Llocs de Catalunya

dilluns, 30 de març del 2026

CASA A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA,2 DE CABRERA DE MAR

CABRERA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

**************************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-num-2

Estil / època: Contemporani, segle XIX

Descripció:

Casa pertanyent al casc antic, articulada en base a la Plaça de l'Església, on es troba la façana i el xamfrà amb el carrer Anselm Clavé. Presenta una estructura d'un sol cos. Està distribuïda només en planta baixa, i la seva coberta està configurada per la presència d'un terrat. Casa de factura i aspecte auster i senzill. Les finestres que donen a la paret del carrer Anselm Clavé presenten brancal i llindes de pedra.

Història:

L'edifici també consta en el plànol "Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera" de 1879 (Rovira 2006). Fou seu municipal en el primer terç del segle XX, i seu de la Falange durant la Guerra Civil i primera postguerra. En el document "Contribución territorial de la riqueza Rústica" de l'any 1922 apareix aquesta casa amb el nom de Casa Reniu.

**************************************************

CASA AL CARRER ANSELM CLAVÉ,23 DE CABRERA DE MAR

CABRERA DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

***************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-anselm-clave-num-23

Estil / època: Contemporani Modernisme, segle XIX-XX

Descripció:

Casa de cos entre dues altres construccions. Aquest edifici ha estat reformat en els darrers temps, modificant l'alçada original. L'edifici primigeni s'estructurava en planta baixa i pis, amb terrat amb una balaustrada de maons. La reforma i restauració ha aixecat un nou pis, esborrant la presència del terrat. El que sí ha recuperat la restauració ha estat la sanefa de tipus modernista que emmarca finestres, porta i balcons, respectant també el cromatisme de la primera casa.

Història:

És interessant ressenyar que l'any 1879, en el plànol "Plano geométricoparcelario del distrito municipal de Cabrera" aquest edifici ja surt esmentat (Rovira 2006). També, 15 anys més tard, la tornem a trobar referenciada al "Padrón de los edificios y solares" de 1894-95, ubicant-la "Bajo la Plaza", on s'hi troba un conjunt de 8 cases.

***************************************

CASA A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA,6 DE BORDILS

BORDILS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

No he trobat cap informació d'aquesta casa, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.

*********************************************************

CASA A LA PLAÇA DE L'ESGLÉSIA,5 DE BORDILS

BORDILS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

No he trobat cap informació d'aquesta casa, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.

******************************************************

CASA AL CARRER DE LA CREU,5 DE BORDILS

BORDILS - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

No he trobat cap informació d'aquesta casa, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.

***************************************************

diumenge, 29 de març del 2026

SA PEROLA

CALELLA DE PALAFRUGELL - PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Sa Perola, construïda al segle XVIII pel Gremi de Mariners de Calella, era el local on es tenyien les xarxes. Era també un lloc de trobada dels pescadors.

Anys cinquanta del segle XX. Fotografia d'Arcadi Gili i Garcia

Arxiu Municipal de Palafrugell

L'antic tenyidor de xarxes del Gremi de Pescadors de Sant Pere, al carrer de les Voltes de Calella, va ser construït probablement el segle XVIII.

L'any 1986, quan ja feia temps que havia deixat d'utilitzar-se per a la seva funció, els membres del gremi van cedir l'edifici a l'Ajuntament per a ús públic i s'hi va obrir una oficina de turisme.

Els anys 2007 i 2009 s'hi va dur a terme una intervenció de rehabilitació, de renovació de l'oficina d'informació turística i d'instal·lació d'un centre d'interpretació del Gremi, de la pesca a Calella i del patrimoni marítim del terme, realitzada amb el suport de la Generalitat de Catalunya.

La planta baixa ens permet conèixer el procés de tenyir les xarxes, el qual permetia allargar-ne la conservació. A la primera planta hi ha una introducció a la solidaritat marinera i als gremis de Calella, amb les seves funcions religioses, socials i professionals.

Tenyir

Les xarxes eixuteses col·locaven al pouet de baix, mentre el tint aconseguit a la perola s'abocavaamb un cassó a la cubeta del costat, i discorria fins als pouet per la canal. Es remenaven les xarxes fins a quedar ben impregnades de tint, i es passaven als pouets de dalt, on es deixaven dos o tres dies tapades amb una saca.

Tenyir a Sa Perola

Sa Perola és l'edifici que utilitzaven els pescadors per tenyir les xarxes. Construït al segle XVIII per l'antic Gremio de Mareantes, més tard Gremi de Sant Pere, té un gran valor patrimonial perquè és l'únic de Catalunya que s'ha conservat de forma íntegra.

Tenyir tenia una doble funció: conferir major resistència i durabilitat a les xarxes, i donar-losun color marronós característic que les fes passar desapercebudes durant les pesqueres.

Preparar

S'encenia el foc al forn sota la perola amb canyes o feixines de pi i es mantenia encès amb llenya. S'omplia la perola amb aigua del pou i s'hi afegia l'escorça de pi triturada. La mescla es deixava bullir tot el dia fins a aconseguir el tint.

Sa Perola

L’edifici de Sa Perola va ser cedit l’any 1986 pel gremi de pescadors de Sant Pere de Calella a l’Ajuntament de Palafrugell per tal que fos destinat a usos públics. Des de l’any 2009 inclou l’espai interpretatiu del tenyidor, del gremi i del patrimoni marítim del municipi.

El centre d’interpretació de Sa Perola ha estat promogut per l’Ajuntament de Palafrugell i ha comptat amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya. Ha estat coordinat i documentat per l’Arxiu Municipal de Palafrugell, l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell i el Museu de la Pesca. La museografia i el disseny gràfic han anat a càrrec de DVA Associats i Lauren Godel i l’audiovisual és obra de Mercuri, SGP.

Sa Perola, exemple de la missió dels gremis

Sa Perola és un exemple visible de les funcions dels gremis de mar. A Calella, a partir del segle XVIII el gremi de Sant Pere va posar en servei el tenyidor de xarxes. A canvi d’una petita quota, les despeses de funcionament se socialitzaven entre tots els confrares.

Amb el temps, els tenyidors es van convertir arreu en espais de reunió, llocs on es discutien i es resolien assumptes comuns. Al llarg del segle XIX moltes seus dels gremis van abandonar les capelles de les esglésies per instal·lar-se als tenyidors comunals. Sa Perola es va convertir en seu del gremi de pescadors de Calella.

Sa Perola i el Port Bo l'any 1933

Autor desconegut. Col·lecció Joaquim Gallart.

Arxiu Municipal de Palafrugell

Esglésies, capelles i retaules

Els perills i les incerteses quotidianes de la gent de mar s’interpretaven en clau religiosa. Tradicionalment, els pescadors catalans han venerat Sant Pere perquè vetllés per la seva seguretat i bona fortuna.

Per centralitzar la seva devoció i les celebracions patronals els gremis van edificar ermites i capelles, espais que sovint funcionaven com a seu social de l’associació.

L’any 1631, els pescadors de Palafrugell van fundar la capella de Sant Pere a l’església de Sant Martí de Palafrugell i la van dotar d’un confraria. La van adornar amb un retaule i altres ornaments pagats amb diners procedents de la pesca.

Pocessó de Corpus Christi a Calella, 11 de juny de 1944

Autor desconegut. Col·lecció Carme Morató

Arxiu Municipal de Palafrugell

La festa de la Mare de Déu del Carme a Calella, que se celebrava el 16 de juliol

Autor desconegut. Col·lecció Carme Morató

Arxiu Municipal de Palafrugell

Caixa de fusta amb dos panys i reforç de ferro del Gremi de Sant Pere, de 18,5 cm d'alt, 401 cm d'ample i 25,5 cm de fons. Es conserva al Museu del Suro de Palafrugell.

Talonari, any 1954

Fons del Gremi de Sant Pere

Arxiu Municipal de Palafrugell

Factura de la reparació de la caldera, any 1948

Fons del Gremi de Sant Pere

Arxiu Municipal de Palafrugell

Relació d'ingressos de l'any 1942 (llibre de comptes 1940-1974)

Fons del Gremi de Sant Pere

Arxiu Municipal de Palafrugell

Llista de socis

Fons del Gremi de Sant Pere

Arxiu Municipal de Palafrugell

Els gremis de Sant Pere de Calella

A Calella van néixer diverses associacions que vetllaven pel benestar material i espiritual dels pescadors.

Confraria de pescadors de Sant Pere (1631)

Gremio de Mareantes de Palafrugell (dècada del 1820)

Asociación Instrucción y Pesca (1912)

Sociedad de Socorros Mutuos “La Pescadora” (<1915)

Gremio de Pescadores de Calella de Palafrugell (1936)

Sociedad Pòsito Pescador de Calelal de Palafrugell (1936)

Funcions principals dels gremis

Religioses: venerar el sant patró, organitzar i pagar misses i oficis, i també finançar la construcció de capelles i la compra d’ornaments.

Socials: assistir els malalts i moribunds i les famílies, sufragar rescats de captius, ajudar a casar les filles dels pescadors pobres, i també facilitar l’educació dels fills dels agremiats.

Professionals: prestar serveis auxiliars, organitzar la venda del peix, finançar inversions i resoldre conflictes.

Festa de la Mare de Déu del Carme a Calella a mitjans del segle XX

Autor: Muñoz. Col·lecció Joan Pareras

Arxiu Municipal de Palafrugell

Alumnes de l'escola de Calella i mossèn Rafael Duran com a professor, final de la dècada del 1940.

D'esquerra a dreta:

1a fila, asseguts, Francesc Garcia, Xico; Lluís Ferrer Codormí, de can Massio; Josep Rovira; Quim de ca la Pauleta; Florenci Berta; Francisco Berta, en Titus.

2a fila, desconegut; Antoni Daban Pérez; Jordi Daban; Carrascal.

3a fila, desconegut; desconegut; Josep Garcia; Epifani Daban; Francisco Pareras, de na Custòdia; Carlos Muñoz; Josep Rovira; Pere Buixeda.

Autor desconegut. Col·lecció Epifani Daban

Arxiu Municipal de Palafrugell

Detall d'una nansa, dècada del 1950

Autor: Arcadi Gili i Garcia

Arxiu Municipal de Palafrugell

Solidaritat marinera

En mar, els pescadors competeixen per ser els més admirats i respectats tot obtenint la millor pesquera, però en terra els perills, les necessitats i les creences generen sentiments de solidaritat i ajuda mútua.

Els gremis de mar sorgeixen arreu d’Europa a partir del segle XII per organitzar la solidaritat col·lectiva de cada port. Els mariners i pescadors es reunien entorn de la figura del sant patró, es comprometien a pagar una quota, a ajudar-se, a assistir tant els malalts com els difunts i a participar en els actes de celebració patronals. A canvi, rebien l’ajuda del gremi quan tenien dificultats, necessitaven diners per invertir o quan morien.

L’agremiació també permetia oferir serveis professionals pagats col·lectivament, reglamentar les activitats pesqueres i ser un espai per a la resolució de conflictes.

Carregant les xarxes a l'Anita, la teranyina de l'Artemio Ferrer, dècada del 1940

D'esquerra a dreta, Jaume Pareras; Fernando Ferrer; amagat darrere seu, Gerardo Ferrer, Quimet Niell; Eliseu Niell i Marcelino Niell. Ja a la platja Julio Pascual; Artemio Ferrer i Lluís Pareras.

Autor desconegut. Col·lecció Família Esteba.

Arxiu Municipal de Palafrugell

Barca Anita, dècada el 1940

D’esquerra a dreta: Marcelino Niell, en Lino; Jaume Pareras, en Met; Fernando Ferrer, i Quimet Niell.

Autor desconegut. Col·lecció Fernando Ferrer

Arxiu Municipal de Palafrugell

Desenmallant els sardinals a la platja de Port Bo, a principis del segle XX

Autor desconegut. Col·lecció Montserrat Niell

Arxiu Municipal de Palafrugell

Dalmaci Ferrer, l’Avi Massio, amb una nansa a la platja del Port Bo, a principis del segle XX.

Autor: Jaume Ferrer Massanet

Arxiu Municipal de Palafrugell

Patrimoni immoble marítim del terme de Palafrugell

Les cases dels pescadors, les barraques on es guardaven els estris de pesca i de navegació, les platges on s’estenien les xarxes perquè s’assequessin i les torres de guaita són algunes de les infraestructures i dels elements que es conserven relacionats amb les activitats marítimes i esqueres de la zona.

Inventari del Patrimoni Marítim i Pesquer de la Costa Brava elaborat en el marc del projecte del programa IPEC (Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) pel Museu de la Pesca i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós).

Imatges: Institut Cartogràfic de Catalunya, Quim Esteve, Arxiu Municipal de Palafrugell i l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.