Seguidors

dijous, 29 d’octubre del 2026

JOAN DE GRASSOT i GRIVÉ

(Sant Gervasi de Cassoles 1909 - Gusen, camp de concentració de Mauthausen, 31 de març de 1941)

LLAMBORDA STOLPERSTEINE A LA RAMBLA FRANCESC MACIÀ,59

ARENYS DE MUNT - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


El 16 de març de 2024 es va col·locar la llamborda Stolpersteine






************************************
Enllaç amb informació:




(Sant Gervasi de Cassoles 1909 - Gusen, camp de concentració de Mauthausen, 31 de març de 1941)

Va ser un polític català, militant del PSUC i regidor de l'Ajuntament d'Arenys de Munt durant la Guerra Civil. Va combatre amb l'Exèrcit popular de la República i es va exiliar a França. El 1940 va ser detingut per la Gestapo i enviat al Camp d’extermini de Mauthausen-Gusen on va morir.

Nascut a Sant Gervasi, era fill de Victor Grassot i Clarà, membre d'una nissaga d'hisendats de Barcelona. A partir del 1924, amb la família, estiuejava a Arenys de Munt, on va conèixer Esperança Roig, que anys després seria la seva esposa. Als inicis dels anys trenta, es quedà al poble i seduït pels ideals de llibertat, socialisme i catalanisme, es va afiliar a la secció local de la Unió Socialista de Catalunya. Renunciant als seus orígens burgesos, es va distanciar de la família, va acceptar una feina de jornaler a les Destil·leries Enric Lladó i l'11 de juny de 1933 es va casar amb Esperança Roig i Ordeig, amb la qual va tenir dues filles, Núria i Ramona.

A partir del 25 de juliol de 1936, ja iniciada la Guerra Civil, va formar part del Consell Popular Antifeixista d'Arenys de Munt, compost per tres representants del PSUC i tres de la CNT. El 2 de desembre, quan es va constituïr el Ple Municipal, es va fer càrrec de la regidoria de Transports i el gener de 1937 també de la de Cultura, inaugurant a l'abril un nou Grup Escolar. El 17 de setembre, va ser mobilitzat i va haver d'incorporar-se al front de guerra. Amb la derrota del Bàndol republicà, va marxar a l'exili francès.

L'1 de setembre de1939, la invasió alemanya de Polònia va marcar l'inici de la Segona Guerra Mundial. El juny de 1940, França va ser envaïda per les tropes nazis (Batalla de França). La firma de l'Armistici del 22 de juny pel Mariscal Pétain, va propiciar que molts exiliats espanyols (rotspanier), qualificats com a presoners de guerra, o apàtrides, fossin detinguts per la Gestapo i internats als Stalag. Grassot va ser enviat al I-B de Hohenstein (Saxònia), d'on va sortir el 6 d'agost de 1940 en un comboi de deportats que va arribar el 9 d'agost al Camp de Mauthausen on, fitxat amb el número 3582 , va sobreviure quatre mesos. El 24 de gener de 1941, va ser traslladat al sub camp de Gusen. Enregistrat amb el número 9323, malalt i debilitat, va morir el 31 de març de 1941.

El 16 de Març de 2024, la Institució del Memorial Democràtic i l'Ajuntament d'Arenys de Munt, en el marc del projecte internacional concebut per l'artista Günter Demnig com a homenatge a les víctimes del nazisme, van col·locar devant de l' Ajuntament, en record de Joan Grassot i Grivé, la llamborda Stolpersteine, amb la data del naixement, la deportació, el nom del camp de concentració i la data de la mort.

************************************

A la publicació de Francesc Forn i Salvà - Ajuntament d'Arenys de Munt diu:

