ERMITA DE SANT LLOP
Sant Dalmai - Vilobí d'Onyar - la Selva
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa (difícil de fer-les per el bosc que l'envolta)
Situada damunt del punt mes
alt de l’anell de projeccions del volcà de la Crosa, l’edificació de Sant Llop
es una de les construccions mes emblemàtiques de la zona. Els seus orígens es
podrien remuntar al segle IX o X, tot i que no se’n ha localitzat documentació
escrita fins el segle XIII. Sembla que originàriament, o si més no en
determinades èpoques, l’ermita estava dedicada a San Abdó i Sant Senén, i possiblement
va servir també com a guaita defensiva. Durant la Guerra del Francès, pels
volts de 1808, la imatge de Sant Llop fou traslladada a l’església de Sant
Dalmai, d’on va desaparèixer durant la guerra civil de 1936-39.
Des d’aleshores, mig enrunat,
Sanat Llop s’ha mantingut com a una edificació fantasmagòrica que domina tot el
pla de la Selva, des de Girona fins Hostalric. Només aquesta situació
privilegiada li va permetre tenir un breu període de tímida resurrecció a
finals del segle XIX, quan va formar part de la xarxa de telegrafia òptica de l’exercit.
D’aquesta època data el fossat defensiu i la torre de rajols bastida damunt de
l’espadanya.
Resulta il·lustratiu que
moltes de les torres de telegrafia òptica s’edifiquessin, al pla de la Selva,
damunt dels relleus volcànics (Hostalric, Sant Jordi a Maçanet, Puigsardina a
Riudarenes i Sant Llop). La raó no és altra que la visibilitat que es domina des
d’aquests turons aïllats enmig de la plana.
Sant Llop era considerat
protector dels pastors, ja que es creu que tenia la facultat d’espantar els
llops que atacaven els ramats.
Antigament hi havia la creença estesa que els llops
podien fer perdre la veu per impedir que algú que fos atacat per aquests
animals pogués demanar ajuda. Segurament per aquesta raó es considerava que
Sant Llop tenia també la facultat de guarir les malalties del coll i la gola.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Època: segles
XII-XIII // XIX
Descripció:
La capella de Sant Llop és a la part més septentrional del terme de Vilobí
d'Onyar, al costat sud-oest del cràter de la Crosa. Amb 225m d'altitud és el
punt més alt del terme. Es troba dins d'un bosc d'alzines sureres i roures a
tocar de la tanca metàl.lica de la propietat de Can Costa.
És un edifici de planta rectangular amb absis semicircular sense diferenciació, voltat per un ampli fossat atalussat d'uns 5 m d'amplada i 2,5 m de profunditat, amb parets de pedra irregular. La nau és coberta amb volta apuntada que conserva les impromtes de l'encanyissat, sobre murs de 80 cm de gruix. A l'exterior hi ha una plataforma semicircular al costat de ponent aixecada sobre el talús on, segons un estudi s'alçava la primitiva torre de defensa anterior a la capella. Els murs del temple tenen diferents obertures que possiblement no siguin originals. Hi ha restes de dues portes: una al mur de tramuntana, per on hi havia el mur que salvava el fossat, i l'altra, al mur de ponent. Actualment totes dues han perdut la pedra ben escairada que les emmarcava. També trobem tres obertures, dues d'espitlleres al mur de tramuntana i una finestra de doble esqueixada prop de la capçalera, al mur de migdia. El forat de la capçalera devia correspondre a una finestra de doble esqueixada.
Al mur de ponent hi ha les restes del que devia ser el campanar d'espadanya sobre el qual s'hi construí una estructura de rajol que per uns era un campanar bastit posteriorment i, per altres, era la torre de telegrafia òptica del segle XIX.
El parament interior havia estat arrebossat amb morter de calç del que avui només en queden algunes restes i, a l'exterior, sembla que sempre havia estat amb la pedra vista. La pedra utilitzada lògicament és la tosca provinent del mateix volcà de la Crosa on es troba emplaçada.
Hi ha restes d'una torre que formava part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona-La Jonquera.
La capella del Sant Llop actualment es troba en un estat de total abandó i en procés imparable d'enrunament.
És un edifici de planta rectangular amb absis semicircular sense diferenciació, voltat per un ampli fossat atalussat d'uns 5 m d'amplada i 2,5 m de profunditat, amb parets de pedra irregular. La nau és coberta amb volta apuntada que conserva les impromtes de l'encanyissat, sobre murs de 80 cm de gruix. A l'exterior hi ha una plataforma semicircular al costat de ponent aixecada sobre el talús on, segons un estudi s'alçava la primitiva torre de defensa anterior a la capella. Els murs del temple tenen diferents obertures que possiblement no siguin originals. Hi ha restes de dues portes: una al mur de tramuntana, per on hi havia el mur que salvava el fossat, i l'altra, al mur de ponent. Actualment totes dues han perdut la pedra ben escairada que les emmarcava. També trobem tres obertures, dues d'espitlleres al mur de tramuntana i una finestra de doble esqueixada prop de la capçalera, al mur de migdia. El forat de la capçalera devia correspondre a una finestra de doble esqueixada.
Al mur de ponent hi ha les restes del que devia ser el campanar d'espadanya sobre el qual s'hi construí una estructura de rajol que per uns era un campanar bastit posteriorment i, per altres, era la torre de telegrafia òptica del segle XIX.
El parament interior havia estat arrebossat amb morter de calç del que avui només en queden algunes restes i, a l'exterior, sembla que sempre havia estat amb la pedra vista. La pedra utilitzada lògicament és la tosca provinent del mateix volcà de la Crosa on es troba emplaçada.
Hi ha restes d'una torre que formava part de la línia militar de telegrafia òptica de Barcelona-La Jonquera.
La capella del Sant Llop actualment es troba en un estat de total abandó i en procés imparable d'enrunament.
Notícies històriques:
En un document de venda que Ramon
de Cabrera va fer a Berenguer de Gornau de l'any 1279, la contrucció pertanyia
al Castell de Brunyola.
Segons l'estudi realitzat per Lluís Solé i David Ortega, l'ermita de Sant Llop va ser primer una torre fortificada amb fossat a tot el vol i, posteriorment, s'hi va fer la capella. La la torre circular de la fortificació hauria desaparegut.
Però segons l'estudi de Joan Llinàs, Josep M. Llorens i Jordi Merino, l'origen primer era el de capella romànica i, ja en el segle XIX, entre 1848 i 1862, es realitza la reconversió en torre de telegrafia òptica militar. En aquest segon cas formaria part de la línia de telegrafia òptica militar de Barcelona a la Jonquera. La readaptació de la capella com a torre de comunicació va consistir en excavar el fossat que l'envolta, deixant una plataforma semicircular davant de la façana de ponent, obrir un nou accés al mur de tramuntana i, sobre la teulada, es construí una petita torre de rajol de planta quadrangular, aprofitant el campanar.
L'any 1875, durant la Tercera Guerra Carlina, l'Ajuntament de Vilobí d'Onyar va costejar les obres de fortificació.
Segons l'estudi realitzat per Lluís Solé i David Ortega, l'ermita de Sant Llop va ser primer una torre fortificada amb fossat a tot el vol i, posteriorment, s'hi va fer la capella. La la torre circular de la fortificació hauria desaparegut.
Però segons l'estudi de Joan Llinàs, Josep M. Llorens i Jordi Merino, l'origen primer era el de capella romànica i, ja en el segle XIX, entre 1848 i 1862, es realitza la reconversió en torre de telegrafia òptica militar. En aquest segon cas formaria part de la línia de telegrafia òptica militar de Barcelona a la Jonquera. La readaptació de la capella com a torre de comunicació va consistir en excavar el fossat que l'envolta, deixant una plataforma semicircular davant de la façana de ponent, obrir un nou accés al mur de tramuntana i, sobre la teulada, es construí una petita torre de rajol de planta quadrangular, aprofitant el campanar.
L'any 1875, durant la Tercera Guerra Carlina, l'Ajuntament de Vilobí d'Onyar va costejar les obres de fortificació.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
El document més antic on
apareix citat el temple de Sant Llop data de l’any 1279, quan Ramon de Cabrera
va vendre a Berenguer de Gornau el castell de Brunyola i les seves possessions,
entre les que es trobava aquest temple. La seva construcció és anterior a
aquesta data, si bé no s’ha pogut concretar. Algunes fonts parlesn del segle IX
o principis del X com a possible època de construcció d’un primer temple en
aquest indret. Tampoc està clar que el temple hagi estat sempre dedicat a Sant
Llop, doncs podria haver estat dedicat a Sant Abdó i Sant Senen en algunt
moment.
Degut a la seva ubicació, en
la part més alta del volcà de la Crosa, probablement va desenvolupar també
tasques defensives. Per aquest motiu, el 1808, durant la Guerra del Francès, es
va traslladar la imatge de Sant Llop a l’església de Sant Damià, per evitar que
fos destruïda. Malauradament aquesta acció només va endarrerir aquest acte
vandàlic, ja que fou destruïda durant la Guerra Civil. Durant la Guerra del Francès
el temple segurament va quedar molt malmès, ja que es va abandonar. Actualment
està parcialment enrunada i envoltada de vegetació.
La seva situació
privilegiada, dominant la plana de la Selva, va fer que l’exercit construís una
torre de telegrafia a finals del segle XIX sobre el mur oest del temple. Ès per
aquest motiu que es fortifica el temple, construint el fossar que l’envolta.
L’edifici té una sola nau
rectangular,capçada a l’est per un absis semicircular.
La Nau es cobreix amb una
volta apuntada, construïda amb pedres planes col·locades a mode de plec de
llibre i també s’observen restes de l’encanyisat.
Malauradament tres grans
forats amenacen la integritat de la volta.
La porta primitiva s’obria en
el mur oest. Posteriorment es va modificar, construint una gran obertura al seu
damunt, segurament vinculada amb l’accés a la torre de telegrafia.
També es va obrir una nova
porta en el mur de tramuntana, just en el punt on es podia creuar el fossar.
Altres enllaços amb informació i descripció:
http://unsalt.blogspot.com.es/2014/03/sant-llop-sant-dalmai-vilobi-donyar.html
http://unsalt.blogspot.com.es/2014/03/sant-llop-sant-dalmai-vilobi-donyar.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada