Seguidors

dimecres, 15 de juliol del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

EL PONT DE L'AIGUA

SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

Fotos de JoanDalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


El Pont de l'Aigua
La voladura del Pont de l'Aigua

El 4 de febrer de 1939, el comandant Jose Eduardo Villalba Rubio del Vè CE republicà va donar l’ordre de volar els ponts de l’Aigua, el de can Salvatella i el de la riera de Xuncla. Els veïns de les cases més properes foren desallotjats en previsió d’una gran explosió.  A causa de l’explosió del Pont de l’Aigua, les vies del tren petit varen sobrevolar les cases de Sarrià de Ter. De l’antic i elegant pont medieval només varen quedar els fonaments de les deu piles.

La XIª brigada del Vè CE dirigida per Enrique Líster va resistir durant dos dies al costat nord del riu Ter. Des del Pi de la Bateria  i de l’església de Sant Pau defensaven la seva posició. A la banda del Ter, els canons de la IVª divisió del CE de Navarra bombardejaven els punts on es trobaven els soldats.

Quan el 6 de febrer varen entrar les tropes de l’exèrcit franquista, la IVª divisió de Navarra, el poble se Sarrià oferia una imatge ben desoladora.


El Pont de l'Aigua, d'origen romànic, tal com era durant la Guerra Civil Espanyola.
Font: Editorial Luis Comas


Pont de l'Aigua, any 1920
Font: postal Fototipia Thomas Barcelona


El 4 de febrer de 1939, el Vè cos de l'exèrcit republicà va fer volar el pont de l'Aigua, per aturar la marxa de l'exèrcit franquista.
Font: CRDI Ajuntament Girona


Font: BDH de Biblioteca Nacional de España


Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià


El diari la Vanguardia Española va publicar en portada les fotos del Pont de l'Aigua i el de Castelló d'Empúries derruïts.
Font: La Vanguardia


La recosntrucció del Pont de l'Aigua

Cap al mes d'abril de 1939 va arribar el primer contingent de presoners republicans, un batalló de 120 soldats bascos, els quals es varen instal·lar a l'antic cinema del Centre Republicà. A mitjans de juliol, l'enginyer de la Diputació, va presentar el projecte de reconstrucció del nou pont. Al setembre s'afegiren als treballs 60 presoners provinents d'Andalusia i de Tarragona, els quals es van instal·lar a l'edifici d'El Coro, a les bòbiles de Sant Julià i a l'antiga fàbrica de licors Auguet del Pont Major, mentre qu els oficials s'hostatjaren a l'Hostal del Sol i a la fonda de l'Emili Carreras a Sarrià.
Abans de l'aixecament es van enderrocar dues cases, una de la banda de Sarrià de Ter i una altra de la banda del Pont Major. El nou projecte suprimia dos ulls del pont, passant de 10 a 8 arcades.
Per la construcció del pont es treballava a trenc d'alba i de nit. Els presoners carregaven amb grans sacs a l'esquena obligats pels oficials franquistes a un treball absolutament inhumà.


Soldats republicans que varen treballar en la construcció del Puente del Caudillo
Font: foto cedida per Damià Aguirre


La inauguració del nou pont es va fer coincidir amb el primer aniversari de l'entrada de l'exèrcit franquista a Girona, el 4 de febrer de 1940.
Font: BDH de la BNE.


Presoners republicans davant del relleu "El Alto de los Leones" del nou pont, obra de l'escultor Joan Carrera.
Font: foto cedida per Lluís Massegú


Sarrià de Ter en temps de guerra
Accident del carrilet

El capvespre del dia 7 de setembre de 1938, el tren petit de Girona a Banyoles, quan sortia del revolt del Pont de l’Aigua, va xocar contra un camió, que formava part d’un comboi de tres camions cisterna francesos els quals es dirigien a Barcelona per tal de subministrar combustible a l’aviació del front republicà. 
a espurna va incendiar el combustible i va provocar una enorme explosió. La benzina roent va escolar-se pel clavegueram, va ruixar els passatgers, els xofers i els veïns que s’hi havien acostat. Les flames sobrepassaren les cases properes, el riu cremava com si fos foc d’aigua. Alguns dels passatgers es varen llençar al riu Ter, altres varen fugir i d’altres van quedar atrapats dins dels vagons. El tren petit portava una locomotora dièsel i sis vagons amb capacitat per a 15 persones per vagó. En el lloc de la tragèdia s’hi varen acostar cap a 100 persones. Les dades oficials varen xifrar els morts en 12 persones i 31 els ferits.


Un dels vagons del tren petit, com els que es varen incendiar
Font: Arxiu revista parlem de Sarrià


El Pont de l'Aigua i el carrer Major, on va succeir l'accident del Carrilet
Font: postal Fototipia Thomas


Les voltes de la fusteria de can Mundi, a l'inici del carrer Major de Sarrià de Ter
Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià


La retirada republicana

A partir del 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar la darrera ofensiva contra Catalunya. L’exèrcit republicà, molt minvat de forces i material, no va poder mantenir les línies de defensa a l’Ebre i al Segre, iniciant així la retirada i intentant amb precipitació aixecar nous fronts.  Fou el començament d’un èxode massiu que des de tot Catalunya intentava arribar a la frontera francesa. De Sarrià de Ter es varen exiliar els membres de la corporació municipal, soldats i  familiars que els varen seguir. 
Aquells dies, els veïns de Sarrià de Ter varen veure passar milers de persones,  arrossegant les seves pertinences, també soldats que entraven a les cases buides. Fou una processó interminable que omplia a vessar el carrer que alhora era la carretera de Madrid a França. Aquest èxode duraria fins el 4 de febrer de 1939, quan es va volar el pont de l’Aigua i les tropes de l’exèrcit revoltat entraren a la ciutat de Girona.


A finals de gener de 1939, el fotògraf Robert Capa va marxar cap a França, tot seguit la corrua de la gent que s'exiliava.
Font: Robert Capa & Corneli. Capa Archives ICP New York


Durant la retirada s'utiltzaren tots els camions disponibles per transportar la gent i els soldats ferits camí de l'exili.
Font: Robert Capa & Corneli. Capa Archives ICP New York


Espasi de memòria de Sarrià de Ter

1 - Pont de l'Aigua
2 - El bombardeig de Sarià de ter 
3 - El Centre Republicà
4 - Placeta de la Font




***********************************
Enllaç amb informació:


***********************************


















MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

EL CENTRE REPUBLICÀ

SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


El Centre Republicà

En un document de 1903 es relaciona la societat "Casino la Unión" en el local propietat de Josep Lladó conegut com "can Murguela". L'any 1906 es va crear la Societat Coral La Juventud i des d'aleshores, el responsable fou Joan Cos, president de la societat coral que assajava en el local de la carretera del Ter. En aquest locail s'hi feia cinema, ball i teatre. A partir de 1921, el Cor Juventud passà a ser l'Orfeó Joventut i va permetre veus femenines i infants. L'Orfeó va canviar de seu l'any 1924, quan es va inaugurar el nou edifici de "El Coro".
Amb la II República, el cafè passà a ser el Centre Republicà Federal.
Al diari "L'Autonomista" s'anunciava pel 14 d'abril de 1933 un acte polític per la inauguració d'un nou local social a Sarrià de Ter.
Acabada la Guerra Civil, a partir de setembre de 1939, en el local s'hi hostatjaren presoners, un batalló de més de 120 soldats bascos. 
El Centre havia estat convertit en local de la Falange.


Cor la Joventut al carrer del Ter, davant el Centre Republicà


Espais de memòria de Sarrià de Ter

1 - Pont de l'Aigua
2 - El bombardeig de Sarrià
3 - El Centre Republicà
4 - Placeta de la Font


****************************************
Enllaç amb informació:

Informació 

Itinerari pel centre de Sarrià de Ter, en el que es donen a conèixer els principals incidents vinculats a la Guerra Civil, com l'accident del carrilet, la retirada republicana, la voladura i reconstrucció del pont de l'aigua o el bombardeig de Sarrià de Ter.
 
Accident del carrilet
 
El capvespre del dia 7 de setembre de 1938, el tren petit de Girona a Banyoles, quan sortia del revolt del Pont de l’Aigua, va xocar contra un camió, que formava part d’un comboi de tres camions cisterna francesos els quals es dirigien a Barcelona per tal de subministrar combustible a l’aviació del front republicà. 
a espurna va incendiar el combustible i va provocar una enorme explosió. La benzina roent va escolar-se pel clavegueram, va ruixar els passatgers, els xofers i els veïns que s’hi havien acostat. Les flames sobrepassaren les cases properes, el riu cremava com si fos foc d’aigua. Alguns dels passatgers es varen llençar al riu Ter, altres varen fugir i d’altres van quedar atrapats dins dels vagons. El tren petit portava una locomotora dièsel i sis vagons amb capacitat per a 15 persones per vagó. En el lloc de la tragèdia s’hi varen acostar cap a 100 persones. Les dades oficials varen xifrar els morts en 12 persones i 31 els ferits.
 
