ESGLÉSIA DE SANT MARÇAL DE LA QUARANTELLA
SANT MARÇAL DE LA QUARANTELLA - VILADEMULS - EL PLA D L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresaq
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Sant Marçal de la Quarantella
És situat sobre un turonet al final de la Serra Viadera
que segueix al vell terme de can Viader de Galliners. Sota l’esmentada serra hi
ha el Gorg Blau i les fonts del riu Sinyana. L’historiador romà dels primers
segles Tolomeu diu que la Via Augusta passava “juxta fontes Ciniana”. Aquesta
asserveració, juntament amb el fet que Sant Pau, el mateix que es venera a Sant
Pau de la Calçada a prop de Figueres, és copatró de St Marçal, i també les
denominacions de molts pobles del municipi com a patronímics de viles romanes,
la Creu Viadera, la Vila Octaviana, etc., fan pensar que realment era la Via
Agusta la calçada romana que travessava el terme de Vilademuls.
St. Marçal està comunicat per una carretera d’1’ 5 km que
enllaça amb la que va de Borgonyà a Ventalló, dista uns 23 km de Girona i la
seva elevació és de 171 metres sobre el nivell del mar. El poble consta de vuit
cases, tres són habitades per famílies natives del poble, altres tres per
persones sobrevingudes i dues són tancades. Actualment, té 19 habitants (1993)
(el 1975 en tenia 10). Pertany a la baronia i municipi de Vilademuls i
antigament formava part del comtat de Besalú. Els experts no s’atreveixen a fer
cap conjectura sobre l’origen i el significat del seu nom. La dada més antiga
que ens ha arribat és de l’any 941 i se cita com a límit oriental de la
possessió dels jueus anomenada Coscolla o Garric, potser perquè els arbustos
d’aquesta mena abundaven en aquests paratges.
Església
La primera notícia d’una església a Sant Marçal data de
l’any 1096: es parla de l’església de “Sançti Martialis de Quarentela,” però
l’església actual es va edificar el 1224 i es va renovar el 1651. Tenia un sol
altar, la pica baptismal, les joies pròpies del culte i els llibres litúrgics.
Absis
L’absis és semicircular. S’hi conserva la cornisa de
pedra picada i és visible l’estructura d’una finestra central d’estil romànic.
Adossat a l’absis hi havia el cementiri, fins que, per iniciativa del rector,
el doctor Josep M. Jordà, es va suprimir l’any 1981 i es traslladaren les
restes al de Vilademuls. Mirant la cornisa es pot observar que l’actual temple
es va elevar sobre la primitiva construcció romànica. La porta d’entrada és
romànica, dovellada d’arc de mig punt i s’obre al mur lateral de migdia.
La pica baptismal
Situada prop del presbiteri, té la línia gòtica del segle
XV; però a la copa hi consta l’any. 1619. El peu és barroc i fa pensar que és
un afegit posterior.
Façana
La façana, al mur de ponent, conserva la seva estructura
romànica primitiva construïda amb carreus propis de l’època; s’hi obre
únicament una petita sagetera. La façana va ser rematada amb un campanar
d’espadanya, del qual es poden veure els brancals. S’observa que sobre els
carreus primitius i sobre l’antic campanar s’hi va construir un altre cobert
amb teulat, l’any 1808.
Interior
L’interior del temple és d’una sola nau, acabada, en el
sector oriental, per un absis semicircular. Actualment, està cobert per un
retaule barroc construït per l’Escola dels Salesians de Barcelona al
començament d’aquest segle XX. Les parets enguixades, les cornises
renaixentistes i el retaule barroc han desfigurat la línia romànica pròpia de
la primitiva construcció. Entre els segles XVII i XIX s’hi afegí una capella i
la sagristia i un alt terrabastall o golfes damunt la nau, que gairebé dobla
l’alçària original. També s’hi feren altres petites reformes i sobretot
reparacions. L’altar de cara al poble, s’hi va col·locar l’any 1983.
Colònia jueva
La primera notícia del cultiu d’aquestes terres data dels
orígens de la reconquesta, a la primera meitat del segle VIII. Llavors era
difícil la vida a les ciutats de les nostres comarques per raó del pas
alternant dels exèrcits àrabs i francs. Les tropes franques van entrar a Girona
l’any 785; però les anades i vingudes dels musulmans continuaren fins a l’any
841. En aquestes circumstàncies, segons una notícia documentada, entre els anys
785-841, una colònia d’unes 25 famílies jueves es va establir en una finca que
arribava des de Sant Pere de Juïgues (Vilamarí) fins als límits de Sant Esteve
de Guialbes, i des de Galliners fins a la serralada de Quarantella. No tenim
notícia de l’existència d’anteriors jueus a les nostres terres. Per tant,
aquests serien els primers. S’hi van estar fins a l’any 888, en què el comte
Dela, que va regir la ciutat entre els anys 878 i 894, va traslladar els jueus
d’aquesta zona a Girona, i ell va adquirir la finca jueva. Com és lògic, els
jueus no van construir cap església; probablement hi van fer una sinagoga per
celebrar-hi els seus cultes; però no consta.
Can Vila
La porta és majestuosament dovellada. És curiós que a la
dovella central hi ha la inscripció escrita al revés: “4061 YNA – ALIV NAOJ”,
és a dir: `JOAN VILA – ANY 1604″. Fa pensar que ho va escriure un jueu, puix
que en hebreu l’escriptura es fa de la dreta cap a l’esquerra.
Molt a prop de can Vila es troba can Pons. A la llinda de la porta forana hi ha també una inscripció que diu: FRANCESC PONS ME FECIT DIA 2 OCTUBRE DE (… )” La data ha quedat il·legible Podria ser del segle XVII o XVIII.
El poble i territori de Sant Marçal de Quarantella,
situat a migdia del poble de Vilademuls, està constituït per una sèrie de
turons suaus i arrodonits, fàcils de cultivar, en un dels quals s’erigeix Sant
Marçal, i als peus dels quals circula el rec de les Penyes i la riera de
Cinyana. Històricament, la primera menció és d’entre els segles VIII i IX, quan
una comunitat jueva es va instal·lar en una finca que afrontava amb la
serralada de Quarantella. S’hi van estar fins al 888, quan el comte Dela va
traslladar els jueus a Girona, intercanviant-hi unes cases situades en aquesta
ciutat per la propietat on havien residit fins aquella data. Malgrat això, la
primera referència de l’església és de l’any 1096, quan el Papa Urbà II va
cedir Sancti Martialis de Quarentela al monestir de Sant Esteve de Banyoles. En
aquell mateix segle es va erigir el veí castell de Vilademuls, construït pel
comte Guillem II de Besalú, per protegir la frontera del comtat. A partir de
llavors, Quarantella es va integrar als amplis dominis d’aquesta fortalesa. Més
tard, aquest terme es va convertir en la baronia de Vilademuls, que al segle
XIII va passar a mans dels vescomtes de Rocabertí. En aquella mateixa centúria
van aparèixer les primeres referències als Corantella, una família de cavallers
que eren els senyors de la zona i que residien en l’anomenada torre del Call o
de Sant Marçal. Actualment, és un mas de considerables dimensions, situat al
nord de l’església, conformat per un cos rectangular i del qual en destaca la
porta dovellada d’accés, les finestres ogivals que hi ha en el primer pes i una
torre de planta quadrada a l’angle nord-est. A l’interior hi destaca una àmplia
sala amb un armari que anteriorment era un frontal de xemeneia de pedra i on
s’hi van esculpir les armes de la família. Al segle XIV, la torre era en poder
de la família Descall, situació que es va mantenir fins al segle XVI quan, a
causa del matrimoni de Cecília des Call amb Miquel de Raset, va entrar a formar
part de les propietats de la família Raset de Cervià de Ter. Un altre edifici
construït durant el període medieval és l’església parroquial, conformada per
una sola nau rectangular i un absis semicircular, d’estil romànic i erigida en
el primer quart del segle XIII. Al llarg de les centúries posteriors,
concretament entre els segles XVII i el XIX, es va reformar en diverses
ocasions, aixecant-se un pis sobre la nau, tapiant la finestreta central de
l’absis o modificant el campanar. Al costat de l’absis hi havia l’antic
cementiri parroquial, que l’any 1981 es va anul·lar a instàncies del rector, el
doctor Josep M. Jordà. Demogràficament, al segle XVI hi havia uns quatre o cinc
focs, que podrien correspondre entre els divuit i els vint-i-dos habitants.
Tenia un rector, que, en la centúria següent, rebia tot el delme (una vuitena
part de la collita), la primícia sobre els grans i el cànem, un anyell i un
pollastre de cada casa, un vuitè de la llana i part del raïm i del vi, sense
oblidar que hi havia diverses cases que li pagaven menjars. Entre els segles
XVII i XVIII es van construir les cases que podem veure al voltant de
l’església, entre les quals hi ha can Vila, amb la seva curiosa porta
dovellada, i can Pons, feta aixecar per un tal Francesc Pons. La implementació
del règim liberal, en el segle XIX, va comportar un seguit de canvis i continuïtats
en l’àmbit de l’organització local; si per un costat això va suposar que el
comte de Peralada perdés el privilegi de nomenar els batlles locals, per
l’altre, a partir de 1847, el nucli va passar a formar part del municipi de
Vilademuls. De la història més recent en destaca la fundació l’any 1971 del TEI
Sant Marçal, un grup de teatre independent i experimental que va representar
diverses funcions en una casa del poble i el primer director del qual va ser
l’actor Pep Cruz.
***********************************************
