Seguidors

dilluns, 18 de març del 2024

CAL CONTIJOCH DESAPAREGUT

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/











Enllaços amb informació:




Es va descatalogar com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) i es va enderrocar el 17 de maig del 2019.

Casa de dues plantes, golfes i unes quadres als baixos.

Les golfes d'una antiga casa pairal de Montblanc, coneguda com cal Contijoch, on s'aprecien cabirons al sostre, abans d'enderrocar aquest edifici per alliberar un tram de muralla medieval.

Datat del segle XIX, l’immoble es va modificar per dins a la dècada dels anys setanta, en detriment de la seva arquitectura original.

*************************************************





 PRESÓ NOVA DE MONTBLANC

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








************************************************
Enllaç amb informació:

Descripció:

La Presó Nova és l'antiga presó de Montblanc. És un edifici imponent d'estil neoclàssic. Té 6 finestrals a la planta baixa amb la part superior arrodonida i 7 finestrals quadrangulars a la planta superior. Al mig de la façana primcipal es troba situada la portalada d'entrada adovellada amb un arc de mig punt. Com a element a destacar del conjunt de la façana, mereix menció l'element escultòric que corona la part central de la façana on s'observa l'escut de Castella i Lleó, el feix romà a la dreta, una mena de pal amb una serp enroscada a l'esquerra, a sota la inscripció "LEY CODI- GO" i a sota de tot podem observar elements vegetals.

Ressenya Històrica:

A mitjans del segle XIX, per ordre del govern estatal del moment, es va iniciar la construcció de les presons del Partit Judicial de Montblanc, ampliant el llistat de reformes urbanístiques. Aquestes presons, segons el projecte del 1876, s'ubicarien al pati que havia estat hort de la Plebania, prop de les antigues presons que eren interines després de que el palau del Castlà passés a ser propietat privada. El nou edifici constava, entre d'altres dependències, de set amplis calabossos que tenien una capacitat per a dotze presos cadascun, que s'obrien a un pati central. Va deixar de funcionar oficialment com a presó del Partit Judicial el 1976. Actualment és seu del Museu d'Art Frederic Marès, del Museu d'Història Natural de la Conca de Barberà, el Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, el Centre d'Estudis i Recursos Ambientals del Migjorn de Catalunya i el Centre de Interpretació de l'Art Rupestre.

************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41106

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5122

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=5123

************************************************

 



ESGLÉSIA DE SANT JAUME DE PUIGPALTER

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






















**********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XII

Descripció:

Església de tipologia romànica: planta rectangular, absis semicircular, volta de canó, parament de carreus escairats i pedres cantoneres. La teulada és de teules àrabs a dos vessants a la nau. L'absis també està cobert amb teules. Presenta una finestra espitllera i esqueixada. Al mur sud presenta obertures de diferent estructura: espitllera emmarcada i rectangular a la part superior, sota el ràfec. A sota el ràfec hi ha una cornisa de pedra. A la façana hi ha una porta rectangular emmarcada (llinda i pedres de descàrrega) que segons la data que hi figura a la llinda, és de 1740; a sobre hi ha un òcul, que guarda molt bé les distribucions simètriques de l'espai en sentit vertical, i que es veu rematat pel campanar d'espadanya. La pedra és de Banyoles i l'aparell es troba en desigual factura, tot i que segurament, gràcies a la restauració, en alguns llocs és ben escairat. El forrellat de la porta de l'església, és de ferro forjat. Es tracta d'una obra artesanal de molt bella i acurada factura. Pren forma de drac - serp. Es podrien establir certes connotacions i paral·lelismes amb altres forrellats existents de l'època romànica, també localitzats a la comarca de Banyoles. El de Puigpalter, si més no, sembla més elaborat, ja que presenta una decoració geomètrica incisa. L'interior de l'església, tot i que actualment es troba arrebossat, encara es pot definir l'estructura del temple del segle XII. És de planta rectangular i té un absis semicircular. La volta de canó amb alternança d'arcs perpanys o doblers, sobresurt de l'intradós de la volta i li serveixen de reforç. Hi ha una línia d'imposta al llarg del mur, marca la separació d'aquest amb la volta. Després de la imposta, a manera de prolongació dels arcs hi trobem un ressalt del mur que només es manifesten a l'interior i acompleixen la seva funció de reforç del mur. A l'absis, estructurat a diferent alçada que la volta, presenta una obertura en esplandit o d'esqueixada que a l'interior té forma rectangular. L'obertura de la dreta, en el mur lateral és de factura posterior, i serveix per donar claror a la nau. Sembla que existia un banc de pedra que ocupava tot el recorregut de la nau.

Notícies històriques:

Puigpalter era un veïnat poblat preferentment per terrissaires en el primer període cristià (preludi de la reconquesta), malgrat que al segle XII havia assolit prou importància comercial, no va ser mai una parròquia independent, sinó que va dependre sempre del monestir. Actualment s'hi celebra missa el dia del sant patró. A l'arc interior hi figura la data de 1786. El forrellat de la porta de l'església, podria haver estat imitat per altres forrellats de la mateixa comarca, els quals tenen una data de factura anterior. Un exemple són els existents a l'església parroquial de les Corts i a l'església parroquial d'Orfans. L'interior de l'església va ser reformat, segons d'inscripció que figura a un dels arcs perpanys, l'any 1786.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2016/04/esglesia-de-sant-jaume-de-puigpalter.html

https://www.artmedieval.net/Sant%20Jaume%20Puigpalter.htm

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1222_SJaumePuigpalter/SJaumePuigpalter.htm

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-jaume-de-puigpalter-banyoles-pla-de-lestany/

**********************************************



diumenge, 17 de març del 2024

CAN CORTÉS

PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/













Any 1678


Jeroni Cortes any 1702




Enllaç amb informació:

Època: segle XVI - XVII

Descripció:

Masia de disposició tipològica basilical, amb el cos central més elevat que els laterals. Edifici de planta rectangular compost per planta baixa, planta pis i golfes.
Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçoneria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta.
La coberta és de teula àrab amb carener central i perpendicular a la façana. Hi ha un petit ràfec compost per dues filades de teules.
A la part baixa hi ha dos portals d'arc rodó de mig punt adovellats. Les finestres són de forma rectangular i de diferents mides, així com les seves llindes i ampits, treballats amb diferents motius decoratius. La finestra de l'esquerra és més petita i estreta i no té ampit. La llinda treballada representa tres petits arcs, a l'estil d'una finestra coronella, encara que li manquen les columnes de separació. S'hi aprecia una motllura de la imposta. Les golfes conserven un element on es penjava la corriola per a pujar fardells i una finestra emmarcada i amb ampit.
Actualment, l'interior difereix de l'estat original ja que ha estat restaurada i s'ha adaptat al seu ús actual.

Observacions: 

Can Cortés és una masia del segle XVII protegida com a BCIL, que als anys 1990-92 fou rehabilitada per l'ajuntament mitjançant una escola taller finançada pel FSE. Actualment, a més de la sala, a la planta baixa, destinada a dipòsit de la col·lecció parroquial, Can Cortés hostatja: la biblioteca municipal al 1er pis (183 m2 útils; 12.500 documents); l'Esplai dels avis (planta baixa); diferents sales de tallers i una sala d'actes; oficines dels serveis municipals de cultura i del servei de català: i uns espais destinats a entitats (un parell de despatxos, sala de juntes, vitrines amb trofeus...).

Història:

Segons les datacions de les llindes es poden establir alguns criteris sobre la història de la masia. D'una banda, a la llinda d'una de les finestres centrals (finestra dreta del primer pis) hi ha un medalló en relleu representant un escut amb una flor de lis i dues armes creuades amb la data 1678; i per l'altra, a la finestra del segon pis hi ha la data 1702, amb el nom del propietari Jeroni Cortès.
va ser objecte d'una remodelació important entre els anys 1990 i 1992.
Abans de la restauració, hi havia un mur de còdols i roure que envoltava el pati davanter de la casa, amb una portalada rectangular sota d'una porxada de dues vessants.

Alzina centenària
Enllaç de l'alzina centenària:

Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) centenari (aproximadament uns 150 anys), situat als jardins municipals de can Cortés.
És un arbre monumental que assoleix una alçada considerable (20 m), amb un diàmetre de 0,85 m i un perímetre de 3 m.

Jardins de Can Cortés




***********************************************
Altres enllaços amb informació:



***********************************************