ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE SEGUR DE CALAFELL

SEGUR DE CLAFELL - CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'església de Sant Miquel és d'estil romànic de transició al gòtic. El seu aspecte actual es configura al segle XIII. Té dos absis, un dedicat a Sant Miquel i l'altre a Santa Maria. Al seu voltant hi havia un petit cementiri d'època medieval.

El primer document on apareix el nom de Segur data del 1209 i parla del Castrum Securis (Castell de Segur). Possiblement es referix a la Torre Medieval de la Casa Vella.

*****************************************************

Enllaç amb informació de l'església:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5339

Època: segle XI – XII

Descripció:

L'ermita de Sant Miquel és situada a l'entrada de la urbanització de Segur de Calafell, a dalt d'un petit turó i a uns 150 metres de la carretera general d'El Vendrell a Vilanova. És visible des de la mateixa carretera. L'església té una sola nau, coberta amb volta de creueria de dos trams i amb dos arcs torals apuntats. A la capçalera té dos absis semicirculars de les mateixes dimensions, un central i l'altre al mur de migdia, decorats exteriorment mitjançant bandes verticals llombardes però sense les característiques arcuacions. La portalada és al costat de migdia on també hi trobem un potent contrafort. Presenta arcs en degradació que descansen sobre la línia d'impostes i una arquivolta de guardapols. Damunt la porta hi ha una finestra de mig punt espitllerada. Les cobertes són de dos vessants i presenten restes d'un campanar de cadireta d'un sol ull.

Notícies històriques:

Es construí com a capella de la Casa Vella de Segur, la qual està totalment enderrocada, a causa d'un acte vandàlic. És, doncs, el darrer vestigi de la quadra de Segur. A judici de Palomeque, la capella fou edificada ben entrat en el segle XIII. En el 1238 (primer document que es refereix a l'ermita), Guillem de Crebeny atorgà a Sant Cugat del Vallès el dret de patronat de l'església de Santa Maria de Segur i pertinences. Sorprèn el canvi d'advocació -de sant Miquel a la Verge-, no obstant l'existència de dos altars ens afirma que existia l'adoració a sant Miquel i santa Maria. En una visita pastoral del 1415 s'esmenta la doble advocació de l'església i, gràcies a una altra visita del 1777, se sap que l'altar major era dedicat a sant Miquel. Era sufragània de Sant Cristòfol de Cunit i, posteriorment, de Santa Maria de Cubelles. L'any 1936 l'església va ser cremada i als anys cinquanta es va reformar i netejar. L'any 1991, l'Ajuntament de Calafell la va restaurar.

Enllaç amb informació del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/6833

Cronologies: Medieval ( 400 / 1492 ) - Modern / Segles XVIII-XX (1453 / 1999) - Romà Baix Imperi ( 284 / 476 )

Tipus de jaciment: Edifici religiós església - Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis

Descripció:

