Llocs de Catalunya

dilluns, 28 de setembre del 2026

CASINO DE CALDES

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'entitat es va fundar el 1864 i va iniciar l'activitat l'any 1868. Des d'aleshores el seu objectiu ha estat promoure la cultura, programant activitats culturals, recreatives, socials i de lleure. És una de les entitats centenàries del municipi i actualment un espai per a les arts escèniques, les arts plàstiques i els balls de saló.

********************************

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casino_de_Caldes

El Casino de Caldes és una entitat cultural i social centenària fundada el 1864 situada al casc antic de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Descripció:

L'entitat va tenir des de l'inici el seu local a l'anomenada Casa de les Tres Voltes, al carrer del Forn, on es van fer el teatre i el cafè. A la sala gran, a la primera planta, hi tenien lloc les activitats escèniques, musicals i de ball, i el cafè era a la planta baixa. Antonio Coll Fort va signar els plànols del projecte d'arquitectura. Amb el temps, l'edifici es va ampliar i transformar: al jardí de la cantonada que dona al carrer de Madella es va aixecar un nou volum per allotjar la nova cafeteria, i a la façana en va sobresortir un altre per encabir-hi la màquina de projecció de cinema. A la planta baixa, l'activitat cultural té lloc a la Sala Petita i a l'Espai d'Art Casino, que acull concerts de petit format, exposicions i presentacions. Del vestíbul de la planta baixa parteix l'escala que duu al foyer de la sala d'actes. També en aquesta planta superior hi ha la sala de miralls de l'escola de teatre. La capacitat del teatre és d'uns 450 espectadors, repartits entre la platea (350) i els dos pisos de llotges. L'escenari té pendent i unes mides de 9 m de boca i 14 m de fons.

Activitat:

La decisió de posar en marxa una entitat dedicada al ball i a l'entreteniment que disposés d'un local propi amb sala i cafè va ser una ser iniciativa de l'any 1864 dels fabricants de Caldes Joaquim Mumbrú i Joaquim Delger. Més tard es fundà la Societat Recreativa del Casino Caldense (així es va anomenar fins a 1979). Actualment, l'entitat està coordinada per la Societat Cultura i l'Esplai Casino de Caldes, i per la fundació creada per l'entitat. El cinema va ser un entreteniment amb molt de seguiment i afició al llarg del segle xx també a Caldes, i al Casino es va fundar el 1920 el Cine Caldense, i el 1974, el Cineclub. El Casino va ser el lloc de fundació (el 1975) i la seu al llarg d'una bona colla d'anys de l'actual Escola Municipal de Música Joan Valls. Els balls dels caps de setmana i les festes han estat una de les activitats importants del local, que atreia gent de tota la comarca. La sarsuela, l'òpera i el teatre també hi han tingut un lloc important, amb el Grup Teatral d'Aficionats i el Cor del Casino durant la Segona República. En la transició es formà el grup Rebrot de Teatre, i més tard el Grup Escènic Casino (GEC), que continua funcionant. També hi treballen la jove Escola de Teatre, amb professors provinents de l'Escola de Dansa i Ball Stage, i s'hi celebra un cicle de teatre de tardor. Les activitats de cant, els esbarts i les arts escèniques es programen dins del cicle de l'Espai A, el circuit d'arts escèniques amateurs amb suport públic, i de la Federació d'Ateneus de Catalunya (FAC).

********************************

Altres enllaços amb informació:

http://www.casinodecaldes.cat/#

https://www.facebook.com/profile.php?id=100057593352043

https://www.instagram.com/casinodecaldes/?hl=es

********************************

SAFAREIG PÚBLIC SANTA ESPERANÇA

BANYS TERMALS EL SAFAREIG

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Antic Safareig de Santa Esperança

L'equipament aprofita l'estructura d'un safareig d'aigua termal que es va construir a mitjan del segle XXperquè la gent pogués rentar-hi la roba. A Caldes de Montbui hi va haver fins a 6 safareigs.

Avui es conserven i estan en funcionament el de la Canaleta i el de la Portalera. Cal destacar el valos d'aquests safareigs com a patrimoni arquitectònic i com a mostra d'una construcció funcional i utilitària pròpia de l'època.

Després d'estar molts anys en estat d'abandonament, l'any 2008, en el marc del MIAU (Mostra Internacional d'art Urbàque organitza el Museu Thermalia), una artista va recuperar el Safareig de Santa Esperança per aquell esdeveniment cultural.

El 2015 l'Ajuntament de Caldes de Montbui el recupera per donar-li un nou ús, el de banys públics.Els Banys Termals El Safareig, en són el resultat.

Les aigüs mineromedicinals

El Safareig és un espai públic que s'ha adecuat per gaudir d'un bany amb les propietats terapèutiques i relaxants de l'aigua mineromedicinal que brolla d'una zona de fractures i plegaments. La sugència natural se situa a la plaça de la Font del Lleó, amb una temperatura de 76ºC, una de les més elevades d'Europa.

Les aigües termals de Caldes de Montbui són mineromedicinals pequè són riques en substàncies minerals dissoltes, especialment el clor i el sodi; que els proporcionen propietats terapèutiques. Els components secu8ndaris són el bicarbonat, sulfat, calci, potassi i sílice; els minoritaris: fluorur, bromur, magnesi i liti, i els mínims: iodur, estronci, amoníac i bor.

Tots aquests components estan indicats per als aparells locomotor, circulatori i respiratori; així com per a tractaments de bellesa. A més, proporcionens una sensació de sedació al cos.

Relaxar-se i fer salut dins les aigües termals és un dels millors remeis per alliberar-se de l'estrès acumulat i recuperar les energies necessàries.

*************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-santa-esperanca

Estil / època: popular contemporani, segle XIX

Descripció:

Safareig de planta rectangular amb la coberta gairebé plana, que presenta una lleugera inclinació cap el seu interior.. El conjunt està format per una pica de forma lleugerament trapezoïdal, d'uns 80 centímetres de fondària i 115 centímetres de perímetre, per on l'aigua que raja a través d'un broc de plàstic col·locat a la paret, va passant una segona pica amb un regueró al centre i per on l'aigua entra directament al safareig de pedra on es renta la roba. Aquest mesura uns 20 metres de llargària aproximadament. Pel costat adossat al mur de la riera, el safareig s'adapta resseguint la forma del mur. La rentadora està realitzada bàsicament amb blocs de pedra de 50 cm d'amplada per 80 cm de llargada i 15 cm de gruix. A la segona pica de desguàs s'observen rajoles de ceràmica vermella també inclinades formant part de la rentadora.
La coberta està sostinguda per quatre pilars, col·locats damunt de la rentadora mateix. A diferència d'altres safareigs de la vila, en aquest només es pot rentar la roba per un costat.
La façana sud-oest està composada per un seguit d'obertures en forma d'arc de mig punt sense cap element arquitectònic destacable, que permet fer entrar la llum al recinte.
L'entrada al safareig es pot fer per les dues façanes situades a cada extrem. Ambdues tenen una porta amb una reixa de ferro que actualment estan tancades amb un candau. A la porta situada a la façana est, s'hi accedeix salvant el desnivell de la riera, per un corriol de terra, mentre que per la façana nord, s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra, força malmeses pel pas del temps que salven el desnivell amb la plaça de Pau Surell.
El broll d'aigua és sostingut i surt a una temperatura aproximada de 48ºC.

Història:

No es coneix la data exacta de la seva construcció però segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX.
Aquest safareig, deu el seu nom a la proximitat amb el torrent de Santa Esperança.
En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada, del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en desús. Aquests safareigs, com en són un clar exemple els de Caldes, amb aigua calenta encara s'utilitzen per rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser el seu sentit de ser.
Dels varis safareigs que té la vila, aquest és el que està més malmès i abandonat. Va haver de ser tancat al públic a causa d'actes vandàlics realitzats aprofitant la seva situació arraconada, provocant encara més el ràpid deteriorament de l'entorn així com del seu interior.

*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28435

https://safareigtermal.cat/el-safareig/

https://fontsaigua.com/2015/07/07/avui-fem-safareig-a-lantic-rentador-de-santa-esperanca-de-caldes-de-montbui/

*************************************

CASA DELS MESTRES

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*****************************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-mestres

Estil / època: contemporani, segle XX, any 1930

Descripció:

Les cases dels Mestres es van enderrocar durant el mes de març de 2010 per a construir-hi un equipament amb espais per a la gent gran, programes d'integració sociolaboral i formació d'adults.

Es tractava d'una construcció de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab, a dues vessants. A cada cantonera del carrer Font i Boet hi havia una torreta amb coberta en teula àrab i a quatre vessants. L'edifici era de planta baixa i pis, a excepció de les dues torretes que tenien un segon pis. Les façanes exteriors donaven per una part al carrer Font i Boet, per l'altra amb el carrer Sentmenat i també comunicaven amb el carrer del Geògraf Aparici. La casa presentava diversos àmbits separats per parets mestres independents. Les entrades a l'edifici formaven arcs de mig punt. Les obertures, tant a la planta baixa com al primer pis, eren de forma rectangular i algunes tenien una balconera amb voladís i barana de forja. El tercer pis comptava amb tres obertures en arc de mig punt, separades per columnes de pedra alternada amb totxo, arrebossades. Per sota de la coberta hi havia una decoració amb motius ceràmics de color blau.

Actualment es tracta d'un edifici de nova construcció, de tres plantes, on s'han habilitat sales de reunions, espais polivalents, despatxos i aules.

Història:

Aquest edifici havia estat l'habitatge dels mestres de l'escola de Caldes. Va ser construït durant els anys 1930 i abandonat uns anys després.

El març de l'any 2010 l'edifici va ser enderrocat a causa del mal estat que presentava l'estructura en aquell moment (Comença l’enderroc de les Cases dels Mestres, març 2010). La inauguració del nou equipament va tenir lloc a finals de l'any 2011. Durant el 2021 es van portar a terme obres d’ampliació de l'edifici.

*****************************************

diumenge, 27 de setembre del 2026

ANTIC BALNEARI TERMES LA SALUT (desaparegut)

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Els antecedents d'aquest establiment es remunten a l'hostal d'en Vicenç, datat del segle XVI, i a l'establiment de Banys Garau, que en diverses ampliacions va esdevenir un sol conjunt termal. Amb el temps, una part de les intal·lacions es va convertir en consistori de la vila, mentre que l'altra va ser adquirida per Julián García Aguarónl'any 1920, que la va gestionar sota el nom de Termas la Salut. El balneari va mantenir el mateix nom fins a l'any 1997, moment en què l'Ajuntament de Caldes el va comprar i en va transformar els jardins en l'actual plaça de l'Onze de Setembre. L'últim propietari de l'establiment va ser Raimundo Garcia-Carrera, reconegut per les seves nombroses publicacions sobre la història de Caldes de Montbui.

Rètols caligràfics de les portes del Balneari Termas la Salut que donaven al carrer de Joan Samsó.

Gravat de l'establiment de Baños Garau vistos des dels jardins (actual plaça Onze de Setembre), en un anunci de finals del segle XIX.

****************************************

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Termes_la_Salut

Termes la Salut és un antic balneari noucentista de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Descripció:

L'edifici presenta la tipologia típica d'unes termes, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada i un ampli jardí per passejar. És un edifici conformat per dos cossos de diferent tipologia arquitectònica. La part que dona al carrer de Joan Samsó és la part més nova, on se situen les habitacions. Té una planta molt regular. La part del darrere és molt irregular i amb una estructura força desordenada. Aquesta part era la de l'antic balneari. Inicialment l'estructura és de gruixudes parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta. En planta es poden veure dos tipus d'estructura, una molt regular i ordenada i l'altra força desordenada.

La coberta és inclinada, a dos vessants i de teula aràbiga, quedant amagada a la part de la façana del carrer de Joan Samsó per un ampit opac que fa de remat d'aquesta. La façana principal és simètrica respecte a un eix central, en el qual queda emmarcada la porta d'accés, s'estructura al llarg de tres franges verticals de composició i ordre. Proporcions clarament verticals, amb balcons independents entre si a la segona planta i amb balcó a la primera planta que recull tota la longitud de la façana. A la façana s'afegeix l'entrada als jardins del balneari, mitjançant unes escales situades en un pla enretirat respecte a les línies del carrer. La façana queda rematada per una contundent cornisa, partida en tres, ocupant la part central un frontó que emfatitza la simetria.

Les Termes la Salut tenen una gran importància històrica, ja que són les termes més antigues de Catalunya, juntament amb les altres de Caldes formen el més important conjunt termal existent. Té elements d'un gran valor artístic i sobretot un magnífic jardí. Cal destacar alguns elements de la façana principal, com són les baranes i reixes de ferro forjat, la porta al jardí amb l'element que l'emmarca, i el fanal modernista en forma de drac, també de ferro forja.

Història:

Aquest balneari és el més antic de Catalunya, ja que el Balneari Grau o Garau n'és el seu precedent. Aquest fou obert el 1674 com a resultat de la reforma i ampliació de l'antic hostal d'en Verdaguer, mantenint-se fins ara en servei. La seva estructura és antiga i la seva tradició és familiar.

El primer propietari fou el metge Salvador Garau (1674). L'any 1732, Joseph Garau, també doctor en medicina i descendent de Salvador, posseïa les cases amb banys que fan cantonada al Torrent del Salze i la Plaça. El 1858, Pere Màrtir eixamplava la seva casa de banys amb una part del Torrent. El 1873 s'annexionà amb el balneari Font (provinent de l'Hostal d'en Pasqual), a causa del casori de la filla Font i el fill Garau. Jaume Samsó i Garau n'era el propietari el 1915. Per culpa d'una crisi econòmica l'edifici es va hipotecar, sent la meitat de la hipoteca comprada cap a l'any 1920 amb la finalitat de convertir-se en el Balneari Termes la Salut. L'altra meitat de l'edifici fou comprada per l'Ajuntament, situat en el mateix lloc, i conservat en el pis del soterrani les instal·lacions de banys i dutxes. El Balneari Termes la Salut és l'únic que té el naixement de l'aigua termal a la vista. Ha mantingut sempre el seu singular emplaçament sobre el brollador termal.

A finals del segle xx, es va fer una remodelació de la part d'edifici que dona al carrer de Joan Samsó.

Les Termes la Salut se situen en el carrer de Joan Samsó, en el centre del nucli antic de la població, formant part de la seva zona més monumental. Antigament duia el nom del carrer de l'Oliar (1549), ja que era el lloc on hi havia les basses per a fer oli. Però l'antic balneari Garau o Hostal de Can Verdaguer es trobava entre el carrer del Verdaguer i el camí del safareig públic anomenat la Piqueta que resseguia el torrent Salzer. Aquest estava endarrerit i es formava al seu davant el carrer o plaça de les Fonts, on hi havia les fonts d'aigua freda.

Foto d'autor desconegut - fons Raquel Castellà Perarnau. Plaça de la Font del Lleó abans de la reforma encarregada a l'arquitecte Manuel Raspall el 1927, veiem la font sense el característic lleó, realitzat l'any 1927 oer Eusebi Arnau.

****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/on-i-quan-va-existir-lantic-balneari-termes-la-salud.html

On ara hi ha unes escales que connecten les places del centre històric Font del Lleó i Onze de Setembre va existir, fins l'any 1997, un establiment termal que data del segle XVI i que al segle XX es deia Termas La Salud. Una placa informativa recorda ara aquesta història.

L'any 1997 (segons consta a les escriptures) l'Ajuntament de Caldes de Montbui va comprar l'establiment termal de la plaça de la Font del Lleó ubicat just al costat de l'antic edifici consistorial, per 300 milions de pessetes.

Fruit de la compra, la propietat de l'edifici i dels drets de l'aigua termal i de la marca Balneario Termas La Salud van passar de les mans de Raimundo Garcia-Carrera i M. Pilar Garcia-Carrera al patrimoni municipal.

Aquesta adquisició va afavorir la construcció de la plaça de l'Onze de Setembre (antics jardins del balneari) i va fer possibles projectes com els banys termals El Safareig o el caldo termal, que es nodreixen del dret d'ús públic de l'aigua termal.

L'any 2025, el calderí Àlex Bardají va proposar a la regidoria de Patrimoni i Memòria Local introduir algun element que permetés mantenir viu el record i el coneixement de l'existència d'aquest balneari, del que es coneix l'existència des del segle XVI.

Per aquest motiu, des d'avui, l'accés a la plaça de l'Onze de Setembre, des de les escales de la plaça de la Font del Lleó, llueix una placa patrimonial que explica breument aquest retall d'història termal calderina.

Per donar a conèixer la placa i posar en valor també la memòria oral d'aquest espai, l'alcalde Isidre Pineda i la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà, acompanyats per Àlex Bardají, s'han trobat amb el darrer propietari de l'establiment termal, Raimundo Garcia-Carrera.

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/08/30/termes-la-salut-de-caldes-de-montbui/

https://votv.cat/caldes-estrena-una-placa-en-reconeixement-al-balneari-termes-la-salut/

https://www.radiocaldes.cat/news/caldes-commemora-lexistencia-de-lantic-balneari-termes-la-salut-amb-una-placa-collocada-a-les-escales-de-la-placa-de-lonze-de-setembre/

****************************************

MURALLA i TORRE DE LA PRESÓ

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'any 1102 es documenta l'existència de la muralla que envolta la vila i que s'anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L'estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d'un dels portals d'entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s'habilità com a presó i ha mantingut aquest nom fins a l'actualitat.

********************************

Enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-preso

Estil / època: medieval, segle XI XII

Descripció:

Torre de defensa d'una de les portes de la ciutat de forma gairebé semi circular per la part exterior que dona al carrer Major. Consta de planta baixa i dos pisos i volta catalana. La coberta és plana i transitable. I rematada per merlets afegits en època més moderna. Està construïda amb pedra. Per la part interior que dóna al carrer dels Corredossos de Dalt té una forma més rectilínia.

Observacions:

En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. En aquest inventari, s'ha separat la muralla de la Presó, anomenant-la Torre de la Presó.

Història:

L'antiga muralla de Caldes està documentada des de l'any 1102. Els portals primitius de la vil·la coincidien amb els punts cardinals, tot i que consta que durant el segle XVIII n'hi havia un cinquè. Cadascun d'aquests portals tenia una capella on s'hi deia missa. A l'Arxiu Històric Municipal es conserva un document gràfic de l'any 1840, anomenat "Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy", que mostra el traçat de les muralles poc abans de que fossin enderrocades per remodelar la ciutat. Així, s'inicià el seu enderroc i es construïren els ravals extramurs. La muralla ha desaparegut en molts trams, tot i que encara se'n pot observar al carrer d'Escanyacans. El portal d'en Bellit on es troba la torre de la Presó,fou edificat entre els anys 1347 i 1370 aproximadament. Durant la tercera guerra carlina que ocupà els anys 1872 al 1875, es va elaborar un pla de fortificació de les diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui. Aquest estudi va ser encarregat al Sr. Buenaventura Muño, que formava llavors part del cos d'enginyers. Podria ser que, alguns trams de muralla que es conserven avui en dia, siguin degut la fortificació construïda després de l'any 1874. Com a capital de la vegueria, Caldes era una de les viles més importants del Vallès. Aquesta vila tenia una gran tradició i estava molt ben preparada amb gran quantitat de advocats i procuradors. La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia. Se sap que l'any 1339 el rei decideix que tots els presos excepte els que ho siguin a Granollers seran portats a la vila de Caldes. Durant els anys 1619 al 1867, la presó es va ubicar en una de les sales de l'antic hospital. De fet s'han trobat referències documentant que l'ajuntament s'edificà damunt de les termes i que aquestes servien de presó. En la segona meitat del segle XIX la presó fou transportada a la torre septentrional del Portal d'en Bellit. L'any 1867 la porta estava franquejada per dues torres de les quals una fou habilitada com a presó.