Blogs - pàgines - vincles

dijous, 31 de gener del 2019

FONT DE SANT FRANCESC
MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa










Enllaç amb informació:

que diu:
Descripció:
La Font de Sant Francesc és una font situada a la Plaça de Sant Francesc, prop del carrer Major. Té un cos quadrat on hi brolla l’aigua per quatre canelles, damunt del qual hi ha un esvelt obelisc sostingut per quatre boles.
Ressenya històrica:
El creixement poblacional de la vila va provocar que el subministrament d’aigua fos insuficient. Per solucionar el problema de l’escassetat d’aigua accessible, el 1828 es proposà la construcció de dues fonts més als extrems de la població: una a la plaça del convent de Sant Francesc i l’altra al Raval, amb sengles abeuradors i rentadors. Per passar del projecte a la realitat, es nomenà una Junta de Notables. 
No va tardar gaire a sorgir el pensament que la de Sant Francesc era massa allunyada i que seria millor emplaçar la font a Sant Miquel, sense pensar que Sant Miquel havia estat un antic cementiri. En fer unes cates i trobar ossos humans, es retornà al planejament inicial de fer la nova font a Sant Francesc, font que s’inaugurà el dia 2 de febrer de 1829.
El 1834 es van col·locar als voltants de la font sis pilars amb cadenes de ferro per evitar l’entrada de les cavalleries. El 1927, la font s’ubicà al centre i es van suprimir els pilars i l’abeurador en reformar la plaça. L’any 1955, en motiu de l’arranjament definitiu de la plaça, la font s’ha tornat a moure  per apropar-la més al carrer Major i s’ha eliminat l’elevació que tenia la plaça anteriorment.

Altre enllaç amb informació:

que diu:
Època: segle XIX
Descripció:
Font realitzada en pedra, de quatre canelles. De figura esvelta, està formada per un cos que fa de base i per una estructura superior que s'hi recolza sobre quatre boles. Aquesta part, de forma triangular, està decorada per un escut coronat i encapçalada per la figura d'un vas.
Notícies històriques:
Aquesta font es pot datar entre els anys 1850-1860. correspon a una època de grans construccions a la ciutat i a l'eixamplament urbà. Per aquest motiu la font està rodejada per una balustrada de pedra que forma una plaça al costat de l'Església de Sant Francesc.



***********************************************************************************













FONT DEL RAVAL DE SANTA ANNA
MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
És una elegant font d’estil neoclàssic de dues canelles.
Ressenya històrica:
El creixement poblacional de la vila va provocar que el subministrament d’aigua fos insuficient. Per solucionar el problema de l’escassetat d’aigua accessible, el 1828 es proposà la construcció de dues fonts més als extrems de la població: una a la plaça del convent de Sant Francesc i l’altra al Raval, amb sengles abeuradors i rentadors. Per passar del projecte a la realitat, es nomenà una Junta de Notables. Malgrat les despeses originades per la construcció de la font de Sant Francesc, el projecte inicial continuà quan el mateix 1829 van començar les tasques de conducció de l’aigua cap a la Font del Raval aprofitant les arcades que ja la portaven a la Serra. La font es bastí amb la contribució de l’Ajuntament de la Guàrdia dels Prats ja que els seus habitants també n’eren beneficiaris. Després de superar diversitat de problemes econòmics, finalment el juliol de 1832 ja estava enllestida aquesta nova fon de dues canelles situada a la pujada del baluard. Més tard, la font va ser moguda uns metres respecte al seu emplaçament original i l’any 1929 s’alçà una paret per resguardar del vent a qui anés a buscar aigua.

Altre enllaç amb informació:

que diu: 

Època: segle XIX
Descripció:
Font encara en ús, de línies ondulades i gran interès per la decoració. El cos té forma de càntir i està encapçalat per un escut. Darrera hi ha un frontó circular que es recolza sobre una petita estructura tancada i decorada amb volutes.

************************************************************************************










FONT DE LA FRUITA
MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç amb informació:

que diu:
Descripció:
La Font de la Fruita és una font d’una sola canella fixada en una estructura quadrangular de pedra esculpida que sosté una bola al capdemunt. A sota de la canella hi ha una pica de pedra on cau l’aigua sobrant.
Darrera de la font hi ha una superfície enrajolada emmarcada per maons. A les rajoles hi ha com elements decoratius raïms, gerros, altres fruites, vegetals i l’escut de Montblanc al centre de la part superior. Les rajoles actuals estan fetes com una imitació que recorda les tradicionals rajoles valencianes.
Ressenya històrica:
La Font de la Fruita es va fer per substituir la Font de la Vila (situada entre el portal de Bové i el portell del Dissabte o de la Tresona). Es situaria a la Placeta del Riber i no va ser inaugurada fins a l’agost de 1923. L’antiga Font de la Fruita era més gran que l’actual, tenia una canella i estava guarnida amb rajoles amb elements decoratius de raïms, vegetals, l’escut de Montblanc i altres temes relacionats. La vistositat de les rajoles valencianes va fer que es fixés el topònim i renom de Font de la Fruita. El 1950, l’antiga Font de la Fruita va ser enderrrocada i canviada per una altre de nova, que és l’actual, que ocupava menor espai i era de menys categoria. El juny de 1951, aquesta font va ser situada a les escales del carrer Pere Deguí i el 1987 va percebre certes millores en urbanitzar-se la plaça que era el seu entorn.

Altre enllaç amb informació:

que diu:
Autor: Matias Solé Maseras (Montblanc 21 de setembre de 1934)
Descripció:
Font, possiblement del segle XIX, aprofitada i reconstruïda amb un afegit del segle XX realitzat en rajoles. La font primitiva consta d'una peça de pedra, de figura senzilla i nua.
Notícies històriques:
Reconstruïda l'any 1981 segons el projecte de M. Solé i realització al Mas de l'Era de Senan.





dimecres, 30 de gener del 2019

ANTIGA HOSPEDERIA DE SANT FRANCESC
MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Llinda amb la data 1779


Enllaç amb informació i descripció:

que diu:
Època: segle XVIII
Descripció:
Situat davant del portal de sant Francesc fora del recinte de les muralles.
Edifici de planta rectangular i tres pisos amb un pati interior, molt transformat pel canvi d'usos i la parcel·lació d'espais.
Restes de l'esgrafiat barroc a la façana principal, portal principal d'accés amb arc rebaixat i a sobre d'aquest hi ha una finestra amb una llinda inscrita i la data 1779.





MONUMENT X ANIVERSARI GEGANTERS DE LILLA
LILLA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Enllaç amb informació de la colla gegantera:

L’associació gegantera de Lilla es va formar oficialment a finals de 2015.
Anteriorment amb el nom de “Seguici Popular de Lilla” portava més de cinc anys sortint a la festa major d’estiu.
La colla, està formada, entre adults i nens, per més de setanta-cinc socis.


Els gegants estan representats pel rei Pau I i la reina Violette a més de la geganta romana Aurelia.
A destacar també tenim una Mulasseta de nom Hortensia i Aligueta que es diu Alilla.
Tots ells van acompanyats per vint capgrossos de diferents mesures.
Cal destacar els cinc “Cavallets” que porten els més petits de la colla.




FONT D'EN GUÀRDIES
PRENAFETA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç amb informació:

que diu:
És una font que sembla abandonada i que no tingui utilitat actualment. És una font molt senzilla on l’aigua rajava des de dos forats fets a la paret de ciment, on hi ha una placa amb un ocel esculpit i la inscripció ‘Font d’en Guàrdies’. Una pica de pedra recollia l’aigua que queia.




