PLAÇA DE L'ESGLÉSIA - PLAÇA DEL CENTRE
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
PLAÇA DE L'ESGLÉSIA - PLAÇA DEL CENTRE
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
LA PLAÇA DE CAN DACHS
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
MONÒLIT AL MÚSIC JOSEP SANCHO i MARRACO
Plaça de le Oliveres
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Materials: Pedra, ferro
Dimensions: 125 x 125 x 50 cm
Inscripció: LA GARRIGA / A / J. SANCHO / MARRACO / 1879 /
1960
Descripció: Monument format per dos blocs de pedra, un de
forma trapezoïdal amb la inscripció i un altre de prismàtic amb la data. En el
bloc trapezoïdal hi ha una flor feta amb ferro.
COMENTARI: Josep Sancho Marraco (la Garriga, 1879-1960) fou organista i mestre de capella de la Catedral de Barcelona, així com prolífic compositor català.
Josep Sancho Marraco (la Garriga,
27 de febrer del 1879 – 16 de setembre del 1960) fou organista i mestre de
capella de la Catedral de Barcelona, i un compositor extraordinàriament
prolífic.
El fons de partitures de Josep
Sancho Marraco es conserva a la Biblioteca de Catalunya.
Biografia
Músic precoç, encetà la seva
formació musical als set anys. Les seves qualitats feren que hom l'enviés a
estudiar a Barcelona amb els mestres Mas i Serracant, Josep Viñas (Josep Viñas
i Diaz (1823-1888)?) i del mestre de capella de la Catedral de Barcelona, el
seu oncle Josep Marraco i Ferrer (aquest, al seu torn, fill del també músic i
compositor Josep Marraco i Xauxas). Josep Sancho fou escolà cantor a la
catedral de Barcelona; als setze anys s'incorporà com a organista a la
parròquia de Sant Agustí de Barcelona, i el 1907 n'esdevingué mestre de
capella, per a romandre-hi fins al 1957. També exercí de director musical del Teatre
Romea de Barcelona entre els anys 1898 i 1908 i el 1912 rebé el nomenament de
censor de l'Associació Ceciliana Espanyola.
Assolí el nomenament de mestre de
caoella de la catedral el 1923, d'on ja feia d'organista, i romangué en aquest
càrrec fins al 1957. Va ser, igualment, organista de l'església de Sant Sever,
dirigí l'Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat i també portà
l'Orfeó Montserrat de Barcelona. Del 1932 en endavant, a més, va ser vocal de
la Comissió Diocesana de música religiosa del bisbat de Barcelona. Col·laborà
amb el P. Nemesio Otaño en la seva Antología Moderna Orgánica Española (1909) i
en antologies de música religiosa. També a Paris redactà un mètode de solfeig
superior; i treballà igualment a Lieja i a Leipzig.
Compongué més de cinc-centes obres, tant de caràcter religiós com profà: en destaquen la Missa de Sant Joan Ante Portam Latinam, la Missa brevis (1901) i la genial Multifariam, però la seva producció abastà una quinzena de Misses, sarsueles, Goigs, motets, himnes, cançons per a cor i per a veu i piano, ballables, havaneres, caramelles, obres per a orquestra, banda, cobla, orgue, trios, quartets, quintets... També feu més de dos-cents arranjaments per a petita formació d'obres de Beethoven, Wagner, Verdi, Lluís Millet, Ruperto Chapí, Händel, Bach, Gounod i molts altres compositors. Com a compositor, el seu estil és eminentment polifònic, seguint el mestratge dels grans mestres espanyols del XVI. Participà en gran nombre de concursos musicals i fou premiat repetidament. La Biblioteca de Catalunya conserva, per donació de la seva família, gran quantitat de composicions i altra documentació de Josep Sancho Marraco, del seu avi Josep Marraco Xauxas i del seu oncle, Josep Marraco i Ferrer.
La seva vila natal, la Garriga,
li dedicà un carrer el 1921 i el nomenà fill predilecte el 1943. L'any 1958 li
fou imposada la Medalla al Mèrit Artístic de la ciutat de Barcelona.
**************************************
ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE DE LA DOMA
LA GARRIGA - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil: romànic,
gòtic tardà
Època: segle XIII – XVI – XVII
Autor: Felip
Bertran
Descripció:
L'antiga parròquia de Sant Esteve actualment queda dins
del recinte del cementiri de la Garriga. Originalment, era d'una sola nau,
romànica, s'hi afegí, sembla que al segle XV, el campanar d'estructura
piramidal. A aquesta nau central, amb absis rectangular i coronada de merlets,
que li dona un aire de fortalesa, s'afegí al primer quart del segle XVI una
capella lateral a la banda de nord. Les obres més importants de modificació
foren les d'afegir la nau de migjorn i la portalada. Mostra unes sèries de construccions
de diverses èpoques que no s'han vist alterades des del 1685, llevat de la restauració
de 1958, que li retornà l'estampa exterior primitiva, suprimint tota una sèrie
d'afegits.