L'ermita de Sant Miquel de Segur es troba dins d'una zona urbanitzada, a la qual s'accedeix des de la carretera Calafell-Segur, en direcció nord. A mitjan dels anys 80, al costat de l'ermita es podia veure un marge de terreny retallat per la carretera de la urbanització. No es documentava l'existència d'estructures arqueològiques, però sí de materials ceràmics d'època tardoromana i medieval. L'any 1991, durant les obres de consolidació i restauració de l'església, aparegueren restes humanes que motivaren la realització d'una excavació arqueològica. Aquesta excavació permeté evidenciar l'existència d'una zona d'enterraments cronològicament àmplia, situada a la zona sud, davant la façana principal de l'església. Tot i que també es realitzà un sondeig a l'interior de l'església documentant-se diferents nivells de pavimentació i dipòsits, la intervenció es centrà a l'exterior per tal de documentar la necròpolis localitzada. Es definiren dues àrees de necròpolis ben delimitades: d'una banda, al sud-oest de l'església, als peus de la nau, es documentà una zona d'enterrament constituïda per fosses amb inhumacions amb caixa. Destaca una tomba familiar, amb ossera, excavada al tapàs. L'espai d'enterrament és delimitat per dos murs i per la pròpia tomba. D'altra banda, al sud-est de l'església, entre els dos absis, es documentà l'altra àrea d'enterraments, formada per inhumacions en fossa sense una disposició unificada, en les quals no es va localitzar aixovar ni restes de claus que indiquin que es tracta d'enterraments amb caixa. Les fases cronològiques d'aquests dues zones d'enterrament són: FASE I (s. XII-XIII a finals s. XV). Sembla que la zona d'enterraments propera a l'absis es relacionaria amb les fases medievals documentades a l'església i, per tant, seria la zona de necròpolis originària. El fet que no es localitzessin tombes antropomorfes situa la cronologia inicial de l'església al s. XII-XIII i segons dades documentals, sembla que la pervivència i utilització de la necròpolis durà fins el s. XV. FASE II (s. XVI). Abandonament de la necròpolis. FASE III (s. XVII-XVIII/ s. XIX). L'àrea d'enterraments documentada a la zona sud-oest de l'església, als peus de la nau, indicaria l'existència d'un trasllat de la necròpolis original a aquest lloc. La presència de claus en els rebliments de les fosses permet establir una data avançada per a aquesta necròpolis. A aquest fet cal afegir que la construcció de tombes familiars a manera de nínxol és també molt tardana. FASE IV (s. XIX) Abandonament definitiu de la necròpolis.   

*****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/11/sant-miquel-de-segur-de-calafell.html

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/719_SMiquelSegur/SMiquelSegur.htm

https://calafell.cat/municipi/patrimoni-destacat/esglesia-de-sant-miquel

https://baixpenedes.cat/recerca/node/1355

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1185

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-miquel-de-segur-calafell-baix-penedes/

*****************************************************

 

VIL·LA TERESA

CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***************************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41676

Època: inici segle XX

Descripció:

Es tracta d'un edifici rectangular amb un petit cos que sobresurt a la part posterior, constituït per dues plantes. Té un pati a la part anterior i un altre, més gran, a la part posterior. La seva coberta és a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. La composició d'aquesta façana s'articula a partir d'un eix de simetria. A la part central de la planta baixa hi ha la porta d'accés. A cada costat hi ha una finestra. Al pis superior hi ha tres finestres que coincideixen amb les obertures de la planta baixa. A la seva part inferior hi ha unes jardineres, folrades amb rajoles d'època contemporània. A la part central del capcer hi ha un respirador decorat amb elements vegetals en relleu. Les parts dels paraments adjacents a les obertures de la planta baix són decorades amb elements arquitectònics i amb motius vegetals amb la tècnica de l'esgrafiat. La sanefa horitzontal, amb motius vegetals ubicada a l'alçada del trespol també és realitzada amb la mateixa tècnica. Les façanes han estat pintades recentment. El pati del davant de l'immoble és delimitat per una tanca mixta. El sistema constructiu és de tipus tradicional amb murs de càrrega i sostres unidireccionals de bigues de fusta o de biguetes metàl·liques. La coberta és de fibrociment. Els murs són de maçoneria unida amb morter de calç i les obertures són de fàbrica de maó massís. El revestiment de façana de morter de calç.

***************************************************

 

MURAL DEDICAT AL DOCTOR RAMON DACHS i ANDREU

CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Mural a la Plaça Catalunya, 12 de Calafell

Jo veig, ai !  Com el segle et mostra indiferència i com un terrible monstre et juny, talment com el llorer noble, t'ajau sense clemència l'huracà et sacseja amb via i amb violència abocant-l'hi sa fùria, mentre aspre retruny.

Jo veig, ai ! Com sel segle d'un vel dens t'embolcalla, és el vel de l'oblit que em plauria amb mon càntic esqueixar esta mortalla perquè et tingués la Pàtria despull de l'antigalla un mot de lloança als llavis i un poc d'amor al pit !