ESGLÉSIA NOVA DE SANT SALVADOR DE PRENAFETA
PRENAFETA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Pedania del municipi de Montblanc, a la Conca de Barberà. A l’est de la Vila Ducal i al peu del Tossal Gros. El poble data de finals del segle XVIII, quan es va traslladar del seu primitiu emplaçament als peus del castell fins el lloc actual. Hi senyoreja l’església de Sant Salvador, construïda amb motiu del trasllat de la vila.
Des del segle XVI i fons al segle XIX Prenafeta va ser un domini del monestir de Poblet, el qual, juntament amb Figuerola, Miramar, el mas d’Amill i Montornès, va crear una baronia administrativa que portava el seu nom.
Al segle XIX el poble va ser agregat a Lilla i posteriorment a Montblanc. A poc més d’1 km creuant el Tossal Gros per un antic camí medieval, just sota les ruïnes del Castell (dels segles X i XI) i en una petitíssima vall que domina el coll de Prenafeta, hi trobarem el ‘poble vell’, on encara s’hi poden veure, entre d’altres, les restes de l’antiga església de Sant Salvador (romànica del segle XII). A 1,5 km, en direcció a Barberà de la Conca, hi ha l’ermita de Santa Anna de Montornès (segles XIV-XIX).

Enllaç amb informació:

que diu:
Època: segle XVIII
Descripció: 
Església de nau única amb absis pla. La façana presenta un campanar d'espadanya que ocupa la vessant dreta de la façana i té tres obertures desiguals. L'església es va bastir durant la segona meitat del segle XVIII, quan els habitants de Prenafeta es traslladaren a l'actual emplaçament de la vila.
Al seu interior trobem un retaule de Sant Bernat i Sant Bernabé del segle XIV d'estil gòtic atribuit a Guillem Simor.



Altres enllaços amb informació:















MAS DE LA PLANELLA
PRENAFETA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Esgrafiat de Carmelo Davalillo Artigas (Barcelona 1898-1967)



Enllaç amb informació:

que diu:
Mas la Planella és una antiga masia de Prenafeta, al municipi de Montblanc.
Va ser residència de l'important artista Carmelo Davalillo, obra del qual és l'esgrafiat del rellotge de sol a la torre de la façana principal.
Com a centre de producció agrícola que va ser, conserva instal·lacions d'elaboració de vi i magatzems, alhora, que l'habitatge principal i secundàries que normalment habitaven tres famílies.
Ha estat restaurada en dues ocasions, la primera en la dècada dels 60, per Carmelo Davalillo, per convertir-la en el seu habitatge, i la segona en l'any 2000, per adaptar-la a casa de turisme rural.
Des temps recent un dels habitatges annexes roman habitada tot l'any per membres de la família, per fer l'estada més còmoda als hostes durant la seva estada.

Altre enllaç amb informació:





ERMITA DE SANTA ANNA DE MONTORNÈS o SANTA ANNA DE BARBERÀ
PRENAFETA - MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalma Juscafresa


Ermita de la Parròquia de Barberà, construïda el 1373 a Montornès (antiga quadra deñ castell de Barberà, avui terme de Montblanc, que fins el 1835 fou membre de la baronia populaetana de Prenafeta). Edifici gòtic d'arcs diafragna i sostrede fusta, al qual Pere III i l'arquebisbe de Tarragona posaren la primera pedra. El darrer quart del segle XIV fou filial del priorat de Santa Anna de Barcelona.


















Enllaços de l'Antonio Mora Vergés amb informació i descripció:


que diu:
Construïda a la segona meitat del segle XIV, a instàncies del rei Pere el Cerimoniós, el qual, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona, Pere Clasquerí, en posà la primera pedra. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada en la quadra de Montornès, depengué de la parròquia de Barberà, la qual tingué cura de l'ermita fins a la destrucció de 1936. 
Fou un important lloc de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar súpliques i pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc.
La seva inclusió dins el terme de Prenafeta, senyorejada per Poblet, provocà al llarg de la història greus enfrontaments amb Barberà per qüestions jurisdiccionals.
És un edifici de planta rectangular (21 x 7 metres). Sis arcs diafragmàtics ogivals de pedra, que arrenquen del massís mur lateral, d'1 metre, i sense contraforts, recolzen la teulada a dues vessants. Inicialment tenia la coberta amb enllatat de fusta amb bigues i cartel•les artísticament tallades al carener. 
El darrer quart del segle XVIII, el rector Cabirol de Barberà va fer construir les voltes amb les llunetes actuals, afegint un tram al sol naixent per situar-hi un cambril i una sagristia, així com el cor elevat de l'entrada. El frontispici és d'una gran simplicitat. Modifiquen la silueta de la doble vessant una espadanya, a l'esquerra, i la casa de l'ermità – ara en estat d’absoluta ruïna - a la dreta.
A la part central hi ha una magnífica porta de punt rodó dovellada de gran sobrietat: com a únic ornament té un guardapols motllurat i impostes, fet que l'emparenta amb l'arquitectura cistercenca. Tret dels elements estructurals angulars, que són de pedra, la resta és de maçoneria.
Fotografia de l’Antonio Mora Vergés 20.10.2017

