ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE RIUDEPERES
CALLDETENES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
.jpeg)
.jpg)
Estil / època: Medieval, romànic, modern, barroc, segle XII – XVII
Descripció:
L'església de Sant Martí de
Riudeperes és un edifici de planta rectangular i una sola nau, capçada amb un
sol absis semicircular al cantó de llevant, ornamentat exteriorment amb arcs i
bandes llombardes en un ritme de dos arcs entre les lesenes, i sobre les quals
es situa una cornisa llisa a manera de barbacana, allí on hauria d'arrencar la
coberta de l'absis. Situada al punt central de l'absis, s'obre una finestra
doble esqueixada amb dovelles. La llargada primitiva de la nau es distingeix
clarament a l'exterior. Cal pensar que l'església fou construïda en dues etapes
diferents en període romànic. La nau primitiva manté les mateixes arcuacions i
bandes que l'absis. En canvi, l'ampliació posterior feta en un segont moment
constructiu del segle XII, les bandes i les arcuacions desapareixen i són
substituïdes per una simple cornisa, que originalment fou la barbacana de la
teulada. L'aixecament del sostre a segle XVII eliminà aquesta funció de la
cornisa, incorporant sobre la porta d'accés un ull de bou. AA.DD (1984:173)
L'aparell constructiu és ben diferent. La construcció dels murs més antics és
feta a base de carreus irregulars, rejuntats amb morter de calç (sense gaire
preocupació per formar fileres ben ordenades de pedra) i la del segle XII
presenta un aparell en pedres carreuades, fent filades de mides considerables i
sense deixar veure pràcticament el morter. La nau es cobreix exteriorment amb
una teulada a dues vessants, igual que l'absis, de tal manera que aquest només
és visible exteriorment. Interiorment, la coberta original no es pot apreciar a
causa dels enguixats i la decoració afegida posteriorment. La porta d'entrada
actual es troba situada en l'ampliació del segle XII, obrint-se al mur de
ponent oposat a l'absis. Aquest cos d'edifici formava un atri o pòrtic obert en
les seves tres façanes amb arcades bessones, avui desaparegudes. D'aquestes
arcades només es conserva l'empremta al mur que devia aixoplugar la portalada.
Aquesta portalada actualment és desapareguda, conservant restes i fragments a
la porta d'un hort veí. Aquests atris afegits a la portalada de ponent són un
fenomen comú a la zona durant el segle XII. Altres exemples són el de Santa
Maria de Folgueroles o Santa Maria de Vilalleons. Davant de la porta de
l'església hi ha un recinte tancat, que distribueix mitjançant portes l'accés a
diferents llocs com el cementiri, l'hort veí, la porta de l'església, l'accés a
l'espai que voreja el mur de tramuntana, i l'accés des de l'antiga carretera
que passava a tocar de l'edifici, actualment desplaçada uns quants metres.
L'accés des del camí es fa passant un petit espai cobert amb un banc a cada
banda, que era l'antic comunidor, però que resta separat de l'església.
L'edifici romànic fou la base de les ampliacions que es dugueren a terme en
època barroca i que consistiren bàsicament en el sobreaixecament de l'alçada de
la nau, i en l'afegit de dues capelles laterals a ambdues bandes de l'absis,
formant un fals creuer amb la nau ja existent. També s'afegí un campanar de
planta quadrangular cobert a quatre aigües amb les teules de ceràmica vidrada.
Interiorment, l'església es troba en l'actualitat tota enguixada i la volta de
la nau plena de cornises, medallons i nervadures. Destaca l'existència de dos
nínxols excavats al mur, a cada costat de la nau, amb un arc escarser, que
sembla que es correspondrien amb dos sepulcres actualment desapareguts. A més
de la descripció general de l'edifici, cal assenyalar que les diferents fases
constructives per les quals ha passat aquest edifici han deixat alguns elements
singulars, que mereixen un tractament individualitzat. Tots aquests elements es
troben actualment reaprofitats a la porta d'un hort al costat de l'església. És
el cas de dos capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser
part d'un tram d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic
pòrtic o atri quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que
allargava la nau.