Oda al castell (J.Mestre. 1921)

Llar de foc que amb ton escalf dones vida i amb la dansa de tes flames que com ninfes del cosol l'alegria del viure escampes.

Oh llar de foc que'ls aparelladors boniques formes et donen i aprop teu la germanor s'estreny amb cantalles i converses.

Dr.Dachs

Enllaço amb informació:

https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EIMM

https://www.galeriametges.cat/galeria-fotografies.php?icod=EIMM

Ramon Dachs i Andreu

Ramon Dachs i Andreu va néixer a Barcelona, al barri de Sant Martí de Provençals. La seva família sembla que era originària de la comarca del Lluçanès. Cursa la carrera de Medicina a l’Hospital Clínic de Barcelona. Acabada la llicenciatura es casa, però ben aviat queda vidu i sense descendència. 

Amb vint-i-sis anys s’instal·la a Calafell l’any 1917 i assisteix a la inauguració de les Colònies d’estiu de Vilamar l'any 1922. Anys després el 1928 entra a formar part de la plantilla de facultatius del Sanatori Marítim que regentaven els germans de l’Orde de Sant Joan de Déu. 

Aquest sanatori construït arran de mar per gaudir de les beneficioses propietats del iode marí, va ser inaugurat solemnement pel rei Alfons XIII el 23 de maig de 1929. El Dr. Dachs, a la vegada que estava treballant al sanatori tenia consulta particular oberta on visitava a la gent dels dos barris calafellencs -del poble i de la platja. Com era d’una gran bondat i molt humà, als més humils i escassos de recursos no els co-brava minuta, tal com faria anys després amb la gent de Cunit. 

L'any 1930 es casa amb una calafellenca, Consol Rovirosa i Tell, al Monestir de Montserrat i després del dinar familiar, es va absentar per atendre un pacient. 

Al Sanatori Marítim de Sant Joan de Déu va viure de primera mà els terribles successos que van passar a finals del juliol de 1936 els milicians republicans i uns quants exaltats de Calafell i El Vendrell ocuparen les instal·lacions de l’edifici sanitari, amenaçant d’expulsar tots els religiosos i substituir-los per personal civil. El 30 de juliol, es produeix l’expulsió definitiva de tots els germans. Aquests germans van ser recollits en un camió i els van dur cap a la carretera de Vilanova, quan van arribar a la bòbila d’en Solé van ser tirotejats, fins a deixar-los morts. Hores abans, el Dr. Dachs va veure des del Sanatori com disparaven a un germà i va córrer per auxiliar-lo, però els milicians el van aturar i el van fer recular a les instal·lacions sanitàries. Finalment els milicians van rematar al religiós.

 El Dr. Dachs es queda tota la guerra a Calafell, al Sanatori, ara gestionat per personal civil. Tanmateix també va patir la fúria dels incontrolats que li van requisar l’automòbil de la seva propietat, amb el perill que també l’emprenguessin amb ell, tal com va ocórrer amb altres metges arreu del país. 

L’any 1941 el Dr. Dachs és nomenat per ocupar la plaça de metge titular del poble i visita a Cunit, una tarda per setmana. Privat del seu vehicle, ja no en té mai més de propi, el desplaçament el fa amb l’autobús de línia de la “Pontarrina” l’empresa que feia el trajecte de Pont d’Armentera, El Vendrell i Vilanova, i que passava per Cunit a les 14.30 en direcció a Vilanova on arribava cap a les 15 hores. La sortida del retorn cap al Vendrell es feia a les 18.00 hores. En tres hores el Dr. Dachs abillat sempre amb vestit, “llacet” al coll, barret i bastonet a la mà, visita les escasses 40 famílies, que entre grans i petits no arriben a 250 habitants, conformen el veïnat cunitenc. Era una visita ràpida, tres hores no donaven per més, donava els consells i receptes més adients per cada malaltia o cas concret i si convenia, el citava per visitar-lo al seu consultori, al domicili particular a Calafell. Amb la misèria, gana i calamitats que hi ha els anys quaranta i següents, pocs diners devia recollir el Dr. Dachs en la seva rutinària consulta setmanal a Cunit. Visita a tothom, sense distincions de cap mena i sempre tenia la porta oberta a totes les cases. 

