MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
LA CANAL - LES COLÒNIES DE LA LLIGA D'HIGIENE ESCOLAR DE SABADELL
TONA - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La Canal era una de les principals masies històriques de Tona. Tot i haver estat enderrocada, encara resta bona part dels murs de la planta baixa i del primer pis.
En els anys trenta del segle XX, aquesta masia es va utilitzar com a casa de colònies de la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell.
El 1939, el masover de la finca, que havia estat regidor durant la Guerra Civil, va ser afusellat.
El lloc de la Canal és documentat des de l'any 1027i el mas, des del 1123. Molts dels seus hereus van ser batlles del poble. L'edifici, ara en ruïnes, era una construcció de la primera meitat del segle XIX, a quatre vents, amb una galeria d'estil isabelí. Al costat de la masia hi ha el bosquet de la Canal i, una mica més cap al sud, la torre del molí de vent del pou. Dins la finca, prop del carrer de Taradell, hi havia l'era de Baix.
Entre el 1930 i el 1937, cada estiu, la casa de la Canal va acollir unes colònies organitzades per la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell per a infants de famílies humils, sota la direcció dels mestres Enric Casassas Cantó i Carme Simó Saco, que impulsaven el moviment de renovació pedagògica d'aquells anys. Les activitats de les colònies pretenien educar els nois i noies en el sentit de la responsabilitat i la cooperació, l'interès per l'entorn i l'estima del país. El 1935, Enric Casassas va publicar el llibre Tona. Descripció històrica i geogràfica, primera monografia sobre el poble tonenc. En acabar la Guerra Civil, Casasses i Simó, que eren matrimoni, van ser víctimes d'un procés de depuració.
Els anys 1940 i 1941, la Canal va ser utilitzada com a casa de Colònies del Frente de Juventudes de la Falange. El caràcter d'aquestes activitats d'estiu va ser ben diferent del de les colònies dels anys trenta.
En acabar la guerra, el masover de la Canal, Lluís Parés Planelló, militant del PSUC i de la Unió de Rabassaires, regidor de l'Ajuntament de Tona els anys 1934 i 1936-1937, va ser detingut per les autoritats franquistes. Sotmés a un procés sumaríssim, un tribunal militar el va condemnar a mort. Va ser executat al Camp de la Bota el 23 d'abril de 1939.
Infants de les colònies escolars jugant, d'excursió per Tona. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Arxiu Ramon Batllés.
La Canal als anys trenta, amb la inscripció a la façana Colònia Escolar de Sabadell. Autor desconegut. Artxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Arxiu Ramon Batllés.
La família dels masovers de la Canal cap al 1935. Lluís Parés i la seva esposa, Teresa Riera, amb els seus vuit fills. Autor desconegut. Arxiu Municipal de Tona. Col·lecció L'Abans. Fons Teresa Parés Riera.
******************************************************
Enllaç amb informació de la Canal:
Estil / època: Medieval Modern Contemporani Isabelí Popular, segle XVII-XIX, any 1123
Descripció:
Runes del que va ser el mas de la
Canal, un immoble històric de Tona. Actualment, només es conserven
parcialment les façanes perimetrals de la casa a nivell de planta baixa, que
formen una planta gairebé quadrada, que deuen pertànyer a la última refacció
important de la casa, al segle XIX.
La construcció era de pedra
irregular i tàpia, amb les obertures amb muntants i llindes de pedra ben
treballada. A la part sud es conserva parcialment una porta principal dovellada
feta amb arc de mig punt.
L’entorn del mas és avui un
bosquet amb un parc públic, on destaca un molí de vent que treia aigua d’un pou
per regar els camps de conreu.
Observacions:
Segons els redactors del (POUM,
2011), l'edificació original tenia molt interès com exemple del patrimoni
rural. Ara, desaparegut quasi del tot l'edifici, s'ha convertit, de fet, en un
jaciment arqueològic.
Història:
Com a lloc, la Canal està documentat des de l’any 1027, i
el mas des del 1123. La Canal era una masia de planta baixa, amb un alçat de
tres plantes i golfes. La casa era coberta a quatre vessants i coronada per un
cos central quadrat amb una petita torre al capdamunt. És probable que l’última
construcció es realitzés sobre alguna de més antiga a mitjan del segle XIX. La
façana de migdia, on es conserva parcialment la porta d’entrada, destacava per
presentar una galeria d’estil isabelí estructurada a partir de quatre dobles
arcades. sense mainell. Entremig hi havia pilars de secció quadrada.
El topònim de “la Canal” és ben significatiu de l'indret.
Equival a la paraula rec i evoca com deurien ser les terres on més endavant
s'hi documentarà el mas Canal. Aquesta masia és emplaçada a la part de ponent
del Verinal, una gran esplanada de terres baixes on hi anava a
raure el torrent de la Font Morta o de Sot Flori i on tal
vegada ja al segle XI hom havia obert alguns canals o recs de desguàs per
posar en conreu aquestes terres (BOECK, PUIGFERRAT; 1996).
El lloc de la Canal està documentat des de 1027 i el mas
des del 1123. L'any 1027, una dona que es deia Belleda va fer donació al
monestir de Sta. Maria de Ripoll d'unes cases i unes terres. Ja l’any 1123, els
Centelles, un llinatge destacat de la Plana, apareixen com a senyors del mas,
el qual donaren al monestir de Santa Maria de l’Estany. D'altres senyors tenien
dret sobre el mas Canal en aquests moments, que van anar donant al mateix
monestir, fins a l’any 1194, que Guillem Ramon de Montcada, senyor del castell
de Tona, renuncia als seus drets al mas perquè quedés definitivament en les
mans del monestir de l’Estany. El cenobi perllongà el seu domini sobre la Canal
fins a la segona meitat del segle XIV, quan van vendre el mas. (POUM, 2011).
És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc
i Sant Blai instituïts a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX,
l’hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere
que ostentava el benefici (Lleopart, 2005).
Pere Canal és el primer hereu reconegut del mas.
És en terres d’aquesta propietat al costat del camí ral,
que es comencen a construir unes quantes cases, que originen el poble actual de
Tona al segle XVI. (Lleopart,2005)
A partir del segle XVII es troben diferents hereus
de la Canal com a càrrecs públics municipals. El primer conegut és Josep Canal
que el 1689 era síndic de la universitat del terme de Tona i que segurament
dona suport a l’aixecament dels Barratines. (POUM,2011).
El segle XIX el mas adquireix l’aire senyorial amb el
qual apareix en les imatges que es conserven. La decadència de l’immoble arriba
a mitjans d’aquest segle, quan Josep Canals se la ven pels deutes que té, a
Jaume Guix i Segura. A partir d’aquí el mas va anar passant de mans
contínuament. (POUM, 2011).
Ja al segle XX, de 1930 al 1937, va servir de casa de
colònies d’estiu de la Lliga d’Higiene Escolar de Sabadell (Lleopart, 2005). El
bosquet del costat era zona d’esbarjo dels nois i noies del poble, com la
bassa.
L’any 1988, el mal estat de l’immoble fa que els últims
masovers que hi vivien des de 1914, marxessin. L’última propietat va vendre el
mas a l’Institut Català del Sòl l’any 1994. Aquest fet va permetre la creació
de la sala la Canal, un local municipal destinada a l’activitat cultural
inaugurat l’any 1995, i la urbanització de la finca, que ha donat lloc al
naixement d'un nou barri del poble, el barri de la Canal (POUM, 2011).
L’amenaça de ruïna va provocar l’enderrocament del mas
l’any 2001.
Ruïnes del mas la Canal
Un mas important en la història de Tona
El document conegut més antic que esmenta el lloc de la Canal és del 1027. Aquest topònim fa pensar en la conducció de l'aigua. Podria tenir alguna relació amb el torrent de la Font Morta, que passava a migdia i a llevant de la finca, o, tal vegada, amb recs de desguàs que permetessin l'assecament i el conreu d'aquestes terres.
Durant el segle XII, per donacions -de Gilabert de Centelles i altres senyors- i cessions de drets, el mas la Canal va passar a mans del monestir de Santa Maria de l'Estany. La família de pagesos de remença que vivien i treballaven al mas portava, és clar, el cognom Canal. Entre els anys 1363 i 1373, el monestir de l'Estany es va vendre gairebé tots els béns que tenia a Osona. És probable que la Canal passés al benefici de Sant Lluc i Sant Blai instituït a la catedral de Vic. Al començament del segle XIX, l'hereu del mas -de la família Canal- encara pagava cada any un cens al prevere que ostentava el benefici.
En terres d'aquesta propietat, al costat del camí ral, es va construir unes quantes cases del carrer que a partir del segle XVI va originar el poble actual de Tona, i es van obrir la plaça Major i, més tard, el carrer de la Font (o carrer de la Font d'en Canal, com s'anomenava antigament), seguint el traçat d'un camí ramader. D'altra banda, entre els segles XVII i XIX, diversos hereus de la Canal van tenir la responsabilitat de càrrecs públics municipals. A mitjan segle XIX, el darrer Canal que havia heretat la finca (que era portada per masovers) la va vendre.
Del 1930 al 1937, va seri de casa de colònies d'estiu de la Lliga d'Higiene Escolar de Sabadell. Els responsables de les colònies, els mestres Enric Casassas i Carme Simó, d'acord amb la renovació pedagògica d'aquells anys, organitzaven activitats molts diverses: d'educació física, de descoberta de l'entorn, escolars, de música i dansa, de treballs manuals, d'escenificació de rondalles i titelles, de redacció d'un diari, etc. Els nens i nenes també anaven a prendre les aigües al balneari Roqueta. Eren de famílies humils de Sabadell, Barcelona i Terrassa.
El 1988, a causa del mal estat de la casa, els Parés, masovers que hi vivien des del 1914, van haver de marxar-ne. Cinc anys més tard, l'Institut Català del Sòl va adquirir la finca per urbanitzar-la i construir-hi habitatges de promoció pública. Poc després, s'inaugurava la sala polivalent que també du el nom d'aquest lloc històric.
La masia de la Canal, ja que amanaçava ruïna, va ser enderrocada l'any 2001. Només se'n conserven, parcialment, els murs de la planta baixa. Ara el bosquet és un parc públic.
Amaderu Lleopart i Costa
*********************************************
Enllaç amb informació:
*********************************************
.jpg)
*********************************************
.jpg)
