MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
LA FÀBRICA DE CA L'ESTRUCH
PALAU-SOLITÀ I PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La fàbrica de Ca l'Estruch
El concepte de "revolució industrial" és importat d'Anglaterra, i és designat a un fenomen que va esdevenir a Europa, el qual va consistir en l'aparició de noves ocupacions i professions vinculades a noves formes de treball.
Al nostre país aquesta transformació vaser tardana i més lenta, ja que el camp seguia sense modernitzar-se, les comunicacions eren deficients i el consum escàs. La indústria tèxtil cotonera no es va consolidar a Catalunya fins a la segona meitat del segle XIX, però ben entrat el segle XX es va crear una poderosa indústria tèxtil catalana.
Quina importància social i econòmica va tenir l'arribada de la fàbrica de Ca l'Estruch al municipi?
La fàbrica de Ca l'Estruch, coneguda popularment com "la fàbrica", va ser la primera indùstria que es va instal·lar en el municipi agrícola de Palau de Plegamans.
L'aparició de la inústria va provocar importants canvis socials i econòmics en el poble i en moltes de les seves famílies. Aquesta petita "revolució industrial" va transvasar persones del camp a la indústria, trencant amb les antigues tradicions familiars de treballar la terra. La introducció d'una setmanada fixa, en la majoria dels casos d'aportació femenina, va transformar les economies familiars, fins aleshores de subsistència, potenciant la capacitat adquisitiva d'aquestes.
La propietat de la fàbrica va passar per diverses mans de pertànyer al senyor Estruch. La primera referència que ens arriba d'aquesta fàbrica és la intenció de ser construïda per part del senyor Bonaventura Grau, l'any 1890. En el poble ja existia certa tradició tèxtil, ja que en algunes cases hi havia telers, aquesta tradició va necessitar la construcció d'un espai conjunt per portar a terme aquesta producció a gran escala. Segurament, la gent es devia associar per crear una fàbrica i al seu capdavant devia haver-hi en Bonaventura Grau.
L'any 1900, un tal Lluís Oller fa saber a l'Ajuntament la voluntat de construir un edifici destinat a la producció fabril, La fàbrica va canviar de mans i el nou propietari decideix ampliar-la. Al març de 1906 s'autoritza el funcionament de la nova fàbrica situada en el carrer Comerç. L'any 1907 la fàbrica canvia de propietat als senyors Vices, Figueras y Cia.
L'Antoni Estruch, a principis del segle XX, tenia una fàbrica a prop de Camprodon, La Colònia Estebanell. Un incendi la va destruir cap el 1915, i va decidir comprar la fabrica de Palau de Plegamans als senyors Vices, Figueras y Cia. Els seus antics treballadors de Camprodon van baixar amb ell, així que el senyor Vidal i en Ramon Teixidor van conservar els seus càrrecs de director i encarregat de la fàbrica, respectivament.
"La Química", una edificació situada al carrer de Dalt, també va ser comprada pel senyor Estruch, la seva funció seria la de magatzem.
La demanda va anar creixent, així que amplien la fàbrica compran unes noves naus construïdes a l'altre costat del Camí Reial cap a principis dels anys seixanta. La fàbrica nova té un sistema de climatització indispensable per poder teixir les noves fibres de l'època: el tergal, el niló i el polièster.
El senyor Estruch va morir el 1960, al no tenir descendència l'empresa va passar a ser del seu nebot-net, en Josep Oriol Rivero. Com que en aquell moment el senyor Rivero era molt jove, en Ramon Cot va agafar el càrrec de gerent per ajudar-lo a prendre les decisions correctes.
El 18 de juliol de l'any 1976, va succeir una gran tempesta al municipi, un dels llamps va caure sobre la fàbrica vella, aquesta es va incendiar, no en va quedar res. La fàbrica es va reconstruir, però ja no va tornar a ser el mateix, la producció de la indústria tèxtil a Catalunya entrava en crisi a causa de la competència de preus de la mà d'obra amb altres països, pocs anys més tard l'empresa va fer fallida i va tancar el 1980.
Durant molts anys, la fàbrica de Ca l'Estruch va ser el centre econòmic i social de diverses generacions del nostre poble.
1900 - Lluís Oller fa saber a l'Ajuntament la voluntat de construir un edifici destinat a la producció fabril.
1905 - Instal·laciód'una màquina de vapor a la fàbrica.
1907 - Es documenta una vaga a la fàbrica. La fàbrica passa a mans dels senyors Vices, Figueres y Cia.
1915 - Antoni Estruch adquireix la fàbrica del carrer Comerç.
1936 - