MONUMENT A SANT SALVADOR D'HORTA
PARC DE SANT SALVADOR - SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Grup escultòric de Glòria Morera
Forneria Barberi - Olot
Santa Coloma de Farners a Sant Salvador d'Horta
en el cinquantenari de la seva canonització 1938-1988
2 de juliol de 1989
*****************************************
Enllaç amb informació:
Autor: Glòria Morera i Font
Inauguració: 1989
Materials: Bronze, pedra
Dimensions: 250 cm
Inscripció: SANTA COLOMA DE FARNERS / A / SANT SALVADOR
D’HORTA / EN EL CINQUANTENARI DE / LA SEVA CANONITZACIÓ / 1938-1988 /
2-JULIOL-1989
Descripció: Un frare dret, entre figures variades en posició
orant mirant a la muntanya del parc que porta el nom del sant.
Comentari: Commemoració del 50è
aniversari de la canonització, el 1938, del frare franciscà sant Salvador
d’Horta, nascut a Santa Coloma el 1520 i mort a Càller, a Sardenya, el 1567.
Glòria Morera i Font
(Terrassa, 1938)
*****************************************
Enllaç sobre Sant Salvador d'Horta:
Salvador d'Horta (Santa Coloma de Farners, desembre
de 1520 – Càller, 18 de març de 1567), religiós franciscà i miracler
popular, és venerat com a sant de l'Església catòlica, que en celebra
la memòria litúrgica el 18 de març.
Biografia
El futur sant va néixer a Santa Coloma de Farners, a la
comarca de la Selva, un dia de desembre del 1520. De nom Salvador
Pladevall i Bien , va néixer a l'hospital de la vila, d'on els seus pares eren
servents.
El 1534 va quedar orfe de pares i es va
traslladar a Barcelona, on va exercir diversos oficis (entre els quals el de
sabater) per mantenir-se a ell mateix i a la seva germana Blàsia. Quan la
germana es va casar, el jove Salvador va poder fer realitat el seu desig de
dedicar-se a la vida religiosa. Després d'una estada al monestir benedictí de Montserrat,
el 3 de maig de 1541 de va entrar al convent franciscà
barceloní de Santa Maria de Jesús com a germà llec, amb el nom de fra
Salvador. El 1542 va fer la professió religiosa i fou enviat al
convent de Tortosa.
Més endavant el destinarien a diversos convents més,
entre els quals el de Bellpuig, Horta de Sant Joan (on es va
estar dotze anys, de 1547 a 1559), Reus i Madrid,
on el va rebre el rei Felip II, a qui està recollit documentalment que es
va adreçar en català. Va exercir sempre les tasques més humils i
fatigoses, com ara porter o cuiner. Mentrestant, però, el frare rebia visites
contínues de gent, que tenia fama de taumaturg i es deia que podia
fer miracles. Aquesta fama de Salvador incomodava els mateixos confrares i els
seus superiors, per la qual cosa fou objecte de canvis continus d'un convent a
un altre. Precisament fou processat per la inquisició a Barcelona a
causa dels seus miracles, però va ser absolt dels càrrecs i no fou castigat.
La seva última destinació fou el convent de Santa Maria
de Jesús a Càller (Sardenya), on va arribar el novembre del 1565.
Hi va fer de cuiner i va continuar fent prodigis i miracles. En aquest convent
va morir en olor de santedat arran d'una malaltia el 18 de març de 1567.
Canonització i culte
Fra Salvador d'Horta fou beatificat, sota requesta
de Felip III de Castella, el 15 de febrer de 1606 pel
papa Pau V. El 17 d’abril de 1938 fou canonitzat per Pius
XI.
Les relíquies del sant es van conservar
inicialment al convent de Santa Maria de Jesús, a Càller, lloc on va morir.
El 1607 en fou sostret el cor, que van portar al convent franciscà de
Sant Pere de Silki, prop de Sàsser.
El 1718, arran de la demolició de Santa Maria de
Jesús, les despulles del sant foren traslladades primer a l'església de Sant
Maur, al barri callerità de Vilanova (on encara se'n conserva una relíquia i
el cofre de pedra que en contenia el cos) i, des d'allà, el 1758, a
l'església de Santa Rosalia, al barri de la Marina. Santa Rosalia de Càller és
el principal santuari de sant Salvador, on s'exposa el seu cos dins
una caixa de vidre sota la taula de l'altar major, per a la veneració dels
fidels.
Llegenda del miracle de la nena muda
Un dels miracles més coneguts del sant relata que un dia
un matrimoni vingut de Castella a Horta de Sant Joan li va demanar
que guarís la seva filla, sordmuda de naixement. Salvador ho va fer i la noia,
de seguida, va començar a parlar. Els pares li demanaren a Salvador que no
entenien què deia, ja que només parlava en català; Salvador els va
explicar que la nena parlava en català perquè era a Catalunya però que, tan bon
punt tornessin a les seves terres, parlaria en castellà. Això ha fet que
hagi estat un sant reivindicat per corrents nacionalistes catalans.
*****************************************
Altre enllaç amb informació:
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7078
*****************************************