Joan Grassot i Grivé va néixer a Barcelona el 12 d’agost de 1909 en el si d’una família benestant. L’any 1924 la família començà a passar temporades a Arenys de Munt. A partir dels anys 30, Grassot entrà a la secció local de la Unió Socialista de Catalunya seduït per les seves propostes de llibertat, socialisme i catalanitat. Al mateix temps, trencant del tot amb els seus orígens familiars, entrà a treballar com un jornaler més a l’empresa Licors Lladó. L’11 de juny de 1933 va contraure matrimoni civil amb Esperança Roig i Ordeig d’Arenys de Munt, amb la qual tingué dues filles, la Núria i la Ramona. Joan Grassot formà part, com a representant del PSUC-UGT, del primer Comitè Popular Antifeixista. Amb la constitució del Consell municipal, el desembre de 1936, ocupà la Regidoria de Transports. Des del mes de gener de 1937 es féu càrrec, també, de la Regidoria de Cultura, inaugurant l’abril de 1937 el nou Grup Escolar. El mes de setembre de 1937 s’incorporà a l’Exèrcit Popular. Un cop a l’exili francès, detingut per la Gestapo, fou traslladat al camp de presoners I-B de Hohenstein (Saxònia). Sortí del camp el 6 d’agost de 1940 i arribà al camp d’extermini de Mauthausen tres dies més tard. Fou internat a Mauthausen durant quatre mesos fins que fou traslladat al kommando de Gusen, un dels camps d’extermini més sinistres, on, malalt i debilitat, morí el 31 de març de 1941. Joan Grassot, regidor de l’Ajuntament d’Arenys de Munt, assassinat pel nazisme, fou un de tants catalans que lluitaren, primer contra el feixisme espanyol i més tard contra el nazisme i el feixisme italià. Que el seu record ens ajudi a no oblidar aquells episodis d’horror, dolor i sang d’una història que no s’ha de repetir mai més.

************************************

Altre enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/informant/119592

Nom : Joan de Grassot i Grivé

Data de naixement : 17-08-1909

Lloc de naixement: Sant Gervasi (Barcelona)

Nom del pare: Víctor Grassot Clarà

Nom de la mare: Concepció Grivé Miró

Últim veïnatge: Arenys de Munt

Dades de la mort: 31 de març de 1941 a Gusen, camp de concentració de Mauthausen

************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.radioarenysmunt.cat/news/la-llamborda-de-record-a-joan-de-grassot-i-grive-ja-esta-collocada-davant-lajunt/

https://www.stolpersteine.app/map/ES/Arenys%20de%20Munt/Rambla%20de%20Francesc%20Maci%C3%A0%2059?lat=41.6113651&lng=2.539197175411914&zoom=19






************************************




 








SINDICAT AGRÍCOLA

HERMANDAD SINDICAL DEL CAMPO

ARENYS DE MUNT - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








**************************************
Enllaç amb informació:

Estil / època: Contemporani, segle XX

Descripció:

Edifici de planta rectangular en una cantonada entre el Rial Pasqual i el carrer Jacint Verdaguer, consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, que és més estreta que les laterals. Coronament de la façana amb ondulacions. Porta d'entrada de garatge a la planta baixa i obertures laterals a gran alçada. En el primer pis, cinc obertures amb arcades. A la façana s'hi llegeix "Hermandad Sindical del Campo".

Història:

Antic sindicat agrícola creat l'any 1923, adherit a la Unió de Rabassaires. Actualment l'edifici és de titularitat municipal qualificat com equipaments.

**************************************

Altre enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/53117


**************************************
Altres enllaços amb informació:



**************************************








dimecres, 28 d’octubre del 2026

CAN TRULL VELL

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






*************************************
Enllaços amb informació:


Can Trull Vell és una masia de grans dimensions formada per un conjunt d’edificacions annexes, situada en un entorn que reflecteix l’organització rural tradicional del Pla de l’Estany. L’edifici principal té planta rectangular i destaca especialment la seva galeria porticada de dos pisos, composta per arcs de mig punt, que li confereix un aire elegant i representatiu.

Originàriament, la casa, de propietat privada, era coneguda com a Can Rodeja i va ser la residència de la família Trull, més tard heretada per la nissaga Coromina. La galeria porticada és un dels elements més característics de la masia i evidencia l’evolució de l’edifici cap a formes arquitectòniques més senyorials, adaptant-se a les necessitats d’una casa pairal que combinava la funció agrícola amb la representativitat social.

Els materials i elements constructius, com els murs de pedra, les obertures regulars i la distribució interna funcional, són testimoni del pas del temps i de les transformacions que van marcar l’arquitectura rural catalana. Can Trull Vell constitueix, per tant, un exemple excepcional de la manera com les masies del Pla de l’Estany van adaptar-se al llarg dels segles, combinant la producció agrícola amb el prestigi social de les famílies que les habitaven.


*************************************






dimarts, 27 d’octubre del 2026

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

LA PERSECUSIÓ RELIGIOSA. EL PATRIMONI ARTÍSTIC DESTRUÏT

i SALVAGUARDAT DURANT LA GUERRA CIVIL

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


El juliol de 1936, amb el fracàs del cop d'estat d'inspiració feixista, s'obria un procés revolucionari amb predominança anarquitzant. La identificació de l'Església catòlica amb l'ordre burgés i conservador que els revolucionaris volien enderrocar va desencadenar el despertar d'un anticlericalisme molt arrelat. I en un context en què les institucions republicanes havien perdut el domini del control públic això portarà a una persecusió religiosa d'una virulència senses precedents.

En el cas del Pla de l'Estany van ser assassinats 33 sacerdots, religiosos i religioses nascuts o exercint a la comarca i 13 més provinents d'altres contrades hi van trobar una mort violenta. Les 9 comunitats existents van ser clausurades i dissoltes. Tots els eclesiàstics van ser perseguits simplement per la seva condició religiosa i els que no van ser morts o empresonats es van salvar fugint o amagant-se esn cases de familiars i amics, amb el risc que això suposava pels qui els acollien.

En una assamblea revolucionària celebrada el 20 de juliol al Cine Modern es va decidir la confiscació dels temples i convents de Banyoles. El monestir de Sant Esteve, les esglésies de Santa Maria dels Turers, la Sagrada Família (plaça de les Rodes) i el Remei (Sant Pere de Guèmol), els convents de les clarisses (Divina Providència), Sagrat Cor i carmelites i fins i tot la petita capella-oratori del Sant Hospital (carrer de la Pia Almoina) varen ser atacats i saquejats. Van ser destruïts retaules i altars, ornaments sagrats i imatges, sovint d'un valor històric i artístic incalculable, cremats en pires davant dels propis temples i en places properes. Elements escultòrics com el conjunt dels "sants de sobreporta" del timpà de la portalada del Monestir o les diverses creus de terme, pedrons i oratoris foren esmicolats.

Un element especialment assenyalat per la seva càrrega simbòlica foren les campanes, que marcaven el ritme de la vida quotidiana i eren per tant una afirmació sonora de la influència de l'Església en el dia a dia de la gent. S'estimbaren 5 de les 7 campanes de Santa Maria dels Turers, començant per les majors, i conservant només la de les hores i la dels quarts pel fet de ser municipals. Al Monestir fou estimbada la gran campana Martiriana, fosa el 1633 i molt estimada pels banyolins. Havia sobreviscut a un bombardeig el 1655 durant la Guerra dels Segadors i al desballestament del carilló d 9 campanes durant la desamortització de 1835. Aquest faristol s'ha col·locat precisament al costat d'un tros de cornisa que es va despendre del cupulí, arrossegat per la caiguda de la campana major.

A diferència de molt municipis catalans, però, cap dels edificis va ser incendiat ni enderrocat i es varen reaprofitar per a ús civil. Així, per exemple, el Comité de Guerra local va decidir en un primer moment reconvertir l'església de Santa Maria dels Turers en un "Museu", però finalment s'hi va ubicar la Cooperativa de Fusters.

La destrucció dels símbolsno es va limitar als conservats als convents i esglésies, ja que el Comité va ordenar entregar també els guardats a les cases particulars. Els dies 23 i 24 de setembre de 1936 diversos carros van passar pels carrers per aplegar tot tipus d'imatges, quadres, estampes, llibres i objectes religiosos que les famílies entregaven a contracor i que van acabar cremats en una foguera al Cap de Bou, a la Draga.

La devastació del patrimoni moble va ser quasi total, però se'n van salvar alguns exemples destacats gràcies a l'actuació espontània i valenta d'algunes persones. En el cas del Monestir, la intervenció de l'arquitecte municipal Francesc Figueras i de Ametller va permetre preservar les relíquies, l'arqueta  i el bust de Sant Martirià, amagades al seu propi despatx. També es va ocultar desmuntant en una dependència de l'Ajuntament el retaule de la Mare de Dèu de l'Escala, que ja havia estat prèviament "afusellat". L'orgue es va salvar in extremis per l'acció dels germans músics Josep i Manuel Saderra i Puigferrer quan els milicians de la CNT ja n'havien arrencat la carassa o cap de moro i es disposaven a estimbar l'instrument. En la salvaguarda d'aquest patrimoni i altres elements preuats com la biblioteca i l'arxiu de Casa Missió hi van participar també l'alcalde Jacint Masgrau i Butinyà, el metge Joan Gussinyé i Mas, el comerciant Francesc Boixó i Geli i el pagès Benet Dilmé i Oller, que fou el primer alcalde anarquista de Banyoles.


Forat deixat per l'estimbada de dels campanes de Santa Maria dels Turers. Darrera desena de juliol de 1936. 
Autor: Manuel Pigem i Rosset. Arxiu Comarcal de l Pla de l'Estany. Col·lecció de Josep M.Mateu i Tarafa.


La campana Martiriana reposa als peus del campanar de l'església de Sant Esteve de l'antic monestir benedictí. Darrera desena de juliol de 1936.
Autor: desconengut. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Arxiu de Complement de l'Arxiu Municipal de Banyoles.


Detall de retaule de la Mare de Déu de l'Escala tirotejat. 1946
Autor: J.M.Gudiol. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Fons del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles.


Monestir de Sant Esteve


************************************


 

dilluns, 26 d’octubre del 2026

CAL BURRO 

VILADAMAT - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




***************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII - XVIII

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Viladamat, a tocar el barri antic del poble per la banda sud-est. Edifici entre mitgeres de planta rectangular, amb un jardí a la part posterior. Presenta la coberta de teula de dues vessants i està distribuït en planta baixa i dos pisos, amb una terrassa al nivell del primer pis adossada a la façana de migdia. La façana principal presenta un gran portal d'arc de mig punt desviat, bastit amb grans dovelles de pedra i els brancals bastits amb carreus ben desbastats. A l'extrem de llevant de la façana hi ha un altre portal rectangular i una finestra, ambdós emmarcats amb carreus desbastats. Als pisos les finestres són rectangulars, emmarcades amb carreus, les llindes planes i els ampits motllurats. Les de la planta superior són més petites que les de la planta noble. La façana està rematada amb un ample ràfec de teula i maó. La construcció és bastida amb pedra desbastada i sense treballar, lligada amb morter i amb algunes refeccions fetes de maons, al voltant de les obertures.

***************************



CAL CARTER

VILADAMAT - L'ALT EMPORDÀ 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






****************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Situat dins del nucli urbà de la població de Viladamat, a la banda sud del centre històric del poble, formant cantonada entre el carrer Cinc Claus i el de la Bassa. Edifici cantoner de planta rectangular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes d'una i dues vessants. Està distribuït en planta baixa, pis i altell i actualment està format per dos habitatges diferents. La façana principal presenta un gran portal d'accés d'arc de mig punt adovellat amb les impostes destacades i els brancals bastits amb carreus de pedra. Damunt seu hi ha l'arrencada i l'ampit d'una antiga finestra emmarcada amb pedra, que actualment no es conserva. La rehabilitació de l'edifici va propiciar que la planta pis fos enretirada de l'eix horitzontal de la façana, donant lloc a una terrassa descoberta. El cos adossat a la banda de llevant presenta un portal emmarcat amb carreus de pedra i la llinda motllurada amb arc conopial decorat. Al pis hi ha una gran finestra balconera bastida amb carreus i llinda plana. Les obertures de la façana lateral són més senzilles, tot i que també estan emmarcades amb pedra. De l'interior destaca el vestíbul amb sostre de cairats i suportat per un arc. A continuació hi ha dues voltes grasses de reduïdes dimensions i l'escala a l'esquerra. Al fons hi ha una altra volta en sentit perpendicular. En un dels laterals de la terrassa es conserva una porta rectangular emmarcada per grans carreus ben escairats, llinda i timpà esculpit. La construcció és bastida amb pedra desbastada de diverses mides lligada amb morter. Hi ha carreus de pedra calcària ben tallats a la cantonada sud-est.

****************************




CAN CARRERES

VILADAMAT - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





**************************
Enllaç amb informació:

Època: final segle XIX, any 1880

Descripció:

Situada dins del nucli urbà de la població de Viladamat, a la banda de ponent del terme i del barri antic del poble. Edifici de planta irregular, format per dos cossos adossats, amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuïts en planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos de dues plantes adossat a la banda de ponent. Presenta tres voltes rebaixades a la planta baixa i una galeria d'obertures rectangulars al pis. La part superior està coberta amb una terrassa amb barana d'obra treballada, a la que s'accedeix des de la segona planta de l'edifici. Per accedir al portal principal cal travessar la volta situada a l'extrem de llevant del cos adossat. Es tracta d'un portal rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana. A la banda de llevant, la façana presenta un gran portal d'arc rebaixat emmarcat en pedra, amb la clau gravada amb la data 1880. Al pis hi ha dos balcons exempts, amb les llosanes motllurades i els finestrals de sortida rectangulars. A la segona planta, les finestres són d'obertura rectangular arrebossada. Al costat de llevant de la construcció hi ha una zona de jardí a la que s'accedeix a través d'un gran portal d'arc rebaixat adovellat, amb el coronament ondulant bastit amb maons. La construcció està arrebossada i pintada.

**************************

Altre enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Carreres_(Viladamat)


**************************