Al catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu publicat per l'Ajuntament diu:
Descripció:
Petita fornícula en cantonada, l’interior està pintat en
blau i ocre simulant una petxina, molt desdibuixada. S’hi trobava la imatge en
terra cuita de Sant Joan, recentment trencada.
Notícies històriques:
Antigament la capella estava situada en una de les cases
adjacents a l’antiga Torre Lledó que ocupava l’actual plaça de Sant Joan.
Balvey la data del segle XVIII. Sota l’advocació de Sant Joan Baptista s’hi
celebraven festes i balls el dia del sant patró. El 1914, al enderrocar-se la
Torre Lledó per donar pas a la plaça Sant Joan, la capelleta va desaparèixer.
Era també una fornícula en la paret de façana, amb arc de mig punt sostingut
per pilastres, segons testimonis fotogràfics.
L’actual capelleta es troba en la façana del casal
Daurella, edifici reformat pel Dr.Daurella i Rull el 1922, any en que es va
ampliar un estret carreró per donar pas a l’actual carrer Dr.Robert i en que es
va afegir l’actual cos rectangular on es troba la capelleta a la façana
principal de la casa.
Notícia del promotor:
Josep Daurella i Rull (1864-1927), catedràtic de
Filosofia i Senador del Regne en representació de la Universitat de Barcelona.
Resident a Barcelona, passava els estius a Cardedeu.
Al catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu publicat per l'Ajuntament diu:
Descripció:
Petita capella en la façana de la casa número 17 del
carrer Sant Antoni. Fornícula practicada a la façana nivell del primer pis,
tancada actualment per un vidre. A l’interior, decorada amb marbrejats pintats,
conté la imatge de Sant Antoni de Pàdua, patró del carrer.
Notícies històriques:
La casa número 17 va ser reformada i s’hi aixecà un pis
el 1899 per Esteve Forns Xiol. Amb tot, en la sol·licitud i plànols de la
reforma no es fa cap menció a la capelleta.
En aquesta, s’hi va col·locar una artística reixa de
ferro, del serraller J.Codina, amb quatre candelers.
Al catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic de Cardedeu publicat per l'Ajuntament diu:
Descripció:
Petita fornícula buidada en la paret de canonada tancada
amb un senzill marc de ferro i vidre transparent. Està situada a nivell del
primer pis de l’edifici i hom hi accedeix de de l’interior, on es troba la
imatge de la Verge del Carme.
Està situada davant l’església, en la cantonada de la
plaça amb el carrer Josep Vilaseca, a Can Camp.
Notícies històriques:
L’origen d’aquestes capelletes de carrer cal situar-lo al
segle XVI. Tenien utilitat, al marge de la seva funció devocional, com a
referència espacial i moltes en donaren nom al carrer on s’edificaven.
Generalment eren obra del mateix propietari de la casa on es trobava i la
imatge venerada era el seu patró.
Balvey ens diu que aquesta del Carme és molt antiga,
sense precisar-ne la data. I en les seves notes històriques ens explica que
quan la casa era propietat d’Elies Assamà, la vigília de la festa del Carme es
cantaven goigs i vespres davant la imatge i després es feia ball a la plaça. L’actual
capelleta i imatge possiblement siguin d’època més recent, ja que el 1928 es
reformà la cantonada on es troba per eixamplar l’entrada del carrer Josep
Vilaseca i segurament es aleshores es va refer de nou.
Estil / època:Contemporani,
noucentisme, segle XX, any 1917
Autoria de l'element: Josep Vives
Salvadó, mestre d'obres/ Josep Guart i Orts (promotor)
Descripció:
La torre de planta sensiblement
en doble T, té 11 metres d'ample i 16 metres de fondària. Consta de planta
baixa, planta pis i golfes. Està envoltada d'un ampli jardí, que quan es va
construir arribava fins al carrer Abat Muntades. La casa té una coberta
composta d'un cos central més alt amb coberta de teula plana a dues vessants.
Els capcers són acabats amb perfil trencat i curvilini, i els dos cossos més
baixos, perpendiculars a l'anterior, es cobreixen amb coberta a dues vessants
de teula plana vitrificada amb dibuix de greques, amb ràfec recolzat en
tornapuntes de ferro forjat en reganyol i dibuixos d'elements vegetals
d'inspiració modernista. S'accedeix a la torre per una escalinata amb barana de
balustres coberta per una balconada superior suportada per quatre columnes
jòniques.
El portal és tancat amb una porta
de fusta emplafonada de dues fulles batents amb tarja fixa tancada amb vidre
transparent i protegida amb reixa de ferro. Les façanes són composades
simètricament, segons tres eixos amb obertures de proporció vertical, emmarcades
amb esgrafiats i ampit de peces vidrades de color verd, i tancades amb persiana
de fusta de llibret mòbil de color verd. Els paraments de les façanes són
estucats i les cantonades presenten especejament de carreus.
La tanca del jardí, amb façana al
carrer, es de sòcol de paredat estucat, coronat amb rajoles ceràmiques vidrades
de color verd; les pilastres són capçades amb capitell i hídria esfèrica. La
reixa és de ferro forjat amb sòcol massís de planxa i barrots verticals en
reganyol acabats en tirabuixó; la porta té dues fulles batents de ferro amb
barrots en reganyol i dibuixos geomètrics acabats a cop de fuet.
Observacions:
També conegut com: Cal Baldufes,
Cal Belza, Cal Sr. Pau. Catalogada com a arquitectura residencial urbana
aïllada. Tipologia ciutat jardí.
Història:
Torre senyorial que fou edificada per Josep Guasch i
Orts, fill d'Isaac Guasch, important industrial tèxtil de Capellades. Aquest va
comprar diferents terrenys contigus entre el carrer Garbí i l'actual Abat
Muntades per construir-hi un edifici de nova planta que va superar diversos
problemes administratius.
Durant uns anys la casa fou llogada al Doctor Josep
Bartolomé. L'any 1999, Josep Vallès i Jové va vendre la torre a l'actual
propietari, Juan Rosado Serrano, que va dur a terme una restauració de la casa
(1999-2000), respectant al màxim els elements originals, com les motllures
interiors que decoren totes les parets i sostres i tots els elements
ornamentals exteriors de l'edifici.
Estil / època: Contemporani, eclecticisme, segle XX, any 1910-1920
Descripció:
Casa unifamiliar aïllada, amb
tipologia de petit palau, en un ampli jardí limitat pel carrer de Sant Ramon,
l'avinguda Maties Guasch i el carrer Pau Casals. És de planta rectangular, amb
planta baixa i dos pisos. Té la coberta plana, limitada amb una balustrada
perimètrica, amb hídries a les cantonades i pilars intermedis, la qual recolza
en una cornisa sobre cartel·les. Els elements més destacables de les façanes
són els porxos a doble alçada que se situen en els eixos centrals de cada una
d'elles. Estan formats per doble ordre de columnes i semi-columnes de fust
rodó, les de la façana principal tenen capitell jònic (agrupades en quatre
parelles en la planta baixa) i les de les laterals, capitell toscà. A la façana
principal, a nivell del primer pis, el porxo es corona amb una balconada amb
balustrada correguda que ocupa tota l'amplada de la façana, alternant els
balustres amb pilars massissos coronats per gerros decoratius de pedra
artificial; en canvi, al pis superior, el porxo es limita al cos central, i
també és coronat amb balustrada. Cal remarcar les vidrieres emplomades de
colors vius que vesteixen totes les obertures d'aquesta planta, algunes de les quals
estan protegides per reixes de ferro forjat. Els porxos o tribunes de les
façanes laterals, idèntiques, tenen vuit columnes cadascun. La tribuna de
l'esquerra, que està tancada amb una vidriera, enllaça a través de dues
escalinates semicirculars amb el jardí.
L'edifici acaba en una cornisa
sobre parelles de mènsules i un terrat protegit per una altra balustrada, sobre
els pilars de la qual tornen a aparèixer pinacles i gerres ornamentals amb
fruites. Les façanes estan composades simètricament; la principal, segons eixos
amb àmplies obertures de proporció vertical, tancades amb persianes de fusta de
llibret mòbil, amb llinda les de la planta baixa i el primer pis, i amb arc de
mig punt les del segon pis. Els paraments de façana són estucats.
El barri o portal d'entrada que
precedeix el jardí, és reculat de l'alineació al carrer i està composat
simètricament, amb una àmplia obertura central per a vehicles i dues més
petites a cada costat, per a vianants. La central es tanca amb una porta de ferro
forjat, de dues fulles batents; sobre aquesta, hi ha una barra de ferro damunt
la qual recolzen uns motius decoratius geomètrics i vegetals, també de ferro
forjat. La porta recolza en pilars dobles, coronats amb
motius geomètrics seguint la tradició escultòrica acabats amb hídria, que
incorporen les dues obertures laterals, d'arc de mig punt i carreus de pedra, tancades
amb porta d'una fulla batent de ferro forjat de motius geomètrics. Aquest barri
enllaça amb el mur de tanca que encercla el jardí, el qual s'alinea al carrer.
La torre és voltada d'una pineda
amb exemplars altíssims i un jardí d'estil francès, amb un petit laberint de
boix i un sortidor al centre que domina tot el conjunt. A l'extrem del jardí,
hi ha una petita caseta amb marquesina i una bassa ornamental. Diverses fonts
estan repartides per tota la zona enjardinada.
Observacions:
També coneguda com: Cal Baldufes,
Cal Belza, Cal Senyor Pau. Va ser construïda a la dècades de 1910 i 1920. Es
una torre senyorial, amb tanca i jardí de disseny francès,
representativa de l'arquitectura eclèctica de l'inici del segle XX.
Pel que fa al jaciment
arqueològic, no en queda rastre i les peces trobades s'han perdut. El Jaciment
arqueològic: 3.500 i el 2.500 aC.
Història:
Els Guasch havien adquirit diversos immobles al carrer
Sant Ramon i zones veïnes, des de finals de la dècada de 1860 i la de 1870. En
aquells espais van construir la seva fàbrica el 1879 i també la seva
residència. L'habitatge de la família, però, es va construir ja ben entrat el
segle XX, en una zona immediata a la fàbrica familiar. La sumptuositat, durada
i molèsties de les obres va molestar a d'altres il·lustres representant de la
societat capelladina, com Pau Vich.
De fet, el 1926 es tenen documentades determinades
actuacions en l'actual zona del jardí de la torre Guasch. Fou justament aquell
any quan es va localitzar un enterrament neolític. La situació era descrita en
els següents termes per Martín Almagro Basch: "En el año 1926, al
realizarse la explanación de los terrenos necesaria para allanar el jardín de
la casa de don José Guasch, al lado de la hermosa fuente que nace en este
pueblo, se halló, a unos dos metros de profundidad, un circulo de piedras que
cubrían en forma de túmulo irregular, una losa de mayor tamaño". Cal
esmentar que en aquella època, Josep Guasch era el major contribuent per
"industrial i comerç" de Capellades. Com ja s'ha dit va assolir
l'alcaldia durant la dictadura de Primo de Rivera, realitzant importants
projectes per Capellades, com la compra del "Molí de la Vila" o la
construcció del nou escorxador. Actualment hi resideixen Josep Guasch Julià i
la seva família.
Dades del jaciment arqueològic
Segons el propi Almagro esmentant les restes
arqueològiques concreta que es van conservar durant molts anys a la casa del
propi Guasch. Ell encara els va poder consultar en els seus treballs de la
segona meitat de la dècada de 1940. En el moment de fer-se la Carta
Arqueològica de l'Anoia, l'any 1984, no quedava cap rastre del jaciment. En la
revisió realitzada el 1991, es va constatar aquesta situació segons el
testimoni oral d'uns estudiosos locals.
El jaciment consistia en un sepulcre de fossa excavat en
una formació de pissarres descompostes i, a més profunditat, de margues
argiloses. Tenia forma de pou circular, amb una profunditat d' 1'5 m, i estava
cobert per un cercle de pedres i una llosa gran (1'25 m de llarg x 1 m d'ample
x 0'35 m de gruix). Hi va aparèixer un esquelet humà arrupit, posat de costat
dret i amb les cames flectides, i en molt mal estat de conservació, segons el
seu descobridor. També es van recollir uns quants fragments de ceràmica, un
d'ells amb una nansa de perforació horitzontal, segurament d'un gran vas
ovoide. Així doncs, es tractava d'un típic sepulcre de fossa català i, per
tant, pertanyent al Neolític Mig- Recent de Catalunya, amb una cronologia entre
el 3.500 i el 2.500 aC. Correspondria a una comunitat que viuria en el Pla de
Capellades, de terreny fèrtil i ric en aigua. És simptomàtic que la tomba es
localitzés just en el punt en què naixia l'aigua que regava tota la plana
capelladina.
Edificació del segle XIX que substituí un temple anterior d'origen romànic del segle X amb posteriors ampliacions gòtiques. Ès d'estil neoclàssic, amb planta de creu llatina coronada per un singular cimbori circular i un campanar de torre. Per les seves grans dimensions, se l'ha anomenada la catedral de l'Anoia. Al seu interior hi ha obres de pintors i escultors locals i del deixeble gaudinià Josep Maria Jujol.
L'església de Santa Maria té
planta de creu llatina més dues naus laterals amb capelles i està orientada de
llevant a ponent. El presbiteri és capçat per un absis semicircular, mentre que
a l'altre extrem, damunt de l'entrada, s'hi disposa el cor.
Les naus laterals també s'estiren cap a la capçalera, originant una capella a
cada costat de l'absis: la del Santíssim, a llevant, i la de Sant Salvador, a
ponent. L'església està coberta per un conjunt d'aiguavessos de teula corba
suportats per una estructura de fusta que recolza en els murs perimètrics. En
el transsepte s'aixeca una cúpula semiesfèrica coberta amb ceràmica vidriada de
color vermell, que recolza damunt d'un tambor amb vuit obertures, i està
capçada per un llanternó. El campanar és de pedra tosca es troba adossat a
migdia, està format per tres cossos; el primer, el cos base, és de planta
quadrada i els altres dos superiors, els cossos de campanes, són de planta
octogonal, els quals estan coronats per un conjunt d'hídries de bola. Al
capdamunt, hi ha una estructura de ferro que conté el parallamps.
La façana principal, capçada per una cornisa recta, està limitada amb
cantonades de grans carreus de pedra. A l'eix central hi ha la portalada, a
sobre d'ella una fornícula que conté una imatge i, més amunt, una rosassa
circular tancada amb vitralls de colors. El parament està esgrafiat amb plafons
geomètrics que emmarquen garlandes i palmons, amb coloms al voltant de la
rosassa, i amb les figures de sant Sebastià i santa Dorotea, a ambdós costats
del rosetó. A la part alta del costat de migdia, sota la cornisa de coronament
i el campanar, hi ha el rellotge d'esfera i a sota la inscripció "ÉS HORA
D'ESTIMAR DÉU". A la façana de ponent del campanar continua l'esgrafiat i
hi ha representat sant Cristòfor.
L'interior del temple, amb naus cobertes amb voltes de mig punt o de creueria,
està decorat segons un projecte de l'arquitecte Josep M. Jujol; les voltes amb
estucs que imiten cassetons i els intradós dels arcs i les trompes amb motius
florals. La cúpula està decorada amb motius vegetals i l'anell, de color blau
cel, conté la inscripció "ASSUMPTA EST MARIA IN COELUM GAUDENT ANGELI
ALLELLUIA".
El presbiteri està enlairat dos graons respecte de la nau, on hi ha la mesa
d'altar i, darrera, sota d'un baldaquí, presideix l'espai la imatge de
l'Assumpció de l'artista Joaquim Ros, la qual recolza damunt del sagrari i d'un
pedestal.
Cal destacar la capella de ponent de la capçalera, dedicada a sant Sebastià, la
decoració de la qual va ser obra de l'arquitecte Cèsar Martinell. Conté un
retaule barroc, amb mesa d'altar, predel·la, registre central i registre
superior, policromat i daurat. En el nínxol central, flanquejat per columnes,
hi ha la imatge del sant. La decoració dels murs es divideix en dos registres
separats per motllures, amb plafons rectangulars i el resseguiment del
perímetre del retaule. La volta està embellida amb motius celestials i
angelets.
Observacions:
Tindria el seu origen segle X; s.
XI; ampliacions i reformes: 1587, 1644, 1687, 1804, 1819 i durant les dècades
de 1850, 1860. Ja al segle XX, també hi han diverses reformes 1900, 1910, 1940,
1950, 1960, 1970 i 1980.
També es àrea d'expectativa
arqueològica.
Història:
L'origen de l'església probablement era una petita
capella que es trobava dins de l'antic terme del castell de Claramunt i l'any
978. Primer va ser capella sufragània i posteriorment parròquia. La capella fou
donada amb l'alou de Capellades pels senyors de Claramunt al monestir de Sant
Cugat del Vallès. La primera notícia documental de la "cel·la" de
Santa Maria de Capellades data de l'any 986, en el precepte del rei Lotari el
rei confirma al monestir de Sant Cugat del Vallès l'església de Santa Maria
junt amb el castell de Claramunt.
No va ser finsal 1028 que es va començar a parlar de l'església de Santa Maria.
No es coneixen gaires detalls del temple medieval. La primerenca església de
Santa Maria de Capellades sembla que consistia en un petit edifici romànic
situat on s'aixeca l'actual i junt al temple hi havia un petit cementiri. En la
proximitat tenia un edifici que feia les funcions de rectoria, de la notaria i
de l'escrivania. L'altar major estava dedicat a Santa Maria i era ornamentat
amb diverses teles.
El 1578 el Vicari General va donar la llicència per fer les capelles i el 1587
es va autoritzar al rector per enrunar part de l'església a fi d'engrandir-la.
Aquestes obres van comportar el canvi d'emplaçament del primer cementiri i el
1612 es va beneir el nou, situat darrera de l'església.
Durant el segle XVIII es van produir diferents millores: la construcció d'un
retaule per a l'altar Major, obra d'Antoni Viladomat (1721) i la incorporació
de les campanes (1723); la instal·lació d'un altre retaule en honor de la Mare
de Déu del Roser, signat per Josep Massalva (1741)3 i d'un tabernacle per a
l'altar de Santa Dorotea. El 1819 es reprengueren els treballs de construcció
nomenant director Josep Marcó, de Calafell. De nou, els fets d'armes van
interrompre el procés d'ampliació. A principis de l'any 1865 es va iniciar un
expedient al Bisbat per a la reparació de l'església parroquial.
A les quatre de la matinada del dia 4 de desembre de 1896, es va declarar un
important incendi que obligà a una reconstrucció general del temple. El foc
havia destruït l'altar major, l'orgue, una trona, bancs i l'harmònium. Les
flames havien arribat fins al Sant Crist.
Nova restauració l'any 1910. L'any 1936 l'església fou saquejada i incendiada,
i les imatges van ser cremades a la plaça i l'estructura interiors canviada.
També es va cremar la pràctica totalitat de tot l'arxiu parroquial.
Entre l'any 1945 1953 s'efectuaren diverses reformes interiors i exteriors a
destacar la decoració interior, simulant elements arquitectònics d'estil
renaixentista, a càrrec del pintor Joan Campoy, acabats el 1955. Entre l'any
1983 i el 1986, es va encarregar la construcció d'una nova capella lateral
dedicada al Santíssim amb notables mostres d'art contemporani. També es
destacable el nou sagrari va ser l'ofrena que la comunitat parroquial de Santa
Maria de Capellades. El 1997 es va fer la nova restauració del cimbori i,
finalment, la restauració de l'atri de l'any 1999 on es van poder veure les
pedres originals dels arcs. L'última reforma feta en aquest temple va ser
l'arranjament de la teulada de tot l'edifici, que es va portar a terme l'any
2007.
******************************
Enllaç amb informació del baldaquí de Santa Maria:
Estil / època:
contemporani
popular, segle XX, any 1953
Arquitecte Jordi Cantó
Descripció:
Baldaquí situat darrera de l'altar. Està format per
quadre columnes de secció quadrangular i capitell d'estil corinti amb decoració
de creus que es disposen sobre unes pilastres. Sobre l'espai arquitrabat
rectangular format per aquestes quatre columnes es disposa un fris d'estil
clàssic grec amb la presència de l'escut papal a la part frontal sostingut per
dos àngels. L'estructura es culmina amb una estructura poligonal assimilable a
una cúpula però buida, rematada a cada cantonada amb figures zoomorfes. Al
centre del baldaquí s'ubica sobre un pedestal la figura de Santa Maria, alçada
per uns àngels, amb els braços oberts. Formant part de aquesta estructura es
troba el sagrari.
Història:
Element arquitectònic encarregat i inaugurat l'any 1953.
L'escultor va ser Ros.
******************************
Enllaç amb informació de la Capella del Santíssim:
Estil / època:
contemporani
popular, segle XX, any 1983
Descripció:
Capella de forma rectangular localitzada a la banda dreta
de l'altar de l'església de Santa Maria. Configura un espai independent, una
mena de capella d'emergència per activitats puntuals.
Presenta vitralls policroms a la paret esquerra dotant a
l'espai d'una considerable lluminositat. L'estil dels complements decoratius de
la capella és molt auster. Un altar de pedra massissa amb la representació de
les mans de deu, el colom de la pau, una fulla i dues serps com la temptació,
tot presidit pel sol.
