MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
EL PONT DE L'AIGUA
SARRIÀ DE TER - EL GIRONÈS
Fotos de JoanDalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
El 4 de febrer de 1939, el comandant Jose Eduardo
Villalba Rubio del Vè CE republicà va donar l’ordre de volar els ponts de
l’Aigua, el de can Salvatella i el de la riera de Xuncla. Els veïns de les
cases més properes foren desallotjats en previsió d’una gran explosió. A
causa de l’explosió del Pont de l’Aigua, les vies del tren petit varen
sobrevolar les cases de Sarrià de Ter. De l’antic i elegant pont medieval només
varen quedar els fonaments de les deu piles.
La XIª brigada del Vè CE dirigida per Enrique Líster va
resistir durant dos dies al costat nord del riu Ter. Des del Pi de la
Bateria i de l’església de Sant Pau
defensaven la seva posició. A la banda del Ter, els canons de la IVª divisió
del CE de Navarra bombardejaven els punts on es trobaven els soldats.
Quan el 6 de febrer varen entrar les tropes de l’exèrcit franquista, la IVª divisió de Navarra, el poble se Sarrià oferia una imatge ben desoladora.
El capvespre del dia 7 de setembre de 1938, el tren petit
de Girona a Banyoles, quan sortia del revolt del Pont de l’Aigua, va xocar
contra un camió, que formava part d’un comboi de tres camions cisterna
francesos els quals es dirigien a Barcelona per tal de subministrar combustible
a l’aviació del front republicà.
a espurna va incendiar el combustible i va provocar una enorme explosió. La
benzina roent va escolar-se pel clavegueram, va ruixar els passatgers, els
xofers i els veïns que s’hi havien acostat. Les flames sobrepassaren les cases
properes, el riu cremava com si fos foc d’aigua. Alguns dels passatgers es
varen llençar al riu Ter, altres varen fugir i d’altres van quedar atrapats
dins dels vagons. El tren petit portava una locomotora dièsel i sis vagons amb
capacitat per a 15 persones per vagó. En el lloc de la tragèdia s’hi varen
acostar cap a 100 persones. Les dades oficials varen xifrar els morts en 12
persones i 31 els ferits.
A partir del 23 de desembre de 1938, l’exèrcit franquista
va iniciar la darrera ofensiva contra Catalunya. L’exèrcit republicà, molt
minvat de forces i material, no va poder mantenir les línies de defensa a
l’Ebre i al Segre, iniciant així la retirada i intentant amb precipitació
aixecar nous fronts. Fou el començament d’un èxode massiu que des de tot
Catalunya intentava arribar a la frontera francesa. De Sarrià de Ter es varen
exiliar els membres de la corporació municipal, soldats i familiars que
els varen seguir.
Aquells dies, els veïns de Sarrià de Ter varen veure passar milers de persones,
arrossegant les seves pertinences, també soldats que entraven a les cases
buides. Fou una processó interminable que omplia a vessar el carrer que alhora
era la carretera de Madrid a França. Aquest èxode duraria fins el 4 de febrer
de 1939, quan es va volar el pont de l’Aigua i les tropes de l’exèrcit revoltat
entraren a la ciutat de Girona.
.jpg)