Notícies històriques:
L'antiga església de Sant Esteve de la Doma, edificada a
la banda de ponent del Congost, tingué plena funció parroquial fins al 1737 en
què s'obrí al culte la nova església de la banda oriental, construïda al sector
urbà del poble i més capaç de dimensions per a contenir tota la feligresia. Fou
construïda per francesos immigrats i dedicada inicialment a Sant Jaume.
Conserva, entre altres, un magnífic retaule gòtic de la fi del segle XV dedicat
a Sant Esteve protomàrtir, del taller de Vergós.
*****************************
Enllaç del jaciment de la Doma:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/10155
Cronologies: Romà
/ Romà ( -218 / 476 ) Medieval Domini visigòtic / Medieval Domini visigòtic (
401 / 715 ) Medieval / Medieval ( 400 / 1492 ) Modern / Modern ( 1453
/ 1789 )
Tipus de jaciment: Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis. Lloc d'habitació amb
estructures conservades vil·la.
Descripció:
La Doma és un jaciment
arqueològic de tipus hàbitat i inhumació col·lectiva associat a època romana,
visigòtica, medieval i moderna que pertany al terme municipal de La Garriga
(Vallès Oriental). El jaciment arqueològic de la Doma es situa a ponent del riu
Congost i del nucli urbà de la Garriga, al voltant de l'església de la Doma i
al subsòl de la rectoria. La primera notícia coneguda d'aquest jaciment data de
l'any 1949. Josep Maurí va descobrir al voltant de l'església algunes restes de
construccions més antigues que podrien indicar que l'edifici medieval hauria
ocupat l'emplaçament d'una vil·la romana. Les troballes d'aquesta possible
vil·la es coneixen de forma molt parcial, ja que només es van trobar alguns
fragments d'opus testaceum i de tegulae i no es va fer cap descripció de les
restes constructives. A la façana de l'església hi ha un fragment de columna de
marbre blanc. Actualment no es constaten restes romanes en superfície. Encara
es poden observar algunes de les sepultures de lloses documentades per J. Maurí
i l'Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers al camí d'accés a la casa del
capellà de la població. Aquesta necròpolis atribuïda a l'època visigòtica, es
conserva quasi inalterada al subsòl del solar de la casa esmentada, ja que la
intervenció efectuada l'any 1971 es va limitar al descobriment de les tombes,
que després de ser documentades es van tornar a tapar. El maig de l'any 2008 es
va realitzar una excavació arqueològica al camí d'accés a la casa que hi ha
just a la banda nord de l'església i de l'actual cementiri. L'avís que hi
poguessin haver restes les va donar un veí que va veure estructures sorgir del
camí. Les excavacions arqueològiques van documentar un total de quatre enterraments
relacionats amb l'església romànica. Els enterraments no van aportar material
arqueològic que permetés datar les inhumacions però per l'orientació de les
sepultures imitant a la del temple romànic i la tipologia d'enterrament amb
fossa simple i coberta de lloses fa pensar que podrien datar-se entre el segle
XI-XIII. En l'actuació efectuada el 2012 arran del projecte de Millora general.
Nova carretera. Eix Congost- Vallès Oriental. Ampliació 3er carril C-17. Tram:
Lliçà de Vall - La Garriga, s'hi realitzà una prospecció preventiva que resultà
negativa (Àrea de prospecció 8) tot i que es preveia una afectació directa de
la franja del jaciment que es troba a tocar de l'actual carretera. Dins l'àrea
d'aquest element patrimonial s'observà una gran cavitat que podria correspondre
a un pou de glaç. En desembre de l'any 2014, l'arrencament d'un arbre situat a
la plaça ubicada davant de l'església de Sant Esteve de la Doma, a la seva
banda de migdia, va deixar al descobert restes antropològiques, motivant així
una actuació arqueològica d'urgència. La intervenció va documentar un número
mínim de 10 individus adults, tant masculins com femenins i 5 individus
subadults amb material arqueològic divers. Les restes es trobaven força
fragmentades i sense connexió anatòmica, amb un gran nombre de fractures
post-portem, donat que formaven part dels estrats d'anivellació del cementiri,
generats entre els segles XVII-XVIII I XIX. A sota d'aquest nivell s'ha
documentat una tomba d'època moderna o contemporània corresponent a l'antic
cementiri, la qual no s'ha excavat. L'estat de conservació d'aquest jaciment
arqueològic s'ha considerat regular.
*****************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/04/sant-esteve-de-la-doma.html
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1084_SEsteveLaDoma/SEsteveLaDoma.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16608
https://visitalagarriga.cat/ca/llocs-dinteres/la-doma
*****************************