SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA 

CANET DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Santuari de la Mare de Déu de la Misericòrdia

1853-1857: Francesc Daniel Molina i Casamajó

Reconstrucció 1941-1951: Josep Danés i Torras i Pere Domènech i Roura

Símbol de l'arrelada devoció mariana de Canet, el Santuari de la Misericòrdia és una obra d'estil neogòtic. La porta d'entrada al temple té arquivoltes ogivals i una rossasa estrellada al timpà. Flanquejat per dos pinacles, damunt s'alça un cos triangular amb la representació de la Mare de Dèu de l'Assumpció.

Un incendi l'any 1936, durant la Guerra Civil, va destruir tota la decoració interior, la coberta i la imatge barroca de la Mare de Déu. L'arquitecte Josep Danés Torras dirigí els treballs de reconstrucció als anys quaranta, amb la intervencióde Pere Domènech i Roura.

A l'interio, hi destaca el cambril elevat amb la imatge de la Mare de Déu de la Misericòrdia del 1942. Entre 1997 i 2001 es van fer les pintures actuals.

***************************

Enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8503

https://www.canetdemar.cat/19082

Estil: historicisme

Època: segle XIX, any 1853

Autors: Francesc Daniel Molina i Casamajó (1853-1857). Reconstrucció: Josep Danès i Torras i Pere Domènech i Roura (reconstrucció dels anys 40)

Descripció:

El temple té planta d'una sola nau, amb la porta mirant cap a mar com a senyal de benedicció i acollida als mariners. L'absis és la part més profusament decorada i hi destaca el cambril elevat on s'hi guarda la imatge de la verge. Segons les imatges de principis de segle, l'interior del temple estava profusament decorat amb pintures i exvots, especialment quadres i vaixells.

L'exterior ofereix una façana que remarca l'entrada mitjançant un arc ogival amb arquivoltes i dues torres estilitzades emmarcant el tancament central a dues aigües. A la part alta de la façana hi ha la representació, en relleu, de la verge de l'Assumpció envoltada per dos àngels.

El Santuari va ser cremat per uns revolucionaris durant la Guerra Civil i les destrosses van provocar la caiguda de la coberta, la destrucció de les pintures i la crema de la verge i molts exvots.  Els treballs de reconstrucció van ser dirigits per Josep Maria Danès. La nova imatge de la verge va ser encarregada per Jaume Llorens a l'escultor Lluís Argullol, que la va lliurar l´any 1942. La imatge conserva la corona dissenyada per Ricard de Capmany l'any 1907.

Entre el 1997 i el 2001 es van fer les pintures que decoren l'interior del Santuari. Els pintors van intentar recrear les mateixes que hi havia al temple, especialment a la zona de l'absis. En canvi, les parets de la nau tenen una aparença més austera i s'hi poden llegir el nom dels pobles maresmencs.

La diada de la Mare de Déu se celebra el 8 de setembre i, a Canet, és considerada com la Festa Major petita. Nou dies abans del 8 té lloc la Novena, amb celebracions religioses al matí i al vespre dedicades a diferents temàtiques. El dia 8 tant el Santuari com els seus voltants, s'omplen de canetencs i de visitants que viuen amb intensitat la diada. L'Ofici solemne el celebra el Bisbe de Girona i ens hi acompanyen els alcaldes de la comarca. També es ballen sardanes i l'esplanada s'omple de paradetes de firaires.

Al Santuari s'hi arriba a través del passeig de la Misericòrdia, una avinguda envoltada d'arbres que conviden a l'esplai i la contemplació.

Història:

Quan al 1579 es va traslladar el temple parroquial de Canet al seu nou emplaçament, va quedar a l'església una antiga imatge de la verge, és per això que va esdevenir un lloc de culte i es va mantenir la devoció fins als nostres dies.

La gran importància que va adquirir va fer que l´any 1703 s'anomenés la Mare de Déu de la Misericòrdia com a patrona de Canet. Uns anys més tard, el 1732, els vilatans van decidir canviar la imatge perquè consideraven que era massa petita i instal·lar-n´hi una de dimensions més grans d'estil barroc, obra de Josep Font que va ser cremada durant la Guerra Civil.

