Seguidors

dimarts, 17 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA DOMA

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




Amb el nom de la Doma es coneix el conjunt que inclou l'antiga església parroquial (la nova es va consagrar el 1737), els edificis de la domeria i el cementiri vell.

El nom del conjunt deriva etimológicament del llatí hebdomada (setmana), que deia referència als torns setmanals que ralitzaven els diversos clergues que servien l'església de Sant Esteve de la Doma i les seves sufragànies.

La primera notícia de l'església es troba en el testament del comte Miró de Barcelona, de l'any 966, en què s'esmenta el temple. Probablement, però, la consagració com a esglésiia parroquial de la Doma havia tingut lloc abans, durant el primer terç del segle X. Així mateix, tenint en compte les restes arqueològiques romanes trobades a l'entorn de la Doma (enterraments i estructures potser corresponents a una vil·la), unes sepultures trobades al nord de l'església suposadament datades entre els segles V i VIII, i la advocació antiga del temple, s'ha plantejat la possible existència d'una primitiva església tardoantiga o visigòtica. El fet, però, és que no hi ha cap documentació escrita ni evidència arqueològica que ho provi. En canvi, les tombes excavades l'any 2008 al costat septentrional del temple són dels segles XI - XIII.

De l'església del segle X no n'ha quedat cap vestigi. La part més antiga del temple actual és la nau central, romànica, construïda al segle XII, probablement en el moment en què el bisbe Arnau de Barcelona dona al monestir de Santa María de l'Estany l'església parroquial de la Doma i les seves sufragànies: Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Pau de Montmany i la capella de Sant Gervasi, a can Nualart. L'aspecte actual de l'església data del segle XVI, moment en què es construïren la nau lateral amb la porta d'entrada al temple, la capella fonda, la sagristia, el campanar, el comunidor i el cor.

L'interior de la Doma conserva, entre d'altres, un banc del segle XVII on seien el batlle i els jurats, una pica beneitera d'alabastre del segle XV i una pila baptismal del segle XVI. Els dos elements més interessants, però, són el retaule plateresc del Roser, a la nau lateral, i, sobretot, el retaule gòtic de Sant Esteve Protomàrtir, a la nau central. És la peça artística més important del conjunt de la Doma i se n'atribueix l'autoria al taller dels Vergós, un dels més importants de la pintura catalanade finals del segle XV i inicis del segle XVI. Es considera molt probable que el retaule fos fabricat expressament per a la Garriga, però no n'hi ha evidència certa. Està presidit per l'escena de la cruicifixió. A sota hi trobem diverses escenes que destaquen la santedat de Sant Esteve: l'exaltació, un miracle, la predicació a la sinagoga, la lapidació i martiri i la trobada del seu cos incorrupte a Jerusalem.

Els dos edificis de la domeria vella deuen la seva forma actual a les reformes del segle XVIII. L'edifici allargat comunica directament amb la sagristia a través d'un passadís subterrani. La domeria vella, on vivienels rectors (o domers) encarregats de la parròquia, es deixà d'utilitzar als anys 70 del segler XX, pel seu mal estat de conservació.

L'entorn de l'església de la Doma sempre ha realitzat la funció de cementiri, únic a la Garriga fins a la construcció del cementiri nou, ja al segle XXI. Hi ha interessants obres arquitectòniques i escultòriques i hi són enterrats personatges tan notables com l'arquitecte Manuel J.Raspall o l'historiador i notari Josep Mauri, benefactor de la Doma i artífex de la seva rehabilitació, entre els anys 1957 i 1959.


Tombes romanes amb coberta de teules


Tombes medievals (segles XI-XIII)


Murs, amb merlets i espitlleres, del segle XII, i murs de l'ampliació, del segle XVI


Des del comunidor els capellans realitzaven els rituals per allunyar les tempestes i les pedregades


Fragment d'una columna d'època romana o visigòtica


Rellotge d sol de l'any 1699, pintat amb sang de brau

























*****************************
Enllaç amb informació:

Estil: romànic, gòtic tardà

Època: segle XIII – XVI – XVII

Autor: Felip Bertran

Descripció:

L'antiga parròquia de Sant Esteve actualment queda dins del recinte del cementiri de la Garriga. Originalment, era d'una sola nau, romànica, s'hi afegí, sembla que al segle XV, el campanar d'estructura piramidal. A aquesta nau central, amb absis rectangular i coronada de merlets, que li dona un aire de fortalesa, s'afegí al primer quart del segle XVI una capella lateral a la banda de nord. Les obres més importants de modificació foren les d'afegir la nau de migjorn i la portalada. Mostra unes sèries de construccions de diverses èpoques que no s'han vist alterades des del 1685, llevat de la restauració de 1958, que li retornà l'estampa exterior primitiva, suprimint tota una sèrie d'afegits.