L'any 2012, durant la celebració de l'aplec anual s'inaugurà a l'ermita de Santa Anna un retaule dedicat a la santa patrona.
Pensant en l'estil de l'edifici es va creure adient reproduir, a major escala i amb caràcter lliure, una taula del segle XV de Bernat Despuig (documentat a partir de 1383 i mort a Barcelona el 1451 que es conserva al MNAC. Consta de cinc taules d'un metre quadrat cada una, on es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. Fou executat per Xavier Figueras Nogués, Joan Fuguet Sans i Joaquim Icart Garcia , tots tres professors jubilats; els dos primers de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Barcelona i el tercer de la Universitat Rovira i Virgili. Construí l'arquitectura del retaule el professor Joaquim Camps Giralt.

Interior de l'ermita de Santa Anna de Montornès (Prenafeta, Montblanc) .Jordi Gili. 29 abril 2016.

Quatre dels plafons formen dos carrers verticals col·locats a un i altre costat de la fornícula del cambril on hi ha la imatge de Santa Anna. En ells es desenvolupen escenes de la vida de sant Joaquim i santa Anna. El cinquè plafó corona el conjunt i conté una escena de la Crucifixió de Jesús. Com en tots els retaules, la lectura de la narració es fa de dalt a baix i d'esquerra a dreta. A la primera escena hi ha un rabí dins del temple, i fora, al seu costat i amb actitud apesarada, sant Joaquim i santa Anna; a la segona apareixen, a la dreta, els sants esposos abraçant-se davant d'una porta, mentre a l'altre costat hi ha un rabadà que guarda un ramat; al tercer quadre té lloc el naixement de la Mare de Déu: Anna és al llit i dues donzelles li porten un plat amb un pollastre cuinat, mentre una altra donzella aguanta la Mare de Déu petitona embolcallada amb benes, segons el costum de l'època medieval; a la quarta escena es veuen els esposos acompanyant la Mare de Déu xiqueta al Temple; la Verge puja la llarga escalinata que dóna accés al Temple, al cap de munt, ja dins del temple, s'hi veu l'Arca de l'Aliança. Finalment, a l'escena que corona el conjunt s'hi representa, com d'habitud, la Crucifixió amb la creu al mig, la Mare de Déu a un costat i sant Joan a l'altre. Els anys 2013 i 2015 fou culminada l'obra del retaule amb els afegits d'una predel·la, el 2013, i dos plafons laterals, el 2015. A la predel·la hi figuren, d'esquerra a dreta, sant Victorià, patró de Barberà; la Mare de Déu de la Serra, patrona de Montblanc; la transfiguració de Jesús o sant Salvador, patró de Prenafeta; la Mare de Déu del Roser, patrona de Barberà; i sant Maties, patró de Montblanc. Als plafons laterals s'hi representa, a l'esquerra, la posada de la primera pedra per part del rei Pere el Cerimoniós, l'arquebisbe de Tarragona, Pere de Clasquerí, l'abat de Poblet, Guillem d'Agulló, i el gran prior de Catalunya de l'orde de l'Hospital, fra Guillem de Guimerà i d'Abella; i al plafó de la dreta, una escena que evoca els romiatges a l'ermita dels pobles veïns, Barberà, Prenafeta i Montblanc.

Altres enllaços amb informació: