CAPELLA DE SANTA MARIA DE MONTNEGRE
Quart - el Gironès
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Al panell informatiu hi diu:
Dins l’antic terme de la parroquia
de Sant Mateu de Montnegre, avui inclòs en el municipi de Quart, existeix un
veïnat amb personalitat propia: el “veïnat de Montnegre”, que va des del cim de
Montigalar i del Suro Robat fins a la riera Boscana i can Goi, a l’extrem més
oriental del terme. L’origen d’aquesta divisió territorial es remunta a l’edat
mitjana i té molt a veure amb l’existència, al seu centre, de la petita capella
románica de Santa Maria de Montnegre.
Vista de l'eslglésia, amb l'absis en primer terme.Autor:Consorci de les Gavarres
La capella de Santa Maria
L'any 1071, el senyor del Castell de Cervià, Gausfred Bastó, va donar al monestir de Sant Maria de Cervià "l'alodium Montisnigri cum ipsa ecclesia Sancte Marie que ibi est". Es tracta de la primera notícia documental de la capella de Santa Maria, que s'hauria construït benpoc abans: la datació de l'aparell dels murs romànics també és del segle XI. A inicis del segle XIV, l'edifici es degué reparar i millorar sensiblement: el 1314s'havien construït uns porxos - "porticos"- als costats de migdia i de ponent i el 1326 el bisbe va autoritzar la recaptació d'almoines i donatius pietosos per tal de poder comprar llibres, vestits, draps, llums i altres ornaments i reparar el teulat. No tenim notícia de més reformes fins a l'any 1928, en qué, després d'un gran incendi, la capella va haber de ser reconstruïda, tal com recorda la placa que hi ha a la façana:
El poble de Montnegre prega
pels bons germans
de tots els indrets de Catalunya
que l'empararen i reedificaren
després del gran incendi forestal
de l'any MCMXXVIII
Planta de l'església. Redibuixada a partir de Ramon Castells i Robert Vidal.
Catalunya romànica
La capella de Santa Maria no va ser mai la seu d'una parròquia, tot i que el 1210 s'esmenta la "parròquia de Sant Mateu i de Santa Maria".
De fet, el 1222 va quedar clar que els clergues de Sant Mateu hi exercien els drets parroquials i hi celebraven misses perquè "era fundata et hedificata infra limites parrochie Sancti Mathei de Montenigro".
Segons les visites pastorals dels anys 1314 i 1329, sembla que el rector de Sant Mateu hi havia de celebrar dues misses setmanals, mentre un monjo depenent del monestir de Cervià ho feia tres altres dies, però no se solien complir aquestes obligacions.
Els anys 1329, 1354 i 1409 hi hagueren més disputes entre uns i altres. La capella, doncs, anava deixant de servir als veïns del lloc fins que el 1488 va ser concedida a un donat, o ermità, que la conservava sense oferir-hi un culte religiós regular.
Imatge actual del cor de la capella. Autor: Consorci de les Gavarres
A part de ser un temple, la capella de Santa Maria de Montnegre ha estat el centre del veïnat de Montnegre, format per uns masos que depenien del Monestir de Cervià des del segle XIV i potser des d'abans: es tracta delsmasos Costa, Fabrella -l'actual Pujades-, Nadal, Oms, Paradina, Sàbat, Ullastres -avui can Riera- i Vila -avuican Cebrià-. A més, hi havia tres masos més al veïnat: el mas Coll -enrunat- i els masos Valls d'Amont i Valls d'Avall o Can Paiet. Els habitats d'aquestes cases haurien triat el cementiri de la capella de Montnegre, i no el de Sant Mateu, com a lloc de sepultura.
Però la capella, encerclada per un espai sagrat, també va atreure un celler del monestir de Cervià i cellers dels masos del terme. Al segle XIV, aquests cellers s'havien anat convertint en cases on s'havien instal·lat els fills cabalers dels masos: el 1314 hi vivien les famílies de Joan d'Om, Francesc sa Costa, Pere Mateu, Pere Cros, Cebrià Casanova, Guillem Bertran, Joan Salvador, Ramon Capellà i Maria Montaguda, i el 1356 només les d'Arnau Cros, Ramon Aulomar i Francesc Bertran, fills i nets d'alguns dels anteriors, perquè moltes altres cases havien tornat a mans dels habitants del masos Cebrià, Fabrella, Ullastres, Oms i Sàbat.
Al segle XVI només quedava una casa a la vella celllera de Santa Maria: la de Carles Cros, enmig de les runes de les cases pertanyents als masos Sàbat, Ullastres i Cebrià.
La tendència a l'abandó es va aturar al segle XVIII, perquè l'any 1744 dues famílies de jornalers s'havien establert a banda i banda de la capella: a migdia, Serafina Cassà, vídua de Miquel Vidal, ja vivia a l'actual ca l'Escolà i a tramuntana, Francesc Jaques va aixecar la casa de can Jaques; més tard, encara hi hagué una altre casa, can Pepus, propietat de la família Fabrellas, que es va cremar el 1928.
Text: Elvis Mallorquí
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XII -
XX
Descripció:
Edifici d'una sola nau coberta
amb volta de canó sostinguda per arcs formers i absis semicircular amb
finestres amb esplandit. Als peus hi ha el cor. El parament és emblanquinat i
pintat representant carreus. El mur exterior és d'aparell irregular. La façana
té dues obertures, una de forma de creu grega i l'altra d'arc de mig punt, i un
porxo adossat. El campanar és un cos cúbic amb obertures als quatre costats.
Notícies
històriques:
Documentalment la trobem el 1019
com a dotació de la canònica gironina. El 1064 és citada al testament de Ponci,
preceptor de l'església de Girona, i el 1372 en una venda feta pel rei Pere
III. A principis del segle XX s'incendià i l'any 1928 fou reconstruïda.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada