Seguidors

dijous, 8 d’abril de 2021

 CAL GANSO o FONDA LA MASIA

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Any 1748
Enllaç amb informació:

que diu:

Època: Segle XVIII

Descripció:Edifici de planta rectangular amb tres pisos més golfes amb terrassa amb teulada a dues vessants amb ràfec de dues filades mixtes (teula, rajola).La porta d'accés a l'edifici amb motllura perimetral està orientada al nord i a la llinda hi ha inscrita la data: "1748" dins d'un marc amb motius vegetals.La façana sud conserva dos balcons adovellats al segon pis i per sobre encara es pot llegir : "FONDA, LA MASIA ". L'interior va ser reformat, tot i que conserva l'embigat del segon pis i dos arcs de mig punt de maó, per adequar-lo al servei de fonda i restaurant que és l'últim ús que se li va donar fins fa uns anys. A partir de llavors roman tancat.

Història:Originàriament era propietat de la família de gravadors i impressors Abadal. A principis del segle XX s'anomenava cal Ganso i tenien botiga i feien de fonda.El nom de La Masia se li va posar el 1946, quan es va obrir com a fonda i restaurant per l'empresa Inmobiliaria y Hoteles de Moyá, que estava edificant el Gran Hotel.

Enllaç molt interessant i racomanable de lleguir amb una descripció molt detallada de l'història de la Fonda La Masia:

 https://hostals.blogspot.com/search?q=la+masia+moi%C3%A0 




Altre enllaç amb informació molt extensa de l'història d'aquesta fonda:





Altre enllaç amb informació:








dissabte, 3 d’abril de 2021

EL CASAL 

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




El Casal, antiga rectoria construït a l’edat mitjana i modificat i engrandit en diferents ocasions, especialment a les primeries del segle XVII va ser rectoria fins al 1923, any en que aquesta fou traslladada a la casa Bussanya a la Plaça Major. A partir d’aquesta data ha estat seu del Casal Catòlic, el qual ha tingut la sala de teatre i cinema.





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVII

Descripció:Edifici de planta rectangular de tres pisos més golfes amb teulada a dues vessants i voladís amb testers de bigues perpendiculars a la teulada. La façana principal del que era l'antiga rectoria està situada al carrer de Sant Antoni i té un interessant portal adovellat de pedra amb carreus regulars que formen un esvelt arc de mig punt. Les finestres són de factura simple, molt reformades, i a la banda dreta del portal s'observa una fornícula que guarda una talla de pedra de Sant Antoni de Pàdua.

La planta baixa de l'edifici està dividida en dos àmbits: un bar i una sala d'exposicions. La sala utilitzada com a bar és una gran sala amb dos arcs apuntats paral·lels a la porta d'accés principal, un apuntat i l'altre rebaixat, que apareixen també en una sala contínua a la que es fa servir com a sala d'exposicions.

Tots els baixos de l'edifici han estat reformats i habilitats per a serveis de tipus comercial.
Originàriament, l'edifici era més curt, però es va anant allargant agafant el carrer de la cansalada fins a cal Renom.

Història:A principi del s. XVII el rector obté el permís per ampliar el mur d'entrada. L'any 1925 es va fundar el Casal Catòlic i es va ubicar en aquest edifici, l'antiga rectoria. Aquest espai, gestionat per la parròquia, es va condicionar com a sala de teatre i cinema, amb una sala amb tres-centes butaques i un escenari de grans dimensions, una sala d'exposicions i, posteriorment, un bar. Aquests dos últims serveis encara en funcionament. L'edifici fou refet totalment el 1959 mitjançant aportacions populars.

Després de la Guerra Civil es va afegir al ventall cultural de la vila juntament amb el Círcol, el Sant Graal i el Teatre Viñas.
Amb el pas del temps i la desaparició de les altres entitats, va quedar com l'únic teatre-cinema del poble.
El Casal ha recolzat moltes iniciatives culturals nascudes a la vila, com l'Esbart dansaire i les colles de sardanes, ajudant a recuperar manifestacions culturals que amb el Franquisme havien desaparegut.




Altres enllaços amb informació:




divendres, 2 d’abril de 2021

CAN ROCAFORT - AJUNTAMENT DE MOIÀ 

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIX

Descripció:Gran casal de planta quadrada amb façana principal a ponent. Coberta a quatre vents. L'edifici està estructurat en tres nivells, mantenint simetria prespecte a l'eix marcat per la porta d'accés. Destaca la planta noble que presenta tres balcons amb balustrades emmarcats amb brancals i llindes de pedra amb motius geomètrics. El parament és de pedra, posteriorment emblanquinat. Al frontó triangular del balcó de la planta noble podem veure un escut nobiliari de la família Rocafort. A la clau de l'arc d'accés, anagrama amb les sigles de la mateixa família.

Notícies històriques:Edifici de finals del s.XIX, aixecat pel patrici D. Ramon de Rocafort. Ofert a la vila per l'hereu del sr. Torrents, D. Ignasi, comte de Jofré, l'any 1944.

***********************************************************************************

L'Ajuntament de Moià va publicar a la seva pàgina del facebook 'petites històries de Moià' i concretament la 12, 23 i 24 diuen així sobre Can Rocafort:

12 - LA SALA DE PLENS DE L'AJUNTAMENT

La fotografia que acompanya la història d'avui correspon a la sala de plens de l'Ajuntament de Moià l'any 1937.

Com es pot veure no era cap meravella… senzilla i austera. I és que el funcionament dels ajuntaments en aquella època era molt més simple que actualment.

Els ajuntaments donaven pocs serveis i les activitats dels regidors eren molt limitades i poc més que de tràmit.
De fet, a les oficines municipals a part del secretari, l'agutzil i en algunes èpoques un escrivent que també feia d'auxiliar del jutjat de pau, no hi havia ningú més.

El juliol de 1936, una vegada passat el fervor revolucionari dels primers dies de la guerra civil, que es va traduir principalment en la crema d'esglésies i la destrucció de bona part del patrimoni artístic religiós de la vila, aprofitant algunes restes de la destrossa de l'església parroquial, es varen fer obres a l'Ajuntament.

Es varen desmuntar les grans reixes de ferro que servien de portes d'accés al Cambril de l'església parroquial i es varen posar a l'entrada de l'ajuntament (on encara es troben), es va desmuntar el marbre que hi havia al paviment del Cambril i es va fer servir per pavimentar de nou l'entrada.

Es varen aprofitar també els velluts vermells d'alguns cortinatges de l'església i els faldons dels misteris de Setmana Santa per folrar totes les portes interiors de l'edifici (encara s'hi conserven en bona part) i es varen aprofitar alguns fustams i mobles per equipar diferents espais.


23 - CAN ROCAFORT: ESTIUEJANT «A LO GRANDE»


El 1888 Ramon de Rocafort i Casamitjana estrenava la casa d'estiueig que s'havia fet construir a la plaça de Sant Sebastià. La gran casa, aleshores l'edifici residencial més gran que hi havia a Moià, es va edificar sobre uns antics casalots anomenats «El castellot d'en Ferreras», que venien de l'època medieval, i que estaven mig destruïts a causa de la primera guerra carlina.

Rocafort va construir una gran casa, amb una entrada que permetia passar a l'interior amb el cotxe de cavalls, quadra, habitatge pel majordom i la resta del servei... vaja, amb tots els luxes imaginables a l'època.

Ramon de Rocafort i Casamitjana era un home ric. Era hereu del mas Rocafort de Santa Maria d'Oló i a més de masos a Oló, Artés, Collsuspina i Fussimanya, era propietari a Moià dels masos de Casamitjana i el Perer i havia rebut en herència també bona part de la Vall de Marfà.

A Artés, a més de ser soci capitalista de la fàbrica tèxtil Berenguer, la més gran del poble, va ser un dels promotors de la modernització dels cellers i la comercialització de vi.
També va ser Diputat a Corts pels Districtes de Manresa i de Castellterçol (d'on llavors depenia Moià) i Diputat Provincial en diverses ocasions.

