Seguidors

dijous, 12 de novembre del 2026

CAN BELL-LLOCH

Carrer Teresa Oller, 26-28

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





*************************************
Al catàleg de l'inventari del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu diu:

Època: segle XVI, anys 1600-1700

Promotor: Comte de Bell-lloch

Descripció:

Casa entre parets mitgeres de planta sensiblement rectangular. Consta de planta baixa i dues plantes pis, la segona més baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana, composada segons quatre eixos està coronada per una imbricació ceràmica; els buits de les plantes pis, amb balcó de llosa de ferro i rajola ceràmica, tenen baranes senzilles amb reganyols. Els buits estan emmarcats amb brancals i llindes de pedra. Té un portal d’accés adovellat, amb un gran arc escarser, que dóna pas a una gran entrada de distribució. A la banda dreta, hi ha dependències ara molt modificades i a l’esquerra el buit de l’escala d’accés a les plantes superiors. Al fons, hi ha un gran pati, cap a on s’obre la façana de migdia.

Història:

La casa va ser residència a la vila dels comtes de Bell-lloch.

Possessors del castell de Bell-lloch a la Roca del Vallès, els Bell-lloch eren una família de la petita noblesa de Catalunya, amb membres destacats en la història política i social de Catalunya en els segles XII i XIII. A l’època dels Àustria, la família Bell-lloch participà de la decadència general del país.  El 1707 va rebre el títol de comtes de l’arxiduc Carles d’Àustria, a favor del qual lluitaren  ala Guerra de Successió, fet pel qual van ser represaliats per la dinastia vencedora, que els va anul·lar el títol. El 1808, amb el pas de les tropes franceses, el castell de Bell-lloch de la Roca fou destruït, i la família es va instal·lar definitivament a Barcelona.

Ignorem la data de construcció d’aquest casal, que cal situar vers el 1700, si més no en el seu estat actual, ja que Balvey va dibuixar un capitell procedent de la casa, el qual podria fer pensar en una cronologia posterior. De fet, la casa apareix dibuixada i remarcada com un gran casal en el plànol de la vila de 1777. Posseïa llavors una extensa era i un hort clos a la banda de migdia. Segurament abandonat o censat durant temps, el casal va ser recuperat per Joaquim de Mercader, qui rehabilità el títol de comte de bell-lloch i restaurà el castell del mateix nom cap al 1835.

En el segle XIX, amb Joaquim de Mercader, la casa serví de residència d’estiueig de la família, els membres de la qual hi anaven a passar llargues temporades a l’estiu. El 23 de setembre de 1898 hi va morir el tinent coronel de cavalleria Pere Gonzàlez, gendre del comte de Bell-lloch, que estiuejava a la casa.

Amb Arnau de Mercader i de Zufía (1852-1932) s’extingí aquesta branca dels Bell-lloch. Acabada la guerra, la casa passà a Agustí. La casa va ser molt reformada interiorment, compartimentada en habitatges. 

*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28626

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=17470

*************************************





CAN BAS 

Carretera de Cànoves, 101

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


***********************************
Al catàleg de l'inventari del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu diu:

Època: segle XX, any 1931

Promotor: Josep Bas Casademunt

Autor: Granés, arquitecte

Descripció:

Casa aïllada de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i espai sota coberta. Aquesta és de teula àrab a quatre vessants. Les façanes són plantes i composades simètricament. La principal, a llevant, composada segons tres eixos simètrics amb buits de proporcions verticals tancats amb persianes enrotllable, el central de la planta pis amb balcó de reixa de ferro que emfasitza la porta d’entrada. Dins el recinte del pati (que es tanca amb un mur de paredat comú i reixa de ferro), a la banda nord, s’hi troba un cos baix de planta rectangular, amb façana posterior al carrer amb funció d’estables.

Observacions:

La casa difereix notablement de la projectada en els plànols de Granés.

Història:

El permís de construcció de la casa va ser sol·licitat el 19 de març de 1931 en la zona llavors coneguda encara pel nom d’el Rieral.

