Seguidors

dimecres, 18 de novembre del 2026

PLAÇA DE L'ESGLÉSIA - PLAÇA DEL CENTRE

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




La Plaça de l'Església ha tardat 100 anys a construir-se

Un segle enrere, l'espai de la plaça estava ocupat per vuit cases. Es tractava de vivendes molt petites i apilades les unes al costat de les altres. I, si feu un cop d'ull al plànol, també hi veureu que els carrers eren estrets i torts. Això es deu al fet que, fins a finals del segle XIX, ningú no planificava els carrers, les places, l'urbanisme en general. Fixeu-vos que en aquella època es van començar a construir voreres als carrers, però cadascú s'havia de fer la del davant de casa seva.

La qüestió és que l'any 1891, amb un casc urbà tal com s'havia anat formant des de l'Edat Mitjana, l'Ajuntament va aprovar el seu primer pla urbanístic. El pla descrivia la plaça i el seu entorn com a "miserable y muy irregular...Los terrenos inmediatos a la iglesia parroquial que no sirven mas que para depósito de inmundicias". Es volia millorar les condicions de vida de la major part de la població, que vivia en condicions força dolentes, en espais molt petits, rellogada a la casa d'altra gent... Penseu que en aquell mateix moment la Garriga estava de moda com a destinació turística. I mentre la burgesia es construïa les seves grans torres per passar l'estiu, fins i tot amb aigua corrent -que era un luxe en aquella època-, la gent vivia de manera molt miserable.

Doncs bé, el 1904 van començar a tirar a terra algunes de les cases que ocupaven l'actual plaça. L'Ajuntament les expropiava i després les enderrocava. Entre l'oposició d'alguns propietaris i la falta de diners, no va ser fins als anys 30 del segle XX que la plaça va prendre més o menys la seva forma actual...i encara als anys 60 (o sigui fa tot just 50 anys), es van enderrocar les últimes dues cases i es va construir l'actual edifici de l'Ajuntament.

Des que es va comença a ampliar, la plaça ha canviat molt. Primer feia baixada, com ara. Després la van fer plana i pel costat del carrer Centre tenia graons. Als anys 60, quan tothom es va començar a comprar un cotxe, hi van fer passar dos carrers pel mig i no va ser fins al 2010 que es va eliminar el sauló, es va pavimentar i es va fer peatonal tot el seu entorn...Ja veieu que el paisatge urbà dels carrers i places que trepitgem cada dia, no para de canviar segons els gustos, les modes, els interessos polítics i econòmics...

Per això és bonic fixar-s'hi: en els carrers i les places, en els seus materials i les seves formes, en les façanes que els envolten... Si ho feu, veureu que hi podeu llegir la història i adonar-vos, per exemple, que no tot canvia al llarg del temps, que no tot té menys de 100 anys. Si us acosteu a l'estanc de la plaça, veureu que l'edifici és nou, de fa pocs anys, però hi van conservar la llinda de la porta. Aneu fins allà davant i mireu què hi diu, a la llinda. Ja veureu com no tot canvia.


Ball de gitanes en una Plaça de l'Església molt més petita que l'actual. 1906


Plànol de rectificació i eixample de la Garriga realitzat per Salvador Vilardebó. 1877




***************************










LA PLAÇA DE CAN DACHS

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







La Plaça de Can Dachs, un espai públic guanyat a l'especulació

El 5 de desembre de 1975 es va enderrocar, aquí, Can Dachs, deixant lliure un gran espai al centre del poble. Era una de les grans propietats rurals de la Garriga: fins al segle XX, tal com encara avui fan els grans patrimoni, no havia parat d'augmentar la seva riquesa. Ben bé 500 anys de creixement, fins a formar un dels edificis més espectaculars del municipi.

Fixeu-vos en les imatges. Can Dachs era tan gran que avui és una plaça i dos grans blocs de pisos. Perquè, com tantes altres vegades ha passat a les darreres dècades -segur que en coneixeu algun cas- ni un casal tan emblemàtic i monumental com Can Dachs va poder resistir l'embestida dels progrés. Així, amb el pretext d'eixamplar el carrer, just després de la mort del dictador, es va enderrocar la casa. L'espai havia de ser ocupat totalment per blocs de pisos.

Pert sort, però, no només l'especulació urbanística va ser una característica d'aquell moment: també ho van ser els moviments veïnals. Gràcies a la seva pressió, finalment l'Ajuntament només va permetre la construcció dels dos blocs de pisos que avui encerclen la plaça, i va deixar lliures bona part de l'espai de l'antiga finca i les enormes possibilitats d'us públic que tenia.

No va ser fins al 2010 que la plaça es va tancar als cotxes i va prendre la seva forma actual. Una plaça que, ja ho veieu, és hereva d'un gran patrimoni rural, però filla de les tensions entre interessos públics i privats.


El gran casal de Can Dachs i bona part de l'hort avui ocupat per la plaça, poc abans de l'enderroc, vistos des de Can Tresserras, al carrer de Samalús. Foto: Lluís Cuspinera.


Vista d'una de les sales principals de l'interior de al casa. Tant les proporcions com la riquesa de la decoració mostren  la categoria econòmica de CanDachs. Foto: Lluís Cuspinera. 


La tanca de l'hort i la casa, vistos des del carrer Centre. Foto: Lluís Cuspinera.


Enderroc de Can Dachs, l'any 1975. Foto: Albert Benzekry i Fortuny, Fundació Mauri.

***************************








MONÒLIT AL MÚSIC JOSEP SANCHO i MARRACO

Plaça de le Oliveres

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



**************************************
Enllaç amb informació:

Materials: Pedra, ferro
Dimensions: 125 x 125 x 50 cm

Inscripció: LA GARRIGA / A / J. SANCHO / MARRACO / 1879 / 1960

Descripció: Monument format per dos blocs de pedra, un de forma trapezoïdal amb la inscripció i un altre de prismàtic amb la data. En el bloc trapezoïdal hi ha una flor feta amb ferro.

COMENTARI: Josep Sancho Marraco (la Garriga, 1879-1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, així com prolífic compositor català.



(la Garriga, 27 de febrer de 1879 - 16 de setembre de 1960)

Josep Sancho Marraco (la Garriga, 27 de febrer del 1879 – 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinàriament prolífic.

El fons de partitures de Josep Sancho Marraco es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Biografia

Músic precoç, encetà la seva formació musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'enviés a estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant, Josep Viñas (Josep Viñas i Diaz (1823-1888)?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del també músic i compositor Josep Marraco i Xauxas). Josep Sancho fou escolà cantor a la catedral de Barcelona; als setze anys s'incorporà com a organista a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i el 1907 n'esdevingué mestre de capella, per a romandre-hi fins al 1957. També exercí de director musical del Teatre Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i el 1912 rebé el nomenament de censor de l'Associació Ceciliana Espanyola.

Assolí el nomenament de mestre de caoella de la catedral el 1923, d'on ja feia d'organista, i romangué en aquest càrrec fins al 1957. Va ser, igualment, organista de l'església de Sant Sever, dirigí l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat i també portà l'Orfeó Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a més, va ser vocal de la Comissió Diocesana de música religiosa del bisbat de Barcelona. Col·laborà amb el P. Nemesio Otaño en la seva Antología Moderna Orgánica Española (1909) i en antologies de música religiosa. També a Paris redactà un mètode de solfeig superior; i treballà igualment a Lieja i a Leipzig.

Compongué més de cinc-centes obres, tant de caràcter religiós com profà: en destaquen la Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, però la seva producció abastà una quinzena de Misses, sarsueles, Goigs, motets, himnes, cançons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets, quintets... També feu més de dos-cents arranjaments per a petita formació d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Lluís Millet, Ruperto Chapí, Händel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil és eminentment polifònic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participà en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donació de la seva família, gran quantitat de composicions i altra documentació de Josep Sancho Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer.

La seva vila natal, la Garriga, li dedicà un carrer el 1921 i el nomenà fill predilecte el 1943. L'any 1958 li fou imposada la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona.

**************************************

 




 

dimarts, 17 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA DOMA

LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




Amb el nom de la Doma es coneix el conjunt que inclou l'antiga església parroquial (la nova es va consagrar el 1737), els edificis de la domeria i el cementiri vell.

El nom del conjunt deriva etimológicament del llatí hebdomada (setmana), que deia referència als torns setmanals que ralitzaven els diversos clergues que servien l'església de Sant Esteve de la Doma i les seves sufragànies.

La primera notícia de l'església es troba en el testament del comte Miró de Barcelona, de l'any 966, en què s'esmenta el temple. Probablement, però, la consagració com a esglésiia parroquial de la Doma havia tingut lloc abans, durant el primer terç del segle X. Així mateix, tenint en compte les restes arqueològiques romanes trobades a l'entorn de la Doma (enterraments i estructures potser corresponents a una vil·la), unes sepultures trobades al nord de l'església suposadament datades entre els segles V i VIII, i la advocació antiga del temple, s'ha plantejat la possible existència d'una primitiva església tardoantiga o visigòtica. El fet, però, és que no hi ha cap documentació escrita ni evidència arqueològica que ho provi. En canvi, les tombes excavades l'any 2008 al costat septentrional del temple són dels segles XI - XIII.

De l'església del segle X no n'ha quedat cap vestigi. La part més antiga del temple actual és la nau central, romànica, construïda al segle XII, probablement en el moment en què el bisbe Arnau de Barcelona dona al monestir de Santa María de l'Estany l'església parroquial de la Doma i les seves sufragànies: Sant Pere de Vallcàrquera, Sant Cristòfol de Monteugues, Sant Pau de Montmany i la capella de Sant Gervasi, a can Nualart. L'aspecte actual de l'església data del segle XVI, moment en què es construïren la nau lateral amb la porta d'entrada al temple, la capella fonda, la sagristia, el campanar, el comunidor i el cor.

L'interior de la Doma conserva, entre d'altres, un banc del segle XVII on seien el batlle i els jurats, una pica beneitera d'alabastre del segle XV i una pila baptismal del segle XVI. Els dos elements més interessants, però, són el retaule plateresc del Roser, a la nau lateral, i, sobretot, el retaule gòtic de Sant Esteve Protomàrtir, a la nau central. És la peça artística més important del conjunt de la Doma i se n'atribueix l'autoria al taller dels Vergós, un dels més importants de la pintura catalanade finals del segle XV i inicis del segle XVI. Es considera molt probable que el retaule fos fabricat expressament per a la Garriga, però no n'hi ha evidència certa. Està presidit per l'escena de la cruicifixió. A sota hi trobem diverses escenes que destaquen la santedat de Sant Esteve: l'exaltació, un miracle, la predicació a la sinagoga, la lapidació i martiri i la trobada del seu cos incorrupte a Jerusalem.

Els dos edificis de la domeria vella deuen la seva forma actual a les reformes del segle XVIII. L'edifici allargat comunica directament amb la sagristia a través d'un passadís subterrani. La domeria vella, on vivienels rectors (o domers) encarregats de la parròquia, es deixà d'utilitzar als anys 70 del segler XX, pel seu mal estat de conservació.

L'entorn de l'església de la Doma sempre ha realitzat la funció de cementiri, únic a la Garriga fins a la construcció del cementiri nou, ja al segle XXI. Hi ha interessants obres arquitectòniques i escultòriques i hi són enterrats personatges tan notables com l'arquitecte Manuel J.Raspall o l'historiador i notari Josep Mauri, benefactor de la Doma i artífex de la seva rehabilitació, entre els anys 1957 i 1959.


Tombes romanes amb coberta de teules


Tombes medievals (segles XI-XIII)


Murs, amb merlets i espitlleres, del segle XII, i murs de l'ampliació, del segle XVI


Des del comunidor els capellans realitzaven els rituals per allunyar les tempestes i les pedregades


Fragment d'una columna d'època romana o visigòtica


Rellotge d sol de l'any 1699, pintat amb sang de brau

























*****************************
Enllaç amb informació:

Estil: romànic, gòtic tardà

Època: segle XIII – XVI – XVII

Autor: Felip Bertran

Descripció:

L'antiga parròquia de Sant Esteve actualment queda dins del recinte del cementiri de la Garriga. Originalment, era d'una sola nau, romànica, s'hi afegí, sembla que al segle XV, el campanar d'estructura piramidal. A aquesta nau central, amb absis rectangular i coronada de merlets, que li dona un aire de fortalesa, s'afegí al primer quart del segle XVI una capella lateral a la banda de nord. Les obres més importants de modificació foren les d'afegir la nau de migjorn i la portalada. Mostra unes sèries de construccions de diverses èpoques que no s'han vist alterades des del 1685, llevat de la restauració de 1958, que li retornà l'estampa exterior primitiva, suprimint tota una sèrie d'afegits.

Notícies històriques:

L'antiga església de Sant Esteve de la Doma, edificada a la banda de ponent del Congost, tingué plena funció parroquial fins al 1737 en què s'obrí al culte la nova església de la banda oriental, construïda al sector urbà del poble i més capaç de dimensions per a contenir tota la feligresia. Fou construïda per francesos immigrats i dedicada inicialment a Sant Jaume. Conserva, entre altres, un magnífic retaule gòtic de la fi del segle XV dedicat a Sant Esteve protomàrtir, del taller de Vergós.

*****************************

Enllaç del jaciment de la Doma:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/10155

Cronologies: Romà / Romà ( -218 / 476 ) Medieval Domini visigòtic / Medieval Domini visigòtic ( 401 / 715 ) Medieval / Medieval ( 400 / 1492 ) Modern / Modern ( 1453 / 1789 )

Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis. Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la.

Descripció:

La Doma és un jaciment arqueològic de tipus hàbitat i inhumació col·lectiva associat a època romana, visigòtica, medieval i moderna que pertany al terme municipal de La Garriga (Vallès Oriental). El jaciment arqueològic de la Doma es situa a ponent del riu Congost i del nucli urbà de la Garriga, al voltant de l'església de la Doma i al subsòl de la rectoria. La primera notícia coneguda d'aquest jaciment data de l'any 1949. Josep Maurí va descobrir al voltant de l'església algunes restes de construccions més antigues que podrien indicar que l'edifici medieval hauria ocupat l'emplaçament d'una vil·la romana. Les troballes d'aquesta possible vil·la es coneixen de forma molt parcial, ja que només es van trobar alguns fragments d'opus testaceum i de tegulae i no es va fer cap descripció de les restes constructives. A la façana de l'església hi ha un fragment de columna de marbre blanc. Actualment no es constaten restes romanes en superfície. Encara es poden observar algunes de les sepultures de lloses documentades per J. Maurí i l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers al camí d'accés a la casa del capellà de la població. Aquesta necròpolis atribuïda a l'època visigòtica, es conserva quasi inalterada al subsòl del solar de la casa esmentada, ja que la intervenció efectuada l'any 1971 es va limitar al descobriment de les tombes, que després de ser documentades es van tornar a tapar. El maig de l'any 2008 es va realitzar una excavació arqueològica al camí d'accés a la casa que hi ha just a la banda nord de l'església i de l'actual cementiri. L'avís que hi poguessin haver restes les va donar un veí que va veure estructures sorgir del camí. Les excavacions arqueològiques van documentar un total de quatre enterraments relacionats amb l'església romànica. Els enterraments no van aportar material arqueològic que permetés datar les inhumacions però per l'orientació de les sepultures imitant a la del temple romànic i la tipologia d'enterrament amb fossa simple i coberta de lloses fa pensar que podrien datar-se entre el segle XI-XIII. En l'actuació efectuada el 2012 arran del projecte de Millora general. Nova carretera. Eix Congost- Vallès Oriental. Ampliació 3er carril C-17. Tram: Lliçà de Vall - La Garriga, s'hi realitzà una prospecció preventiva que resultà negativa (Àrea de prospecció 8) tot i que es preveia una afectació directa de la franja del jaciment que es troba a tocar de l'actual carretera. Dins l'àrea d'aquest element patrimonial s'observà una gran cavitat que podria correspondre a un pou de glaç. En desembre de l'any 2014, l'arrencament d'un arbre situat a la plaça ubicada davant de l'església de Sant Esteve de la Doma, a la seva banda de migdia, va deixar al descobert restes antropològiques, motivant així una actuació arqueològica d'urgència. La intervenció va documentar un número mínim de 10 individus adults, tant masculins com femenins i 5 individus subadults amb material arqueològic divers. Les restes es trobaven força fragmentades i sense connexió anatòmica, amb un gran nombre de fractures post-portem, donat que formaven part dels estrats d'anivellació del cementiri, generats entre els segles XVII-XVIII I XIX. A sota d'aquest nivell s'ha documentat una tomba d'època moderna o contemporània corresponent a l'antic cementiri, la qual no s'ha excavat. L'estat de conservació d'aquest jaciment arqueològic s'ha considerat regular. 

*****************************










*****************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/sant-esteve-de-la-doma.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1084_SEsteveLaDoma/SEsteveLaDoma.htm

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16608

https://visitalagarriga.cat/ca/llocs-dinteres/la-doma

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=1980&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=721&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

*****************************