Notícies històriques:

L'antiga església de Sant Esteve de la Doma, edificada a la banda de ponent del Congost, tingué plena funció parroquial fins al 1737 en què s'obrí al culte la nova església de la banda oriental, construïda al sector urbà del poble i més capaç de dimensions per a contenir tota la feligresia. Fou construïda per francesos immigrats i dedicada inicialment a Sant Jaume. Conserva, entre altres, un magnífic retaule gòtic de la fi del segle XV dedicat a Sant Esteve protomàrtir, del taller de Vergós.

*****************************

Enllaç del jaciment de la Doma:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/10155

Cronologies: Romà / Romà ( -218 / 476 ) Medieval Domini visigòtic / Medieval Domini visigòtic ( 401 / 715 ) Medieval / Medieval ( 400 / 1492 ) Modern / Modern ( 1453 / 1789 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis. Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.

Descripció:

La Doma és un jaciment arqueològic de tipus hàbitat i inhumació col·lectiva associat a època romana, visigòtica, medieval i moderna que pertany al terme municipal de La Garriga (Vallès Oriental). El jaciment arqueològic de la Doma es situa a ponent del riu Congost i del nucli urbà de la Garriga, al voltant de l'església de la Doma i al subsòl de la rectoria. La primera notícia coneguda d'aquest jaciment data de l'any 1949. Josep Maurí va descobrir al voltant de l'església algunes restes de construccions més antigues que podrien indicar que l'edifici medieval hauria ocupat l'emplaçament d'una vil·la romana. Les troballes d'aquesta possible vil·la es coneixen de forma molt parcial, ja que només es van trobar alguns fragments d'opus testaceum i de tegulae i no es va fer cap descripció de les restes constructives. A la façana de l'església hi ha un fragment de columna de marbre blanc. Actualment no es constaten restes romanes en superfície. Encara es poden observar algunes de les sepultures de lloses documentades per J. Maurí i l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers al camí d'accés a la casa del capellà de la població. Aquesta necròpolis atribuïda a l'època visigòtica, es conserva quasi inalterada al subsòl del solar de la casa esmentada, ja que la intervenció efectuada l'any 1971 es va limitar al descobriment de les tombes, que després de ser documentades es van tornar a tapar. El maig de l'any 2008 es va realitzar una excavació arqueològica al camí d'accés a la casa que hi ha just a la banda nord de l'església i de l'actual cementiri. L'avís que hi poguessin haver restes les va donar un veí que va veure estructures sorgir del camí. Les excavacions arqueològiques van documentar un total de quatre enterraments relacionats amb l'església romànica. Els enterraments no van aportar material arqueològic que permetés datar les inhumacions però per l'orientació de les sepultures imitant a la del temple romànic i la tipologia d'enterrament amb fossa simple i coberta de lloses fa pensar que podrien datar-se entre el segle XI-XIII. En l'actuació efectuada el 2012 arran del projecte de Millora general. Nova carretera. Eix Congost- Vallès Oriental. Ampliació 3er carril C-17. Tram: Lliçà de Vall - La Garriga, s'hi realitzà una prospecció preventiva que resultà negativa (Àrea de prospecció 8) tot i que es preveia una afectació directa de la franja del jaciment que es troba a tocar de l'actual carretera. Dins l'àrea d'aquest element patrimonial s'observà una gran cavitat que podria correspondre a un pou de glaç. En desembre de l'any 2014, l'arrencament d'un arbre situat a la plaça ubicada davant de l'església de Sant Esteve de la Doma, a la seva banda de migdia, va deixar al descobert restes antropològiques, motivant així una actuació arqueològica d'urgència. La intervenció va documentar un número mínim de 10 individus adults, tant masculins com femenins i 5 individus subadults amb material arqueològic divers. Les restes es trobaven força fragmentades i sense connexió anatòmica, amb un gran nombre de fractures post-portem, donat que formaven part dels estrats d'anivellació del cementiri, generats entre els segles XVII-XVIII I XIX. A sota d'aquest nivell s'ha documentat una tomba d'època moderna o contemporània corresponent a l'antic cementiri, la qual no s'ha excavat. L'estat de conservació d'aquest jaciment arqueològic s'ha considerat regular. 