***********************************





CAN BADIA

Carrer Teresa Oller, 34

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




*******************************
Al catàleg de l'inventari del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu diu:

Època: reforma any 1861

Promotor: Francesc Badia

Descripció:

Reforma d’una antiga casa entre parets mitgeres de càrrega de planta sensiblement rectangular. Consta de planta baixa i dues plantes pis, la segona més baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. Façana composta simètricament segons tres eixos, revestida d’estuc lliscat de color terra. Els buits de planta baixa estan emmarcats amb pedra carreuada i tancats amb reixa de ferro; la resta tancats amb persiana de fusta de llibret mòbil. Els forjats estan reforçats amb una imposta. Té un gran portal emfasitzat per la finestra i balcó amb reixa de ferro del primer pis, d’arc escarser amb dovella clau amb la data  F1861B (Fran-cesc Badia).

Història:

La casa va ser una de les últimes a edificar-se en el carrer. Va ser construïda per la família Badia de Barcelona per a venir-hi a estiuejar.

*******************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/28627

*******************************




CA L'ESPARGUERÓ

Carretera de Cànoves, 80

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



************************************
Al catàleg de l'inventari del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu diu:

Època: segle XX, any 1920-1930

Autor: atribuïda a Manuel Joaquim Raspall Mallol, arquitecte

Descripció:

Casa entre parets mitgeres, de planta rectangular, amb jardí situat a nord. Consta de planta baixa i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants acabada amb cornisa d’imbricació. La façana principal està recolzada en un sòcol i hi destaca una imposta de perfil trencat que emfasitza els buits i els òculs de ventilació de la golfa. En la façana lateral destaca el capcer de perfil trencat i corb, amb dues finestres d’arc de mig punt de la golfa. Els buits de les finestres estan protegits amb una senzilla reixa de ferro.



(Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

************************************
 




CA L'ELIES 

Carretera de Cànoves, 83

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



*************************************
Al catàleg de l'inventari del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu diu:

Època: segle XX, any 1923

Promotor: Tomàs Elies Aymerich

Autor: Manuel Joaquim Raspall Mallol, arquitecte municipal de Cardedeu de 1904 a 1936. Autor de nombrosos edificis modernistes, treballà activament al Vallès Oriental.

Descripció:

Casa en cantonada i mitgera de planta rectangular. Consta de planta baixa i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal, oberta a la carretera, està recolzada sobre un sòcol de paredat. La composició original s’ha vist variada amb l’obertura d’un garatge i la modificació d’altres buits; com a conseqüència, conservat sols la finestra i porta d’entrada, de proporcions rectangulars i emmarcades. En la façana lateral, oberta al carrer Pintor Fortuny, destaca el capcer de perfil trencat. Aquesta façana ha estat reformada i ampliada: se n’ha modificat la composició i la forma dels buits.

Història:

El 15 de juliol de 1924, Tomàs Elies Aymerich va sol·licitar permís per edificar una casa de planta baixa i pis més tanca. Els plànols presentats, de Manuel Raspall, difereixen força de la casa finalment construïda. El projecte, amb un capcer sinuós en la façana principal i amb buits geminats i emmarcats amb totxo, en la realització es va simplificar notablement, i el capcer es va construir a la façana lateral.



(Barcelona, 24 de maig de 1877 - la Garriga, 15 de setembre de 1937)

*************************************






dimecres, 11 de novembre del 2026

CAN FALÓ

Carrer del Castell,1

CANYELLES - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







***************************************
Enllaç amb informació:

Estil / època: Modern, contemporani, popular, segle XVI

Descripció:

Edificació situada al costat de l'església. Té una planta irregular i està formada per dos cossos. Teulada de teula àrab amb pendent suau a dues aigües que donen al carrer. La façana està arrebossada i presenta les cantonades amb pedra. Té diferents finestres quadrades de petites dimensions i una porta d'arc de pedra, amb la inscripció "XVI", amb entrada d'escales per accedir al primer bloc i una porta de dintell de fusta per accedir al segon bloc. A l'interior té arcades on destaca un arc de pedra ogival rebaixat i amb la inscripció "XVI". El terra interior és de rajola tradicional. Al pati superior presenta uns coberts amb tancaments de pedra configurant tres noves arcades.


***************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=817

***************************************










CASTELL DE CANYELLES

Carrer del Castell

CANYELLES - EL GARRAF

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







**********************************
Enllaç amb informació:

Estil / època: Medieval, segle XV

Descripció:

El castell de Canyelles es troba situat a la part més alta del poble, al costat de l'església de Sta. Magdalena. Les restes conservades, que daten del segle XV, són fonamentalment una torre de planta circular força alta, i un fragment de muralla amb cinc merlets. La torre té un diàmetre intern de poc més de 2 metres i, a peu pla, els murs tenen un gruix d'uns 135 cm. A la part alta, les parets són molt més primes (uns 80 cm). El parament, d'acord amb el que es pot veure a la paret superior, és fet de pedres gairebé sense treballar poc o molt arrenglerades. A la zona alta destaquen unes petites espitlleres. La façana contigua a l'església, amb la qual forma angle, presenta un porxo amb dos arcs escarsers, damunt del qual hi ha un terrat.

Observacions:

L'any 1995 es va realitzar una intervenció arqueològica al castell motivada per les obres de reforma que es duien a terme al pati est. Aquestes reformes, iniciades anteriorment en diversos espais constructius preveien el rebaix dels nivells interns d'una estructura murària d'importants dimensions (11 x 18,4 metres) situada en l'àrea central del pati. Un cop rebaixats els nivells fins a 4 metres de profunditat, s'havia de procedir a construir una coberta i adequar l'espai intern per al seu ús. El pati, de planta rectangular, constitueix un ampli espai d'uns 73 metres de llargada per uns 22 metres d'amplada. L'únic element fiable per a la datació de les fases d'activitat és l'estudi de les relacions físiques entre els fets constructius que constitueixen els diferents espais estructurals. Es van poder distingir 4 fases: fase I (segles XVII-XVIII), fase II (segle XIX), fase III (a partir de mitjan segle XIX), fase IV (a partir de mitjan segle XX). Segons la llegenda sota els castell hi hauria unes mines subterrànies en connexió amb el passadís de quilòmetres sota terra que aniria des d'Olèrdola fins a les coves de Sitges, a la mateixa ratlla de costa.

Història:

La documentació específica relativa al castell de Canyelles és molt escassa, a causa dels diversos saqueigs experimentats i de l'incendi que es va produir l'any 1936. L'edifici s'esmenta a partir de l'any 1478 com a propietat de mossèn Francí Terré, cavaller de Tarragona, tot i que el nom de Canyelles apareix documentat de l'any 992, i la nissaga dels Canyelles a partir de l'any 1191. Per aquests motius i tenint en compte que Canyelles era un lloc estratègic relacionat amb la gran urbs d'Olèrdola, alguns historiadors han afirmat que és molt probable que el castell existís molt abans. El llinatge Canyelles consta ja del s. XII, amb algun representant notable. Entre d'ells destaquen: Vidal de Canyelles: cosí de Jaume I, va ser compilador dels furs d'Aragó i València i bisbe d'Osca el 1238. Bertran de Canyelles: va servir quatre monarques de la dinastia catalana, Jaume I, Pere II, Alfons II i Jaume II. Tomàs de Canyelles: possiblement fill de l'anterior, va ser l'escrivà de Pere III, que li va encarregar de continuar la seva crònica de la rebel·lió i guerra de Sardenya. Gabriel de Canyelles: notari públic de Barcelona, que ja apareix en una sentència sobre el pagament de les despeses d'un sepulcre de plata de sant Raimon de Penyafort, el 1409. El castell ha passat per molt propietaris. El rei Joan I el va lliurar, l'any 1393, a Guillem de Sagarriga, que era cirurgià de la casa reial. Va passar immediatament a línia dels Marquet. I després als Terrè. L'últim Terrè va morir sense successió el 1706 i el castell va passar a un altre nissaga. El 1714 el castell ofereix resistència: s'han trobat diverses bales de canó al baluard. L'any 1769, un reial decret de Carles III va confirmar l'antiga baronia a favor de Raimunda de Minguella Terrè i Boatella, viuda de Bernat Martí-Prat, baró de la Bleda, cavaller de Santiago i capità d'infanteria. Aquesta dona es va casar en segones núpcies amb Domènec-Jeroni de Bouffard de la Garrigue, un súbdit francès. A mitjan segle XIX, la nissaga Bouffard va vendre el castell amb les seves terres a la família Reguera, que les va explotar com a finca agrícola durant les tres generacions. Des de 1982 l'actual propietari n'ha consolidat les estructures i l'ha rehabilitat com a residència. L'episodi que dóna més gran protagonisme històric al castell de Canyelles és l'estada del rei Joan II durant una cacera el desembre de 1478. Aquells dies va caure malalt i com a conseqüència va morir el gener de 1479.

**********************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/699

https://www.catalunyamedieval.es/castell-de-canyelles-garraf/

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/castell-de-canyelles

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=875

**********************************