CENTRE AGRÍCOLA I SOCIAL
Fortià - l'Alt Empordà
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Descripció:
És un edifici
municipal destinat a usos festius i recreatius dels veïns de Fortià edificat
entre 1931 i 1932. La fàbrica és molt senzilla i només se'n pot destacar la
part superior de la façana acabada amb dos cossos formats per tres nivells i
coronada per dues esferes, que recorden dues fonts. Així com uns respiradors
ceràmics tradicionals. Actualment la façana combina els colors vermell i verd,
que substituïren el color groc pintat als anys noranta quan l'immoble va passar
a propietat municipal.
La construcció es divideix en dues
parts, cadascuna amb la seva teulada. La més gran, situada a l'est, està
formada per la sala gran i l'escenari, el qual conserva les motllures laterals.
La petita, a l'oest, construïda posteriorment, és d'una mida més petita i està
formada per la sala petita, el bar, els lavabos i el magatzem.
La construcció del "Centru"
va començar a donar forma a l'actual plaça, situada entre els dos nuclis
històrics, just al davant de l'era del mas de ca l'Amorós (XVI-XVII), de l'Escola Teresa de Pallejà (1932), i
diverses cases, entre elles l'enderrocada can Mundo, utilitzada com a centre de
proveïment d'aliments durant la Guerra Civil espanyola. La plaça va rebre el
nom de la Llibertat el maig de 1934.
Història:
Amb l'adveniment
de la Segona República molts pagesos van
aprofitar les noves condicions legals i socials republicanes per organitzar-se
i lluitar pels seus drets. A Fortià, l'any 1931 es va constituir el sindicat
Centre Agrícola Social de Fortià, que buscava defensar els interessos dels seus
associats davant dels terratinents i trobar solucions per millorar les
condicions econòmiques dels fruits que produïen.[1]
El mateix 1931 el sindicat adquirí un
solar a l'Era d'en Camperol per 1.000 pessetes i edificaren un edifici
construït pel constructor figuerenc Joaquim Camps Rigau, amb un pressupost de
10.300 pessetes que pagarien a terminis. Gran part de la construcció la
realitzaren els propis associats, que es van veure perjudicats per la caiguda
d'una gran part de l'edifici per una forta tramuntanada a mitjan del mes de
desembre del mateix any. La caiguda va ocasionar unes pèrdues de 5.000 pessetes.[2] Posteriorment
es va construir la zona del bar, que va edificar-se per sobre del nivell de la
sala gran. Es diferencien encara pels teulats independents que tenen i per la
decoració de la part superior de la façana, proporcionals a l'amplada de cada
una de les dues construccions. Des de 2015 ambdues sales ja estan en un sol
nivell.
Amb l'entrada de les tropes
franquistes, el local va ser confiscat per la Falange i els béns del sindicat
espoliats. Va ser utilitzat de magatzem pel Servicio Nacional del Trigo. El
1956 va passar a mans de la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos i
posteriorment, el 1976, a l'AISS. Tot i les lluites per recuperar el local per
part dels veïns espoliats,[3] el
1994 l'equipament va passar a ser de propietat municipal.
A banda dels balls, festes majors,
carnavals i altres festivitats, el "Centru" és i ha estat utilitzat
per a fer exposicions artístiques, representacions teatrals i musicals, tant
amateurs com professionals, com el concert de Lluís Llach i Grande el 26 de juliol de
1977, organitzat per l'associació juvenil del municipi.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
A començaments del segle XX, i d´acord amb la Llei del
1906, es varen constituir un nombre important de sindicats agrícoles a
Catalunya. A Fortià ja a l´any 1920 en funcionava un, segons Ferrer i Gironès.
Però fou en arribar la II República quan el cooperativisme agrari va prendre
molta embranzida.
Els estatuts del Centre Agrícola Social de Fortià, datats l´any 1931, tenen
com a finalitat primera la defensa i la millora de les necessitats i
aspiracions dels homes del camp, amb la vetlla dels contractes agraris dels
associats en contra de desnonaments arbitraris i la defensa del repartiment de
terres entre els camperols.
Era regit per una junta integrada per vuit membres electes cada dos anys.
La primera junta provisional fou presidida per Miquel Pla i els presidents, ja
elegits per votació, foren: Josep Jofra i Fajol 1931- 1933, 1934-1935, Joan
Cabrafiga i Solà 1933-1934, Josep Jacomet i Falgarona 1935-1936, Florenci Vidal
i Brugués 1937 i Salvador Cabrafiga i Solà 1937.
Adquiriren ja l´any 1931 un solar a l´Era d´en Camperol per 1.080 pessetes
i pagaren , en terminis, la construcció de l´edifici, obra del constructor de
Figueres Joaquim Camps i Rigau per 10.300 pessetes, amb l´esforç de tots els
afiliats, els quals hi col.laboraren físicament en les tragines dels materials
i en l´obertura dels fonaments. La col.laboració dels afiliats fou realment
important ja que una forta ventada al desembre del 1931 tirà a terra l´edifici
quasi acabat, de manera que es va haver de tornar a aixecar.
El primer any d´entrada en funcionament aprovaren unànimament en assemblea
l´emissió de 15.000 pessetes de deute en accions de 50 pessetes cada una amb un
interès del 4% anual, que s´havien de començar a pagar l´any 1936, per poder
iniciar les primeres activitats, l´estatge social i afrontar les primeres
despeses.
L´any 1933 s´aprovaren els estatuts de la Secció de Socors Mutus dins del
Centre Agrícola Social de Fortià per poder socórrer els socis en cas de
malaltia, tant amb l´assistència d´un metge i medecines com econòmicament amb
el cobrament d´un subsidi diari, amb excepció de les baixes laborals
ocasionades per “baralles, vicis i instints semblants”, com recull l´article
primer. S´havia de tenir bona salut en el moment d´inscriure´s. Servei de
vetlles de malalts. Signaren 59 socis l´aprovació d´aquests estatuts, majoria
més que absoluta. President: Joan Cabrafiga i secretari: Aureli Sala, Miquel
Pla també signa.
El llibre d´actes recull les activitats desenvolupades, totes elles amb un
bon esperit assembleista on es prenien les decisions amb el suport del resultat
de votacions. Algunes activitats portades a terme es concretaren en
l´assistència a assemblees de sindicats de Banyoles i Figueres (1933); la
coordinació entre tots per poder vendre la producció de cebes a fora (1934);
l´ingrés a la UGT com a central sindical (1936). Disposava de caixa de crèdit
amb la finalitat d´atorgar préstecs avantatjosos als petits pagesos, segons
Ferrer i Gironès.
Organitzaren sessions de ball tots els diumenges al local social
amenitzades amb la música d´un piano amb maneta i després amb una radiogramola.
També disposaven del servei de cafè i begudes.
Els socis fundadors foren 52, però aviat el nombre de caps de casa afiliats
superaren la setantena. La quota mensual a abonar era d´una pesseta.
L´última acta del Centre Agrícola Social de Fortià conservada porta la data
del juny del 1937. Fou incautat el 1939 per la Falange i espoliat dels seus
béns, atesa la col.laboració que aquesta cooperativa agrària havia tingut amb
les institucions republicanes i el seu marcat caràcter col.lectivista. El 1956
va passar a la Hermandad Sindical de Labradores i Ganaderos, i amb un altre
decret del 1976 va ser assignat a l´AISS. L´any 1994 va passar a ser propietat
municipal.
No té el relleu d´èpoques passades, però sí que s´intenta utilitzar de
forma permanent no només a les festes majors, carnavals, dinar de germanor amb
els de Terraube, alguna quina pels volts de Nadal i Reis, etc. sinó que la sala
es cedeix gratuïtament als que vulguin portar a terme una activitat cultural,
social o esportiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada