Seguidors

dimecres, 4 de febrer del 2026

CASA MARCÓ

PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




***************************************************

Al catàleg de béns individuals publicat per l'Ajuntament de Palafrugell diu:

Època: mitjan segle XIX, any 1864

Estil: neoclàssic

Descripció:

Gran casa residencial burgesa de tres plantes i quatre crugies, entre mitgeres. És datada el 1864, any gravat a la façana, a la clau d’una de les obertures d’arcada de la planta baixa. L’edifici es caracteritza per la manca d’elements ornamentals a la façana, l’esquema compositiu de la qual presenta una gran austeritat i extrema ponderació. Hi destaca només el trencament del ritme per la inexistència de balconades en una sola de les quatre crugies, com a únic detall d’una certa singularitat. L’interior ha conservat la compartimentació original i també la seva austeritat no mancada d’elegància. La façana posterior presenta una galeria d’arcades a nivell de primer pis; donava a un jardí, ara força alterat. La façana és arrebossada i no conserva -creiem- l’acolorit antic. El casal forma un conjunt de certa qualitat amb la cas veïna, can Sagrera, de dimensions semblants, bastida una vintena d’anys més tard.

***************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/44884

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2017/02/casa-marco-palafrugell-lempordanet.html

***************************************************







ANTIGA CASA ESTRABAU

PALAFRUGELL - GIRONA

 Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/












******************************************************

Al catáleg de béns individuals publicat per l'Ajuntament de Palafrugell diu:

Època: segle XIX

Estil: neoclàssic

Descripció:

Restes d’una casa senyorial neoclàssica, ara destinada a habitatges, oficines i comerços, situada a la cantonada entre el carrer de Cavallers, el carrer Major i el carrer del Consell. És de tres plantes i en resten dues crugies. A la façana principal, carrer Cavallers, les pilastres que divideixen les crugies estan decorades amb figuració de capitells corintis. Una de les obertures dels balcons té un frontó. Al primer pis, les mènsules dels balcons figuren atlants. A l'interior hi resten pintures murals de l'època, que han estat restaurades. La casa era molt més gran. Vers el sector de llevant va ser enderrocada i substituïda per edificis de categoria ínfima. A la part derruïda hi destaca una torreta d’angle i un gran espai o sala amb l’escala central, a l’interior. Es degué contruir aprofitant alguns murs de la casa anterior, que encara veiem parcialment al carrer del Consell, amb una finestra i una porta amb marc de pedra i l'any a la llinda de la porta.

Fins fa poc hi havia la botiga Plats i Olles.







(Palafrugell,1845 - 1906)

Francesc Estrabau i Jubert, conegut per en Caixa propietari i rendista, des de 1883 fins a la seva mort va ser quatre vegades alcalde de Palafrugell, a més de tinent d’alcalde i regidor en diverses ocasions. Tenia la casa pairal al carrer de Cavallers de Palafrugell. Va convertir la seva finca de Port Pelegrí en un establiment que oferia banys de mar, calents o a temperatura ambient, i fins i tot banys d'onatge a la gruta de Sant Roc. Tenia una horta entre l'actual carrer Daró i la Creu Roquinyola, de Palafrugell, on es conserven les restes d'un molí i aqüeducte. Ha donat nom a dos carrers de Calella de Palafrugell: el que porta el seu nom i el de Banys d'en Caixa. També duu el seu nom l'anomenat pont d'en Caixa, que travessa l’Aubi, construït el 1895.

****************************************************

Enllaço amb informació:



****************************************************







 











MONUMENT A JOSEP PLA

PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




"...jo vinc del fons del país. La Totalitat de la meva sang és empordanesa. No sóc més que un pur i simple pagès, un rústic sofisticat per la cultura."











El palafrugell transporta tota la vida un somni: el de la meravellosa vida de l'home lliure en el mar.

Una literatura és l'esperit d'una llengua. Fondre llengua i poble és donar-li un esperit.

Jo sóc dels qui creuen que les terres de llengua catalana, formen un dels conjunts europeus més unificats. Estem units per la mateixa concepció de la vida, per la idèntica significació que tenen les nostres paraules . Estem units per un idèntic dret, per un sistema jurídic, per la idea que la nostre relació amb els homes es basa en un pacte.

Un home que poseeix un tros de terra encara que només sigui un hort, té una mentalitat diferent de l'home que no té res.

El garbí esborra ls estrelles, la tramontana crea cels rutilans d'una prodigiosa bellesa. No podré veure mai més aquest paisatge...J.P. Palafrugell,1897 - Mas Pla,1981









***************************************************

Enllaç amb informació:

Aquest monument, situat en la plaça Josep Pla, va ser inaugurat el 1984. El conjunt escultòric dissenyat per l'artista mataroní Manuel Cusachs, una mola de 18 tones de granit i marbre amb bust de l'escriptor i sirena al·legòrica en bronze. L'eix central del monument és un bloc de pedra granítica de 3,20 metres de llarg per 2 d'alt i d'ample. La cara est, amb la pedra nua tot identificant la solitud de l'escriptor, té al davant una columna amb capitell de granet rosat al cim de la qual se sosté el bust de Pla fos al bronze obra de Manuel Cusachs. Les altres cares contenen fragments seleccionats de la seva obra gravats en plafons ceràmics de gres, tot procurant interpretar aspectes de la seva personalitat: el narrador, l'empordanès, el nacionalista, el filòsof, el contemplatiu, el conservador o el romàntic. A la cara nord, un plafó de metall reprodueix per incisió la cal·ligrafia de Pla ampliada, amb un text que descriu les oliveres, com a símbol de l'arbre eminentment empordanès, l'arbre de minerva i de la pau. Al costal mateix del bust de Josep Pla s'hi representa la imatge clàssica de l'escriptor treballant sota la campana del mas. Al cim de tot, una figura femenina, obra també de Cusachs ofereix a l'escriptor els símbols de la llibertat, la llum i el mar representats en un vaixell, i en la llibertat dels cabells de la noia.

Al davant del monument podem llegir, evidentment textos de Pla al·ludits en els plafons ceràmics, però sobretot hi escau la lectura d'una mena de diàleg/monòleg que Josep Maria Castellet, un dels pioners estudiosos de l'obra planiana, va establir amb la figura de l'escriptor repassant totes les seves contradiccions, en la condició més humana.



(Mataró, 18 d'agost de 1933 - 14 de febrer de 2019)


*********************************************************

Altres enllaços amb informació:



*********************************************************




 

dimarts, 3 de febrer del 2026

CASA DEL SOMETENT

PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/











********************************************

Al catàleg de béns individuals publicat per l'Ajuntament de Palafrugell diu:

Època: segle XVI-XVIII

Estil: popular/ gòtic-renaixentista

Descripció:

Casa de planta baixa i dues plantes pis, desenvolupada en planta en dues crugies i amb tres façanes, que es troba situada a la cantonada formada per la Plaça de l’Església i els carrers de la Verge Maria i de Giralt i Subirós. A la planta baixa trobem portes amb l’emmarcament realitzat amb pedra ben tallada, com les finestres dels dos pisos, que tenen els ampits motllurats. A la façana del carrer Giralt i Subirós, al segon pis, hi ha una finestra actualment tapiada i en mal estat, formada per un arc conopial decorat amb arabesc calat gòtic-renaixentista; al costat n’hi ha una altra d’arc conopial simple. Els baixos estan coberts per voltes i els pisos mantenen les cobertes d’embigat. L'edifici ha tingut diversitat d'usos. Actualment hi ha botigues a la planta baixa i als pisos, o bé hi ha habitatges o bé estan deshabitats. La construcció és de pedres desbastades lligades amb morter, amb cantonades de carreus. Hi ha restes d’antics arrebossats. Certes diferències entre els aparells existents, poden indicar ampliacions i refeccions realitzades en èpoques diferents. La façana principal que dona a la Plaça de l’Església ha estat remolinada modernament amb excés. Estava coronada per un rellotge de sol que tenia un cap humà de terracuita per la boca del qual sorgia la broca. Fa uns anys que aquesta peça popular ha desaparegut. Recentment també ha desaparegut el rellotge. Al llarg del carrer de Giralt i Subirós, dins la mateixa parcel·la d'aquesta casa hi ha un seguit de construccions dels segles XVIII o XIX, també d'estil popular, amb portes i finestres amb emmarcaments de pedra.

Notícies històriques:

Com ja diu l'antic PEPIPH de 1990, el nom popular de la casa és originat per haver servit de caserna del sometent local durant el segle XIX i la figura de terracota del rellotge de la façana és guardat per un particular de la vila, segons la veu popular.

*************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/44865

*************************************