Seguidors

dimecres, 8 de desembre de 2021

ESGLÉSIA DE SANT VICENÇ 

MALLA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

























Enllaç amb informació:

Època: segle XI

Descripció:

L'església parroquial de Sant Vicenç de Malla està situada al vessant de llevant del turó del Clascar. És un edifici romànic de planta basilical de tres naus paral·leles sense transsepte. Les naus central i de migdia estan cobertes amb volta de canó, mentre que la de tramuntana ho està amb volta d'aresta. Les naus comuniquen entre sí a través de dos grans arcs apuntats de pedra que van substituir l'arqueria romànica. Els tres absis de la capçalera són semicirculars, dels quals el major va ser reconstruït amb formigó en la darrera intervenció, en substitució d'un cos quadrangular incorporat al segle XVII. En l'absidiola de tramuntana s'hi conserven restes de les pintures murals romàniques que decoraven el temple. L'accés al temple es fa per un portal situat a llevant, que reprodueix amb formigó la portalada romànica amb arquivoltes, treta en motiu del canvi d'orientació de l'edifici i que actualment es conserva al Museu Episcopal de Vic. Les absidioles estan decorades amb arcuacions cegues entre lesenes d'estil llombard. A l'extrem de mestral de l'església s'hi adossa el campanar de torre de planta quadrangular i de quatre nivells d'alçat. Al tercer i quart pis presenta obertures d'arc de mig punt i de geminades, decorat amb arcuacions i dents de serra. L'aparell dels murs és de petits carreus disposats en filades. Durant la restauració de l'església feta pel Servei de Catalogació i Restauració de Monuments de la Diputació de Barcelona, feta entre els anys 1983 i 1984, es van posar al descobert entre les terres tretes durant l'excavació, els monuments funeraris ibèrics que es conserven al museu de Malla.

Història:

La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 962, quan en motiu d'una donació a Orsal s'esmenta que limitava amb terres de Sant Vicenç. En aquest moment, doncs, ja es trobava dins el terme del castell. L'any 1052 consta com a parròquia, tot i que a l'entorn d'aquesta època el temple es va construir de nou. L'altar de Santa Maria que hi havia a l'església va ser consagrat l'any 1191 pel bisbe de Vic, Ramon Xetmar. A part d'aquest altar i el de Sant Vicenç, a mitjans del segle XIV tenim constància que n'hi havia sota l'advocació de Sant Pere, Sant Feliu i Sant Joan. A principi del segle XX s'hi feu una gran reforma, en què s'eliminà l'absis principal i en lloc seu s'hi obrí una porta, pel que la portalada romànica va ser traslladada al Museu Lapidari de Vic. Entre els anys 1983 i 1984 el Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona hi va fer una intervenció consistent en una rehabilitació en què es volia recuperar la seva fesomia romànica.

Campanas

https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-sant-vicenc-de-malla

Època: segle XVIII

Descripció:

Al campanar de l'església de Sant Vicenç de Malla s'hi conserven quatre campanes antigues, dues de mitjanes i dues de petites dimensions. Són fetes de bronze i estan gravades al cap i al peu amb franges vegetals i les inscripcions identificatives, entre les que es pot llegir el nom de Gabriel Duran i Alemany, que va ser rector de Malla al segle XVIII. A la part superior l'ansa està fixada a un jou i capçal de fusta.




L'àpides
https://patrimonicultural.diba.cat/element/lapides-de-sant-vicenc-de-malla

Època: segle XVII - XIX

Descripció:

Al costat de llevant de l'església de Sant Vicenç hi ha deu làpides sepulcrals de pedra que van ser traslladades en aquest espai des de l'interior del temple, després de la restauració del mateix. Són totes de forma rectangular i estan inscrites, tot i que a causa del desgast que pateixen algunes són intel·ligibles. La majoria eren làpides dels sepulcres dels rectors de la parròquia, entre els quals hi ha Firmians Golart, Joan Lleopart o Josep Pujol. A banda, també hi ha les làpides de les tombes de la família Prat de Saba i Paracolls. Una d'elles té gravada en alt relleu una orla amb una font. Totes són datades del segle XVII, tot i que n'hi ha de principi del segle XVIII i XIX.




Pintura del retauleTAULE

Època: segle XVI

Descripció:

A la rectoria de Malla s'hi conserva una pintura que ha estat identificada com un fragment del retaule major de Sant Vicenç de Malla, fet per l'artista Pietro Paolo de Montalbergo. Es tracta d'una obra d'oli i trem pintada sobre taula, on s'hi representa l'oració de Jesús a l'hort de Getsemaní. En primer pla hi veiem les figures dels deixebles adormits, mentre en segon pla hi ha la figura de Jesús pregant al seu Pare davant el seu tràgic destí, representat a través d'un àngel que sosté una creu.

Història:

El 25 de maig del 1554 l'artista italià Pietro de Montalbergo va rebre l'encàrrec de pintar el retaule major de Sant Vicenç de Malla. Entre les figures que hi ha de pintar, se li demanen dues escenes de la passió de Jesús, una de les quals seria la única que s'ha conservat.



Pintures murals

Època: segle XIII

Descripció:

Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven dos fragments de pintura mural policromada procedent de l'absis de migdia de l'església de Sant Vicenç de Malla. Es tracta de pintures molt fragmentades que per les seves característiques formals s'han datat de finals del segle XIII, inscrites dins de l'estil romànic, tot i que amb una clara influència del gòtic lineal. El primer fragment amida 2,6 metres d'ample i 1,4 d'alt. S'hi representa la figura de Crist en majestat dins d'una ametlla mística. Té les mans, la cara i la part inferior mutilats, vesteix una túnica i té un nimbe. Al seu costat hi ha diverses figures desdibuixades no identificables. El segon fragment, amida 1,29 metres d'ampla i 2,6 d'alt, i estava situat a l'entorn d'una finestra. Només s'hi conserva la figura d'un sant amb túnica i nimbe, amb actitud de pregària i els braços alçats. La part inferior de l'escena està definida per una retícula. Hem d'afegir que a banda d'aquests fragments situats al Museu Episcopal de Vic, a la mateixa església de Sant Vicenç de Malla s'hi conserven dos fragments més descoberts en la darrera restauració. Un d'ells està situat en el mur de tancament de la nau central i l'altra a l'absis del costat de tramuntana. Es tracta de dos pintures molt petites (d'uns 0,30 per 0,20 metres cadascun), on s'hi representen elements decoratius.

Història:

Les pintures murals de Sant Vicenç de Malla van recuperar-se durant la restauració feta pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. En un primer moment, es van dipositar al seu magatzem, fins que l'any 1979 van traslladar-se al Museu Episcopal de Vic.




Portalada

Època: segle XII

Descripció:

La portalada de l'església de Sant Vicenç de Malla està situada a l'entrada de la secció del romànic del Museu Episcopal de Vic. El portal original s'obria a la façana sud del temple, fins que va ser desmuntat i més endavant reconstruït al museu, tot i que faltaven algunes de les peces originals que el constituïen. És un portal d'arc de mig punt adovellat amb dues arquivoltes esculpides amb motius vegetals i aus, sostingudes per dos parells de columnes amb capitells historiats. Pel que fa a la iconografia, en un dels capitells hi trobem un personatge central atacat per dos lleons, un a cada costat, amb un individu que els atia a l'extrem esquerre de l'escena, a més de tres personatges que ho contemplen des de l'extrem dret. En un altre capitell hi ha una persona als peus de dos lleons encarats, damunt dels quals hi ha dues aus, suposadament carronyaires. En el tercer capitell hi ha dos homes amb capa muntats sobre dos lleons enfrontats. Finalment, al quart capitell veiem tres personatges; el central és agafat per les mans en un costat i pels cabells per l'altre, mentre un d'ells sosté una arma amb l'altra mà. Hi ha diverses interpretacions sobre les escenes que es representen als capitells, entre les quals hi ha el martiri de Sant Vicenç. Per les seves característiques formals, ha estat atribuïda al taller de Vic-Ripoll, que durant el segle XII també van treballar a la Catedral de Vic, a Santa Eugènia de Berga i Folgueroles.

Història:

La portalada de Sant Vicenç de Malla va ser traslladada per peces al Museu Lapidari de Vic l'any 1893. El 1934 va traslladar-se a l'antiga seu del Museu Episcopal, on va muntar-se. Durant la Guerra Civil va ser desmuntada i fins el 1948 no va reconstruir-se en el seu emplaçament actual, amb peces de la Catedral de Vic. Durant les excavacions arqueològiques fetes l'any 1983 a l'església de Sant Vicenç de Malla pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, es van trobar més peces de la portalada.


*************************************************
Altres enllaços amb informació:






*************************************************








*************************************************






ESGLÉSIA DE SANT JULIÀ DE VILAMIROSA

MANLLEU - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Fou documentada l’any 1940. En els segle XVII i XVIII van tenir-hi lloc diverses reformes. L’edifici original tenia una sola nau coberta amb volta de canó i escapçada a llevant per un absis semicircular. Exteriorment l’absis està decorat amb un fris d’arcuacions llombardes.







Enllaç amb informació:

Època: segle XI

Descripció:

Sant Julià de Vilamirosa es troba dins d'un tancat al costat del mas Fugurull, a la Plana. L'edifici primitiu era de nau única amb l'absis situat a llevant, però va ser ampliat amb una nova nau més estreta, oberta al costat de tramuntana i comunicada per un gran arc. L'absis semicircular presenta tres finestres de doble esqueixada i decoració d'arcuacions entre lesenes que amb la restauració han estat lliurades de l'arrebossat que les cobria. Al costat de migdia s'hi afegí el cos de planta quadrada de la sagristia. El portal d'entrada es troba a ponent i és format per un arc de mig punt; al seu damunt hi ha un òcul quadrat. El campanar de torre és un afegit d'època barroca de planta quadrada, finestres a la part superior i coberta a quatre vessants de teules vidriades verdes. Tot el parament exterior, excepte l'absis, ha estat arrebossat.

Notícies històriques:

Antiga parròquia situada a l'extrem sud del terme de Manlleu, documentada l’any 1040.

El 1561 passà a ser sufragània de Granollers de la Plana. L'any 1868 va perdre la parroquialitat i el culte el perdé el 1936. Des d'aleshores restà abandonada.
El lloc és conegut des del 946 i, com Manlleu, formava part de l'antiga demarcació de la civitas de Roda. Des del segle XV passà a ser una batllia independent , que a principis del XIX es fusionà amb Manlleu.
Als anys 90 del segle XX va estar restaurada pel Servei de Patrimoni de la Diputació amb uns criteris que contemplen la conservació dels diferents estils que engloba l'edifici. Actualment es dedica a activitats culturals.




*********************************************************
Altre enllaç amb informació:

Història:

Ni el lloc ni l’església de Vilamirosa apareixen citats a l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Manlleu atès que la zona on se situa no formava part del primitiu terme de Manlleu. Tot i això, el topònim de Vilamirosa surt  esmentat per primer cop el mateix segle X,  en un document de l’any 941. Però fins a l’any 1040 no tenim constància de l’existència d’una església dedicada a Sant Julià i amb funcions parroquials. 

La documentació escrita constata que, a més de l’altar principal, al segle XIII l’església tenia un altar dedicat a la Mare de Déu del Roser. 

Des del segle XII fins al 1561, l’església de Sant Julià de Vilamirosa tingué la consideració de parròquia, però a partir d’aquesta data passà a ser sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Granollers de la Plana. 

Sabem també que, a principis del segle XVI, concretament l’any 1507, fou renovat l’altar principal i hi fou col·locat el retaule de Sant Julià, que pintà l’artista Joan Gascó, part del qual es conserva al Museu Episcopal de Vic. 

A principis del segle XVII es construí una segona nau al costat nord per a l’altar de la Mare de Déu del Roser, esculpit per Montserrat Santmarti i decorat l’any 1607 per Pere Camps, de Sant Feliu de Torelló. 

Entre els segles XVII i XVIII es  reformà el campanar que originàriament devia ser d’estil romànic, tot i que en desconeixem les característiques originals. 

Segons un cens de 1768, el terme de Sant Julià constava de 22 masos, amb uns 157 habitants.   

El 1784 es construí una nova sagristia, afegida al cos de l’església, i també es modificà la façana de ponent, on s’obrí una nova porta. L’any 1805, amb unes noves obres de remodelació,  s’obrí la finestra del cor i s’arrebossà tota la façana. El 1917 s’arranjà la teulada i es procedí a l’emblanquinat  exterior i interior de les parets. 

El 1844, els municipis de Vilamirosa i Masies de Manlleu, fins llavors independents, foren annexats definitivament al terme de Manlleu, una unió que s’ha mantingut fins als nostres dies. 

L’any 1878 l’església va perdre el caràcter de sufragània i passà a ser una capella rural. Va mantenir aquesta condició fins a l’any 1936 en què, dins el context de la Guerra Civil, fou saquejada.

L’any 1982 l’església va ser restaurada pel Servei de Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, uns treballs que suscitaren certa polèmica en aquell moment. L’actuació consistí  en la consolidació estructural de l’edifici i la millora del seu acabat interior i exterior. En aquell moment no es realitzava fer cap intervenció arqueològica que permetés aportar noves dades al coneixement de l’edifici, sobre els seus orígens  i la seva evolució.  

A dia d’avui la capella, sense culte des de 1936,  s’utilitza per a actes culturals. 

L'edifici

L’església de Sant Julià de Vilamirosa és una capella senzilla, d’una sola nau i d’origen romànic. Malgrat les transformacions posteriors, de l’edifici original es conserva  la volta de canó, sense arcs torals, rematat a llevant per un absis semicircular. A l’exterior de l’absis pot observar-se  una decoració senzilla amb un fris d’arcuacions llombardes, distribuïdes per tres lesenes. L’absis presenta també tres finestres de doble esqueixada, obertes també en època romànica.  En el mur nord s’hi localitzen dues finestres de doble esqueixada.

La porta original no es conserva i devia situar-se, com és habitual en les esglésies romàniques, al costat de migdia. La porta actual correspon a les reformes de l’any 1784. És en arc de mig punt,  amb un segon arc en degradació i se situa al mur de ponent. 

Els murs de la nau i l’absis foren construïts amb carreuons de pedra disposades regularment i lligats amb morter de calç. Actualment aquest tipus de fàbrica només és visible a la part de l’absis, atès que en les darreres restauracions de l’any 1982, a la resta de l’edifici li fou aplicat un arrebossat sobre el parament de pedra. Tot i això, cal recordar que, malgrat l’actual visió que tenim dels edificis romànics, amb obra vista de pedra, els murs de les construccions medievals estaven originàriament arrebossades i fins i tot pintades. S’ocultava sempre l’obra de pedra que les constituïa.   

Pel que fa al campanar conservat, cal dir que és de torre, amb un sol nivell de finestres a la part alta.  És de planta quadrada i correspon a una remodelació  annexada a  la façana oest, al costat nord.  En època barroca s’afegí la segona nau, coberta amb voltes de creueria i amb nervis de motllura. La construcció d’aquesta nau implicà en el seu moment la desaparició de gran part del mur romànic nord de l’església ja que era necessari comunicar la nova nau amb la nau principal, per la qual cosa s’obrí una  gran arcada en el mur original. 

Finalment, l’any 1794 es construí la sagristia al costat sud, un edifici que actuava també de contrafort dels murs de l’església, que s’havien obert a causa d’un terratrèmol.

Materials arqueològics

Al Museu Episcopal de Vic es conserva part d’un retaule procedent de l’església de Sant Julià de Vilamirosa datat de l’any 1508 i atribuït a Joan Gascó, un pintor navarrès establert a Vic que, a més, pintà els retaules de Sant Joan de Fàbregas (1502), Sant Joan del Galí (1507) i Sant Romà de Sau (1509). És una pintura al tremp i oli sobre fusta. Es tracta d’un retaule renaixentista però pintat amb fórmules tardogòtiques. Conserva dos compartiments, un amb la representació de Sant Miquel Arcàngel vencent el dimoni i l’altre amb la figura de Sant Jaume. A la predel·la, en quatre parts, s’hi representa el crist a la part central i als laterals els apòstols sant Pere, sant Joan Baptista, sant Mateu i sant Pau. Forma part de la col·lecció del Museu Episcopal de Vic. 

Llocs de conservació de restes

Actualment, l’església de Sant Julià de Vilamirosa presenta un bon estat de conservació fruit, indubtablement, de la restauració de l’any 1982 que en permeté la consolidació de les estructures. Més enllà de l’edifici cal tenir en compte, però, l’entorn on se situa, una zona de gran potencial arqueològic, patrimonial i paisatgístic. Cal recordar que mai s’han dut a terme intervencions arqueològiques a l’interior de la capella ni tampoc en el seu entorn. Unes actuacions que permetrien avançar en el coneixement sobre els orígens i evolució d’aquesta capella. Caldria destacar també l’interès a preservar l’edifici del mas Fugurull, situat molt a prop de l’església de Sant Julià i d’un important interès historico arquitectònic.

********************************************************* 

Altre enllaç amb informació:

Era la parròquia del terme de Sant Julià de Vilamirosa, que va ser independent fins l’any 1844. Actualment és sufragània de la parròquia de Granollers de la Plana, encara que sigui del terme de Manlleu. Es tracta d’una església romànica del segle IX o X. Al museu de Vic es conserva un bonic retaule gòtic que hi havia.

*********************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2019/04/in-memoriam-de-sant-julia-de-vilamirosa.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/794_SJuliaVilamirosa/SJuliaVilamirosa.htm

https://elromanic.wordpress.com/2019/03/31/sant-julia-de-vilamirosa-manlleu/

*********************************************************