La retirada republicana
 
A partir del 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar la darrera ofensiva contra Catalunya. L’exèrcit republicà, molt minvat de forces i material, no va poder mantenir les línies de defensa a l’Ebre i al Segre, iniciant així la retirada i intentant amb precipitació aixecar nous fronts.  Fou el començament d’un èxode massiu que des de tot Catalunya intentava arribar a la frontera francesa. De Sarrià de Ter es varen exiliar els membres de la corporació municipal, soldats i  familiars que els varen seguir.
 
Aquells dies, els veïns de Sarrià de Ter varen veure passar milers de persones,  arrossegant les seves pertinences, també soldats que entraven a les cases buides. Fou una processó interminable que omplia a vessar el carrer que alhora era la carretera de Madrid a França. Aquest èxode duraria fins el 4 de febrer de 1939, quan es va volar el pont de l’Aigua i les tropes de l’exèrcit revoltat entraren a la ciutat de Girona.
 
Voladura del pont 
 
El 4 de febrer de 1939, el comandant Jose Eduardo Villalba Rubio del Vè CE republicà va donar l’ordre de volar els ponts de l’Aigua, el de can Salvatella i el de la riera de Xuncla. Els veïns de les cases més properes foren desallotjats en previsió d’una gran explosió.  A causa de l’explosió del Pont de l’Aigua, les vies del tren petit varen sobrevolar les cases de Sarrià de Ter. De l’antic i elegant pont medieval només varen quedar els fonaments de les deu piles.

****************************************

 












dimarts, 14 de juliol del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

PLACETA DE LA FONT

SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Placeta de la Font


Café El Coro abans de la guerra

Els socis de "La Sociedad Coral La Juventud, varen iniciar la construcció d'un nou local social que a la vegada fes d'ateneu. Josep Ensesa Pujades, propietari d'un magatzem de vins a la placeta de la Font, va cedir-ne l'ús a la societat, amb l'ajut econòmic del fabricant Pere Omedes i el treball voluntari de tots els socis.
L'edifici fou projectat per l'arquitecte noucentista gironí Rafael Masó. Les obres es varen acabar l'any 1924. És un edifici de dues plantes amb elements d'esgrafiats, trenats i nusos que decoren les parets.
Convivien en aquest local l'Orfeó Joventud i la secció teatral "Foc Nou". Malauradament la Dictadura de primo de Rivera va censurar l'activitat de molts orfeons i des de 1927 l'Orfeó Juventud ja no va fer cap més actuació. L'ateneu va seguir com a teatre, café i centre neuràlgic del poble. Amb l'arribada de la República, la placeta es batejà com plaça de la República i les discussions que s'esdevenien eren polítiques, enfrontades a les del Centre Republicà.


L'edifici del "Coro" projectat per l'arquitecte noucentista Rafael Masó el 1924, fou la seu de l'Orfeó Joventud i de la secció teatral Foc Nou.
Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià


Estandard de l'Orfeó Joventud, obra dels germans Busquets
Foto: Valentí Fargnoli


La placeta de la Font, en una foto de la Festa Major de 1925
Font: foto cedida per Lluïsa Vidal


L'escola graduada "Francesc Macià"

El setembre de 1936, el comité antifeixista de Sarrià va confiscar l'edifici El Coro, propietat de Josep Ensesa i la bòbila de rajols de l'Emili Auguet situats a la plaça de la República. L'Ajuntament va oferir a la Generalitat l'edifici i els terrenys de la bòbila per la nova escola que va rebre el nom d'escola graduada "Francesc Macià".
Les obres de reforma les va dirigir l'arquitecte Emili Blanch i Roig. Es tancaren algunes obertures i es va revestir l'exterior amb un sòcol de ceràmica de color balu. El projecte constava d'un camp d'esbarjo i també d'una piscina que mai es va realitzar. L'escola tenia capacitat per a 200 alumnes. Va funcionar amb certa normalitat durant l'any 1938.
Acabada la guerra, el règim franquista va retornar els edificis i terrenys als antics propietaris. El setembre de 1939, s'hi varen hostatjar el grup de presoners d'Andalusia i de Tarragona els quals treballaven en la construcció del pont de l'Aigua.


El café-casino del "Coro" va ser confiscat pel Comité Antifeixista per fer-ne l'escola graduada "Francesc Macià".
Font: foto cedida per Narcís Casassa


Durant la reconstrucció del pont de l'Aigua, l'any 1939, s'hi hostatjaren soldats presoners republicans.
Font: Arxiu revista Parlem de Sarrià


Espais de memòria de Sarrià de Ter
1 - Pont de l'Aigua
2 - El bombardeig de Sarrià de Ter
3 - El Centre Republicà
4 - Placeta de la Font




***************************************************
Enllaç amb informació:

Informació 

Itinerari pel centre de Sarrià de Ter, en el que es donen a conèixer els principals incidents vinculats a la Guerra Civil, com l'accident del carrilet, la retirada republicana, la voladura i reconstrucció del pont de l'aigua o el bombardeig de Sarrià de Ter.
 
Accident del carrilet
 
El capvespre del dia 7 de setembre de 1938, el tren petit de Girona a Banyoles, quan sortia del revolt del Pont de l’Aigua, va xocar contra un camió, que formava part d’un comboi de tres camions cisterna francesos els quals es dirigien a Barcelona per tal de subministrar combustible a l’aviació del front republicà. 
a espurna va incendiar el combustible i va provocar una enorme explosió. La benzina roent va escolar-se pel clavegueram, va ruixar els passatgers, els xofers i els veïns que s’hi havien acostat. Les flames sobrepassaren les cases properes, el riu cremava com si fos foc d’aigua. Alguns dels passatgers es varen llençar al riu Ter, altres varen fugir i d’altres van quedar atrapats dins dels vagons. El tren petit portava una locomotora dièsel i sis vagons amb capacitat per a 15 persones per vagó. En el lloc de la tragèdia s’hi varen acostar cap a 100 persones. Les dades oficials varen xifrar els morts en 12 persones i 31 els ferits.
 
La retirada republicana
 
A partir del 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar la darrera ofensiva contra Catalunya. L’exèrcit republicà, molt minvat de forces i material, no va poder mantenir les línies de defensa a l’Ebre i al Segre, iniciant així la retirada i intentant amb precipitació aixecar nous fronts.  Fou el començament d’un èxode massiu que des de tot Catalunya intentava arribar a la frontera francesa. De Sarrià de Ter es varen exiliar els membres de la corporació municipal, soldats i  familiars que els varen seguir.
 
Aquells dies, els veïns de Sarrià de Ter varen veure passar milers de persones,  arrossegant les seves pertinences, també soldats que entraven a les cases buides. Fou una processó interminable que omplia a vessar el carrer que alhora era la carretera de Madrid a França. Aquest èxode duraria fins el 4 de febrer de 1939, quan es va volar el pont de l’Aigua i les tropes de l’exèrcit revoltat entraren a la ciutat de Girona.
 
Voladura del pont 
 
El 4 de febrer de 1939, el comandant Jose Eduardo Villalba Rubio del Vè CE republicà va donar l’ordre de volar els ponts de l’Aigua, el de can Salvatella i el de la riera de Xuncla. Els veïns de les cases més properes foren desallotjats en previsió d’una gran explosió.  A causa de l’explosió del Pont de l’Aigua, les vies del tren petit varen sobrevolar les cases de Sarrià de Ter. De l’antic i elegant pont medieval només varen quedar els fonaments de les deu piles.
 

***************************************************










MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

EL BOMBARDEIG DE SARRIÀ DE TER 

SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa.

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Plafó ubicat al carrer Major cantonada amb el Passatge de l'Església

El bombardeig de Sarrià de Ter
La matinada del 30 de juny de 1937, dos avions Savoia Marchetti-81, del XXV Grup de Bombarders Nocturns "Pipistrelli delle Balleari", van remuntar el curs del riu Ter des de l'Estartit, tot buscant el pont del ferrocarril de Sant Jordi Desvalls. L'exèrcit italià de Mussolini col·laborava amb l'exèrcit franquista amb l'aviació legionària amb base a l'illa de Mallorca.
Segons el registre de vol dels S-81 números 8 i 9, varen enlairar-se de l'aeroport de Son Sant Joan per descarregar vuit bombes de 100 quilos i dues de 50 quilos cadascuna a Flaçà, Celrà, on no varen causar desperfectes, i dos a Sarrià de Ter, la qual va causar la mort de 5 persones, va ferir-ne 14 més, va enrunar 3 cases i en va malmetre cap a 10 més.


L'explosió de les bombes varen endrrrocar les cases números 35, 37 i 52 del carrer Major, causant la mort de 5 persones.
Font: Diari Estel, estiu de 1937


Imatge del carrer Major després del bombardeig, amb el tren petit i les escales per arranjar les teulades.
Font: La Vanguardia, Cultures. 30 setembre 2023


Notícia sobre el bombardeig de Sarrià de Ter
Font: La Vanguardia, 1 de juliol de 1937


Espais de memòria de Sarrià de Ter
1 - Pont de l'Aigua
2 - Bombardeig de Sarrià de Ter
3 - El Centre Republicà
4 - Placeta de la Font


*******************************************
Enllaç amb informació:

Informació 

Itinerari pel centre de Sarrià de Ter, en el que es donen a conèixer els principals incidents vinculats a la Guerra Civil, com l'accident del carrilet, la retirada republicana, la voladura i reconstrucció del pont de l'aigua o el bombardeig de Sarrià de Ter.
 
Accident del carrilet
 
El capvespre del dia 7 de setembre de 1938, el tren petit de Girona a Banyoles, quan sortia del revolt del Pont de l’Aigua, va xocar contra un camió, que formava part d’un comboi de tres camions cisterna francesos els quals es dirigien a Barcelona per tal de subministrar combustible a l’aviació del front republicà. 
a espurna va incendiar el combustible i va provocar una enorme explosió. La benzina roent va escolar-se pel clavegueram, va ruixar els passatgers, els xofers i els veïns que s’hi havien acostat. Les flames sobrepassaren les cases properes, el riu cremava com si fos foc d’aigua. Alguns dels passatgers es varen llençar al riu Ter, altres varen fugir i d’altres van quedar atrapats dins dels vagons. El tren petit portava una locomotora dièsel i sis vagons amb capacitat per a 15 persones per vagó. En el lloc de la tragèdia s’hi varen acostar cap a 100 persones. Les dades oficials varen xifrar els morts en 12 persones i 31 els ferits.
 
La retirada republicana
 
A partir del 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista va iniciar la darrera ofensiva contra Catalunya. L’exèrcit republicà, molt minvat de forces i material, no va poder mantenir les línies de defensa a l’Ebre i al Segre, iniciant així la retirada i intentant amb precipitació aixecar nous fronts.  Fou el començament d’un èxode massiu que des de tot Catalunya intentava arribar a la frontera francesa. De Sarrià de Ter es varen exiliar els membres de la corporació municipal, soldats i  familiars que els varen seguir.
 
Aquells dies, els veïns de Sarrià de Ter varen veure passar milers de persones,  arrossegant les seves pertinences, també soldats que entraven a les cases buides. Fou una processó interminable que omplia a vessar el carrer que alhora era la carretera de Madrid a França. Aquest èxode duraria fins el 4 de febrer de 1939, quan es va volar el pont de l’Aigua i les tropes de l’exèrcit revoltat entraren a la ciutat de Girona.
 
Voladura del pont 
 
El 4 de febrer de 1939, el comandant Jose Eduardo Villalba Rubio del Vè CE republicà va donar l’ordre de volar els ponts de l’Aigua, el de can Salvatella i el de la riera de Xuncla. Els veïns de les cases més properes foren desallotjats en previsió d’una gran explosió.  A causa de l’explosió del Pont de l’Aigua, les vies del tren petit varen sobrevolar les cases de Sarrià de Ter. De l’antic i elegant pont medieval només varen quedar els fonaments de les deu piles.
 

*******************************************



dilluns, 13 de juliol del 2026

ESCULTURA LA XICOTA DEL DRAC

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





La Xicota del Drac
Dona d'aigua
Duaita Prats

A mos amics de Banyoles
Bressada per les ones movediddes,
la gondola s'adorm dintre de l'aigua
que es contarien mos amics en ella.
Puix deixen de caure los remers ses pales?
Parlarien potser de les estunes, 
on tenne llur palau les encantades,
d'ombrívoles i fresques galeries
que donen a l'estany i a la muntanya?

Jacint Verdaguer 1884
Banyoles 2024






Duaitia Prats
(Olot, 5 de setembre de 1960)






******************************