*****************************










*****************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/sant-esteve-de-la-doma.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1084_SEsteveLaDoma/SEsteveLaDoma.htm

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16608

https://visitalagarriga.cat/ca/llocs-dinteres/la-doma

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=1980&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=721&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

*****************************







MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

CAMP D'AVIACIÓ DE ROSANES 

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Camp d'aviació de Rosanes

Al començament dels anys trenta del segle XX, un empresari argentí establert a Barcelona i apassionat per l'aviació es va fer construir a Rosanes, entre la Garriga i l'Ametlla  del Vallès, un camp d'aviació privat amb un conjunt arquitectònic racionalista que incloïa un xalet, un hangar i una torre de control.

Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), per fer front a l'exèrcit rebel, el Govern legítim de la República va ampliar el camp d'aviació i el va convertir en aeròdrom militar. Entre 1937 i 1938, el camp de Rosanes va crèixer en extensió incloent part del terme de Llerona (les Franqueses del Vallès), i va adquirir un paper important en l'estratègia militar dels fronts del riu Segre i Ebre, així com en la defensa de Barcelona. Lexistència de l'aeròdrom també va tenir un fort impacte als municipis del voltant.

Avui, el camp d'aviació de Rosanes és un vestigi representatiu dels conflictes i de la lluita per la consecució dels drets i de les llibertats democràtiques de Catalunya. L'espai conserva les infraestructures que el van convertir durant uns anys en un centre d'importància estratègica: els refugis antiaeris, els edificis dels comandaments, el menjador dels soldats, l'hangar, la torre de control, etc.


Els pilots de l'escuadrilla de Natachas a la piscina de can Fernández. Maig de 1938. Font: Héctor de Diego


El refugi antiaeri elemental de can Trias de Bes. Font: Ramon Ferrandis


Fotografia aèria de l'aeròdrom de can Fernández presa el dia 13 d'abril de 1934. Font: AEHA 188 (15)


Oficis de l'Ajuntament de la Garriga en què es comunica l'ocupació del camp de can Fernández per un escamot de les forces aèries. Font: Arxiu municipal de la Garriga


Fotografia d'estudi amb mecànics repassant el motor d'un Natacha i tripulants consultant un mapa. Font: Montse Roig Humbert.



***************************************
Enllaç amb informació:






***************************************
Altre enllaç amb informació:

Època: mitjan segle XX, any 1933

Descripció:

Es tracta d'un conjunt de casa i hangar per a una avioneta. La casa consta de planta baixa i dues plantes pis, tot i que originàriament només en tenia una. El conjunt té planta amb forma d'L i té coberta plana. L'hangar es compon de dos cossos adossats, un de planta quadrada en forma de torre i un altre de planta rectangular amb arrebossat i pintat de blanc. Les obertures segueixen les línies racionalistes, per accedir-hi només hi ha una porta d'accés a la banda sud. L'hangar per a les avionetes està construït amb una estructura metàl·lica i la coberta és de plaques de fibrociment. La porta d'accés és una gran obertura amb portes corredisses.

Notícies històriques:

La casa i hangar Fernández, malgrat que va perdre part de les característiques racionalistes quan va ser ampliat és un element representatiu de l'arquitectura racionalista a la comarca i l'únic exemple a la Garriga. Xavier Turull també va projectar un altre edifici destinat a porteria i una entrada a la finca, situat al peu de la C-17, però no es va construir. A l'agost de 1937 el cap de l'aviació de Sabadell va prendre possessió del camp. S'hi instal·là amb un grup de soldats i tenien entre 10 i 12 avionetes tipus avia i mosca. A partir de 1995 la finca s'ha utilitzat com a camp d'ultralleugers, la casa com a seu social i l'hangar ha tornat al seu ús primitiu. Això no ha servit per recuperar l'edifici tal com era en el seu origen. Al 1996 s'hi va fer una intervenció que desmereixen l'obra original.

***************************************