A principis del segle XIX va començar a aparèixer la idea de la construcció d´un nou santuari més adient a la devoció que provocava la Mare de Déu de la Misericòrdia. Davant d'aquest projecte, es construïren juntes locals a Canet, a Cuba i a Puerto Rico, on es comptabilitzaven més de 80 canentencs amb fortuna

L'alt cost de les obres no permetia dur-les a terme, però finalment es va comptar amb el suport d'americanos com Carles Pascual i Puig que, quan va morir, va deixar una tercera part de la seva fortuna per construir el nou temple. Els diners procedents de les colònies americanes van servir per refer el projecte. Aquest va fer-se realitat al 1857 quatre anys després que comencessin les obres. El bisbe de Girona, Florenci Lorente, va beneir el nou temple, que va esdevenir un centre de devoció comarcal, on se celebraven aplecs i romeries. La pressió popular va fer que s'acabés fent la coronació solemne de la Verge l'any 1907.

El projecte va ser portat a terme per l'arquitecte Francesc Daniel Molina, amb una clara influència de l´estil neogòtic. Els mestres d'obres van ser Josep Mainou i Francesc Reverter.

La Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona del Maresme, és molt més que una imatge religiosa. Per als canetencs té un significat molt especial. Creients i no creients senten una devoció per la Mare de Déu que va més enllà de les creences religioses. Al seu davant s'han celebrat i se celebren molts casaments, no només de parelles de Canet, sinó també d'altres pobles de Catalunya.

******************************

Altres enllaços amb informació:

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/santuari-de-la-misericordia-de-canet-de.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3084

******************************

ESGLÉSIA DE SANT QUIRZE i SANTA JULITA

CAMPLLONG - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***********************************

Enllaç amb informació:

https://campllong.cat/visitcampllong/historia-i-patrimoni/breu-resum-de-la-historia-de-campllong/

Situada en el nucli central, en una petita elevació del terreny, voltada de gespa i d’arbres, és un plaer seure una estona en els bancs que conviden al repòs i a l’abstracció.

El 1279-80 es fa referència de l’ecclesia de Campolongo (“Rationes Decimarum Hispaniae). El 1319 hi efectuà la visita pastoral el bisbe de Girona, Pere de Rocabertí.

Les èpoques de reconstrucció són molt ben definides en aquesta església: segles XV, XVI I XVII. Es nota molt clarament la part antiga en el presbiteri, de forma rectangular. No es descarta la seva construcció en els primeres èpoques del romànic. Ben poca cosa resta així i tot d’aquella església primitiva que constava d’una sola nau i el campanar, amb una escala d’accés. L’antiga volta de punta d’ametlla del presbiteri es perllonga fins a la meitat de la nau, on canvia l’estructura, indicant clarament una nova època de construcció.

L’any 1658 es va fer una capella lateral amb altar dedicat a la Verge del Roser. L’esvoranc que es va haver de practicar en el mur desgracià la volta que, inevitablement, s’hagué de renovar.

En aquesta capella va aparèixer una làpida sepulcral pertanyent a un personatge de Can Pou, família potentada del lloc. Tots els terrenys del contorn de l’antiga rectoria, amb una extensió de 13 o 14 vessanes, on avui dia esta ubicada la urbanització “La rectoria” eren propietat dels Pou, els quals en feren donació a la parròquia. A la làpida s’hi llegeiux: A 10 de maig de 164…morí Pere Pou de la Palancha ordena dos aniversaris y una missa de Ntra. Sra. Ab los goigs y los dissabtes lo quiscuna semana. R.I.P.

La capella que s’obrí a la banda oposada és de data posterior: 1724, dedicada al Sant Crist. Hi ha una clau de volta artísticament esculpida. Obres ulteriors efectuades en aquesta capella evidenciaren l’existència d’una altra làpida funerària que quedà al descobert en abaixar el paviment, ja que els esglaons que hi havia deixaren la pedra tombal esfondrada. En ésser arranjada a un sol nivell és quan va aparèixer la làpida amb la consegüent inscripció. Hi havia estat enterrat un sacerdot, fill del poble, de Can Piferrer, que havia exercit de vicari a Bordils. Emmalaltí i vingué a morir a la casa pairal. La partida de defunció i el seu testament foren trobats pel rector, mossèn Pere Casellas. El document testamentari prescrivia que volia ésser enterrat a la capella de la Crucifixió. El seu traspàs esdevingué l’any 1792 i el testament fou fet davant del rector de la parròquia.

El presbiteri, després de les últimes obres verificades sota el rectorat de Mn. Pere Casellas, és d’una bellesa inefable, a l’altar major, una mesa rodona sobre un peu de gran originalitat amb el parral – símbol eucarístic – es reflecteix en el paviment sobre el qual s’emmiralla, construït de les pedres velles que hi havia en els antics esglaons, totes lliscades i polides per un picapedrer i col·locades artísticament amb una perfecció i justesa mil.limetrada.

Al fons de la capçalera, davant del finestral pel qual irradia la llum exterior, presideix una gran creu amb una ornamentació molt adient a una parròquia rural: figuren elements d’un multicultor, símbol de les eines del camp.

A l’esquerra del presbiteri hi ha una pica baptismal que data del 1582. Aquesta pica era empotrada a l’entrada, al capdavall de la nau, on hi ha actualment la pica d’aigua beneita. El peu gòtic no era visible, ja que romania enterrat, i alguns trossos de la pica, molt malmesos. L’ambó fa joc amb la pica baptismal.

A l’esquerra de la nau, on hi havia hagut la trona, hi quedà una cavitat que s’adaptaren com a fornícula pels sants patrons de la parròquia.

Tanmateix, tenint en compte que Campllong és una parròquia rural i que com a tal la feligresia venera els dos patrons dels agricultors, Sant Isidre i Sant Antoni Abat, es van col·locar un a cada costat de l’entrada al temple, acollint els fidels pagesos que els invoquen.

El cor data de l’any 1739. Per accedir-hi, calia fer una escala, i aleshores se suprimí la de pujada al campanar construint-ne una altra de més grossa que servís per adreçar-se als dos llocs. En les últimes obres, també s’arranja la barana original , que es trobava en molt mal estat.

A dreta i esquerra del presbiteri es pot accedir a la Sagristia i a l’actual capella del Santíssim. Aquesta capella, que antigament havia estat l’habitació dels mals endreços, s’hi pot accedir des de el presbiteri i per la porta que s’ha obert a la capella lateral. Aquest departament havia estat afegit i no formava part de la primitiva església, tal com es comprovà, ja que el mur que la separa del presbiteri donava a l’exterior, i així ho constaten les marques dels regalims de l’aigua que baixava de les teules, ben visibles a la pedra.

La magnífica decoració d’aquesta capella convida al recolliment. En ella es pot celebrar la missa en la petita mesa d’altar amb una assistència reduïda de fidels a l’entorn del celebrant. El Sagrari queda al fons de la paret de la capella i és d’ònix,

La Sagristia és digna de veure una interessant rajola catalana que compta amb més de quatre segles.

El campanar és de planta quadrada, té un finestral a cada banda amb reforç al damunt, acaba amb coberta piramidal. Un fet que podem destacar, es que les campanes són les mateixes que foren col·locades en una de les etapes reconstructives més antigues, i malgrat els esdeveniments bèl·lics de les passades centúries i els desgavells de la darrera guerra civil, continuen dringant. Ningú no les va fer malbé.

La portada de l’esglèsia correspon a la reforma verificada el segle XVII. És rectangular amb timpà triangular i dues pilastres i esferes que surten del angles verticals. Al damunt, un rosetó i dues finestretes laterals en el terrabastall.

El frontó es presidit per les imatges dels patrons de la parròquia, Sant Quirze i Santa Julita.

La Rectoria – Amb tot el seu aspecte de típica masia, la Rectoria és un edifici que ha tingut una gran incidència al poble.

L’any 1743 va ésser construïda sota el rectorat de mossèn Petrus Sivil, com es fa constar a la llinda de la porta. Els esdeveniments bèl·lics del passat hi deixaren constància de les jornades malastrugues que al poble li tocà de viure. Durant la guerra de la Independència fou cremada per l’exèrcit invasor, motiu pel qual, tornades les aigües a la seva llera, el rector d’aleshores, mossèn Jaume Boadas, sol.licità llicència al senyor Bisbe perquè la gent del poble pogués treballar algunes estones els fies festius per treurer la inmundicia que hi ha dins dita casa, perquè de est modo se ahorrarà molt gasto… La llicència fou concedida.

En la guerra del 1936 va ésser ocupada coma a local social del sindicat, desprès s’habilita per a alberg de refugiats, i finalment serví de quarter a les tropes republicanes.

Acabada la guerra tornà a complir les funcions pròpies de rectoria, i l’anu 1962 es va transmetre l’exclusió tributaria dels terrenys que l’envolten.

Actualment ha estat restaurada i alberga a part de la rectoria, les dependències municipals.

***********************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/50676

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=20377

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-quirze-de-campllong

***********************************