ESCULTURA D'HONORAT VILAMANYÀ i SERRAT
PARC CENTRAL DE MATARÓ - MATARÓ - EL MARESME
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Honorat Vilamanyà i Serrat (Ripoll, 30 de novembre
del 1905 – Barcelona, 29 de desembre del 1963) va ser músic i compositor,
principalment de sardanes. Rebé les seves primeres lliçons d'harmonia,
contrapunt, fuga i instrumentació del seu cosí, Ramon Serrat, i estudià
piano amb Juli Pons, i violí amb Eduard Toldrà. L'any 1925 fundà
a Ripoll l'Acadèmia Vilamanyà, i tres anys més tard la Cobla Serratins, on
exercí d'instrumentista de tenora i tible. En els deu anys següents,
dirigí l'Orfeó de Ripoll i va fer de professor de l'Escola Municipal de
Música de Vic; en aquesta època escriví les primeres sardanes: La primera
batallada, Les fonts de Ripoll, Madonna ripollesa…
Durant la Guerra Civil feu de director de
la Banda de Música de Sanitat de l'Exèrcit de l'Est. Acabada la contesa,
visqué un temps a Ripoll, però el 1950 es traslladà a Olot, on
dirigí l'Escola Municipal de Música, l'Orfeó Popular Olotí i Ràdio
Olot. Tres anys més tard anà a viure a Mataró, on es va fer càrrec de
la Banda Municipal i de l'orquestra i la Massa Coral de
la Sala Cabanyes, contribuint a donar prestigi a les representacions de
la Passió i dels Pastorets. L'any 1956 estrenà l'obra
simfònica per a orquestra Gnoms de la Maladeta al Palau de la
Música Catalana, amb direcció d'Eduard Toldrà i interpretació de l'Orquestra
Municipal de Barcelona. Aquesta obra es considera el punt més alt de la seva
producció artística.
Tingué una producció vastíssima. A banda de les obres
esmentades, escriví un total de 29 sardanes, diverses peces de música per
a cobla (Adéu, vila d'Olot, obra de 1952, la glossa l'Hereu Riera i
la suite Fulls pirinencs en són les més conegudes) i conreà la música
simfònica, la de cambra, la pianística, la coral, la religiosa, el lied,
els goigs, la instrumentació per a ballet i la comèdia lírica.