Alternava la residència entre Barcelona, Manresa, Artés i Moià, on passava els estius. Va morir el 1901 sense deixar fills i el repartiment de la seva herència va ocasionar un plet entre la seva vídua i els seus nebots, que va durar més de 20 anys.

La casa de Moià va passar a un nebot seu que la va utilitzar molt poc, ja que era militar i passava gairebé tot el temps a Madrid. Passada la guerra civil va oferir l'edifici a l'ajuntament. Però d'això en parlarem demà.

Una curiositat, si us fixeu en la fotografia, de principis del segle XX, es pot veure com en aquella època es podia entrar a l'edifici de pla carrer, sense les escales que hi ha actualment. (Fot. desconegut. - Col·lecció de postals de Ramon Tarter).

24 - L'AJUNTAMENT NOU

Dèiem ahir que la vídua i els nebots de Ramon de Rocafort es varen estar barallant per la seva herència durant vint anys. Finalment el 1920 tot es va solucionar i la casa de Moià va passar a un nebot, Joan Antoni Torrents, que era militar i que la va fer servir només esporàdicament.

El 1944, la va oferir a l'ajuntament per un preu de 123.000 pessetes. Com que l'ajuntament no tenia recursos i ell tenia ganes de vendre (abans d'oferir-la a l'ajuntament ho havia intentat però no va trobar cap comprador), va oferir que se li pagués en 10 anys, acabant el 1954.

El 15 de juny de 1945, l'ajuntament aprovava la compra i ben aviat s'hi varen començar obres per adequar-la: als baixos on hi havien les cotxeres i les quadres, s'hi varen posar les escoles nacionals: al cantó del carrer de les Joies, les nenes i al cantó del carrer del Forn, els nens. Per pati farien servir el jardí de la casa i per evitar que la canalla es barregés, sortien per torns.

També es van reconvertir l'habitatge del majordom i els del servei en pisos: un per l'agutzil, un pel sereno i un pel guarda forestal. El secretari seguiria vivint al pis que tenia a l'ajuntament vell.

A la planta noble es van habilitar el saló principal per sala de plens i les habitacions en despatxos per l'alcalde, el secretari, arxiu i oficines. El trasllat de tots els serveis (que en aquells anys eren més aviat pocs), es va completar el febrer de 1946.

Les escoles varen marxar-ne el 1970 i llavors es va enderrocar i rebaixar l'antic jardí per convertir-lo en una plaça i un aparcament (actual plaça de Can Rocafort). Allà s'hi va traslladar el mercat del diumenge el 1973, però la cosa no va tenir èxit i ben aviat es va retornar a la plaça Major.

El 1984 es varen reformar els baixos per posar-hi les oficines de la Policia Local i una sala d'exposicions. Al llarg dels anys s'hi han anat fent altres reformes per hostatjar els serveis municipals. I així fins avui.

A la fotografia, una imatge de Can Rocafort convertit ja en ajuntament, segurament de 1949 o 1950. S'hi pot veure l'antic brollador de la placeta i encara alguns pilots de runa de l'antiga església de Sant Sebastià que no es traurien fins el 1953, quan es va urbanitzar la plaça i l'entorn. (Fot. desconegut. Col·lecció de postals de Ramon Tarter)




Altres enllaços amb informació:




CAN BUSSANYA - ANTIGA RECTORIA 

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVIII

Descripció:Gran casal urbá construït al s.XVIII i façana dividida respectivament a migdia i l'altra a ponent. Entrada per un portal d'arc rebaixat a la banda de migdia que dona pas al vestíbul. La planta noble presenta una barana de pedra. Les obertures (2 a cada vessant de la façana) queden emmarcades per brancals i llindes de pedra. Tot el parament de la façana presenta esgrafiats amb motius geomètrics i vegetals que es troben en mal estat. El conjunt de l'edifici està coronat per una cornisa de pedra amb mènsula.

Notícies històriques:La família Bussanya procedia del mas del mateix nom, i tenia aquesta casa dins de la vila. Durant el segle XVIII els hereus abandonaren el mas i s'instal·laren definitivament dins de la ciutat, on exerciren de notaris fins a finals del segle XVIII. Durant el segle XIX es traslladaren a Barcelona. La família es va extingir a principis del segle XX amb Ramon Bussanya i Avelina Gibert, que no van tenir descendència i van deixar la casa a la Parròquia del poble l'any 1923.




Altres enllaços amb informació:






CAN BATLLES o CAL GUARDIANA 

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/








Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XVIII – XIX // XX

Descripció:Casal de tres pisos, format per tres cossos de desigual alçada i que s'adapten a la corba que fa el carrer. Té pedra ben treballada a les cantonades, la resta és reble arrebossat de tal manera que imita carreus de pedra. Conté un esgrafiat amb dues figures que sostenen un cistell amb fruites tropicals. La planta baixa té quatre portals adovellats i tots rectangulars excepte el principal que és escarser i amb motllures.Totes les obertures són adovellades i en destaca una finestra amb ampit i motllures on hi ha un bust treballat de perfil que recorda la figura d'un indi.La coberta és de teula àrab a dues vessants.

Notícies històriques:La llinda del portal d'entrada principal porta la data de 1801, data probable de la construcció de la casa. L'arrebossat, així com el dos esgrafiats (el de la façana principal i uns gerros amb flors de la lateral) daten de l'any 1935. Són un xic insòlits els motius decoratius (tant l'indi de la finestra com les fruites tropicals dels esgrafiats ) fet que fa pensar en la hipòtesi de si la casa havia estat d'algun indià o d'algú relacionat amb les amèriques. 

El nom de can Guardiana li ve d'un dels seus últims guardians (masovers), ja que va ser una dona. Al llistat de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya apareix únicament amb el nom de cal Guardiana. Els Batlles són una família arribada a Moià a finals del segle XV procedents de la Cerdanya. Eren paraires i comerciants i varen ser una de les més influents dels segles XVII i XVIII. També eren propietaris de terres. Al segle XIX varen marxar cap a València. Els esgrafiats daten de l'any 1935. . Personatge destacat fou Marià Batlles y Amat (Moià 1798-València 1865), metge i polític. Va ser diputat en diverses ocasions i rector de la Universitat de València (1856).

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=6&consulta=MCU0KzA4MTM4NSU=&codi=16695

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10023



CAN TANAI o CAL PARRAC

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XVI

Descripció:Casal de planta rectangular amb dos grans portals adovellats. El més gran dona accés a l'habitatge i l'altre a les antigues cavallerisses. A banda i banda hi ha dues finestres (una reformada amb maó i l'altra adovellada). L'entrada se sosté per dos grans arcs apuntats de pedra. El primer pis té l'obertura de dos finestrals i una petita finestra. Al pis superior hi ha les golfes. Tota la pedra és ben tallada i de mida força regular. El mur lateral que fa cantonada amb la plaça del carreró té dos petits contraforts que es van construir quan als anys 70 van destruir les cases que hi havia a la plaça en les que es recolzava.

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=10022

https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tanay



CAN SOLÀ o CAN CRISTIÀ NOU

MOIÀ - EL MOIANÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XVI

Descripció:Casal urbà de planta rectangular, estructurat en tres nivells. A la planta baixa té un portal adovellat de mig punt. A la clau de l'arc, escut amb anagrama de Crist, el nom de Maria i la data 1580. El primer i segon pisos tenen balconades amb balustrada de fusta. El parament és de pedra amb enlluït.A les dependències baixes, que antigament eren els estables, hi havia una botiga de compravenda de pisos en la que es podia observar el sostre que encara conserva l'embigat de fusta tot i que era pintat de blauet.

Notícies històriques:Antigament aquesta casa es coneixia popularment com a can Cristià Nou.Segons alguns veïns de Moià, aquesta casa fou la seu de l'antic casal del Gremi de Paraires i teixidors. Malgrat això, el propietari actual (Sr. Solà) no recorda res relacionat amb aquest fet. Segons altres versions, aquest casal del Gremi fou aixecat en aquesta plaça, però aterrat fa molts anys.



Altres enllaços amb informació: