no residia cap monjo al Coll, i l'edifici s'havia arrendat a preveres o s'havia confiat a monjos beneficiats especials. Un any després de l'exclaustració, el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat. El 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut. En quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral.
Entre el 1878 i el 1948 fou una parròquia rural. Des de llavors i fins el 1968, se n'encarreguen, els rectors de Susqueda, i fins a l'actualitat els d'Osor.
Al segle XV, el temple va decaure pels terratrèmols de 1427-1430, per la guerra contra Joan II i per les lluites remences.
Cap al 1480 fou abandonat.
Al segle XVI era regit per priors comendataris que no hi vivien i, el 1592, el càrrec prioral del Coll s'uní a la dignitat abacial d'Amer.
El 1835, a causa de l'exclaustració, va extingir-se el monestir d'Amer i el títol prioral de Coll. Ara bé, des del segle XVII no residia cap monjo al Coll, i l'edifici s'havia arrendat a preveres o s'havia confiat a monjos beneficiats especials. Un any després de l'exclaustració, el Santuari i el casal prioral del Coll, foren utilitzats per les tropes carlines com a hospital, fet que provocà que fos incendiat. El 1846, a causa de la desamortització, el patrimoni del Coll fou malvenut. En quedà només l'església, l'hostal, l'hort i les runes de l'antiga casa prioral.
Entre el 1878 i el 1948 fou una parròquia rural. Des de llavors i fins el 1968, se n'encarreguen, els rectors de Susqueda, i fins a l'actualitat els d'Osor.
Altre enllaç amb informació i fotos:
Aquest Santuari es troba al bell mig de les Guilleries, solitari entre les valls d'Osor i de Susqueda. Va rebre el nom d'un coll natural de la serralada que des del Pla de les Arenes continua vers la Gavarra (1050 m.), el Coll de Querós (870 m.), la muntanya de Sant Benet (1.144 m.), que ateny 825 m.en l'indret del santuari, per baixar fins als 600 m. al Coll de Nafré, antic pas tradicional entre la vall d'Osor i Susqueda. D'aquí la serralada s'enfila fins a Sant Gregori (1.088 m.) i mor suaument sobre la planura d'Anglès, i la Cellera, entre el Ter i Osor.
La magnífica i sòbria església romànica que trobem avui, amb l'imponent campanar espadanya sobre la porta i l'absis encarat a ponent, fou edificada a finals del segle XII; és a dir ara fa més de 800 anys.
En aquestes mateixes dates s'estava construint l'església i el claustre de Santa Maria de Lluçà, i feia poc que s'havia consagrat, al Ripollès, l'església de Sant Esteve de Llanars i la del Monestir de Sant Pere de Camprodon. Totes elles, fetes amb pedres ben tallades i escairades i amb juntes fines, han arribat fins el nostres dies, i són magnifics exemplars dels tipus de construcció pròpia de la darrera fase del fecund període del romànic.
L'impuls per la construcció de l'església del Coll el donaren des del veí monestir de Santa Maria d'Amer, que era el propietari del lloc. Sabem, gràcies als historiadors i a la vella documentació, que l'església del Coll rebé donacions entre els anys 1184 i 1187, unes donacions que serviren per edificar l'església i per erigir una petita comunitat -un priorat- de monjos benedictins. Aquesta comunitat, que desaparegué sempre del monestir d'Amer, no passà mai de quatre o cinc monjos, i a poc s'anà extingint. Actualment l'esglesia de Santa Maria del Coll ès una parròquia i un entranyable santuari de la diòcesi de Vic.
Hi podeu admirar el que resta de l'antic retaule barroc dels segle XVII, obra d'Antoni Barnoya, i un vitrall contemporani de l'artista gironí, Domènec Fita, que tanca la porta de migjorn. Ornamenta l'altar una reproducció de l'antic frontal romànic que ara es troba al Museu Episcopal de Vic. Presideix la nau d'aquest temple la imatge de Santa Maria del Coll, que gaudeix de la veneració dels fidels de la contrada i de tots els devots que s'hi apropen. Acosteu-vos hi i pregueu-li amb confiança: Verge del Coll nomenada, mireu-nos amb pietat.
Altres enllaços amb informació, descripció i fotos:
La natura acompanya tot l'entorn del Santuari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada