FONT DEL RACÓ
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
No he trobat cap informació d'aquesta font, si algú en té, està convidat@ a deixar els seus comentaries en aquesta pàgina, moltes gràcies.
ESGLÉSIA DE SANT FELIU DE VILAJUÏGA
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil: romànic,
barroc
Època: segle
XI
Descripció:
Situada dins del centre històric de la població de
Vilajuïga, delimitada pels carrers de l'Església i del Call. Església d'una
sola nau amb capelles laterals i absis semicircular capçat a llevant. La nau
presenta dos trams de diferent cronologia, la part romànica del segle XI i la
nova església bastida entre els segles XVII i XVIII. La nau romànica no
conserva la capçalera original ja que a l'extrem de llevant s'hi adossà la nova
església, de dimensions molt més grans. Actualment, aquesta part romànica serveix
de vestíbul al lloc de culte, corresponent a la nova construcció. La nau
presenta volta de canó dividida en tres tramades per dos arcs torals de mig
punt sobre pilars adossats fets de carreus i dovelles, i amb les impostes
bisellades. Els murs laterals foren malmesos en eixamplar tardanament
l'edificació, entre els segles XVII-XVIII, amb la construcció de dues capelles
laterals. Aquesta obra aprofità i reutilitzà materials i algun element del
temple primitiu, com la cornisa exterior i una finestra d'una sola esqueixada,
que ara es veu des de la sagristia. A l'interior, en el pas de comunicació
entre les dues capelles laterals de tramuntana, hi ha un confessionari. Al
sector de ponent del mur de migdia, a l'espai no malmès per les capelles
laterals, hi ha una finestra de biaix simple. A la façana principal d'accés a
l'interior del temple hi ha la porta romànica, d'obertura rectangular amb
llinda plana i timpà llis, resseguit per una arquivolta de dents de serra i un
guardapols. Damunt la porta hi ha un ull de bou modern. La construcció d'època
moderna s'uneix amb la nau romànica mitjançant una arcada tancada bastida amb
rajols i gelosia, on s'obrí una finestra ovalada i una porta que comunica les
dues parts de la nau. Aquesta part està coberta amb una volta de canó i
llunetes, de la mateixa manera que les capelles laterals, obertes a la nau
mitjançant arcs de mig punt. Presenta una cúpula central decorada amb
motllures, disposada entre les capelles. Exteriorment, damunt del mur
occidental de la nau contemporània, es dreça un campanar d'espadanya de tres
pilars i dos arcs fets amb rajols, damunt d'un coronament circular. A
l'interior de la nau romànica, en una de les capelles de la banda de migdia, hi
ha una antiga pila baptismal monolítica, sense decoració, atribuïda a l'època
romànica, tot i que difícil datació. De la banda barroca, destaca el retaule de
l'altar. La construcció és de pedres de granit desbastades barrejades amb peces
de pissarra i lligades amb morter de calç, disposades en filades més o menys regulars.
Notícies històriques:
El lloc de "villa Iudaica" apareix com a
possessió del monestir de Sant Pere de Rodes en documents dels anys 982 i 990,
formant part del comtat d'Empúries. L'església de "Sancti Faelicis in
villa Judaica" és esmentada l'any 1080 a l'acta d'un "judici de
Déu" celebrat en aquest temple contra uns acusats d'haver comès un
robatori contra l'abat de Sant Pere de Rodes. Altre esmenes són del 1127, del
1229, a les "Rationes Decimarum" (anys 1279 i 1280) i als
nomenclàtors diocesans del segle XIV. L'aprofitament d'elements de la part
romànica destruïda en els murs de les capelles laterals tardanes, ha motivat
interpretacions precipitades, segons les quals aquesta església romànica hauria
tingut una planta poc corrent. (X. Barral, "L'Art pre-romànic a
Catalunya", 1983) També s'ha dit que es tracta d'una antiga sinagoga,
sense fonamentar-ho en cap notícia històrica i només basant-se en l'etimologia
del nom de la població. Les capelles laterals que s'afegiren a la nau romànica
han d'ésser anteriors a l'allargament de la mateixa, fet als segles XVIII-XIX. Es
bastiren, probablement, al segle XVII o als primers temps del XVIII i d'aquesta
mateixa època deu ésser el confessionari. La porta, de llinda recta, va ser
restaurada l'any 2005.
********************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/05/sant-feliu-de-vilajuiga-lesglesia.html
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4108
http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1286_SFeliuVilajuiga/SFeliuVilajuiga.htm
https://elromanic.wordpress.com/2018/10/17/sant-feliu-de-vilajuiga-vilajuiga/
https://www.artmedieval.net/sant%20feliu%20vilajuiga.htm
********************************
CA LA FEUA
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
*****************************************
Enllaç amb informació:
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/38111
Època: segle
XIX – XX
Descripció:
Situada al nord del nucli urbà de Vilajuïga, al bell mig
del veïnat de Dalt de la població, al carrer Pere Serra. Es tracta d'un edifici
de planta rectangular, amb la coberta a dues vessants de teula, adossat a una
altra construcció. Està distribuït en planta baixa i pis, amb un jardí al
costat nord-oest que continua a la part posterior. La portal principal, amb llinda
de fusta, està ubicada al mur sud i es troba protegida per un cos adossat, que
presenta una gran arcada de mig punt al centre. L'arcada està bastida amb
lloses de pedra disposades a sardinell, excepte a la zona central, on presenta
una refecció amb prims maons igualment disposats. El basament de l'arcada és de
secció quadrada. L'intradós conserva restes del parament encanyissat. El cos
adossat fa les funcions de terrassa al nivell de la primera planta, la qual té
una finestra rectangular amb llinda de fusta refeta. La façana oest presenta un
estret cos adossat, amb coberta a un sol vessant, fins a l'alçada del pis. Té
un esvelt arc de mig punt, bastit amb maons disposats a pla i que es recolza a
la façana de la casa, el qual permet el pas per l'interior de l'estructura. Als
costats hi ha una finestra refeta amb llinda de fusta i una porta rectangular.
Tota la construcció és de pedra desbastada de diverses mides i maons, lligat
amb morter de calç.
*****************************************
ARCADES AL CARRER UNIÓ DE VILAJUÏGA
VILAJUÏGA L'ALT EMPORDÀ
Fotos de JoanDalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII – XIX
Descripció:
Situades al nord del nucli urbà de Vilajuïga, al sector
sud del veïnat de Dalt de la població, al tram final del carrer Unió. Es tracta
de dues grans arcades d'arc de mig punt, que conformen un cos avançat situat
davant la façana principal. Estan bastides amb rebles de pedra disposats a
sardinell, i lligats amb morter de calç. Les arcades es fonamenten damunt de
pilars de secció quadrada, integrats al parament. La resta de la construcció
presenta pedra de diverses mides, lleugerament desbastada, també lligada amb
morter de calç. Actualment, ambdues obertures donen pas a la porta principal i
a la del garatge, per accedir a l'interior de l'edifici. A més a més, des del
primer pis, el cos avançat s'utilitza com a terrassa.
****************************************
CASTELL DE QUERMANÇÓ
VILAJUÏGA - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
X – XV – XIX
Dates:
1808-1814
Descripció:
Situat en un turó encinglerat, a uns dos quilòmetres al
nord de Vilajuïga. Fortificació aïllada que ha patit diferents ampliacions i
reformes, especialment entre els segles X i XV. Al seu moment el conjunt estava
envoltat per una muralla. Es conserva part de l'antiga torre de l'Homenatge, la
torre circular exterior i algunes construccions posteriors. El conjunt estava
envoltat d'una gran muralla bastida al segle XV de planta ovalada, adaptada a
la topografia del terreny de la que encara queden restes visibles. Aquesta
disposa d'una porta a la banda nord, prop d'una torre circular que es troba
fora muralla, feta a base de pedres lligades amb morter. Presenta una base
atalussada, i tot i que li falta una gran part del seu perímetre i alçat,
encara queden restes d'uns set metres d'alçada, on es poden apreciar
espitlleres a dos nivells diferents. A uns 50 metres fora de muralles, hi ha
una altra torre de característiques idèntiques. L'interior del recinte
presenta, a la part nord, una gran estança rectangular, amb murs que encara
conserven força alçada, bastit amb pedres poc treballades i datat al segle XV.
També s'aprecia una gran espitllera i restes d'arc diafragmàtics, que
suportaven una coberta a dues vessants. La sala continua, ubicada al mig del
castell, només conserva restes del seu perímetre. Al mur de llevant d'aquest
àmbit queden vestigis d'un petit campanar de cadireta o espadanya, d'aspecte
tardà. Aquests dos àmbits s'erigeixen sobre les restes del recinte primitiu del
segle X. A la part més elevada del turó, es troba una torre de guaita i
defensa, de la mateixa època que les anteriors. Presentava dues plantes i
estava bastida amb pedres poc treballades i morter. S'aprecien diferents
intervencions posteriors, així com divisions interiors, cobertes i coronaments,
realitzades a l'inici del segle XIX. Entre la gran sala nord, la sala central i
la torre mestra, hi ha un espai delimitat per les restes de diferents murs
adossats a les parets del turó, que corresponen a l'antiga fortalesa del segle
X. Hi ha una cisterna de construcció tardana (segles XVI-XVII) coberta amb
volta de canó, i una petita estança adossada a la paret de la torre mestra. A
més a més, en aquest recinte interior, s'intueixen estructures cobertes per
reformes posteriors, que varen convertir aquesta zona en un pati interior.
Notícies històriques:
Les restes del castell han sofert durant el pas del temps
diverses ampliacions i remodelacions, des de la seva construcció vers l'alta
edat mitjana fins la edat moderna. S'ha d'esmentar que all lloc on encara avui
perdura la fortalesa, s'han detectats assentaments anteriors, com ho demostren
les restes de ceràmiques i els rastres d'un paviment d'opus testaceum d'època
romana, i també d'altres restes preromanes. Els últims treballs arqueològics
han tret a la llum les diferents fases constructives del castell, situant vers
el s. X la construcció del recinte primitiu. De la mateixa manera la primera
menció documental la trobem el 1078, en el testament de el comte Ponç, on deixa
el "castellum de Chermançó", on havia instal·lat l'arxiu diplomàtic
del comtat, als seus fills Hug i Berenguer. Posteriorment, entre els s. XI i XV
el castell fou reformat i ampliat. Entre aquestes obres destaquen la torre
circular exterior, datada arqueològicament entre els s. XIII i XIV. És aquest
període es va veure involucrat en diferents conflictes bèl·lics com el succeït
entre el Comte Ponç Hug i els comtes de Barcelona (1128-1138). El 1285 va ser
assetjat i pres pels croats de Felip l'Ardit. Tres anys més tard va ser
assaltat per les tropes franceses que en destruïren les defenses. Tot això
comportà que durant el s. XV es portessin a terme les obres d'ampliació i
remodelació més grans, bastint la torre mestra, la sala central i la gran sala
de la banda nord. D'aquesta manera la fisonomia i planta de l'antiga fortalesa
pràcticament desaparegué. Finalment, vora el s. XVII la fortificació s'abandonà
i ja consta com enrunada, encara així va ser reocupada per un curt termini,
entre 1808 i 1814, per les tropes napoleòniques. Quan fou abandonat, Suchet, el
mariscal al càrrec de les guarnicions franceses, ordena la seva voladura.
Encara que estava en un estat de runa, fou un punt de resistència republicana
durant la guerra civil, tal como ho demostren les restes de munició
documentades en les darreres excavacions. Segons l’historiador Joan Badia Homs,
el topònim del nom Quermançó vindria de Quermansiones compost per la paraula
d’origen ibèric "quer", que significa pedra i pel mot llatí
"mansione", paraula que definia uns enclavaments situats en els
principals itineraris de les vies romanes i tenien funció de llocs de parada i
d’hostal.
********************************
Enllaç amb informació del jaciment:
https://invarque.cultura.gencat.cat/card/5810
Cronologies: Medieval
Comtes de Barcelona / Modern ( 988 / 1789 )
Tipus de jaciment: Assentament militar castell
Descripció:
Per accedir al jaciment cal prendre la carretera N-260 en
direcció a Llançà. Un cop passada la cruïlla amb la carretera GI-604 (que porta
a Vilajuïga) cal seguir aproximadament un quilòmetre fins trobar un trencant a
mà dreta, indicat, que mena al castell de Quermançó. En aquest punt, cal deixar
el cotxe al vial i seguir a peu a través d'un olivar que queda a mà dreta fins
arribar al jaciment. Es tracta d'un castell medieval documentat ja a l'any 1078
en un testament de Ponç I, comte d'Empúries, als seus fills, i era el lloc on
Ponç I instal·là l'arxiu diplomàtic del comtat. Aquest castell queda àmpliament
documentat en fonts d'època medieval per diversos conflictes, amb diferents
ocupacions tardanes fins al segle XIX, en què fou ocupat per les tropes
napoleòniques. Fou objecte d'una intervenció arqueològica entre el 16 de juny i
el 15 d'agost de 2003. A partir d'aquesta intervenció es va poder establir la
primera fase del castell en el segle X, recuperant-se una bona part del recinte
original, a la part més alta del castell (ocupada posteriorment per la sala
central). Les estructures del segle X posades al descobert consistien en els
llenços nord i oest de la primera muralla. Aquesta primera edificació patí
diverses reformes puntuals fins que, al segle XV, es feu una reforma integral
que donà a la fortificació la distribució actual i seguí ocupada fins la segona
meitat del segle XVII. El castell quedà abandonat a la segona meitat del segle
XVII, i patí una reocupació al segle XIX, moment en què s'hi establí un
destacament de les tropes napoleòniques i modificà algunes de les seves
defenses. L'estat de conservació del castell és bo, malgrat tenir esfondrades
les cobertes i pisos superiors, es pot reconstruir la seva planta sense
dificultats.
********************************
Altres enllaços amb informació:
https://coneixercatalunya.blogspot.com/2014/01/the-monumental-castle-ruin-of-quermanco.html
https://www.vilajuiga.cat/ca/castell-de-quermanco/
https://www.artmedieval.net/castell%20quermanco.htm
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3899
https://www.pedresdegirona.com/terresdegirona/alt_emporda_castell_quermanco.htm
********************************
