ESGLÉSIA DE SANT SEBASTIÀ

SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31241

Època: segle XIX - XX

Descripció:

Es tracta d’un edifici d'una sola nau de 25 metres de llargada per 10 d'amplada. El presbiteri té forma trapezoïdal obert a la nau i més tancat on hi ha la imatge del sant. Sobre l'altar hi ha un baldaquí de fusta amb vitrall circular. Als peus de la nau hi ha el cor i al costat dret es veuen dues finestres amb vitralls on hi ha representats els dos sants locals, sant Salvador d'Horta i sant Dalmau Moner. L'exterior, molt auster, només té com a motiu decoratiu a la façana el frontís semicircular de rajola vidrada on es representa el sant, un òcul amb revestiment vermell i una rosassa envitrallada amb motius florals. El paviment és arrebossat i pintat de color blancs, amb un sòcol força alt en color gris. La porta d’entrada és rectangular i coronada per un arc de mig punt, dins el qual hi ha el frontís decorat. L’edifici fa cantonada i el mur lateral presenta tres obertures, totes elles senzilles i rectangulars.

Notícies històriques:

En el lloc de l'actual església ja hi havia una petita ermita dedicada a sant Sebastià amb un habitacle al costat per l'ermità. L'any 1876 s'utilitzava per a dir-hi la missa diària pels pares jesuïtes. La construcció de l'edifici actual es va iniciar el 16 d'agost de 1881 i es va acabar el 5 de gener de 1886. El 1888 es van fer les pintures del costat de l'altar major que mostren la vida del sant. L'any 1897 es va tancar per manca de sacerdot i el 1900 el rector de Santa Coloma va confiar l'església a l'ermità Jaume Cañellas. El 1936 es restaura tot l'exterior però poc després, amb la guerra Civil, totes les imatges van ser destruïdes i es va convertir en forn de pa i magatzem. L'ermità, per mitjà de les almoines, la va restaurar i el 1963 es va inaugurar el presbiteri i el nou altar. El 1979 tornà a dependre de la parròquia de Santa Coloma. La imatge actual del sant (1970 aprox.) és obra de l'escultor local Martí Sabé i els vitralls (1988) de Ferran Ribot. Destaca per ser el punt d'arribada del pelegrí de Tossa, el 20 de gener, tradició que compta amb molts seguidors en l'actualitat.

***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2026/07/esglesia-de-sant-sebastia-santa-coloma.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7074

https://esglesiesdegirona.blogspot.com/2010/06/esglesia-de-sant-sebastia-de-santa.html

***************************************

ESGLÉSIA DE SANTA COLOMA DE FARNERS

SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***********************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23901

Època: segle X – XIV - XIX – XX

Descripció:

L'església actual és fruit de les obres d'ampliació de l'any 1832. Amb planta de creu llatina (de 37 metres de llarg per 21 d'ample), l'edifici consta d'una nau central, més aixecada que les laterals, dues naus laterals, un creuer i presbiteri (construïts entre 1805 i 1832), d'estil neoclàssic, dues capelles absidals i una capella lateral adossada, que és la Capella dels Dolors afegida el 1750. La cúpula té 21 metres d'alçària i centra el creuer unit a través de quatre petxines. Els arcs i les columnes són d'estil renaixentista. L'altar central, amb una ara de marbre i el retaule dissenyat per l'arquitecte Joaquim Iglesias d'Abadal, es diferencia dels dos altars laterals i la pila baptismal, els quals donen pas a la sagristia. La façana principal té forma basilical amb quatre finestres sobre la rosassa central. Per accedir a l'entrada cal pujar per una doble escalinata de granit, de mitjans s. XIX i refeta el 1940, sota la qual hi ha una font. La porta és senzilla, amb un timpà sense decorar d'arc de mig punt del qual en sobresurt una branca vertical acabada en creu florada. A l'interior de l'església, el primer cos de l'entrada està separat de la resta per una vidriera, té una volta aplanada i per damunt seu s'aixeca el cor, també amb volta, en el qual s'hi conserva l'orgue adquirit el 1910. La nau central està formada per tres cossos amb volta de creuer, separats per arcs ogivals. Les claus de volta presenten diverses figures. Aquesta nau se separa de les laterals mitjançant arcs de mig punt i arcs ogivals i totes les capelletes de les naus laterals disposen d'una petita rosassa vidriada que il·lumina el temple, així com el gran finestral rectangular vidriat amb la Verge de Farners, de 1946, que es troba a l'alçada de la segona capella de la dreta, a la nau central. Aquesta capella és la segona i acull un grup escultòric de l'artista local Josep Martí Sabé. La tercera capella té una cúpula octogonal enguixada i suportada per petxines, datada de 1706, era l'antiga capella de Sant Pius Màrtir. Continuant el recorregut, la quarta capella té la porta per accedir al campanar, una torre quadrada adossada a l'església, de 6,7 metres d'ample per 36 d'alçada i construït amb carreus de granit local molt ben tallats. Al costat esquerre de l'edifici, al llarg de la nau lateral, també s'hi disposen quatre capelles: la primera, al costat de la porta, té una clau de volta amb l'escut d'armes dels Farners i s'hi troba la data inscrita del 1592, estava dedicada al Sant Esperit. La segona, té dues imatges de Sants esculpides per Martí i Sabé i una altra de Sant Josep. Entre la tercera i la quarta capella hi ha la inscripció de 1752, data en què es construí la capella de St. Antoni Abad; i finalment la quarta de l'esquerra comunica amb l'església dels Dolors, totalment restaurada l'any 1982 amb altar, ambó, sagrari i seients, segons el disseny de Genís Baltrons. Des de l'exterior, es veu el conjunt amb molts teulats a diferents vessants i alçades, l'absis queda tapat per altres construccions i pel costat de la plaça, les Mesures prenen protagonisme. El campanar, d'estil gòtic i format per grans carreus de pedra granítics, sobresurt i es contempla des de diversos punts de la ciutat. Té base quadrada i una alçada de 36 metres. Les cares de l'est i oest tenen quatre finestres mentre que les del nord i sud en tenen tres. Al primer pis s'hi situen les tres campanes "religioses" i al segon, les dues "civils" que toquen els quarts i les hores. El rellotge és de l'any 1908. Rodejant l'església s'aprecia la diferència de materials usats en els murs, algunes parets arrebossades i d'altres amb la pedra vista.

Notícies històriques:

L'any 942 les tropes hongareses van destruir l'església romànica i se'n construí una de nova consagrada l'any 950 pel bisbe de Girona. Al llarg del segle XIII l'església depenia del monestir de Sant Pere Cercada fins l'any 1836, tot i que a partir del s. XV l'ajuntament comprà el dret de nomenar rector. Entre finals del s. XIV i principis del XV l'església s'amplià amb estil gòtic primitiu. El creixement demogràfic exigia una església més gran i el 1788 s'amplià el temple per la banda de l'absis gràcies a la donació que va fer el duc d'Hixar de l'antic Hospital de darrera l'església. El 1832 s'aprofità la inauguració d'una nova ampliació per treure el cementiri del costat de l'església. Des de llavors, l'edifici, amb algunes modificacions, és tal com el veiem avui. Del temple romànic que fou als seus inicis, passà a ser d'estil gòtic rural i posteriorment s'ha vist afectada i renovada en varies ocasions, fins als nostres dies. Algunes de les reformes documentades al llarg dels anys són: El 1805 es col·locà la primera pedra, però el 1809 les obres s'aturaren per la guerra de francès. El 1832 es va beneeir la mitja església nova, sense el cementiri adossat. El 1857 s'arranjà l'altar de St. Miquel. Entre el 1876 i 1880 s'adobaren les escales i es van comprar dues campanes noves. El 1881, es va col·locar una imatge de Santa Florentina a la capella de la Concepció, obra de l'escultor Tomàs Picas. I els anys 1882,1883 l'altar Major fou restaurat per l'escultor Salvador Mutra i el pintor Ramon Jordà. Finalment es reformà, el 1885, l'altar de Sant Isidre pel daurador i pintor Joaquim Murtra. Al cap de deu anys, el 1895, el pintor Antoni Ribó restaurava la imatge de Santa Coloma i pintava el cambril.

***********************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7061

https://www.turismescf.cat/ca/punts-dinteres/l/1061-esglesia-parroquial.html

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=8218

https://www.culturascf.cat/ca/espais/l/1014-esglesia-parroquial-de-santa-coloma-de-farner.html

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=120&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=1460&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

***********************************

FONT DEL FERRO

SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Font del Ferro 1902

***************************************

Enllaços amb informació:

https://fontsaigua.com/2021/08/28/avui-coneixerem-la-font-del-ferro-de-santa-coloma-de-farners/

https://www.scf.cat/ca/noticies/1174-aquest-dissabte-recuperarem-la-font-del-ferro.html

https://www.facebook.com/ajSCFarners/posts/recuperem-la-font-del-ferro-de-scfarners-aqu%C3%AD-teniu-algunes-imatges-de-la-jornad/1210280168983167/

***************************************

CAPELLA DE SANT PERE PETIT

SANTA COLOMA DE FARNERS - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

*****************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/31244

Època: segle XVIII – XIX

Descripció:

Restes d'una antiga capella de la que només queda el petit absis semicircular de maçoneria amb llinda de pedra granítica. A l'interior, la volta conserva encara alguns vestigis de la pintura al fresc amb motius geomètrics.

Notícies històriques:

La capella es va construir l'any 1732 per la gent de la contrada per tal de controlar les tempestes i pedregades a la vall de Santa Coloma sota l'advocació de Sant Pere. L'any 1809 va ser destruïda per les tropes franceses i, posteriorment, s'aprofità l'absis com a oratori. Actualment està abandonada.

*****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7211

*****************************************

Molt a prop hi ha aquesta creu de la qual, de moment, no he trobat informació.

Any 1946

*****************************************

SOCIETAT CERCLE CALONGÍ 

 ANTIC FOMENT AGRÍCOL INDUSTRIAL 

CALONGE i SANT ANTONI - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Calonge i Sant Santa Antoni es terra de músics. Des d'aquí volem honorar tota aquella gent que va tenir la música com a passió o com a professió i que a través seu varen portar el nom del nostre municipi per tot arreu.

1 - Lluís Moreno Pallí

2 - Adrià Sardó Parals

3 - Jospe Colom Molla

4 - Jaume Esteve Homs

5 - Juli Esteve Homs

6 - Agustí Faig Pericay

7 - Miquel Faig Solana

8 - Josep Mercader Corriols

9 - Josep Pijoan Galceran (Pitu Xicu)

10 - Enric Vilà Armengol

11 - Amadeu Cuadrado Alguacil

12 - Enric Dalmau Carbonell

13 - Antonio Ros-Marbà

14 - Ricard Viladesau Caner

https://calonge.cat/municipi/noticies/3ef1106f-376c-4815-93f4-3a7106e54811

Els orígens de la Societat Cercle Calongí es remunten, de fet, al 1861, amb la fundació de la societat recreativa amb seu al castell Casino El Calongense. L’entitat modificaria el seu nom en dues ocasions -Casino Ateneo Calongense (1867) i Casino La Fraternidad (1871)- i el 1908 agafaria el nom de Casino Obrer La Fraternitat, traslladant la seu a l’actual carrer d’Àngel Guimerà. El 1922 un grup de socis se’n van donar de baixa degut a una sèrie de discrepàncies i van fundar una societat d’idèntic caràcter, el Foment Agrícol Industrial, amb seu a l’antiga fonda del Centre de la Plaça Major. Dos anys més tard, s’acabaria impulsant la construcció d’un edifici de nova planta amb sala de ball davant mateix de l’anterior local. La nova seu, inaugurada el 25 de maig de 1924, és la que actualment arriba als cent anys de vida.

Més endavant, ja amb la instauració de la dictadura franquista, el Foment Agrícol Industrial es va veure obligat a canviar de nom per la coincidència de les seves sigles amb les de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI). Era el 2 de novembre de 1940 que adoptava definitivament el nom de Cercle Calongí, concretament el de Sociedad Círculo Calongense.

Tant la sala com el pati del Cercle Calongí han estat testimonis de molts moments memorables, i la mateixa entitat recreativa s’ha acabat constituint en un pilar fonamental de la cultura, la història i el teixit associatiu i humà de Calonge. L’últim gran fet destacat en aquests darrers temps va ser la cessió, el 2018, d’una part de la seu de la Societat Cercle Calongí al municipi per un període inicial de 30 anys. L’Ajuntament de Calonge i Sant Antoni es va quedar l’ús de tot l’edifici tret del bar, la cuina, el racó del Soci ubicat a l’altell i el magatzem. A canvi, el consistori concedia una línia de subvenció per valor de 100.000 euros dedicats a rehabilitar la part de l’immoble destinada a espai públic, recuperant així un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local.

Dutes a terme al llarg dels últims sis anys, les obres recentment finalitzades han renovat la teulada de l’edifici, han adequat les instal·lacions a la normativa d’activitats amb la construcció de nous lavabos adaptats, s’ha renovat la instal·lació elèctrica, s’han ignifugat les bigues i s’ha adequat la sortida d’emergències.  

Dinar d'inauguració de la seu del Foment Agrícol Industrial, entitat avui coneguda com a "Cercle Calongí". Aquest dinar es va celebrar al pati de l'entitat, situat just darrera de l'edifici de la plaça Major de Calonge. La imatge data del 25 de maig de l'any 1924.

L'Orfeó Llevantí any 1925, una agrupació coral vinculada a la llavors societat Foment Agrícol Industrial. Aquesta agrupació coral va tenir com a fundador i primer director Pere Sardó Vilar, fill de Josep Sardó Cassà, "Pepus". El penó de la imatge es conserva a l'Ajuntament.

Ballada de sardanes al pati del Cercle Calongí l'any 1956. Al centre de la imatge, darrere de la rotllana, asseguts, s'hi veu la llotja d'autoritats amb el llavors ministre d'Educació, Joaquin Ruíz-Giménez, amb vestit clar, i, a la dreta, l'alcalde Sixte Palet.

Fotografia d'un grup de noies durant la Festa de les Modistilles de l'any 1968 al Cercle Calongí. Aquesta festa se celebrava per Santa Llúcia, patrona de les modistes, i donava el tret de sortida a les festes nadalenques. La primera edició es va celebrar l'any 1953.

*********************************

Enllaços amb informació:

https://www.tvcostabrava.com/joana-valent/societat/vida-social/calonge-i-sant-antoni-usara-ledifici-del-cercle-calongi-com-a-espai-cultural

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2420403-la-societat-cercle-calongi-celebra-el-seu-centenari.html

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/1475755-calonge-restaura-el-gran-edifici-del-cercle-calongi.html

https://annapratsjoanvalls.cat/projecte/centre-calongi/

https://www.premisarquitecturagirona.cat/projecte/a34-cercle-calongi/

https://www.radiocapital.cat/comencen-les-obres-del-cercle-calongi/

*********************************