Seguidors

dissabte, 13 de juliol del 2024

CREU DEL  PARC DEL SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE LA MISERICÒRDIA 

CANET DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Molt poca informació d'aquesta creu, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.

















*************************************************



*************************************************

TORRE DE CAN CABIROL

ARENYS DE MAR - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Torre particular de defensa de planta quadrada, bastida al segle XVI. Pertanyia a la casa Cabirol que donava a la riera. Formava part del sistema defensiu arenyenc contra la pirateria turca i barbaresca.






Enllaç amb informmació:

Època : Segle XVI

Descripció:

Antiga torre de defensa de planta rectangular, situada entre cases mitgeres del carrer d'Avall. Només n'és visible la façana sud, la resta estan integrades en l'urbanisme actual. Forma part d'un conjunt de cases que han alterat molt el seu aspecte original, actualment a la planta baixa hi ha tres pisos amb finestres. A la part superior de les façanes sud i est hi ha un matacà, i a l'angle de tancament sud-est hi ha un torrelló de planta circular.

Història:

Pertanyia a la casa Cabirol, que donava a la riera. Formava part del sistema defensiu del qual se'n conserven tres torres més, a part d'aquesta: Torre del carrer Ample, Torre dels Encantats i Torre d'en Llobet, al mateix carrer d'Avall. 

*****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/8180

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2913

*****************************************





PARC DE LOURDES

ARENYS DE MAR - EL MARESME

 Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/














En testimoni de gratitud a D.Dolors Dillet i Palé, fundadora d’aquesta gruta de Lourdes 19 d'octubre de 1958.

Segons expliquen les cròniques, l’origen d’aquesta gruta es deu a la promesa feta a la Verge per Dolors Dillet i Palé, en el transcurs d’una greu malaltia. Com a acció de gràcies per la seva curació, a principis dels anys vint es van començar a recollir donatius i almoines per a construir aquell espai de pietat i devoció a cel obert. Ajudaren a Dillet tres arenyencs més, també devots de la Verge de Lourdes: Salvador Niella, Joan Sagrera i Coca i Marià Castells i Simon. Tots ells, com a administradors perpetus, fundaren el patronat que havia de vetllar per a què aquella causa tirés endavant.




**********************************************
Enllaç amb informació:

Estil : Contemporani

Època : Segle XIX

Descripció:

Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar.

Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.

En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro.

A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove.

També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.

Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.

Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista.

Història:

L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.

**********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://fontsaigua.com/2015/09/24/avui-visitem-el-parc-urba-de-lourdes-darenys-de-mar/

https://museu.arenysdemar.cat/sites/default/files/Els%20Castells_0.pdf

**********************************************




divendres, 12 de juliol del 2024

CONVENT DE LES CLARISSES

ARENYS DE MAR - EL MARESME 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/












************************************************
Enllaç amb informació:

Estil : Contemporani, modernisme

Època : Segle XX Any 1905

Autor : Salvador Oller i Padrol

Descripció:

Convent format per una sèrie d'edificis entre els quals destaca l'església, les dependències del propi convent, una masoveria i un jardí.

L'església és de planta rectangular amb façana al carrer de Santa Clara, d'una sola nau amb el cos que sobresurt en alçada de la resta de l'edifici. La coberta és a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. L'entrada és de llinda recta amb arc ogival al damunt, tot emmarcat amb una filera de maons. L'accés està elevat del pla del carrer i cal pujar quatre graons. En el timpà hi ha un plafó ceràmic obra de Doy (1991) on es pot veure Sant Francesc i Santa Clara, fundadors de l'ordre, amb el calze i el cos de Crist entremig i en un pla més elevat. Al fons es veu una ciutat. A la part inferior s'hi pot llegir: "MONESTIR DE SANTA CLARA".

Damunt l'entrada hi trobem un rosetó o rosassa amb un magnífic vitrall. El rosetó també està emmarcat amb una faixa de maons vistos. El parament és llis però el sòcol, els laterals, el coronament i una franja divisòria central estan fets amb maó vist sobresortint, igual que el rosetó i la porta. El coronament és triangular, amb la cornisa dentada de maons, tot presidit per una creu.

A banda i banda de l'església, hi ha sengles edificacions adossades. A l'esquerra hi ha un cos de planta baixa i pis, amb una porta d'accés en planta baixa i una finestra al costat. A la planta pis, dues finestres, una geminada i l'altra no. A la dreta, hi ha una altra entrada i la resat d'obertures s'alineen simètricament en onze eixos de verticalitat, definits per sengles finestres en planta baixa i pis.

La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. El parament segueix el mateix programa ornamental que el de l'església: llis, amb sòcol, emmarcaments i coronament de maó vist. Les finestres del primer pis i les de la planta baixa s'uneixen amb dues fileres ornamentals de maons i al mig s'hi disposa una creu, també formada per maons. Cada eix de verticalitat està coronat una mena de capcer escalonat. A sota, un respirador de la cambra d'aire.

S'està reformant per acollir-hi la biblioteca municipal, actualment ubicada a Can Juncosa.

Història:

Fundat per la congregació de les Clarisses, que eren monges de clausura. Es dedicaven a rentar i planxar la roba blanca que els portava la gent d'Arenys. També els portaven ous quan hi havia un casament a la família, perquè resessin per desitjar que el matrimoni anés bé i, si a més a més podia ser, que no plogués el dia del casament.


Salvador Oller i Padrol (Barcelona, 1871 – Barcelona, 26-01-1907)

************************************************


************************************************

Altres enllaços amb informació:




************************************************