Seguidors

diumenge, 27 de setembre del 2026

ANTIC BALNEARI TERMES LA SALUT (desaparegut)

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Els antecedents d'aquest establiment es remunten a l'hostal d'en Vicenç, datat del segle XVI, i a l'establiment de Banys Garau, que en diverses ampliacions va esdevenir un sol conjunt termal. Amb el temps, una part de les intal·lacions es va convertir en consistori de la vila, mentre que l'altra va ser adquirida per Julián García Aguarónl'any 1920, que la va gestionar sota el nom de Termas la Salut. El balneari va mantenir el mateix nom fins a l'any 1997, moment en què l'Ajuntament  de Caldes el va comprar i en va transformar els jardins en l'actual plaça de l'Onze de Setembre. L'últim propietari de l'establiment va ser Raimundo Garcia-Carrera, reconegut per les seves nombroses publicacions sobre la història de Caldes de Montbui.

Rètols caligràfics de les portes del Balneari Termas la Salut que donaven al carrer de Joan Samsó.


Gravat de l'establiment de Baños Garau vistos des dels jardins (actual plaça Onze de Setembre), en un anunci de finals del segle XIX.






****************************************
Enllaç amb informació:

Termes la Salut és un antic balneari noucentista de Caldes de Montbui (Vallès Oriental).

Descripció:

L'edifici presenta la tipologia típica d'unes termes, amb una galeria de banys, unes zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda i ordenada i un ampli jardí per passejar. És un edifici conformat per dos cossos de diferent tipologia arquitectònica. La part que dona al carrer de Joan Samsó és la part més nova, on se situen les habitacions. Té una planta molt regular. La part del darrere és molt irregular i amb una estructura força desordenada. Aquesta part era la de l'antic balneari. Inicialment l'estructura és de gruixudes parets de càrrega i forjats unidireccionals de bigues i biguetes de fusta. En planta es poden veure dos tipus d'estructura, una molt regular i ordenada i l'altra força desordenada.

La coberta és inclinada, a dos vessants i de teula aràbiga, quedant amagada a la part de la façana del carrer de Joan Samsó per un ampit opac que fa de remat d'aquesta. La façana principal és simètrica respecte a un eix central, en el qual queda emmarcada la porta d'accés, s'estructura al llarg de tres franges verticals de composició i ordre. Proporcions clarament verticals, amb balcons independents entre si a la segona planta i amb balcó a la primera planta que recull tota la longitud de la façana. A la façana s'afegeix l'entrada als jardins del balneari, mitjançant unes escales situades en un pla enretirat respecte a les línies del carrer. La façana queda rematada per una contundent cornisa, partida en tres, ocupant la part central un frontó que emfatitza la simetria.

Les Termes la Salut tenen una gran importància històrica, ja que són les termes més antigues de Catalunya, juntament amb les altres de Caldes formen el més important conjunt termal existent. Té elements d'un gran valor artístic i sobretot un magnífic jardí. Cal destacar alguns elements de la façana principal, com són les baranes i reixes de ferro forjat, la porta al jardí amb l'element que l'emmarca, i el fanal modernista en forma de drac, també de ferro forja.

Història:

Aquest balneari és el més antic de Catalunya, ja que el Balneari Grau o Garau n'és el seu precedent. Aquest fou obert el 1674 com a resultat de la reforma i ampliació de l'antic hostal d'en Verdaguer, mantenint-se fins ara en servei. La seva estructura és antiga i la seva tradició és familiar.

El primer propietari fou el metge Salvador Garau (1674). L'any 1732, Joseph Garau, també doctor en medicina i descendent de Salvador, posseïa les cases amb banys que fan cantonada al Torrent del Salze i la Plaça. El 1858, Pere Màrtir eixamplava la seva casa de banys amb una part del Torrent. El 1873 s'annexionà amb el balneari Font (provinent de l'Hostal d'en Pasqual), a causa del casori de la filla Font i el fill Garau. Jaume Samsó i Garau n'era el propietari el 1915. Per culpa d'una crisi econòmica l'edifici es va hipotecar, sent la meitat de la hipoteca comprada cap a l'any 1920 amb la finalitat de convertir-se en el Balneari Termes la Salut. L'altra meitat de l'edifici fou comprada per l'Ajuntament, situat en el mateix lloc, i conservat en el pis del soterrani les instal·lacions de banys i dutxes. El Balneari Termes la Salut és l'únic que té el naixement de l'aigua termal a la vista. Ha mantingut sempre el seu singular emplaçament sobre el brollador termal.

A finals del segle xx, es va fer una remodelació de la part d'edifici que dona al carrer de Joan Samsó.

Les Termes la Salut se situen en el carrer de Joan Samsó, en el centre del nucli antic de la població, formant part de la seva zona més monumental. Antigament duia el nom del carrer de l'Oliar (1549), ja que era el lloc on hi havia les basses per a fer oli. Però l'antic balneari Garau o Hostal de Can Verdaguer es trobava entre el carrer del Verdaguer i el camí del safareig públic anomenat la Piqueta que resseguia el torrent Salzer. Aquest estava endarrerit i es formava al seu davant el carrer o plaça de les Fonts, on hi havia les fonts d'aigua freda. 






Foto d'autor desconegut - fons Raquel Castellà Perarnau. Plaça de la Font del Lleó abans de la reforma encarregada a l'arquitecte Manuel Raspall el 1927, veiem la font sense el característic lleó, realitzat l'any 1927 oer Eusebi Arnau.

****************************************
Altre enllaç amb informació:

On ara hi ha unes escales que connecten les places del centre històric Font del Lleó i Onze de Setembre va existir, fins l'any 1997, un establiment termal que data del segle XVI i que al segle XX es deia Termas La Salud. Una placa informativa recorda ara aquesta història.

L'any 1997 (segons consta a les escriptures) l'Ajuntament de Caldes de Montbui va comprar l'establiment termal de la plaça de la Font del Lleó ubicat just al costat de l'antic edifici consistorial, per 300 milions de pessetes.  

Fruit de la compra, la propietat de l'edifici i dels drets de l'aigua termal i de la marca Balneario Termas La Salud van passar de les mans de Raimundo Garcia-Carrera i M. Pilar Garcia-Carrera al patrimoni municipal.  

Aquesta adquisició va afavorir la construcció de la plaça de l'Onze de Setembre (antics jardins del balneari) i va fer possibles projectes com els banys termals El Safareig o el caldo termal, que es nodreixen del dret d'ús públic de l'aigua termal.  

L'any 2025, el calderí Àlex Bardají va proposar a la regidoria de Patrimoni i Memòria Local introduir algun element que permetés mantenir viu el record i el coneixement de l'existència d'aquest balneari, del que es coneix l'existència des del segle XVI. 

Per aquest motiu, des d'avui, l'accés a la plaça de l'Onze de Setembre, des de les escales de la plaça de la Font del Lleó, llueix una placa patrimonial que explica breument aquest retall d'història termal calderina.  

Per donar a conèixer la placa i posar en valor també la memòria oral d'aquest espai, l'alcalde Isidre Pineda i la regidora de Patrimoni i Memòria Local, Carme Germà, acompanyats per Àlex Bardají, s'han trobat amb el darrer propietari de l'establiment termal, Raimundo Garcia-Carrera. 

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://estimadaterra.wordpress.com/2020/08/30/termes-la-salut-de-caldes-de-montbui/

https://votv.cat/caldes-estrena-una-placa-en-reconeixement-al-balneari-termes-la-salut/

https://www.radiocaldes.cat/news/caldes-commemora-lexistencia-de-lantic-balneari-termes-la-salut-amb-una-placa-collocada-a-les-escales-de-la-placa-de-lonze-de-setembre/

****************************************











MURALLA i TORRE DE LA PRESÓ 

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 









L'any 1102  es documenta l'existència de la muralla que envolta la vila i que s'anirà reformant fins a la gran modificació del segle XIV, amb la incorporació de nous portals. L'estructura que actualment podem veure correspon a una de les torres de defensa d'un dels portals d'entrada al recinte emmurallat. En el segle XIX la torre s'habilità com a presó i ha mantingut aquest nom fins a l'actualitat.




********************************
Enllaç amb informació:

Estil / època: medieval, segle XI XII

Descripció:

Torre de defensa d'una de les portes de la ciutat de forma gairebé semi circular per la part exterior que dona al carrer Major. Consta de planta baixa i dos pisos i volta catalana. La coberta és plana i transitable. I rematada per merlets afegits en època més moderna. Està construïda amb pedra. Per la part interior que dóna al carrer dels Corredossos de Dalt té una forma més rectilínia.

Observacions:

En l'Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Caldes de Montbui, realitzat pel Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Barcelona, el maig de 2002, la muralla i la torre de la presó s'inclouen dins d'una mateixa fitxa, amb núm. d'inventari IPA 659. En aquest inventari, s'ha separat la muralla de la Presó, anomenant-la Torre de la Presó.

Història:

L'antiga muralla de Caldes està documentada des de l'any 1102. Els portals primitius de la vil·la coincidien amb els punts cardinals, tot i que consta que durant el segle XVIII n'hi havia un cinquè. Cadascun d'aquests portals tenia una capella on s'hi deia missa. A l'Arxiu Històric Municipal es conserva un document gràfic de l'any 1840, anomenat "Plan Geométrico de la Villa de Caldes de Montbuy", que mostra el traçat de les muralles poc abans de que fossin enderrocades per remodelar la ciutat. Així, s'inicià el seu enderroc i es construïren els ravals extramurs. La muralla ha desaparegut en molts trams, tot i que encara se'n pot observar al carrer d'Escanyacans. El portal d'en Bellit on es troba la torre de la Presó,fou edificat entre els anys 1347 i 1370 aproximadament. Durant la tercera guerra carlina que ocupà els anys 1872 al 1875, es va elaborar un pla de fortificació de les diferents viles entre les quals es troba Caldes de Montbui. Aquest estudi va ser encarregat al Sr. Buenaventura Muño, que formava llavors part del cos d'enginyers. Podria ser que, alguns trams de muralla que es conserven avui en dia, siguin degut la fortificació construïda després de l'any 1874. Com a capital de la vegueria, Caldes era una de les viles més importants del Vallès. Aquesta vila tenia una gran tradició i estava molt ben preparada amb gran quantitat de advocats i procuradors. La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia. Se sap que l'any 1339 el rei decideix que tots els presos excepte els que ho siguin a Granollers seran portats a la vila de Caldes. Durant els anys 1619 al 1867, la presó es va ubicar en una de les sales de l'antic hospital. De fet s'han trobat referències documentant que l'ajuntament s'edificà damunt de les termes i que aquestes servien de presó. En la segona meitat del segle XIX la presó fou transportada a la torre septentrional del Portal d'en Bellit. L'any 1867 la porta estava franquejada per dues torres de les quals una fou habilitada com a presó.










********************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/659

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8674

https://estimadaterra.wordpress.com/2018/05/11/torre-de-la-preso-de-caldes-de-montbui/

********************************








dissabte, 26 de setembre del 2026

MIRADOR DE L'IGNASIETA 

 IGNASIA PLANS CARRERAS - LLEVADORA

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Ignasia Plans Carreras va exercir de llevadora en una època en què  les dones donaven a llum a casa seva i als pobles nomès hi havia una llevadora, contractada pel consistori. Va heretar la professió de la seva mare i va exercir fins als anys seixanta.




*************************************
Enllaç amb informació:

Ana Escribano (dreta de la imatge) i Maria Dolors Muñoz (esquerra de la imatge) són les impulsores de la investigació per descobrir i posar en valor la feina de la Ignasieta, la llevadora que va viure a Caldes de Montbui va ajudar a portar a més de 2.000 nadons al món durant 36 anys. Un treball de recerca que van començar ja fa dos anys i que ara, fa un pas més buscant testimonis directes de la feina d’aquesta llevadora. L’objectiu de la investigació és posar en valor la feina de la llevadora de Caldes durant els anys 1929 i el 1965.

La Ignacia Plans Carreras, més coneguda com a Ignasieta, va néixer a Sant Celoni el 1895, i es va mudar a Caldes dos anys després, on va néixer el seu germà menor. Des de ben petita, va ajudar a la seva mare, qui també era llevadora, a donar vida a molts infants calderins, i amb motiu d’això va ingressar a la Universitat de Barcelona per estudiar com a llevadora. Una professió que va començar, amb títol, l’any 1929 i va posar fi el 1965, fins jubilar-se amb 70 anys. L’Ana i la Maria Dolors, especifiquen “amb títol” perquè es va demostrar segons documents universitaris que ja exercia la professió quan ajudava a la seva mare. Així ho ha explicat Ana Escribano al programa “El Fòrum” de Ràdio Caldes.

Una informació que no ha estat la única recopilada per posar en context i verificar tot el que es deia de la protagonista pel poble han cercat documentació. Des dels despatxos parroquials fins a les actes de naixement dels diversos familiars de l’Ignasieta. Així ho explicaven les dues investigadores a Ràdio Caldes.

A banda de la documentació tangible també està el treball de recerca amb la part més humana. La Maria Dolors Muñoz s’encarrega més de la part del treball de camp, per la seva facilitat social; i l’Ana Escribano de les gestions més burocràtiques. Així bé, la Maria Dolors, va descobrir que la Ignasieta va tenir un relleu dos anys abans de jubilar-se. La seva “becària”, va ser la Maria Roig, una dona calderina que encara és viva i va coincidir i aprendre de la protagonista.

Ara la investigació continua, i l’Ana Escribano i la Maria Dolors Muñoz cerquen per tot Catalunya documentació sobre la vida personal de la Ignasieta, testimonis que puguin haver-la conegut i tota la informació possible per donar veu a una història que posa en valor la feina d’ella, i de totes les llevadores.

*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.calderi.cat/2026/09/mes-de-2-000-criatures-van-neixer-en-mans-de-lignasieta-dues-calderines-emprenen-una-recerca-sobre-la-vida-de-lignasia-plans-la-llevadora-de-caldes/

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/caldes-posa-noms-de-dona-a-tres-espais-publics/

*************************************










PASSATGE DE LES BRUIXES 

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




La cacera de bruixes

A l'inici del segle XVII, coincidint amb diverses transformacions socials, polítiques, econòmiques i religioses i amb un episodi de desastres climàtics, milers de donesvan ser jutjades per bruixeria arreu de Catalunya, acusades de provocar pedregades, malalties i la mort dels seus veïns.


Manuscrit d'un procés de la cort de la cort de Poblet on es mostra l'alegria pel penjament d'una dona "per bruxa y metsinera". Aquest es l'únic dibuix d'una "bruixa" catalana d'aquest moment.
Portada del judici contra Francina Redorta de Menàrguens, penjada per bruixa l'any 1616.
Arxiu del Monestir e Poblet, armari II, calaix 9, doc.19.


Les bruixes de Caldes
Caldes de Montbui va ser fortament castigada per aquesta cacera. Entre 1619 i 1621 moltes dones van ser perseguides, torturades i empresonades en una galeria de les termes romanes. Dotze d'elles van ser executades:
Margarida Pujol Ras (executada el 26 de novembre de 1619)
Antònia Eulàlia Puig i Braga (executada el 26 de novembre de 1619)
Úrsula Roca i Beya (executada el 26 de novembre de 1619)
Elisabet Rossell (executada el 26 de novembre de 1619)
Caterina David (executada el 26 de novembre de 1619)
Maria "La Gavatxa" (executada el 26 de novembre de 1619)
Magdalena Vadrena del Pont (executada el 26 de novembre de 1619)
Montserrat Pineda i Sobregrau (executada el 21 de gener de 1620)
Margarida Mimó i Casavellor (executada el 21 de gener de 1620)
Montserrat Dosrius (executada el 21 de gener de 1620)
Ramona Porta de Sant Miquel de Toudell (executada el 4 de juny de 1620)
Na Masellachs (executada el juliol de 1621)
Eulàlia Úrsula Roca Beya (alliberada el desembre de 1621)




***********************************
Fotos publicades al Facebook - Caldes antiga



***********************************