Els Samasó (o de Masó) eren una nissaga de donzells,
cavallers i eclesiàstics banyolins que van viure a Banyoles entre els segles
XIII i XV. Probablement, procedien de Creixenturri o Greixenturri (un llogaret
de Camprodon). El primer Samasó documentat a Banyoles va ser el donzell Guillem
Samasó (1264). Van viure al carrer Nou, on residia Bertran Samasó el 1279. El
1415, Pere Samasó, donzell de Sant Llorenç de la Muga i veí de Banyoles, va
obtenir llicència per a traslladar restes dels seus pares des de Sant Llorenç
de la Muga al claustre del monestir, on van ser sepultats.
En aquesta nissaga hi trobem militars, monjos, abats i
dos presidents de la Generalitat de Catalunya. A començaments del segle XV es
van emparentar amb els Cartellà, senyors de Falgons i barons de Rocacorba. Dels
Samasó banyolins cal destacar: Arnau Samasó (va ser abat del monestir de Sant
Esteve de Banyoles del 1341 al 1356); Guillem (abat de Sant Feliu de
Guíxols entre 1392 i 1408, i de Cuixà, del 1408 al 1419); Guillem Samasó
(donzell, 1431), Dalmau Samasó (donzell, 1450-1451) o Simó Samasó. A aquest darrer,
germà de l’abat Bertran Samasó, la Diputació del General (la Generalitat) li va
encarregar la direcció militar de l’escamot de Figueres i Besalú, que es va
destacar a Tortosa l’any 1461. Dos Samasó van ser presidents de la Generalitat:
un, l’esmentat Bertran Samasó; l’altre, Bernat Guillem Samasó.
Bertran Samasó va entrar al monestir benedictí de Santa
Maria de Ripoll als vuit anys, quan l’abat era Dalmau de Cartellà (germà del
seu oncle Roger). Va estudiar a la Universitat de Lleida (l’Estudi General de
Lleida). Posteriorment, es va graduar en dret canònic i va regentar una càtedra
d’aquesta disciplina (1427-1438). Aviat va ser nomenat almoiner de Ripoll i,
més tard, va ser escollit abat (1440-1456). De 1449 a 1452 va ser diputat del
braç eclesiàstic de la Diputació del General, càrrec que equivaldria a
President de la Generalitat. La designació li va arribar de la mà de
l’arquebisbe de Tarragona, que tenia el seu oncle Bernat Guillem per una
persona de confiança. Llavors, el seu oncle, Roger de Cartellà, era l’oïdor de
comptes del braç militar de la Generalitat. La seva gran influència li va
permetre controlar el braç eclesiàstic a les Corts Catalanes (1454-1458) i
presidir-les algunes vegades. De mentalitat tradicional, va aconseguir imposar
la jurisdicció civil de l’abadia a les viles d’Olot i de Ripoll. Com la majoria
dels Samasó d’aquella època, va mantenir una postura enfrontada a la monarquia
i va defensar els privilegis de la noblesa. Finalment, va morir el 17 de juny
de 1458 a Càpua (Itàlia). Una vegada acabat el seu mandat a la Generalitat va
fer nomenar el seu oncle Bernat Guillem com a successor a la presidència.
Bernat Guillem Samasó va succeir el seu nebot en la
presidència de la Generalitat. Va ser canonge augustinià (va professar el
1410). El 1421 era monjo i prepòsit del monestir de Sant Joan de les Abadesses
i va actuar com a procurador de l’abat de Santa Maria de l’Estany a les Corts
Catalanes. Va exercir de canonge i de prior major del Capítol de la seu de
Tarragona. Va actuar a les Corts del 1436-1437 com a procurador de l’arquebisbe
i del capítol tarragoní. Va representar el braç eclesiàstic entre els oïdors de
comptes de la Diputació del General el 1437. Va ser procurador de l’arquebisbe
de Tarragona a la Cort de Tortosa - Ulldecona (1442-1443) i a la de Perpinyà -
Vilafranca del Penedès (1446-1449). Va ser abat de Sant Pere d’Àger i de Sant
Joan de les Abadesses. Un altre familiar, Jaume Samasó, va esdevenir canonge de
Mallorca, Girona i Barcelona, i sagristà major de la seu gironina.