El Dr. Dachs tenia una educació exquisida, una gran bondat i humanitat envers tothom. Era una persona molt culta i amant de les arts com la poesia que escrivia amb soltesa, tocava el piano, pintava i fins i tot feia el disseny de joies. 

En el llarg període que el Dr. Dachs va exercir la medicina, va crear i desenvolupar diversos medicaments amb distintes composicions. A la seva mort aquestes fórmules conegudes popularment com les píndoles del Dr. Dachs van quedar en l’oblit. El farmacèutic Sr. Josep Solé i Santacana, recorda avui dia les fórmules magistrals on la “regalèssia” tan abundant de forma natural a Segur i Calafell, era un dels principals components. 

Calafell sempre ha agraït i reconegut la seva figura, l'any 1968 amb motiu de complir-se el cinquantenari de la seva arribada a la localitat, l'Ajuntament li va dedicar un carrer amb el seu nom al Barri Marítim. Va romandre a Calafell fins a la seva mort el 1968 amb setanta-set anys. 

A Cunit el testimoni de la seva humanitària i dedicació professional als cunitencs està en el record dels pacients del Dr. Dachs que encara viuen i en els emotius testimonis que van estar presents en l’homenatge que li va ser dedicat el juliol de 2020. 

El carisma del Dr. Dachs va influir de manera determinant en un nebot calafellenc de la seva segona esposa, que seguint els seus passos també va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona. Actualment el fill del seu nebot, metge també, exerceix la medicina i en un sentit homenatge al seu oncle avi, ha restaurat la seva casa a Calafell i en una de les seves façanes es pot veure un mural amb la figura del Dr. Dachs i la del seu apreciat amic Joan. La casa del Dr. Dachs està situada a la plaça de l’Ajuntament de Calafell i es diu “Cal Metge”.

********************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17391

********************************************

MONUMENT AL PAGÈS

CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Ajuntament de Calafell , monument al pagès

Autors: Joan Pons Rovirosa, Isidre Romeu Ivern

Col·laboració: Fina Oliver Ribas, Josep Mª Jané i Casas

Calafell, 16 de juliol de 2008

*******************************************

Enllaç amb informació:

https://baixpenedes.cat/recerca/node/1568

El monument al pagès es va inaugurar el 16 de juliol de 2008 i està instal·lat a la plaça de Mariano Solé, al nucli de Calafell (Poble). El monument és fruit d’una iniciativa popular i, en particular, de les idees dels calafellencs Joan Pons i Isidre Romeu, que van ser plasmades per l’escultora calafellenca Fina Olivé. Inaugurat el 16 de juliol de 2008, aquest monument és un reconeixement al paper històric de la pagesia calafellenca, atès que la pagesia ha estat un sector molt important per a l’economia local.

El monument consisteix en un relleu de metall que representa un pagès i un cavall llaurant la terra. El relleu està sobre un mur de pedra seca. El conjunt incorpora elements tradicionals de l’agricultura, com pedres de molí i eines pròpies del treball de camp.

*******************************************

Altre enllaç amb informació:

https://naturalocal.net/ca/activitats/altres/monument-al-pages

*******************************************

 

CASA CARLOS BARRAL i AGESTA - MUSEU CARLOS BARRAL

CALAFELL - EL BAIX PENEDÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

****************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/18063

Època: segle XVIII

Descripció:

Es tracta d'un petita casa de planta baixa i pis amb una superfície de 45 metres aproximadament dins d'un solar rectangular amb un jardí amb pins. Al final del pati hi ha un garatge. Aquesta casa era, en el seu origen, un botiga de pescadors que va ser ampliada i modificada. Algunes transformacions són el canvi d'ubicació del primer tram d'escala, l'enderroc de l'envà de l'antiga cuina i l'afegit de la balconada de fusta del primer pis, la qual es va portar als anys 20 del segle XX des de les illes Canàries.

Notícies històriques:

Antiga casa de pescadors que va ser propietat de Carlos Barral, escriptor i editor barceloní. Aquesta casa va ser centre de tertúlies i de creació literària. L'any 1999 va ser adquirida per l'Ajuntament de Calafell juntament amb un llegat documental i artístic i, des del 2004, es va convertir en casa-museu on es pot veure aquest llegat.

****************************************

Altre enllaç amb informació:

https://visit.calafell.cat/list/museu-casa-barral/

La Casa Barral és una antiga botiga de pescadors, situada al Passeig Marítim, on va viure el poeta i editor Carlos Barral. És un dels pocs elements arquitectònics que es conserven del passat mariner de Calafell.

Destaca la balconada de fusta de les Illes Canàries que tant agradava a en Barral des que era nen (“Calafell era el mito de la infancia feliz”, va dir). Varen ser molts els escriptors que van visitar o es van establir a Calafell a la segona meitat del segle XX, entre ells Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa o Juan Marsé.

Avui, amb una nova museografia renovada, la visita a les diferents estances de la casa ens endinsen als diferents vessants d’aquest personatge: el Barral escriptor, el Barral editor i finalment el Barral més íntim.

****************************************

Carlos Barral i Agesta

https://ca.wikipedia.org/wiki/Carlos_Barral_i_Agesta

Carlos Barral i Agesta (Barcelona, 2 de juny de 1928 – 12 de sesembre de 1989) va ser un editor, polític, poeta i escriptor català en llengua castellana.

Fill de Carles Barral i Nualart cartellista, escriptor i inventor. Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1950 i després va impulsar l'empresa editorial de la seva família (Seix-Barral), aconseguint que esdevingués una de les més importants de l'època. Com a editor va crear premis i col·leccions que varen permetre donar a conèixer als lectors del moment els més importants corrents literaris europeus i hispanoamericans del segle XX i alhora renovar la literatura espanyola dels darrers anys del franquisme.

Durant els seus anys d'estudiant va mantenir una intensa amistat amb Jorge Folch i Rusiñol. Aquest poeta va morir tràgicament als 22 anys, i degut a aquest fet, Barral, junt amb altres companys de carrera, li va retre diversos homenatges. Amb alguns d'aquests companys, Barral va formar el grup d'intel·lectuals barcelonins dels anys cinquanta, en el que també hi havia Jaime Gil de Biedma, Joan Reventós, Jaume Ferran, Alfonso Costafreda, GABRIEL Ferrater i Alberto Oliart..

El 4 d'octubre de 1954 a Calafell es va casar amb Yvonne Hortet, una filla de l'alta burguesia barcelonina, el padrí va ser Jaime Gil de Biedma. La seva vida estigué fortament lligada al mar i a la localitat tarragonina costanera de Calafell, on residia llargues temporades. Van tenir cinc fills : Dànae, Dario, Marco, Alexis i Yvonne Barral Hortet.

El 1952 publicà el seu primer llibre de poemes Las aguas reiteradas, al que seguiren, Metropolitano el 1957, 19 Figuras de mi historia civil el 1961, i Usuras y figuraciones el 1973. A partir de 1975 inicia, amb Años de penitencia, la seva producció en prosa de caràcter memorialista. Després publicaria també Los años sin excusa.

Fou senador per Tarragona el 1982, i posteriorment parlamentari europeu pel PSC-PSOE.

El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi, i el 1988 obtingué el Premi Comillas de Tusquets Editors en la categoria de Memòries per la seva obra Cuando las horas veloces.

Va morir a Barcelona el 1989; les seves cendres es van llençar al mar a Calafell, on posteriorment s'hi va obrir una casa-museu.

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://baixpenedes.cat/recerca/node/1571

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1196

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=901&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=370&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

****************************************