Observacions:
(Continuació història) Als segles
XVI i XVII foren afegides dues capelles laterals. Una d'elles fou advocada al
Roser i aixecada el 1573. També correspon a aquest moment la construcció de la
coberta i el campanar de torre. Al segle XVII, concretament a l'any 1654, es
tenen notícies de saqueig de l´església pels exèrcits francesos durant la
Guerra dels segadors: " molt soldats del mateix exèrcit espatllaren las
portes de l'església de San Martín de Riudeperes, sufragània de Sant Julià de
Vilatorta, las caxas y moltas personas particulars. Y pochs dias després
espatlalren les fonts baptismals, lo sacrari y un armari y robaren las robas
dels altars y de las dalt ditas caixas; y lo blat y demés grans que habyan
portat moltas personas particulars" VILAMALA (2002: 138) Actualment
segueix tenint culte com a sufragània de Sant Julià de Vilatorta i es celebra
missa cada diumenge.
Història:
Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del
municipi i va donar nom al poble fins el 1962, quan es va substituir pel de
Calldetenes. L'església està ubicada al nord-est del terme, al peu de la
carretera que va de Calldetenes a Sant Julià. El lloc de Riudeperes apareix
citat el 888, quan els esposos Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un
hort a Geraduard i la seva muller Segereda, que afrontaven a migdia amb el
"Riodeperas". Altres documents dels segles X i XI anomenen el lloc com
a Rivo Pretrarum, i tot sembla indicar que l'origen etimològic vol indicar un
riu de pedres "Rivo Petrarum" en al·lusió a la riera coneguda
actualment com a torrent de Sant Martí. L'església de Sant Martí no apareix
documentada fins el 1050, en l'acta de consagració de l'església de Sant Julià
de Vilatorta, en la qual el bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, es reservava
els drets sobre l'església de Sant Martí de Riudeperes que acabava de
consagrar. La vinculació amb Sant Julià de Vilatorta es mantingué fins als
nostres dies, figurant com a sufragània, malgrat que a vegades apareix
documentada com a parròquia. Aquest és el cas del 1086, quan Adrover vengué a
Guifré i a la seva esposa Arseu una peça de terra a la parròquia de Sant Martí
de Riudeperes, però no apareix com a tal en les llistes de parròquies anteriors
al 1154, ni tampoc en les posteriors on, ben al contrari, sempre es deixa
constància de la seva condició de sufragània de Sant Julià. Malgrat aquesta
dependència, l'església sempre feu les funcions de parròquia, ja que tenia els
seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són
del terme municipal. Una prova d'aquest fet és que a finals del segle XIII es
va dotar a l'església d'un pòrtic o comunidor on s'efectuaven les reunions de
la universitat de Sant Martí, entenent per universitat al conjunt de la
població. En aquest cas, el pòrtic servia perquè es reunissin i prenguessin les
decisions que afectaven a la comunitat. Per les primeres èpoques no coneixem
els béns i les rendes que tenia Sant Martí ni com es sustentava el culte. La
primera donació documentada és del 3 d'agost de 1174, en què Mendònia va llegar
una casa a l'església ubicada a la sagrera. VILAMALA J. (2002:64).
Efectivament, es tenen notícies de l'existència d'una sagrera al voltant de
l'església. A partir del segle XIII, i seguint la tradició del moment, es van
fer aportacions a les llànties de Sant Martí. Uns altres benefactors d'aquestes
llànties van ser la família Calvaria. L'administració de l'església ja estava
força estructurada en aquesta època -segle XIII- amb diverses propietats que
administrava un rector, els obres i un procurador. La celebració dels
aniversaris se sufragava amb les rendes de les diverses propietats que els
fidels havien llegat a Sant Martí VILAMALA J (2002:65) Al segle XIV hi va
continuar havent-hi fundacions, i al segle XV va rebre un bosc situat sobre la
font Antiga a Santa Eugènia de Berga, a més de conservar diferents cases que
tenia a la sagrera. Al segle XVI va rebre les rendes del mas Llobet, que pagava
l'hereu del mas Sauleda, i al XVII, les rendes del mas Ponç. A banda d'això, la
consueta de Sant Martí indica que l'església rebia censos de diferents masos:
La Frontera, l'Aymerich, la Calvaria, el Verdaguer, la Sauleda, el Llió, etc. Els
usos i costums de l'església també apareixen a les consuetes; per exemple, el
fet que el rector de sant Julià estava obligat a tenir un vicari perquè
atengués l'església de Sant Martí. També era l'encarregat dels actes religiosos
més importants de l'església i de les diverses processons. VILAMALA J (2002:68)
A nivell arquitectònic, l'església sofrí reformes ja en època romànica,
possiblement al segle XII, quan es construí la portalada al mur de ponent. Al
segle XIII aquesta portalada es protegí amb la construcció d'un atri. Aquesta
porta fou desmuntada i els seus elements traslladats per fer l'arc de la porta
que baixa fins a l'horta.
***************************
Enllaç amb informació de l'arquivolta i capitells:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/arquivolta-i-capitells-de-sant-marti-de-riudeperes
Estil / època: Medieval, romànic, segle XII
Descripció:
Aquestes peces formaven part de
l'edifici de l'església de Sant Martí de Riudeperes i possiblement al segle
XVII foren desmuntades i reaprofitades per la porta d'un hort al costat de
l'església. Fa uns 10 anys aproximadament la porta fou desmuntada i les peces
foren guardades pels propietaris del mas La Calveria. Es tracta de dos
capitells i quatre fragments que per la seva forma podrien ser part d'un tram
d'arquivolta. Aquests elements podrien ser part de l'antic pòrtic o atri
quadrangular situat a ponent i avui dia desaparegut, que allargava la nau. Les
mides dels fragments són 21,30 cm, 23 cm, 56 cm i 63,5 cm de llargària. Encara
que actualment es troben una mica malmesos, es poden apreciar amb claredat els
elements ornamentals. Es tracta d'un conjunt de diversos temes vegetals
encadenats, a base d'entrellaços de tiges que generen uns espais reomplerts per
fulles semblants a les palmetes i per fruites en forma de pinya. Els punts
d'unió entre les tiges i els elements florals són remarcats mitjançant anelles
triples. El conjunt sembla seguir el mateix tractament ornamental, que és
d'ivoris i orfebreria. L'estudi de paral·lels similars relacionen aquesta
tipologia escultòrica amb el taller d'escultors de Ripoll. Altres autors ho
relacionen amb l'escultura de la catedral de Vic. Les mides dels capitells són
32 m d'alçada per 24 cm d'amplada i 15 cm de diàmetre a la base. Un dels
capitells té la mateixa temàtica decorativa que els suposats fragments
d'arquivolta. L'altre capitell presenta una decoració dividida en dos registres.
A l'inferior es localitza un motiu geomètric format per cercles concèntrics que
donen lloc a fulles. Al superior, a més d'aquests cercles concèntrics,
s'aprecia enmig de dues fulles una cara esculpida de factura rudimentària amb
els ulls ametllats i la barba llarga. Alguns autors relacionen aquest capitell
amb Sant Miquel de Fluvià i Santa Maria de l'Estany. A diferència de la resta
d'elements, aquest capitell sembla obra d'un artista diferent. AA.DD (1984:173)
El material per a l'execució de les peces és pedra calcària de bona qualitat.
La tècnica que es va utilitzar és el cisellat amb incisions profundes. El
tractament decoratiu d'aquestes peces permet situar-les cronològicament al
segle XII.
Observacions:
Actualment, aquests elements es
troben en mans dels propietaris del mas La Calveria, que els custodien a casa
seva. Ha estat impossible visualitzar-los personalment.
***************************
Enllaç amb informació del comunidor:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-sant-marti-de-riudeperes
Estil / època: Medieval, segle XIII
Descripció:
Cos de planta rectangular i planta baixa cobert a dues
vessants, amb el carener perpendicular a l'entrada, que es troba ubicat a pocs
metres de la cantonada nord-oest de l'església parroquial de Sant Martí de
Riudeperes. Aquest cos cobreix el darrer tram del camí d'accés a l'església,
protegint l'entrada, i s'ha aixecat en sentit nord-sud. La construcció es troba
realitzada en mur de mamposteria irregular, amb alguns trams, especialment els
de les cantonades, reforçats amb carreus quadrangulars i rectangulars més ben
tallats. S'observen restes d'un arrebossat fet amb morter, que recobreix
l'exterior de l'edifici. Estructuralment, compta amb tres trams de murs que
delimiten l'espai interior, sobre els quals recau la teulada superior, deixant
obert el cantó sud del cos, que dóna accés directe a la petita plaça, que
s'escau davant del portal d'accés a l'església parroquial. L'accés al comunidor
es fa des del cantó nord, i es troba precedit d'un seguit de quatre graons que
permeten arribar a una porta molt senzilla, formada per un arc molt rebaixat,
fet amb carreus rectangulars disposats a sardinell amb un fals regràs. L'interior
del portal es protegeix amb una reixa metàl·lica. L'arrebossat exterior només
deixa intuir la composició real d'aquest portal. Als murs de llevant i ponent
s'obren sengles finestres rectangulars, rematades a la part superior per arcs
molt rebaixats. El mur del cantó de migdia no existeix, quedant el comunidor
obert per aquest sector. A l'interior del comunidor s'observa la presència de
l'embigat de suport sobre el qual recau la teulada, així com la mateixa
teulada. També destaca la presència de dos bancs correguts, adossats als murs
de llevant i ponent de l'edifici.
Història:
La història d'aquest cos arquitectònic, es troba
estretament lligada a la de l'església parroquial de Sant Martí de Riudeperes.
Sant Martí de Riudeperes fou la primera església del municipi i va donar nom al
poble fins el 1962. El lloc de Riudeperes apareix el 888, quan els esposos
Ermenald i Sufícia van vendre unes terres i un hort a Geraduard la seva muller
Segereda, que afrontaven a migdia amb el "Riodeperas". Altres
documents dels segles X i XI anomenen el lloc com a Rivo Pretrarum, i tot sembla
indicar que l'origen etimològic vol indicar un riu de pedres "Rivo
Petrarum" en al·lusió a la riera coneguda actualment com a torrent de Sant
Martí. L'església de Sant Martí no apareix documentada fins el 1050 en l'acta
de consagració de l'església de Sant Julià de Vilatorta, en la qual el bisbe de
Vic, Guillem de Balsareny, es reservava els drets sobre l'església de Sant
Martí de Riudeperes que acabava de consagrar. La vinculació amb Sant Julià de
Vilatorta es mantingué fins als nostres dies, figurant com a sufragània,
malgrat que a vegades apareix documentada com a parròquia. Malgrat aquesta
dependència, l'església sempre féu les funcions de parròquia, ja que tenia els
seus fidels, i aglutinava els habitants de la majoria de les cases que avui són
del terme municipal. Els orígens d'aquest comunidor, es troben estretament
relacionats amb aquesta funció de cohesió, vinculació social i identificació
territorial que la parròquia oferia als habitants dels masos propers, creant un
sentit de comunitat independent. La necessitat de tenir un espai per reunir-se
i tractar els temes que els afectaven en comú, va fer que s'optés per
l'aixecament d'aquest cos al costat de l'església, ja que segurament, l'ofici
religiós celebrat els diumenges a l'església parroquial, era la única
oportunitat que els habitants d'un terme, predominantment dispers, tenien per
trobar-se. Documentalment, aquest comunidor es troba documentant a partir del
segle XIII, moment en el qual encara convivia amb algunes cases situades al
voltant de l'església, i per tant, prop del comunidor, i que formaven part de
la sagrera. Cal pensar que com a tal, exercí les seves funcions fins el segle
XVII, quan el nucli concentrat de Calldetenes començà a prendre cos, i
centralitzà les funcions de govern de la comunitat. A partir d'aquell moment
passà a ser l'atri que precedia l'accés a l'església.
***************************
Altres enllaços amb inforamció:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2009/06/sant-marti-de-riudeperes-terme-de.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/22493
https://elromanic.wordpress.com/2019/03/10/sant-marti-de-riudeperes-calldetenes/
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10640
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-marti-de-riudeperes-calldetenes
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/317_SMartiRiudeperes/SMartiRiudeperes.htm
***************************
