Llocs de Catalunya

dimecres, 16 de setembre del 2026

CASA SEBASTIÀ SOLER MIRÓ

CAN PAHISSA - CASA DE L'INDIANO

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*******************************

Al catàleg de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Data de construcció: any 1916: jardí amb font; any 1921-1923, casa. Arquitectura modernista any 1984: passa a titularitat municipal.

Autors: Projecte definitiu 1921: Josep Maria Miró i Guibernau, arqte.; 1984, casal municipal d’avis: Miquel Orriols i Mas, arquitecte.

Promotor: Sebastià Soler Miró

Descripció:

Edifici de planta sensiblement quadrangular compost de semisoterrani i planta baixa aixecada de la rasant del carrer. Terrat accessible en el que només sobresurt un cos inacabat que incorpora l’escala. Tribuna posterior de plata semicircular coberta amb una cúpula. Semisoterrani d’accés pel jardí, amb rampa i escales de baranes de balustres.

Estructura:

El sistema constructiu consta de parts exteriors de pedra d’aparell irregular. Parts interiors estructurals de totxo. Arcuació ornamental de formigó prefabricat. Forjats de bigueta metàl·lica i revoltó.

Façanes:

Façanes compostes de sòcol, parament d’obertures i coronament que fa de barana del terrat. Finestres coronelles i finestres de brancals de sector circular, amb columnes de fust llis i capitell jònic. Arcs rebaixats, alguns senyalant la falsa clau, construïts de formigó prefabricat. Tribuna semicircular amb sòcol, columnata i entaulament.

Interiors:

Vestíbul amb elements ornamentals i estructurals de formigó. Sala rectangular que dóna accés a les dependències perimetrals. Cupulí el·líptic policromat de vidre emplomat. Elements de formigó, arrambadors de ceràmica vidriada, guixeries als sostres i fusteria singular. Tractament de les façanes amb pedra vista de diferent tipus i aparell. Elements prefabricats de formigó. Interessant espai interior de la sala. Tractament dels diferents oficis.

Material:

Pedra i formigó vist. Elements de ceràmica vidriada. Guixeries. Vitralls. Baranes de ferro forjat. Mosaics hidràulics i marbres. Jardí amb xiprers, pins, palmera i falsos pebrers. Torre (dipòsit - colomar) amb imitacions de rocami i incrustacions marines. Cisterna.

Dades històriques:

La casa Sebastià Soler i Miró, més coneguda popularment per Can Pahissa, és una obra tardana del Modernisme. La casa la va fer edificar com a residència familiar, l’any 1921, Sebastià Soler i Miró (1854-1928), l’últim indiano, de renom Pahissa, fill dels masovers de l'enderrocada masia de Can Pallissa. Sebastià Soler i Miró va retornar d’Iquique (Xile) enriquit amb el comerç de la fusta, el guano i com a navilier. La casa Sebastià Soler i Miró havia de constar de planta baixa i un pis, a més del semisoterrani, i d’un jardí ornamentat amb fonts i cascades. Una devaluació de la pesseta va afectar els negocis de Sebastià Soler quan estava construïda només la planta baixa, que va ser ocupada pel propietari, l’any 1921. El projecte i plànols d’obra van ser signats per l’arquitecte Josep M. Miró i Guibernau, l’any 1921. La data inscrita a la font del jardí, any 1916, confirma que la seva construcció és anterior a la casa. Si bé el projecte definitiu va ser el de Miró i Guibernau, a l’Arxiu Comarcal es conserven dos projectes anteriors no realitzats per al mateix solar: un de l’arquitecte Josep Font i Gumà, datat l’any 1915; i un segon, l’any 1917, de dues cases, tampoc realitzades, del mestre d’obres Gaietà Miret. Segons Miquel Viladot, que ha realitzat un estudi sobre la casa Sebastià Soler i Miró, l’arquitecte Josep M. Miró i Guibernau, per indicació de Sebastià Soler, es va inspirar en les obertures de la casa Pérez Samanillo de Barcelona (Círculo Eqüestre), de l’arquitecte Joan Josep Hervàs, construïda l’any 1910. Després de la mort de Sebastià Soler, els seus fills que mantenien els negocis a Xile, la van ocupar esporàdicament. Va passar per diferents propietaris, fins que va passar a titularitat municipal l’any 1983. Es va restaurar i acondiciar per a casal de la gent gran, l’any 1984, segons el projecte de l’arquitecte municipal Miquel Orriols i Mas. A partir de l’any 2004 s’integra dins la xarxa d’equipaments territorials de centres cívics i locals municipals.

*******************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/12032

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/01/casa-sebastia-soler-miro-de-vilanova-i.html

https://www.patrimonivng.cat/patrimoni/can-pahissa

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilanova-i-la-geltru/tots/can-sebastia-soler-miro-font-colomar

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilanova-i-la-geltru/tots/casa-de-l-indiano-can-pahissa

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=732

https://www.vilanova.cat/directori/detall?id=1665

https://modernismobarcelona.com/ca/lugares/can-sebastia-soler-can-pahissa-2/

https://modernismobarcelona.com/ca/lugares/can-sebastia-soler-can-pahissa-interior-2/

*******************************

CAPELLA DE SANT SEBASTIÀ

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*******************************

Al catàleg de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: moderna, any 1530

Descripció:

Capella d’una sola nau, d’una única façana al carrer i campanar de cadireta d’una arcada sobre la porta. Nau de quatre trams separats per torals i coberts per volta de canó amb llunetes. Contraforts exteriors a excepció dels que formen una capella lateral, la sagristia i l’accés al cor. Absis semicircular amb coberta d’un quart d’esfera nervada. Cor de volta escarcera amb llunetes ocupant el primer tram de la nau.

Sistema constructiu:

Volta de canó amb llunetes. Mur de càrrega i contraforts. Arcs torals de mig punt.

Façanes:

Façana al carrer de Sant Sebastià molt simple composta per una porta central d’arc de mig punt, un ull de bou i el campanar de cadireta d’una sola arcada.

Interiors:

Paraments llisos sobre els que destaquen els torals, l’arc triomfal que descansa sobre pilastres, els nervis de l’absis i la cornisa. Escala lateral entre contraforts d’accés al cor. Dues úniques obertures a les llunetes de les voltes.

Material:

Fàbrica de paredat comú amb morter de fang i cantoneres de totxo. Cobertes de teula àrab. Paviment de pedra de Sant Vicenç i terratzo.

Dades històriques:

A l’antic camí de Mar, l’actual carrer de Sant Sebastià, es va construir extramurs una capella dedicada a sant Sebastià. La decisió es va prendre l’any 1525, en prova de gratitud dels vilanovins al sant per haver-los lliurat de la pesta quan va ser invocat l’any 1507. La nostra vila ha tingut sis capelles extramurs (dedicades a sant Joan, sant Cristòfor, sant Gervasi, santa Magdalena, Nostra Senyora de Montserrat i sant Sebastià) totes elles conservades i només dues absorbides per la trama urbana, la de sant Joan i la de sant Sebastià, la qual encara era fora del recinte urbà com es pot apreciar en el 'Plano de Villanueba y Geltrú con sus immediatos terrenos' de l’any 1751.

Les obres de construcció de la capella de sant Sebastià van acabar l’any 1530 i a l’any 1541 es va col·locar la campana. Es desconeix la data de les obres de reformes posteriors de la capella primitiva. La capella d’arquitectura senzilla i probablement remodelada amb els models de la Contrareforma, dóna nom al carrer, el qual apareix per primera vegada en un plànol de l’any 1861.

*******************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32755

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2016/09/que-en-sabeu-de-lesglesia-de-sant.html

*******************************

dimarts, 15 de setembre del 2026

CASA FERRER i RIBA

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************

Al catàleg de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: contemporània. Any 1881. Arquitectura neoclàssica.

Autor: Josep Domènech i Estapà, arquitecte.

Promotor: Francesc Ferrer i Riba

Descripció:

Edifici d’habitatges plurifamiliar entre mitgeres amb pati posterior. De planta rectangular, compost de planta baixa i dues plantes pis sota coberta plana, de la que sobresurt la caixa d’escala central de dos trams. Dues galeries posteriors, tancada la de la planta baixa i sense tancar la de la planta primera. Planta segona reculada en façana posterior. Celobert lateral.

Sistema constructiu:

Parets de càrrega de totxo. Forjats de bigues i llates de fusta i rajola i de bigues de fusta i revoltó a les plantes. Forjat de bigues de ferro i revoltó ceràmic a les galeries posteriors. Escala de volta a la catalana.

Façanes:

Façana principal composada segons tres eixos verticals. Porta central i dos finestrals laterals a planta baixa. Tres balcons a les plantes pis amb el central enrasat a façana i de menor dimensió. Totes les obertures d’arc carpanell. Coronament amb cornisa i barana de terrat de balustres ceràmics modelats al pla. Façana posterior amb galeries de tres arcs rebaixats i baranes de balustres ceràmics.

Interiors:

Vestíbul i escala central que organitzen una distribució d’habitatges amb sales i dormitoris a façana principal, cuina, menjador i galeries a façana posterior i serveis a la zona central, mantenint la distribució original d’interès tipològic.

Material:

Guixeries senzilles. Mosaics hidràulics. Balustres ceràmics de modelat pla. Baranes i reixes de ferro forjat.

Dades històriques:

L’any 1858, la rambla Principal ja era coneguda per aquest nom i a l’any 1860 ja havia arribat a la confluència de la rambla Transversal, a l’actual plaça de Gumà i Ferran, prenent la seva fisonomia actual. Tot i que era el lloc escollit per la burgesia vilanovina per ubicar les seves residències, a la rambla es van construir cases de renda, com la casa Ferrer i Riba. L’any 1881, Francesc Ferrer i Riba va sol·licitar obres sobre terrenys de la seva propietat segons projecte de l’arquitecte Josep Domènech i Estapà. L’edifici es destaca per la seva simplicitat en la composició i l’absència d’ornamentació a la seva façana, possiblement pel fet que va ser projectada per ser una casa de rendes, que contrastava amb les residències familiars de la burgesia edificades en altres llocs de la rambla.

****************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/32839

****************************

CASA JOSEP ESCOFET & MONTSERRAT BORRELL

CASA GIRON SOLÉ

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************************

Al catàleg de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: any 1863. Reforma modernista: 1915

Autors: Josep Salvany i Juncosa , mestre d’obres 1915: reforma façana segons projecte de Josep Maria Miró i Guibernau, arquitecte.

Promotor: Josep Escofet

Descripció:

Edifici ubicat en parcel·la estreta, de planta baixa amb dos pisos, amb balcons de ferro forjat, corregut el del primer pis, amb acabament de façana amb motius orgànics i geomètrics, i amb un complement de rajoles ceràmiques pintades a mà. La façana té una composició central als pisos superiors i geminada a la plata baixa.

Dades històriques:

Josep Escofet, Fuster, va sol·licitar el 7 d’abril de 1863,…que desea edificar una casa en un solar de su propiedad sito en la calle de la Rambla nº38 ... segons projecte del mestre d'obres Josep Salvany i Juncosa. Inicialment la casa es componia de planta i un pis; posteriorment es va fer la remunta d’un segon pis, del qual no tenim constància de la seva data. Posteriorment, la propietat, Montserrat Borrell, va sol·licitar el 19 d'abril de 1915 modificar la façana segons projecte de l'arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau, que li va donar la fisonomia modernista actual. Rehabilitada 2007.

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2022/08/casa-josep-escofet-montserrat-borrell.html

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/vilanova-i-la-geltru/tots/casa-montserrat-borrell-reforma

https://www.arquitecturamodernista.cat/autors/josep-maria-miro-guibernau

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=751

****************************************

CASA JOAN GENER MESTRE - CASA RAVENTÓS

VILANOVA i LA GELTRÚ - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************

Al catàleg de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental publicat per l'Ajuntament de Vilanova i la Geltrú diu:

Època: contemporània. 1902. Arquitectura modernista.

Autor: Ubaldo Iranzo i Eiras, arquitecte

Promotor: Joan Gener i Mestre

Descripció:

Edifici d’habitatges entre mitgeres amb pati posterior d’origen unifamiliar, amb habitatge principal i dependències de servei. Edifici de planta rectangular compost de planta baixa, principal i golfes amb terrat accessible. Cos central a la façana principal amb coberta a dues vessants i galeries posteriors tancades en les dues primeres plantes, que conformen conjuntament amb dos cossos laterals de les golfes la façana del pati.

Sistema constructiu:

Crugies paral·leles a façana amb parets de totxo i embigats de fusta. Façana principal de pedra. Terrat a la catalana.

Façanes:

Façana principal de composició simètrica amb portal i finestrals allindats a la planta baixa, un d’ells convertit en portal, tribuna central i balcons laterals a la planta pis, galeria seguida d’arcs lobulars a les golfes i cos central de coronament amb baranes laterals de terrat. Cornises i estucs amb motius florals.

Interiors:

Plantes baixa i principal d’interès, conservant mobiliari, enteixinats, guixeries, vitralls, estucats, paviments hidràulics i d’altres elements de l’època, tot i la recent reforma en local comercial. Destaquen el menjador i les saletes laterals de la planta baixa i la sala central de la planta principal.

Elements singulars:

Tribuna d’estructura de ferro i vidres emplomats. Porta d’accés. Safareig al pati. Mobiliari. Llar de foc de marbre.

Material:

Façana amb estucats, elements de ferro forjat a reixes i baranes. Elements ceràmics. Mosaics hidràulics.

Espai lliure:

Jardí d’inspiració romàntica. Safareig de base circular transformant-se en octogonal i coberta amb cúpula. Font de rocalla. El Pla Especial i Catàleg aprovat el 1987 constatava l’extensió del jardí romàntic fins al carrer de Josep Llanza, sobre el que s’ha edificat un habitatge plurifamiliar on abans s’aixecava el balcó i tribuna del jardí, del qual es conserva només la font de rocalla.

Dades històriques:

L’any 1902, Joan Gener i Mestre va sol·licitar obres de reforma a la façana de la rambla Principal i de col·locació de balcó, tribuna i pavelló al jardí alineat al carrer de Josep Llanza, segons projecte de l’arquitecte Ubaldo Iranzo i Eiras. La construcció d’aquesta casa segueix la tendència de les famílies vilanovines benestants de bastir la seva casa en l’espai urbà de la rambla Principal, iniciada a l’últim terç del segle XIX. La casa Gener és un dels pocs exemples de modernisme a la ciutat. L’escassa presència a la ciutat del Modernisme cal explicar-la per la important davallada econòmica que va patir la ciutat a finals del segle XIX: plaga de la fil·loxera a partir de l’any 1890, independència de Cuba l’any 1898, i la falta d’un port per atracar els nous vaixells de més grans dimensions. Aquesta situació va afectar l’activitat econòmica i constructiva de la burgesia vilanovina i va condicionar la presència del Modernisme a la ciutat. A la casa Gener, la instal·lació a la planta baixa d’una cafeteria i a la primera planta d’una acadèmia, ha suposat la desaparició de les dues finestres del projecte inicial per habilitar-les com a entrades. El Pla Especial i Catàleg aprovat el 1987, recollia l’existència de mobiliari modernista.