Època: segle
XVII – XVIII, any 1760
Descripció:
Situada dins del nucli urbà de la població de Viladamat,
a l'extrem nord del nucli antic. Església d'una sola nau amb capelles laterals
i absis semicircular a l'exterior, i poligonal a l'interior. La nau està
coberta amb volta apuntada i la capçalera presenta volta de creueria, de la
mateixa manera que la primera capella de la banda de tramuntana, bastida en
pedra i de tradició gòtica. Un prim arc triomfal separa la nau de l'absis. La
primera capella del mur de migdia està coberta amb una petita cúpula poligonal
amb petxines, mentre que les altres dues presenten voltes rebaixades d'aresta.
La comunicació entre les capelles i la nau es fa a través d'arcs apuntats
bastits en pedra, sostinguts sobre pilastres. Al costat sud de l'absis hi ha la
sagristia, a la que s'accedeix a través d'una porta rectangular emmarcada amb
carreus. Als peus del temple hi ha el cor sustentat per un gran arc rebaixat
sobre pilastres de pedra. A mode decoratiu destaquen les dues claus de volta de
l'altar principal i la capella lateral de tramuntana, en aquest cas
policromada. Cal destacar, també, les dues piques poligonals de pedra
treballada, situades a l'altar principal i a la capella lateral de tramuntana,
la qual fa les funcions de baptisteri. Les úniques obertures existents al temple
es troben a la façana principal. És de composició senzilla, amb el portal
d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus ben desbastats i la
llinda plana gravada amb la data 1760. Damunt seu hi ha una petita fornícula
d'arc de mig punt que conté una imatge, i un rosetó adovellat a la part
superior. La façana està rematada per un campanar d'espadanya de perfil
piramidal, format per dues arcades de mig punt amb campanes, i al costat, una
altra espadanya amb coronament circular i lloc per tres campanes més. S'hi
accedeix a través de la torre del campanar, de base quadrada i situada a
l'extrem de migdia de la façana. L'aparell és de pedres de mides diverses sense
treballar, lligades amb argamassa i amb pedres desbastades bastint les
cantonades.
Notícies històriques:
Les restes de l'església més antiga han desaparegut
completament. Únicament queden algunes restes a la sortida sud del poble al
costat del camí d'Albons. Antigament es coneixia com a Mercadal del pont de
Sant Quirc i ara és conegut com el camp de la Capella, de propietat municipal.
La primitiva capella era un agregat de la parròquia de Sant Feliu i, quan va
ser enderrocada, es va construir l'actual temple. A partir del 1617, data en
què el bisbe va concedir el títol de sufragània a la nova església, Viladamat
ve tenir dos capellans. A principis del segle XIX l'església de Sant Quirze va
quedar com a única església parroquial. Possiblement es van reutilitzar
elements de l'antiga capella per a aixecar la nova església, com ho demostren
les arcades que delimiten la nau i la capçalera semicircular, així com els de
les capelles laterals, de tradició gòtica. Es pot dir que aquest edifici ha
tingut tres campanars. El primer era una espadanya senzilla acabada en aresta,
amb finestres per a cinc campanes de diferents dimensions. Fou enderrocat
durant la Guerra Civil i va ser reconstruït als anys 50 en forma de torre de
planta quadrada, amb arcades de mig punt i coberta piramidal. Al 1997 va caure
un llamp i va afectar el campanar, la qual cosa es va aprofitar per a reconstruir
la primera versió del cloquer. A la llinda de la porta actual d'accés a
l'interior hi apareix la data 1760.
***************************************
A la publicació de Josep Casas i Genover - Viladamat, Quaderns de la Revista de Girona diu:
La primera església del poble de Viladamat fa anys que va
desaparèixer, totalment enrunada. Les seves restes s'endevinen a la sortida sud
del poble, vora el camí d'Albons, en el lloc que abans s'anomenava Mercadal del
pont Sant Quirc i que ara tothom coneix com el Camp de la Capella. És una finca
fins fa poc de propietat particular, que va ser adquirida per l'Ajuntament
mesos enrere.
La primitiva capella era un agregat de la parròquia de
Sant Feliu, i quan va ser enderrocada i es construí l'actual església
parroquial a la plaça del poble, el culte a sant Quirze fou traspassat al nou
temple, que també està dedicat a santa Julita.
A partir del 6 de març de 1617, data en què el bisbe va
concedir el títol de sufragània a la nova església, Viladamat va tenir dos
capellans: un a la parroquial de Sant Feliu de la Garriga i un altre a la
sufragània de Sant Quirze i Santa Julita. Dos-cents anys més tard es va retirar
el culte a la primera, que amenaçava ruïna des de feia temps, i la més moderna
del mig del poble va quedar com a única església parroquial.
L'estat en què va quedar la vella capella del camí
d'Albons i alguns elements que veiem a l'actual església fan pensar que per
construir la del s. XVII es varen aprofitar molts elements de la primera. Les
arcades que delimiten la nau i la capçalera semicircular, així com els de les
capelles laterals, de tradició gòtica, semblen aprofitades d'un temple més
vell, potser de les arcades de pedra treballada que haurien sostingut la volta
de la primitiva capella de Sant Quirze. L'estat i l'aspecte del Camp de la
Capella, on tan sols podem veure alguns fragments de teula, sense cap altra
resta important de l'edifici, sembla assenyalar que es va reaprofitar quasi tot
i que es va utilitzar com a pedrera per edificar el temple actual.
Es pot dir que des de la seva construcció fins ara
l'església parroquial ha tingut tres campanars. El primer era una espadanya
senzilla, acabada amb aresta, amb els forats o finestres per a cinc campanes,
tres petites a l'obertura vertical i dues més grans posades en dues arcades de
majors dimensions. Aquesta obertura amb forma de L girada, amb una campana en
el seu angle inferior dret que era comuna a la fila vertical i a l'horitzontal,
havia despertat l'enginy popular, i la gent presumia de tenir un campanar amb
cinc campanes: tres de dalt a baix i tres de dreta a esquerra. I a qui no ho
coneixia, els números no li sortien.
Aquest primer campanar fou enderrocat durant la Guerra
Civil de 1936-1939, segons sembla, amb la intenció de fer caure les campanes
per aprofitar-ne el metall. Va ser reconstruït el anys cinquanta en forma de
torre de planta quadrada, amb arcades de mig punt i coberta apiramidada. Aquest
segon campanar era tot ell de rajol.
El 1997 va caure un llamp i va esquerdar el campanar, amb
la qual cosa la seva estructura quedà força afectada i constituïa un perill.
Aprofitant aquesta circumstància i gràcies a fotografies antigues de
l'església, es va poder reconstruir tal com era cent anys enrere, refent
fidelment l'espadanya i retirant l'arrebossat modern de la façana principal, de
manera que amb aquest tercer campanar es va poder restituir l'aspecte original
de l'edifici. Els ajuts institucionals i les aportacions voluntàries dels veïns
van fer possible dur a terme aquesta obra tan costosa en un curt espai de
temps.
Destruït el campanar d'espadanya durant la Guerra Civil, cap als anys 50 del segle passat es va reconstruir amb una torre cúbica de rajol, coberta a quatre vents.
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://latribunadelbergueda.blogspot.com/2026/03/esglesia-de-viladamat-advocada-sant.html
https://campaners.com/php/campanar.php?numer=6410
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5045
https://caminantmareterra.wordpress.com/2024/02/05/sant-quirze-de-viladamat/
https://www.bisbatgirona.cat/ca/parroquies/c/1349-viladamat-sant-feliu.html
***************************************