Alguns Samasó van ser enterrats al monestir de Banyoles o
a Montblanc, i a la casa del sagristà major de Girona hi havia el seu escut
(timbrat d’un bàcul que porta per senyal un camp de güella i un cap d’argent).
Aquest escut dels Samasó figura també a l’arqueta de Sant Martirià conservada
al monestir de Sant Esteve de Banyoles, ja que l’abat d’Àger Bernat Guillem i
el canonge Jaume Samasó van aportar diners per a la seva construcció.
*******************************
Bertran Samasó
(Banyoles, final segle XIV - Càpua - Itàlia, 17 de juliol de 1458)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bertran_Samas%C3%B3
Bertran Samasó va ser President de la Generalitat de
Catalunya, nomenat el 15 de setembre de 1449..
La seva carrera eclesiàstica s'inicià al monestir de Santa
Maria de Ripoll. Estudià dret canònic a la Universitat de Lleida, on més tard
tindrà una càtedra. Torna a Ripoll on és nomenat abat el 16 de gener de 1440 i
ratificat pel papa Eugeni IV.
Des de la Diputació, es mostra un fort opositor a la
política reial favorable als remences d’Alfons el Magnànim. Després del seu pas
per la Generalitat continuarà vinculat al poder, dominant el braç eclesiàstic
des de posicions molt reaccionàries en la qüestió remença.
Durant el seu mandat al front de la Generalitat, es
regulen aspectes salarials dels treballadors de la institució, així com la
limitació de fer encàrrecs a tercers acordant un salari diferent de l'estipulat
per les Corts. També es dona preferència a la realització de treballs per part
de "qui està a sou del General" abans d'encarregar-li a un tercer; i
es limita la mobilitat dels diputats i oïdors per tal de no pagar unes dietes
excessives.
El seu successor, Bernat Guillem Samasó, era probablement
el seu oncle, qui ja havia estat identificat pel càrrec per Pero Ximénez de Urrea,
l'anterior president i arquebisbe de Tarragona. Aquestes successions
pseudo-dinàstiques acabaran per recomanar un canvi en el model d'elecció de
diputats que es produirà en 1455.
Va morir a Càpua (Campània)) mentre era de viatge el 17
de juliol de 1458.
*******************************
Bernat Guillem Samasó
(Banyoles, segle XIV - any 1456)
https://ca.wikipedia.org/wiki/Bernat_Guillem_Samas%C3%B3
Bernat Guillem Samasó va ser President de la Generalitat
de Catalunya, nomenat el 14 d’agost de 1452.
Probablement era l'oncle del seu predecessor, en Bertran
Samasó, qui li va assegurar el lloc de diputat en la renovació de càrrecs.
Aquesta manipulació de càrrecs va fer que es comencés a considerar el canvi de
sistema d'elecció, que arribaria al trienni 1452-1455.
La seva trajectòria eclesiàstica s'inicià a Sant Joan de
les Abadesses, posteriorment va ser canonge de la seu de Tarragona, en
representació de la qual va estar al Parlament de Barcelona de 1438, a les Corts
de Barcelona (1439) i a les Corts de Lleida (1440). Es traslladà a Sant Pere d’Àger
com abat comandatari el 1442. Va conèixer Pero Ximénez de Urrea quan
participava en les Corts de Perpinyà-Vilafranca de 1446-1449 i fou decisiu en
el seu futur nomenament com a diputat eclesiàstic. Mentre va ser al front de la
Generalitat, deixa Sant Pere d’Àger per tornar a Sant Joan de les Abadesses,
sent nomenat abat el 13 de maig de 1454. Va morir el 1456.
*******************************
Enllaços amb informació:
https://president.cat/president/historia-presidencia/origens-generalitat
https://mesesquerres.cat/els-130-presidents-de-la-generalitat-de-catalunya/
https://www.turaris.net/es/publicacions/art%C3%ADculos_10/s_biografias_3/de%20banyoles%20a%20la%20presid%C3%88ncia%20de%20la%20generalitat%20de%20catalunya_164
*******************************
.jpg)
