Cronologies: Bronze
Final (-900 / -650)
Tipus de jaciment:
Lloc d'enterrament Incineració col·lectiu necròpolis
Descripció:
Per arribar al jaciment cal prendre la carretera GI-501
d'Agullana en direcció a la Vajol. Pocs metres abans d'arribar al punt
quilomètric 3 cal trencar a la dreta pel camí que porta al mas Bech de Baix. El
jaciment es troba localitzat en una àmplia zona que s'estén cap al nord,
llevant i migdia del mas, en uns terrenys ocupats per antics camps de conreu,
bosc d'alzina i bosc repoblat de pi. Es tracta d'una necròpolis d'incineració
del bronze final transició a l'edat del ferro localitzada, segons Nolla i Casas
(1984), de forma fortuïta l'any 1922 amb ocasió de l'obertura de la carretera
d'Agullana a La Vajol. Les primeres prospeccions les va realitzar Miquel de
Palol, que notificà la troballa a la Comissió provincial de Monuments i al
museu de Girona. L'any 1924, Pere Bosch i Gimpera hi excavà algun enterrament.
L'any 1936 també feren prospeccions F. De Riuró i Carles de Palol. Però la
primera excavació arqueològica sistemàtica la realitza, l'any 1943, Pere de
Palol. La'ny 1947 es va fer una petita intervenció a càrrec del Primer curs
Internacional de Prehistòria i Arqueologia d'Empúries. Finalment, l'any 1974 es
fa una nova campanya d'excavacions arqueològiques amb la finalitat d'ampliar
les dades del jaciment i continuar on s'havia quedat l'any 1943. Entre les
campanyes dels anys 40 i 70, s'excavaren un total de 475 enterraments
d'incineració amb aixovar, majoritàriament en fossa simple formada per urna amb
tapadora i llosa de coberta en alguns casos. Aquesta necròpolis s'utilitzà
durant més de 200 anys. L'excavació ha permès documentar diverses fases
cronològiques. La fase més antiga, datada entre l'any 900 i 800 aC es
caracteritza per l'ús de vasos de perfil bicònic decorats amb doble incisió i
la presència d'objectes de bronze. La segona fase es divideix en dues
sub-fases, la primera entre l'any 800 i 750 aC i la segona entre el 750 i el
700 aC. En la fase IIa es detecta la presència dels primers objectes de ferro.
Aquesta segona etapa es caracteritza per la dicotomia entre urnes ovoides amb
cordons i urnes anguloses amb acanalats, associades a enterraments femenins les
primeres i enterraments masculins les segones a partir dels objectes
discriminants de sexe. La darrera fase d'ús de la necròpolis es data entre els
anys 700 i 650 aC i es caracteritza per la presència de vasos llisos de perfil
sinuós. L'estat de conservació de la necròpolis era molt bo i això va permetre
poder realitzar un bon treball arqueològic. La visita al jaciment durant les
tasques de revisió de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic (2009) va permetre
constatar que la vegetació pot haver afectat negativament les restes.
***************************************
En aquesta sala d'exposicions si poden veure les diferents peces trobades a la necròpolis de Can Bech de Baix d'Agullana que està a la Plaça Major.
La necròpolis de Can Bech de Baix d'Agullana està ubicada en una finca propietat de la família Bech de Careda. és un cementiri de tipus de camps d'urnes que es caracteritza perquè després de cremar els seus morts en dipositaven les restes òssies en un recipient de ceràmica que enterraven en unes fosses excavades al subsòl.
La datació d'aquesta necròpoli va del segle X a.C. al VII a.C. i comprèn des de finals de l'època del bronze fins a inicis de la del ferro. Fins ara, a la necròpoli s'han excavat 413 tombes.
L'any 1943 Pere de Palol, fill de Miquel, aleshores estudiant d'arqueologia de la Universitat de Barcelona, juntament amb el seu company Tomàs Pagès, efectuaren una llarga campanya d'excavació, patrocinada per l'Instituto de Estudios Pirenaicos del CSIC.
Els treballs, d'una durada aproximada de dos mesos, descobriren la part més extensa de la necròpoli, que esdevindria un referent per a tots els estudiosos i el camp d'urnes més important de l'Occident mediterrani, comparable a conjunts com el de Le Cayla o el de Mailhac. L'excavació permeté l'estudi de més d'un miler d'enterraments.
Excavacions dels anys 20 als anys 40
Miquel de Palou féu les primeres prospeccions i descobrí algunes tombes l'any 1927. Passà la notícia al Diari de Girona, que reproduí després la Veu de Catalunya, el juliol de 1927. Buscà després l'opinió i ajuda del professor Pere Bosch i Gimpera, bon amic seu.
Bosch i Gimpera va visitar la necròpoli i va portar una de les urnes al Museu d'Arqueologia de Barcelona. Alhora Miquel de Palol féu una visita oficial amb membres de la Comissió de Monuments de Girona i donà una altra urna al Museu de Girona.
Tomba amb importacions fenícies
Excavacions dels anys 70
Una nova campanya dels anys 1973-1977, programada des de la Universitat de Barcelona i dirigida per Pere de Palol, possibilità la participació d'una amplíssima representació de joves investigadors que treballaren en la necròpoli i que en l'actualitat són els capdavanters de l'arqueologia de Catalunya.
Malgrat haver passat quasi un segle des de la descoberta de la necròpoli de Can Bech de Baix, aquest cementiri segueix essent una referència obligada per als investigadors del Bronze Final.
Situació geogràfica
Ubicació de les necròpolis de la mateixa època al sud de Françai al sector nord-est de Catalunya
Plànol de la necròpoli
La necròpoli de Can Bech de Baix és del tipus anomenat camp d'urnes. L'estructura de les tombes és molt senzilla: en un forat a terra es col·loca l'urna cinerària coberta d'una tapadora protegida per una llosa. Tot seguit es colga la fossa.
L'existència d'algunes superposicions de tombes testimonia que l'exterior de les tombes no es senyalitzava sistemàticament. Tot i així, algunes tombes estaven recobertes per un piló de pedres.
Ara fa 3000 anys, el ritual de la incineració arriba a les nostres contrades com una moda provinent de Centreutopa, juntament amb un cert tipus de formes de vasos ceràmics i de tècniques per decorar-los, així com determinats objectes de bronze.
La introducció d'aquestes novetats es fa d'una manera progressiva i és deguda als intercanvis establerts entre comunitats veïnes. També és molt prtobable la intervenció de grups reduïts de comerciants (negociants, marxants) itinerants, els quals, a més d'aportar objectes exòtics i novetats tècniques, fan circular, de manera pacífica, noves idees i creences llunyanes.
No tots els enterraments contenien objectes metàl·lics (de bronze a la primera fase, de ferro a la segona). De vegades, l'aixovar era inexsistent. El d'algunes tombes estava format únicamnet per una fusaïola. En algunes ocasions, l'urna i la tapadora s'acompanyaven d'un o dos vasos d'ofrena, dipositats al costat o a l'interior de la primera.
La incineració és un tipus de pràctica funerària que consisteix a reduir un cadàver a cendres a través de l'exposició del cos sobre una pira o foguera, en èpoques antigues, o en un crematori, en l'actualitat.
L'urna cinerària contenia les restes del difunt després d'haver passat per la pira funerària. Sovint era incinerat vestit i amb alguna joia (objecte personal, d'ornamentació), com ho demostren les restes d'objectes de bronze mig fosos que apareixen dins l'urna barrejats amb els ossos humans calcinats i reduïts a la mínima expressió. D'altres vegades els objectes d'ornamentació de bronze (agulles, braçalets) no passaven per la pira sinó que es dipositaven amb cura al fons de l'urna i es recobrien amb les restes de la incineració.
Les urnes de la fase més antiga de la necròpoli presenten un perfil bitroncocònic (angulós) i estan decorades amb motius incisos geomètrics realitzats amb un punxó de punta bífida (tècnica de doble incisió), moltes vegades reomplerta amb pasta blanca. Els motius més corrents són les zig-zagues, les metopes i els triangles encaixats. D'altres motius geomètrics han estat interpretats som estilitzacions animals (cavalls) o figures humanes. Els objectes metàl·lics associats són de bronze.
Algunes de les tombes contenen objectes de ferro importats. Aquests objectes representen una novetat i demostren contactes de llarga distància.
El ferro era, en aquell moment, un signe d'estatus, si tenim en compte que la metal·lúrgia del ferro autòctona trigarà encara a desenvolupar-se. Els objectes de ferro són, sobretot, ganivets, braçalets...
Segons ha confirmat l'estudi antropològic, la composició de l'aixovar i la decoració de les urnes reflecteixen una distinció entre tombes masculines i tombes femenines. Una altre contatació que ens mostra aquesta necròpoli és l'existència d'una jerarquització en les tombes. És a dir, hi ha uns enterraments sense aixovar i altresamb un aixovar important: sivelles de cintur, ganivets, navalles d'afaitar...
Urna amb acanalats
Urna bitroncònica
Navalla d'afeitar de bronze
Urna bitroncònica
Urna bitroncònica
Urna bitroncònica
Urna decorada amb dobles incisions
Urna bitroncònica i vasets
Navalla d'afeitar de bronze, agulla de cap de bronze, anelles de bronze, sílex
Urna decorada amb dobles incisions
Urna amb acanalats i traços incisos
Urna decorada amb pasta blanca
Urna amb banda s'acabats esbiaixats
Urna bitroncònica
Cadena de bronze, botons de bronze, espirals de bronze, anella de bronze
Urna bitroncònica
Urna amb decoració de metopes
Urna bitroncònica
Urna amb decoració geomètrica
Urna amb pasta blanca
Urna bitroncònica
Urna amb acanalats
Ganivet de ferro, botó de bronze, espiral de ferro, caps d'agulla de ferro
Urna bitroncònica
Botons de bronze
Botons de bronze, anelles de bronze, tiges de bronze
Urna decorada amb triangles incisos i vasets
Urna bitroncònica
Ganivet afalcat de bronze, agulla de bronze, fulla de bronze, sagetes de bronze, navalla de bronze
Vas troncocònic de vora dentada
Urna bitroncònica
Urna bitroncònica
Navalla de bronze
Agulla dde bronze
Urna amb decoració de pasta blanca
Urna decorada amb pasta blanca
Urna bicònica amb ditades decoratives a la vora
Urna amb decoració incisa
Urna bitroncocònica
Fragment de braçalet de bronze, tiges de bronze, làmina de bronze
Ufrna globular amb cordó
Agulla de bronze, braçalets de de bronze
Urna carenada
Ganivet de ferro, navalla de bronze, agulla de bronze
Dos bols
Urna amb acabats decoratius
Urna decorada amb dobles incisions
Urna bitroncocònica de peu alt
Cullerot de bronze, simpulum de bronze
Urna bitroncocònica
Urna amb cordó imprès
Urna amb decoració d'acanalats i ziga-zagues
Braçalet de pedra, fíbula de bronze, navalla d'afaitar de bronze, tiges de bronze
Urna bicònica
Ganivet afalcat de ferro, agulla de bronze, cilindres de bronze,làmines de bronze
*************************************
Enllaços amb informació:
*************************************
