Seguidors

diumenge, 24 de maig del 2026

  MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

LA PRESÓ PROVINCIAL FRANQUISTA AL SEMINARI DIOCESÀ DE GIRONA

GIRONA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La presó provincial franquista al Seminari Diocesà de Girona

Amb l'acabament de la Guerra Civil Espanyola, el règim franquista va iniciar una política represiva que es va fer diversa i extensa contra bona part de la població. Tant l'organització dels batallons disciplinaris com les presons, els camps de concentració i les execucions sumàries conformaven  les línies represives més dures durant els primers anys de la dictadura, com a consequència de la promoció de la denúncia i la delació entre la ciutadania. Altres ciutadans van patir igualment abusos, apropiacions, acomiadaments, dures condicions laborals i salarials, depuracions i repressió de la llengua i la cultura catalanes.

El dia 4 de febrer de 1939, dia de l'ocupació de les tropes franquistes a Girona, es va habilitar el cinema Gran Via com a centre de detencio. S'havien fet prop de 700 detencions a la ciutat i 1.500 més a la rodalia. Poc més tard, es va habilitar el seminari com a centre de reclusió, que es va convertir en presó provincial entre 1939 i 1942. Durant la guerra, el seminari ja havia funcionat com a preventori judicial - presó republicana- on es van viure episodis de repressió arbitrària.

Entre 1939 i 1942, la presó va aplegar prop de 3.000 persones. La majoria jutjades pel sistema de sumaríssims d'urgència, segons la Justicia Militar, amb penes de 6 a 30 anys de reclusió, o bé amb l'execussió. Inicialment, a una sala especial al cor de l'església del seminari, també s'hi van instal·lar les dones, tot i que aviat foren traslladades al convent de les Adoratrius, a l'Eixample de Girona, futura presó central de dones. A finals de 1940, ja hi havia 1.416 empresonades. A partir de 1942 i fins a 1967, la presó provincial d'homes va ser traslladada a Salt, al convent  de les monges Clarisses.


Imatge de les escales del seminari -al fons- quie baixaven els presos procedents de la presó provincial per ser conduïts amb camions cap al cementiri per tal de ser afusellats. (Ajuntament de Girona. CRDI. Fotografia Unal)


Imatge de 1910 de l'antiga presó vella -travessia del Portal Nou-. Durant la guerra el Comité de Justícia i Prevenció va comunicar aquest espai amb el Seminari Diocesà a través de la seva tercera galeria, i es va convertir així, en preventori judicial. Entre 1939 i 1942 va funcionar com a presó provincial. (Museu d'Arqueologia de Catalunya de Girona. Col·lecció Botet i Sisó).

Les condicions de vida a la presó provincial de Girona


A les condemnes aplicades als presos, cal sumar-hi les dures condicions de vida a l'interior de les presons franquistes. Al seminari hi havia problemes d'higiene; dèficits alimentaris i sanitaris importants; càstigs psicològics i físics, sobretot en els interrogatoris; restriccions en les visites, o problemes de massificació, que feien que en les cel·les habilitades per una persona s'hi col·loquessin fins a 18 presos. Fruit d'aquest context penitenciari, entre 1939 i 1942, s'han documentat 45 defuncions a l'interior de la presó a causa de malalties, pallisses en els interrogatoris i, en algun cas, també per arma de foc. Gairebé la meitat d'aquestes persones van ser enterrades a la fossa comuna del cementiri de Girona, al mateix indret on van ser inhumats els poc més de mig miler de persones que, empresonades prèviament també al seminari, van morir davant del piquet d'afussellament a la tàpia sud del cementiri municipal entre 1939 i 1945.


La tàpia sud del cementiri vell de Girona, on eren afussellats els condemnats  a mort per el franquisme (Ajuntament de Girona. CRDI. Autor desconegut).



***************************************************

Altre enllaç amb informació:

Quan comença?

El 4 de febrer de 1939 les tropes franquistes entraven a Girona. La ciutat s'havia convertit des de feia setmanes en un lloc de pas per a milers de persones que fugien direcció a França, camí de l'exili. A ells s'afegiren nombrosos gironins i gironines que temien la venjança de l'exèrcit que ja se sabia guanyador: l'1 d'abril es declarava la fi de la guerra.

De seguida es va veure que les autoritats franquistes no portaven "pan, justicia y perdón". L'objectiu del nou règim era eliminar tota reminiscència de la II República: tant de les persones que havien format part de l'exèrcit republicà o de les institucions i partits polítics, com d'aquelles que es consideraven no afectes al nou règim. La majoria de soldats republicans van preferir creuar la frontera preveient la venjança, moltes persones que ni havien agafat armes ni havien format part de cap sindicat o organització durant la guerra, van preferir quedar-se pensant que no els podia passar res.

Com s'organitza?

Diferents lleis, com la Llei de Responsabilitats Polítiques, van regular i sistematitzar la repressió contra els perdedors de la Guerra Civil, els republicans, per tal de castigar i eliminar qualsevol oposició al Movimiento Nacional. Calia evitar la desafecció i assegurar que ningú s'atrevís a manifestar cap oposició. Empresonaments, judicis sumaríssims, afusellaments, depuracions del personal, camps de concentració i batallons de treballs forçats, reallistaments, confiscacions de béns, etc., formaven part d'aquest sistema repressiu capitanejat des d'un bon principi per l'estament militar. Els tribunals militars tenien potestat per jutjar també als civils i, per exemple, condemnar a mort persones que només de paraula o per escrit s'havien manifestat contra la guerra i el feixisme.

La presó de Girona

La presó de Girona, situada al Seminari diocesà, va arribar a aplegar més de 3.000 entre 1939 i 1942, entre homes i dones. Se superava de llarg la capacitat del penal: cel.les d'una persona eren ocupades per a 18 presoners. La massificació s'afegia als problemes d'higiene i de mala alimentació i als càstigs psicològics i físics, encara que el mateix Franco declarés que "doscientos setenta mil prisioneros atestiguan que en la España nacional desconocemos el odio y el rencor"". A més es van formar batallons disciplinaris i alguns presoners eren forçats a treballar en obres com el Mercat d'abastaments o el Pont de l'Aigua. Durant el període esmentat 45 persones van morir a la presó. L'any 1942 la presó d'homes es traslladà al convent de les Clarisses de Salt i la de dones al convent de les Adoratrius de Girona.

La repressió al carrer

La vida al carrer tampoc era fàcil i aquells que d'una manera o altra s'havien relacionat o simpatitzat amb els rojos, o familiars de persones exiliades i represaliades, també foren víctimes de la repressió. Una repressió oficiosa però que marcà la vida de moltes persones que van haver de patir fam i marginació, van viure constantment amb la por a ser delatades per qualsevol veí i van ser obligades a callar. Els relats de vídues d'exiliats o afusellats que van ser extorsionades i robades per veïns afectes o de nens i nenes que van ser insultats i maltractats per tenir un pare republicà no són escassos.

L'Ajuntament va participar també en la persecució de persones desafectes, identificant els membres de l'antiga Junta de Defensa Passiva o recollint una col·lecció de documents incriminatoris que demostraven la participació de certs veïns en sindicats i organitzacions polítiques entre el 1936 i el començament de 1939.

La repressió del primer franquisme va voler convertir la població en una societat callada i atemorida on una "cantidad microscópica de rojismo" era perseguida. Ser sospitós d'idees desafectes o ser-ne familiar podia significar ràpidament el rebuig social i un càstig oficial; per aquest motiu en molts àmbits es va autoimposar el silenci. Un silenci que es volia acompanyat d'oblit: el franquisme volia que la gent i les famílies de represaliats oblidessin. Silenci i oblit que facilitarien, en el seu moment, una transició a la democràcia sense revenges ni reparacions.

***************************************************

Altres enllaços amb informació:




***************************************************




dissabte, 23 de maig del 2026

LLAMBORDES STOLPERSTEINE A LA PLAÇA CATALUNYA DE SALT

SALT - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






La vila de Salt vol fretre homenatge als saltencs i saltenques que patiren l'horror dels camps de concentració nazis. Que el seu compromís amb la llibertat, la seva lluita i la seva dignitat siguin per sempre exemple i objecte de record.

Recordem el passat, recuiperem la dignitat.

Morts: Josep Casademont Matas, Lluis Franquesa Pigem, Pau Rey Roca, Francisco Riera Granada, Àngel Viñolas Suñer.

Alliberats: Ángel Codina Martínez, Ferran Moset Tornabell.

Stolpersteine: Els Stolperstein, paraula alemanya que significa "llambordes per ensopegar", són petits monuments creats per Gunter Demnig en memòria de les víctimes del nazisme.


En aquest lloc hi hagué la presó provincial, on van ser internats i afusellats molts homes amants de la llibertat i que lluitaren contra el feixisme. Entre ells, hi havia els evadits de França. 1943-1993


Les llambordes van se col·locades el 25 de maig de 2021 a la Plaça Catalunya de Salt.

****************************************************



Nom i cognoms: Josep Casademont Matas
Lloc i data de naixement: Salt, 29 se setembre de 1908
Lloc i data de defunció: camp de concentració de Mauthausen, 5 de gener de 1941
Situació del deportat: assesinat.
Empresonament: 
Tipus de presó:stalag
Nom de la presó: XI-B
Data de sortida: 5 d'octubre de 1940
Número de matrícula: 41792
Localitat: Bad Fallingbostel, República Federal d'Alemanya
Deportació: camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 8 de setembre de 1940
Número de matrícula: 4446

****************************************************



Nom i cognoms: Lluis Franquesa Puigem
Lloc i data de naixement: Salt, 28 de juliol de 1902
Lloc i data de defunció: camp de concentració de Mauthausen, 26 d'abril de 1943
Situació del deportat: assasinat
Empresonament:
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: XI-B
Data de sortida: 5 setembre de 1940
Número de matrícula: 41680
Localitat: Bad Fallingbostel, República Federal d'Alemanya
Deportació: camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 8 de setembre de 1940
Número de matrícula: 4921

****************************************************



Nom i cognoms: Pau Rey Roca
Lloc i data de naixement: Salt, 15 de gener de 1903
Lloc i data de defunció: Gusen, camp de concentració de Mauthausen, 31 de juliol de 1941
Situació del deportat: assasinat a Gusen
Empresonament:
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: V-D
Data de sortida: 11 de desembre de 1940
Número de matrícula: 2601
Localitat: Strasbourg, França
Deportació: camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 13 de desembre de 1940
Número de matrícula: 5185
Subcamps: Gusen
Data d'entrada: 24 de gener de 1941
Número de matrícula: 9612

****************************************************



Nom i cognoms: Francisco Riera Granada
Lloc i data de naixement: Salt, 17 de juny de 1900
Lloc i data de defunció: Gusen, camp de concentració de Mauthausen, 8 setembre de 1941
Situació del deportat: assasinat a Gusen
Empresonament: 
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: XIII-A
Data de sortida: juliol de 1940
Número de matrícula: 65042
Localitat: Hoenfels
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: VII-A
Data d'entrada: juliol de 1940
Data de sortida: 5 d'agost de 1940
Localitat: Moosburg, República Federal d'Alemanya
Deportació: camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 6 d'agost de 1940
Número de matrícula:3541
Subcamps: Gusen
Data d'entrada: 24 de gener de 1941
Número de matrícula: 9618

****************************************************


Nom i cognoms: Ángel Viñolas Suñer
Lloc i data de naixement: Salt, 29 de juny de 1896
Lloc i data de defunció: camp de concentració de Mauthausen
Situació del deportat: assasinat
Empresonament: 
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: XVII-B
Número de matrícula: 31347
Localitat: Gneixendorf, Austria
Deportació:camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 19 de desembre de 1941
Número de matrícula: 4354

****************************************************



Nom i cognoms: Ángel Codina Martínez
Lloc i data de naixement: Salt, 2 d'abril de 1916
Lloc i data de defunció: Marseille, 25 d'octubre de 1974
Situació del deportat: alliberat del camp de concentració de Mauthausen el 5 de maig de 1945.
Empresonament:
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: V-C
Localitat: Wildberg, República Federal d'Alemanya
Deportació: camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 7 de juny de 1941
Número de matrícula: 5125
Subcamps: Steyr-Münichholz

****************************************************


Nom i cognoms: Ferran Moiset Tornabell
Lloc i data de naixement: Salt, 26 de juliol de 1913
Situació del deportat: alliberat del camp de concentració de Mauthausen el 5 de maig de 1945
Empresonament:
Tipus de presó: stalag
Nom de la presó: V-C
Localitat: Wildberg, República Federal d'Alemanya
Deportació: camp de concentració de Mauthausen
Data d'entrada: 7 de juny de 1941
Número de matrícula: 5140
Subcamps: Steyr-Münichholz
Data de sortida: 6 de febrer de 1945
Subcamps: Gusen
Data d'entrada: 6 de febrer de 1945

****************************************************

Enllaços amb informació:





****************************************************














divendres, 22 de maig del 2026

MONUMENT ALS GIRONINS MORTS 

AL CAMP D'EXTERMINI NAZI DE MAUTHAUSEN 

CEMENTIRI VELL - GIRONA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Monòlit ubicat al cementiri vell, inaugurat l'11 de maig de 1979 o 1980















































Enllaços amb informació:



L'horror dels camps de concentració nazis té 141 noms i cognoms gironins, els dels republicans que hi van morir després de ser deportats i que l'Estat ha inclòs en el llistat més complet que s'ha elaborat mai de ciutadans espanyols que hi van perdre la vida. El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va publicar divendres un compendi de 4.427 víctimes, 1.094 de les quals eren catalanes i, d'aquestes, prop del 13%, de les comarques de Girona.

La immensa majoria va morir al complex Mauthausen-Gusen, dos camps creats durant l'ocupació d'Àustria i que, amb el temps, també es van convertir en lloc d'extermini. En aquestes instal·lacions hi van perdre la vida 124 homes gironins, als quals s'hi afegeix un veí de Pals a qui van tancar a Steyr, un dels subcamps vinculats a Mauthausen.

El primer camp de concentració oficial de l'Alemanya nazi i un dels més significatius de l'holocaust, Dachau -situat a pocs quilòmetres de Munich-, va suposar la fi per a cinc republicans més de Cornellà del Terri, Setcases, Santa Coloma de Farners i Figueres, d'on eren dos d'ells.

En nombre de defuncions, li segueix Buchenwald, un altre lloc de confinament per a quatre gironins de Cabanelles, Cervià de Ter, Maçanet de Cabrenys i Montagut.

La llista publicada al BOE, provinent de llibres custodiats al Registre Civil Central, també dona compte de la mort de dos veïns de Castellfollit de la Roca i de Sant Jordi Desvalls al camp de Flossenbürg, a Baviera. A Neuengamme, un nucli d'Hamburg, hi va morir un altre home de Maçanet de Cabrenys i en un subcamp seu, Barkhausen, un republicà de Verges.

En l'inventari de l'horror nazi també hi havia espais com el castell de Hartheim, un dels sis hospitals on duien a terme experimentacions mèdiques i exterminis sistemàtics. Una de les seves víctimes va ser un home de Port de la Selva.

Una dona de Setcases, l'única víctima catalana a la llista

Entre les 141 víctimes de Girona hi ha una sola dona, Carme Gardell Carola, de Setcases, que va ser deportada al camp de Ravensbrück. El mateix on va estar reclosa i va sobreviure l'activista Neus Català, que va morir aquest abril als 103 anys. Gardell és, també, l'única catalana que va perdre la vida en un camp de concentració nazi; mentre que, a l'Estat, una republicana asturiana va morir a Ravensbrück com ella.

La difusió del noms, els orígens, les dates de naixement i l'edat de la seva mort s'emmarca en la Llei de Memòria històrica, com un acte de reconeixement i de reparació. Familiars o persones properes tenen un mes per presentar al·legacions i demanar correccions abans que s'inscriguin al Registre Civil Central com a difunts, una condició que -segons va apuntar el Ministeri de Justícia- encara no tenen. Aquestes accions es poden fer a través de dues adreces web, accessibles a través de la notificació publicada al BOE.

VÍCTIMES DE LES COMARQUES DE GIRONA LLISTAT PROVINENT DEL REGISTRE CIVIL CENTRAL

MUNICIPI NOM I COGNOM DATA MORT CAMP EDAT

Agullana - Ramon Pont Serra 15/11/41 Gusen 57

Albons - Miquel Costa Saló 27/03/44 Mauthausen 42

Amer - Amadeu Torrent Corominas 14/11/41 Gusen 25

Anglès - Rosendo Bellés Busquets 07/08/42 Gusen 27

Joan Manau Taberner 17/12/41 Gusen 21

Pere Peracaula Peracaula 14/02/41 Gusen 40

Bartolomeu Tomàs Blanch 24/02/42 Gusen 22

Avinyonet - Pere Sirecas Geli 02/12/41 Gusen 34

Banyoles - Joaquim Batlle Camps 21/02/43 Mauthausen 30

Antoni Oliva Camps 25/09/41 Gusen 24

Josep Solé Solé 24/09/41 Gusen 22

Joan Solé Solé 13/10/41 Gusen 53

Bassegoda (Albanyà) - Joan Renart Vilanova 20/11/41 Gusen 28

Begudà (St. Joan Fonts) - Pere Macias Costa 02/11/41 Gusen 29

Begur - Bonaventura Caner Geli 24/09/41 Gusen 36

Besalú - Joan Cabretosa Font 30/12/41 Gusen 42

Bescanó - Joaquim Gelis Ricart 07/07/42 Mauthausen 34

Ferran Vilardell Corominas 08/11/41 Gusen 25

Biure - Josep Camps Sala 25/09/42 Mauthausen 44

Geroni Tubert Fonts 08/11/41 Gusen 29

Blanes - Francesc Verdalet Guardiola 17/10/41 Mauthausen 27

Bordils - Josep Perich Oliveras 26/12/41 Mauthausen 40

Cabanelles - Tomàs Rigall Roura 28/02/44 Buchenwald 41

Caldes de Malavella - Joan Vendrell Valentí 10/03/43 Mauthausen 29

Calonge - Josep Bas Rotllan 16/08/41 Gusen 32

Pere Homs Vilanova 11/10/42 Gusen 39

Andreu Margarit Salvado 03/08/41 Gusen 40

Campdevànol - Pelegrí Soler Cautios 07/11/41 Gusen 48

Campllong - Miquel Turon Anglada 28/07/41 Gusen 45

Camprodon - Josep Claret Barri 11/10/41 Gusen 40

Canet d'Adri - Joaquim Capell Muradella 29/12/41 Mauthausen 52

Cassà de la Selva - Josep Garriga Planas 25/10/41 Gusen 39

Ramon Maymí Viñas 15/11/41 Gusen 32

Vicens Nogué Lloberas 07/12/41 Gusen 34

Fructuòs Rosendo Muñoz 06/08/41 Gusen 27

Castellfollit de la Roca - Jacques Masó Reig 15/07/44 Flossenbürg 45

Celrà - Josep Pericot Pellicer Rosell 23/06/41 Gusen 43

Cervià de Ter - Lluís Bagué Donatiu 15/11/41 Gusen 38

Pere Galia Roman 05/04/41 Gusen 50

Josep Llorà 02/03/44 Buchenwald 49

Cornellà del Terr i- Joaquim Frigola Bartris 19/03/45 Dachau 28

Figueres - Josep Allueva Millán 16/11/41 Gusen 24

Joan Coronas Pujadas 08/01/00 Dachau 0

Valentí Garcia Menier 12/02/45 Dachau 55

Vicens Gené Llanet 07/12/40 Mauthausen 52

Tomàs Marmaneu Gratacós 02/11/42 Gusen 28

Garrigàs - Pere Juanola Nogues 08/04/41 Gusen 36

Girona - Josep Bartra Canet 23/11/41 Gusen 35

Joan Casau Pou 19/12/41 Gusen 48

Artur Gallego Sánchez 25/09/41 Gusen 37

Joan Gasau Pou 12/12/41 Hartheim 48

Fidel Malla Franch 15/11/42 Gusen 42

François Massa 03/03/45 Weimar 52

Josep Pibernat Parés 05/05/42 Gusen 34

Josep Ribas Llinàs 08/04/41 Gusen 32

Cayetano Sánchez Tocalón 02/02/42 Mauthausen 28

Gregori Verdaguer Dorca 26/11/41 Gusen 21

Eliseu Vidal Culubret 13/11/41 Gusen 45

L'Escala - Joan Lluís Mas 28/09/41 Gusen 50

Joan Pagès Ganollers 27/01/42 Gusen 29

Llibert Parona Quintana 11/02/42 Gusen 30

Pere Parona Quintana 14/12/41 Gusen 25

Josep Corti Sampietro 04/04/43 Mauthausen 44

Francesc Estela Caballo 21/03/42 Mauthausen 35

La Bisbal d'Empordà - Martí Noguer Maria 19/01/42 Gusen 50

Llagostera - Francesc Roig 14/01/42 Gusen 21

Joan Mascort Rissech 14/12/41 Gusen 43

Emili Puigmolé Magrià 10/03/41 Mauthausen 31

Maçanet de Cabrenys - Enric Puigmal 08/01/44 Buchenwald 20

Josep Verdaguer 29/11/44 Neuengamme 30

Madremanya - Leandro Ferrer Llausàs 04/11/41 Gusen 27

Massanes - Enrique Clos Expósito 12/11/41 Gusen 27

Emili Madí Mola 15/11/41 Gusen 31

Montagut - Joan Ripoll 14/01/45 Buchenwald 56

Oix - Simon Soler Fonts 15/10/42 Gusen 32

Olot - Lluís Soy Vilanova 27/09/41 Gusen 33

Palafrugell - Francesc Aymerich Frigola 07/12/41 Gusen 45

Baldomer Paguina Mula 17/12/41 Gusen 35

Joan Bosch Mauri 21/11/41 Gusen 34

Palamós - Joaquim Mas Pons 30/07/42 Gusen 30

Jaume Soler Juanals 05/03/43 Mauthausen 21

Llibert Felip Risech 07/11/41 Gusen 31

Pals - Narcís Gall Famada 19/03/42 Steyr 27

Porqueres - Josep Port Ferrer 30/09/41 Mauthausen 22

Port de la Selva - Ferran Falcó Galí 16/10/42 Hartheim 35

Portbou - Ignasi Fabregat Calatayud 25/07/41 Gusen 51

Puigcerdà - Salvador Barnola Colom 16/07/41 Gusen 51

Ripoll - Ramon Altesa Oro 20/04/42 Gusen 31

Lluís Puigcorbé Marcé 17/12/41 Gusen 41

Antoni Soler Espinet 16/09/43 Gusen 37

Riudellots de la Selva - Joan Borrell Roure 26/12/41 Gusen 27

Carles Camps Masgrau 17/06/41 Gusen 47

Roses - Armengol Romanach Colli 30/03/42 Gusen 35

Salt - Josep Casademunt Matas 05/01/41 Mauthausen 32

Lluís Franquesa Pigem 26/04/43 Mauthausen 40

Pau Rey Roca 31/07/42 Gusen 39

Francesc Riera Granada 08/09/41 Gusen 41

Àngel Viñolas Suñer 23/03/42 Mauthausen 45

Sant Feliu de Buixalleu - Lluís Masachs Carreras 02/02/42 Mauthausen 23

Sant Feliu de Guíxols - Vicens Pujol Oresga 22/12/41 Gusen 26

Josep Coll Cervosa 02/11/41 Gusen 33

Joan Cubell Cosp 15/01/42 Gusen 23

Joan Inconi Oliveras 04/04/41 Gusen 30

Lluís Morgat Clos 28/11/41 Gusen 35

Francesc Parramon Ponjuan 30/11/41 Gusen 29

Josep Ribas Juncà 31/01/42 Gusen 25

Ricard Ruscalleda Lloveras 12/08/41 Gusen 39

Francesc Sabater Roquer 20/01/42 Gusen 37

Sant Ferriol - Joan Compte Armañan 16/12/41 Gusen 24

Sant Gregori - Josep Rogé Esteve 16/10/42 Gusen 30

Miquel Tarrés Torrent 24/05/42 Gusen 32

Martí Ribas Timonet 09/01/42 Gusen 25

Sant Hilari Sacalm - Àngel Artola Casals 12/08/41 Gusen 38

Isidre Donadeu Busalleu 28/11/41 Gusen 23

Narcís Donadeu Busalleu 03/05/41 Gusen 33

Sant Jaume de Llierca - Joan Vergés Claperols 23/03/42 Gusen 31

Sant Joan les Fonts - Estanislau Domènech Rigau 20/01/42 Gusen 30

Marià Trilla Pujolriu 24/02/42 Gusen 22

Sant Jordi Desvalls - Lluís Amat 25/02/44 Flossenbürg 40

Santa Pau - Lluís Massó Subirats 06/12/41 Gusen 36

Sarrià de Ter Joan Pinsà Palomeras 21/11/41 Gusen 25

Serinyà - Pere Coronas Garganta 14/11/41 Gusen 22

Enric Planells Coronas 21/10/41 Gusen 25

Setcases - Carme Gardell Carola 15/04/45 Ravensbrück 53

Andreu Manzanares Medan 14/04/1945 Dachau 44

Sta. Coloma de Farners - Joan Antoni Prat 10/02/45 Dachau 49

Susqueda - Pere Carrera 08/05/45 - 56

Torroella de Montgrí - Salvador Vidal Fonquerna 24/12/41 Gusen 36

Tortellà - Jaume Carreras Font 24/10/41 Gusen 46

Jaume Duran Cufí 10/11/42 Gusen 49

Toses - Josep Surroca Bové 19/06/42 Gusen 28

Verges - Pascual Fc. Anguila 08/01/45 Barkhausen 57

Vidreres - Rossend Alemany Peiret 29/11/41 Gusen 22

Vilabertran - Joaquim Clos Reig 28/01/45 Dachau 55

Vilablareix - Josep Serra Noguer 08/05/44 Mauthausen 37

Viladamat - Joan Aldrich Teixidor 13/09/41 Gusen 43

Josep Planas Vila 21/08/42 Gusen 26

Vilademuls - Lluís Ametller Reig 04/12/42 Mauthausen 31

Josep Oliva Viñas 28/10/41 Gusen 37

Vilamalla - Rafael Sadó Freixa 28/05/42 Mauthausen 33

Vilobí d'Onyar - Esteve Francesc Palahí 07/11/41 Gusen 35

*******************************************