MARCEL RAMON COMAS 

(Caldes de Montbui, 15 de març de 1910 - Camp de concentració de Mauthausen, 3 de maig de 1943)

LLAMBORDA STOLPERSTEINE AL CARRER MADELLA,4

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Al catàleg 2022 dels calderins deportats als camps nazis diu:

Marcel Ramon nasqué el 15 de març de 1910 a Caldes de Montbui i era fill de Josep Ramon Reinal i d’Anna Comas Bellavista. Estava casat amb Teresa Ventura i Padrós, amb qui vivia al número 4 del carrer Madella de Caldes. Era jornaler. El cognom podem trobar-lo també com a «Ramos»; i el carrer on vivia, el Sant Climent, 6 (que és on consta domiciliada l’esposa el 1943). És curiós perquè en el Registre Civil apareix Josep Ramon Reinal com a pare, però, en canvi, al padró el cap de família és Lleó Ramon Nuallana, que consta, per tant, com a progenitor d’en Marcel. Després de la guerra i la retirada fou fet presoner a França i ingressà a l’stalag XVIII-A de Wolfsberg (Caríntia, Àustria) amb el número 81032, des d’on fou deportat a Mauthausen el 7 d’abril de 1941 com a presoner 4875, i on morí el 3 de maig de 1943 (i no pas el 5 de març, com consta en algunes de les fonts bibliogràfiques). Ara bé, segons el Livre Mémorial, no provenia pas de l’stalag XVIII-A, sinó del XVII-A, situat a Kaisersteinbruch, a la vora de Viena (Àustria). Estava internat al barracó número 13 del camp, tal com apareix en la fitxa sanitària que li feren en morir. Segons Sala:

[...] formava part d’un grup de 900 republicans. En el seu comboi al camp de Mauthausen hi viatjaven alguns dels pocs supervivents catalans del camp: Antoni Escoda, Antoni Garcia, Joaquim Amat-Piniella i Joan Pagès. Explicaren que el 7 d’abril «va ser un dia glaçat. Un cop a Mauthausen, un camí amb molta pujada. Anaven de cinc en cinc i cada grup anava amb un guarda que els feia aixecar a cops de culata si queien. Si intentaven agafar les maletes del terra, els guardes els trepitjaven les mans.

Tanmateix, segons els registres publicats en el Livre Mémorial, més fiables, el dia 7 d’abril ingressaren a Mauthausen un grup de dos-cents homes, del total de mil cinquanta-cinc republicans espanyols que arribaren al camp durant l’abril d’aquell 1941. Foren trets [de l’stalag XVII-A] el 5 d’abril i dirigits a la seu de la Gestapo a Viena, d’on els en fan fora el 7 d’abril per ser conduïts a Mauthausen. Són matriculats des del número 4502 al 5050. Un cert nombre, membres de la 32a CTE, havien estat capturats el juny del 1940 al departament de Meurthe-et-Moselle, especialment a Baccarat. Altres havien estat fets presoners al departament del Somme. En total, 102 trobaren la mort (51%), 79 dels quals a Gusen.71 Al registre de defuncions de Mauthausen/Gusen consta que era cuiner i que morí a dos quarts de vuit del matí al camp; en aquesta mateixa fitxa consta domiciliat al número 13 de la plaça Major de Caldes. Fou inscrit l’endemà del traspàs. És estrany constatar que en els llibres de defuncions de l’any 1943 els nazis deixen d’inscriure-hi els espanyols, per la qual cosa no hi trobem la defunció de Marcel Ramon.

Fitxa sanitària del camp de Mauthausen que certifica la mort de Marcel Ramon

*********************************

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/deportats/1054

Període Segona Guerra Mundial

Empresonament

Tipus de presó: Stalag

Nom de la presó: XVII-A

Data de sortida: 05-04-1941

Localitat: Kaisersteinbruch, Austria

Número de matrícula: 81032

 

Tipus de presó: Presó

Nom de la presó: Gestapo

Data d'entrada: 05-04-1941

Data de sortida: 07-04-1941

Localitat: Viena, Austria

 

Deportació

Camp de concentració de Mauthausen

Data d'entrada: 07-04-1941

Número de matrícula: 4875

*********************************

Altres enllaços amb informació:

https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/414128/el-memorial-democratic-installa-onze-llambordes-stolpersteine-a-caldes-de-montbui

https://raumdernamen.mauthausen-memorial.org/?id=4&p=10080&L=6

https://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Stolpersteine_in_Caldes_de_Montbui?uselang=de

https://ca.wikiloc.com/rutes-a-peu/12-stolpersteine-caldes-de-montbuit-176384011#wp-176384012

*********************************

ESGLÉSIA NOVA DE SANT SALVADOR

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - LA GARROTXA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

***************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9946

Època: segle XX

Descripció:

L'any 1936 l'antiga església parroquial de Sant Salvador, situada a l'extrem de la roca basàltica de Castellfollit de la Roca, va ser cremada i en gran mesura destrossada. Aquest fet va provocar la necessitat d'un nou edifici religiós pel poble; poc després l'església nova situada al costat de la carretera comarcal que uneix Olot amb Girona estava edificada, conservant la mateixa titularitat que la primera. Va ser bastida amb pedra volcànica, remarcant els detalls decoratius amb rajol. La façana principal està orientada a ponent, on es troba la porta d'ingrés i damunt una fornícula, coronada per un entaulament, avui buida. A la part superior hi ha un gran ull de bou que dona llum als interiors. A l'angle de migdia/ponent està assentat el campanar de torre, amb vuit costats, i les obertures tancades amb balustrades. A la part de llevant es troben les dependències parroquials, unides al temple.

***************************************

A l'article publicat per Jesús Culebras als Quaderns de la Revista de Girona - Castellfollit de la Roca diu:

L'adquisició l'any 1940 d'un terreny de 1267 metres quadrats i l'aportació econòmica de moltes famílies va fer possible la creació de l'església nova, acabada el desembre de l'any 1944. 

El traspàs de l'església vella i del cementiri es va fer l'any 1966. El  dos de setembre de 1966 va acabar el trasllat dels nínxols del cementiri vell a l'actual. 

***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3158/

https://campaners.com/php/campanar.php?numer=6110

***************************************

ESGLÉSIA VELLA DE SANT SALVADOR

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Sant Salvador era l'antiga església parroquial de Castellfollit de la Roca. Situada en un indret excepcional, les primeres referències daten del segle XII, però ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades a causa de terratrèmols i guerres. Actualment, de l'edifici destaquen l'estil renaixentista tardà i el campanar de planta quadrada. Acull exposicions, actes culturals i es permet l'accès al campanar, des d'on hi ha una vista privilegiada del poble i del cingle.

"SI DEUS. PRONOBIS. QVIS. CONTRANOS / 1698" 

Per la seva situaciació estratègica, Castellfollit de la Roca és una autèntica porta d'entrada i sortida entre la Garrotxa (muntanya) i l'Empordà (marina), i permet que espais com la plaça de Josep Pla siguin un mirador privilegiat de les muntanyes de l'Alta Garrotxa i la vall del Fluvià. Aquest emplaçament també ha provocat que Castellfollit de la Roca visqués importants combats de diverses guerres. El 1809, en la guerra del Francès, els sometents d'en Rovira hi derrotaren la divisió francesa del general Guillot. També fou un indret rellevant en la tercera guerra carlina. prop del poble hi tingué lloc la batalla del Toix, que precedí la rendició d'Olot el 1874, en la que els carlins van derrotar les forces liberals.

***************************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9941

Època: segle XII

Descripció:

Antiga església parroquial situada al caire del cingle basàltic. El seu origen és romànic, però ha sofert nombroses modificacions a causa, primer, dels terratrèmols del segle XV i, després, de les guerres. De la fàbrica primitiva conserva una finestra romànica tardana en la paret de migdia i un gran nombre de carreus reutilitzats. Llinda De grans dimensions (60 x 263 cm), està situada a la porta d'accés. "SI DEUS. PRONOBIS. QVIS. CONTRANOS / 1698" També hi ha una creu en relleu per sobre de la llinda.

Notícies històriques:

La primera vegada que es troba citada documentalment és a mitjan segle XIV amb les paraules "ecclesia de Castrofollito suffraganea". Per tant, no era l'únic edifici religiós de la vila: "capella castri sancti Salvatoris de Castrofollito in parrochia sancti Petri de Monteacuto". A Castellfollit hi havia dues esglésies, una parroquial i l'altra, del castell de Sant Salvador. De tota manera, malgrat que no existeixi documentació més reculada, l'església "vella" fou bastida a finals del segle XI o principis del XII. En el decurs del temps va alternant advocació entre Sant Salvador i la Trinitat. L'any 1691 l'església disposava dels següents altars: Altar Major, altar de Nostra Senyora de la Pietat, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi, el de Nostra Senyora del Roser i el del Santíssim. L'any 1700 el bisbe Miquel Joan de Taberner troba l'església molt destruïda pels soldats del rei de França. L'església de Sant Salvador es va mantenir en culte fins a l'any 1936, data en què fou cremada, produint-se l'esfondrament del sostre. Ha estat restaurada i es vol utilitzar com a museu.

***************************************

A l'article publicat per Jesús Culebras als Quaderns de la Revista de Girona - Castellfollit de la Roca diu:

EI primer document on s'esmenta la capella del castell de Castellfollit data del 26 d'octubre de 1193, quan Ponç de Cervera, la seva esposa Marquesa i el seu fill Pere, lloctinents del vescomtat de Bas, van cedir a perpetuïtat la batllia i castell de la vila a Ramon de Colltort. La capella, en principi, estava sota l'advocació de Santa Maria. 

L'any 1255 aquesta capella va prendre el nom de Salvador, i el 1344 tenia cementiri propi. Els homes de Castellfollit l'any 1344 van demanar formar parròquia pròpia. Es va anomenar rector l'any 1348. El 1352 s'estableix una concòrdia entre els veïns de Castellfollit i la clerecia de Montagut. L'any 1479 al domer de Cabirol de Montagut se li imposà l'obligació de residir a Castellfollit i, finalment, l'any 1608 es va traslladar la doma de Cabirol de Montagut a Castellfollit. 

Amb els terratrèmols de 1428 va quedar destruïda l'església. Reconstruïda altra vegada, els francesos l'any 1657 i 1658 hi van fer grans destrosses. Es van tornar a fer obres l'any 1698. 

Al llarg dels segles s'hi van crear una sèrie de beneficis; és a dir, una persona determinada deixava un conjunt de béns destinats al manteniment del culte i de la persona que estava al seu servei. 

El primer benefici que trobem és el de Sant Salvador, que va ser fundat pels vescomtes de Bas, Pere de Cervera i Jusiana, a l'altar major de Santa Maria de la capella i després església amb data 2 de febrer de 1242. 

El segon benefici que trobem citat, l'any 1340, és el de Sant Joan Baptista. 

El tercer benefici va ser el del Cos de Crist i Santa Anna, fundat per Bartomeu Feló a les primeries del segle XlV. 

El quart benefici va ser el de Santa Bàrbara i Santa Magdalena, fundat per Bertran de Serra, prevere, obtentor del benefici de Sant Salvador i notari públic de la vila, datat el 12-12-1409.

Trobem citats l'any 1691 els següents altars: el principal dedicat a Sant Salvador, el del Cos de Crist, l'altar de Nostra Senyora de la Pietat, el de Sant Joan Evangelista, el de Sant Eloi i el de Nostra Senyora del Roser. 

L'any 1912 es va col·locar una gran campana que va ser pagada pels fabricants, propietaris i el poble. Van ser padrins Joan Gussinyer i Joan Agustí i les seves respectives esposes. Li van posar el nom d'Emília, Dolors i Agustina. 

L'església va ser cremada l'any 1936. La valoració del material cremat va ser de 160.200 pessetes. De l'any 1939 a l'any 1944, Castellfollit de la Roca no va disposar d'església. Aleshores es va celebrar la missa a "Ca les Hermanes", i després on és situada la botiga de Can Matilló. L'adquisició l'any 1940 d'un terreny de 1267 metres quadrats i l'aportació econòmica de moltes famílies va fer possible la creació de l'església nova, acabada el desembre de l'any 1944. 

El traspàs de l'església vella i del cementiri es va fer l'any 1966. El  dos de setembre de 1966 va acabar el trasllat dels nínxols del cementiri vell a l'actual. 

També trobem a la població la capella de Nostra Sra. del Roser. Va ser construïda a la part alta del carrer Nou, però no sabem en quina data. Limitava amb la roca del Toronell a migdia, a solixent en honor de Miquel Camps i a ponent en honor de Vicenç Capdevila, mestre de cases i part amb pertinències del mas Berangarí. La seva llargada era de 8 cames i 2 pams i l'amplada de 4 cames i un pam. Davant la porta tenia un cobert i s'hi van celebrar aplecs. Era feta de pedra picada i calç. La coberta tenia volta, tres naus amb les arcades i el cor. 

Va ser enderrocada entre els anys 1657- 1658 per reforçar les muralles contra els atacs dels exèrcits francesos. L'ordre la va donar el governador de la Plaça de Castellfollit, Güerard Diemlesch. 

El clergat de la vila (1900-2001 )

Joan Baptista Canadell (1900-1901)

Carles Serra (1901)

Ramon Costa (1901-1902)

Emèrio Torró (1902-1904)

Lluís Besa! ú (1904-1907)

Joan Vilarrasa (1905-1910)

Pere Estela (1910-1911)

Francesc Isern (1911-1952)

Josep Musquera (19!3)

Narcís Roca (1913)

Antoni Cunill (1914)

Josep Genís (1914)

Jaume Teixidor (1919-1920)

Benet Font (1922)

Francesc Serra (1922)

Joan Guix (1922-1924)

Llorenç Castanyer (1924-1925)

Josep Grabulosa (1925)

Josep M. Bas (1927)

Lluís Gelpí (1928-1930)

Josep Casassa (1930-1935)

Francesc Quintanas (1935)

Martirià Torras (1943-1946)

Francesc Guillamet (1946-1971)

Joan Tura (1971-1978)

Rossend Roca (1979)

Josep Vila (1987-2001)

***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3154/

https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2014/10/esglesia-de-sant-salvador-de.html

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-salvador-de-castellfollit-castellfollit-de-la-roca

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-vella-de-sant-salvador-castellfollit-de-la-roca-garrotxa/

https://www.garrotxadigital.cat/noticia/180730/lesglesia-vella-de-castellfollit-de-la-roca-passa-a-ser-municipal

https://patrimoni.garrotxa.cat/puntos-de-interes/esglesia-de-sant-salvador-de-castellfollit-de-la-roca-esglesia-vella/

***************************************

CA LA PAULA

CASTELLFOLLIT DE LA ROCA - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

***********************************

Enllaç amb informació:

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/9945

Època: segle XX

Descripció:

Casa entre mitgeres situada al costat de la carretera comarcal que uneix Girona i Olot. Disposa de baixos, amb quatre grans portalades, avui habilitades com a bar-restaurant. El primer pis té un ampli balcó central, amb dues obertures que hi donen accés i a cada costat hi ha un balcó senzill. El pis superior disposa de quatre d'una sola obertura. Tots els balcons de l'habitatge estan sostinguts per mènsules d'estuc ornamentades amb fullatge estilitzat. Les obertures estan emmarcades per rajols i decorades amb rombes de ceràmica vidriada de color verd. Aquesta també es va emprar per fer una sanefa que separa cada un dels pisos. A la part superior destaca l'ampli voladís sostingut per bigues de fusta, que protegeix una sanefa de ceràmica decorada en forma d'escacs de color blau i blanc.

***********************************

Altres enllaços amb informació:

https://inventaripatrimoni.garrotxa.cat/3149/

https://www.lafondacalapaula.com/

***********************************

CAPELLETA DE SANT JOAN

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

***************************

Al catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu publicat per l'Ajuntament diu:

Descripció:

Petita fornícula en cantonada, l’interior està pintat en blau i ocre simulant una petxina, molt desdibuixada. S’hi trobava la imatge en terra cuita de Sant Joan, recentment trencada.

Notícies històriques:

Antigament la capella estava situada en una de les cases adjacents a l’antiga Torre Lledó que ocupava l’actual plaça de Sant Joan. Balvey la data del segle XVIII. Sota l’advocació de Sant Joan Baptista s’hi celebraven festes i balls el dia del sant patró. El 1914, al enderrocar-se la Torre Lledó per donar pas a la plaça Sant Joan, la capelleta va desaparèixer. Era també una fornícula en la paret de façana, amb arc de mig punt sostingut per pilastres, segons testimonis fotogràfics.

L’actual capelleta es troba en la façana del casal Daurella, edifici reformat pel Dr.Daurella i Rull el 1922, any en que es va ampliar un estret carreró per donar pas a l’actual carrer Dr.Robert i en que es va afegir l’actual cos rectangular on es troba la capelleta a la façana principal de la casa.

Notícia del promotor:

Josep Daurella i Rull (1864-1927), catedràtic de Filosofia i Senador del Regne en representació de la Universitat de Barcelona. Resident a Barcelona, passava els estius a Cardedeu.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Daurella_i_Rull

***************************

 

CAPELLETA DE SANT ANTONI DE PÀDUA

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*******************************

Al catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu publicat per l'Ajuntament diu:

Descripció:

Petita capella en la façana de la casa número 17 del carrer Sant Antoni. Fornícula practicada a la façana nivell del primer pis, tancada actualment per un vidre. A l’interior, decorada amb marbrejats pintats, conté la imatge de Sant Antoni de Pàdua, patró del carrer.

Notícies històriques:

La casa número 17 va ser reformada i s’hi aixecà un pis el 1899 per Esteve Forns Xiol. Amb tot, en la sol·licitud i plànols de la reforma no es fa cap menció a la capelleta.

En aquesta, s’hi va col·locar una artística reixa de ferro, del serraller J.Codina, amb quatre candelers.

*******************************

CAPELLETA DEL CARME

CARDEDEU - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa 

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

*****************************

Al catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu publicat per l'Ajuntament diu:

Descripció:

Petita fornícula buidada en la paret de canonada tancada amb un senzill marc de ferro i vidre transparent. Està situada a nivell del primer pis de l’edifici i hom hi accedeix de de l’interior, on es troba la imatge de la Verge del Carme.

Està situada davant l’església, en la cantonada de la plaça amb el carrer Josep Vilaseca, a Can Camp.

Notícies històriques:

L’origen d’aquestes capelletes de carrer cal situar-lo al segle XVI. Tenien utilitat, al marge de la seva funció devocional, com a referència espacial i moltes en donaren nom al carrer on s’edificaven. Generalment eren obra del mateix propietari de la casa on es trobava i la imatge venerada era el seu patró.

Balvey ens diu que aquesta del Carme és molt antiga, sense precisar-ne la data. I en les seves notes històriques ens explica que quan la casa era propietat d’Elies Assamà, la vigília de la festa del Carme es cantaven goigs i vespres davant la imatge i després es feia ball a la plaça. L’actual capelleta i imatge possiblement siguin d’època més recent, ja que el 1928 es reformà la cantonada on es troba per eixamplar l’entrada del carrer Josep Vilaseca i segurament es aleshores es va refer de nou.

*****************************