A l'esquerra de l'altar es localitza el sagrari, de forma
circular amb creus en relleu. A la dreta s'ubiquen un crist a la creu i la
imatge de la mare de deu, tot sobre un fons de rajoles de tonalitat melada.
Història:
A mitjans dels anys 80 del segle XX la parròquia amb la
Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat decidiren efectuar aquest annex de
l'església de Santa Maria amb l'objectiu de disposar d'un àrea més reduïda que
permetés efectuar cerimònies en un espai més reduït, fruit també del successiu
descens de feligresos.
Es un espai clarament auster tant en el conjunt
arquitectònic, com en el mobiliari i bancs pels participants en el oficis.
Autoria de
l'element: Dissenyador de l'orgue: Josep
Freixes Vivó
Descripció:
Orgue supervisat durant la seva construcció pel músic
Josep Freixes i Vivó per que disposi de les condicions tècniques per música
tradicional d'orgue i per la tenora per poder tocar sardanes.
Història:
Nou orgue sufragat fonamentalment per la Sra. Montserrat
Freixes Vivó amb el recolzament de l'Ajuntament de Capellades.
******************************
Enllaç amb informació de la pila baptismal de Santa Maria:
Estil / època:
contemporani
popular, segle XX, any 1961
Descripció:
Pila Baptismal disposada al vestíbul de l'església,
entrant a ma esquerra darrera d'una zona delimitada per una reixa i amb fons
amb pintures que representen el baptisme de Crist. La peça és senzilla, de
forma cilíndrica, sobre un peu i un coll, i actualment el diàmetre de la pila
es coberta per una tapadora de fusta. Vinculada al beat Josep Tous i Soler.
Estil / època:
Modern, barroc, contemporani, segle XVIII
Descripció:
El retaule barroc es localitza en un petit absis a la
esquerra de l'altar. L'absis es decorat amb pintura blava i groga amb la
presència d'àngels. La part inferior de la paret de la capelleta es decorada
reproduint un motiu arquitectònic. L'estructura del retaule presenta tres
parts: La part inferior amb alternança de parts de fusta i parts amb
aplicacions metàl·liques, La part mitjana amb una estructura arquitectònica amb
columnes amb els fustes decorats amb motius vegetals fins a mitja alçada i els
capitells corintis. També destaca l'arc de mig punt al intradós del qual dins
d'una petxina es localitza la figura de Sant Sebastià custodiat ambdues bandes
per àngels amb fletxes. La part superior una escultura més petita que
l'anterior també dins l'arcada es acompanya per dos àngels dins d'un context
força carregat. El conjunt està rematat per una custòdia i tota la peça
presenta tonalitats vermelles, blaves amb xapat d'or.
Història:
El retaule no és de factura local, sinó que la família
Guasch, benefactora de l'església de Capellades va assumir el cost de la compra
i el trasllat del retaule procedent de fora de Catalunya.
******************************
Enllaç amb informació de la sagristia de Santa Maria:
Sagristia de l'Església de Santa Maria. Espai de forma
rectangular que es localitza darrera de l'altar, a costal de la capella moderna
del Santíssim. El sostre presenta arcs apuntats i les parets son arrebossades
presentant frisos decorats a les quatre parets.
Destaca per sobre de tot la qualitat del mobiliari de
fusta, taula i armaris, juntament amb alguns quadres amb representacions
històriques amb personatges capelladins. La pràctica totalitat d'aquest quadres
son fets per Amador Freixes i Vivó durant la dècada dels cinquanta del segle
XX.
La paret que dona al carrer presenta també dos vitralls
que aporten una considerable lluminositat a l'espai. Als vitralls apareixen
representats Santa Dorotea, protectora de Capellades i Sant Sebastià protector
davant de les malalties, les plagues i fonamentalment de l'activitat tèxtil, en
aquest cas. Entre els dos vitralls es localitza un sant Crist en una creu
arrodonida i sobre un fons de fusta amb teixit.
En una de les cantonades de la sagristia es localitza una
pila d'aigua beneïda, dins un oecus, delimitada per rajoles de tonalitats
marrons i verdes amb motius vegetals i la pila de l'aigua i la part superior
del conjunt on s'ubica l'aixeta son de marbre.
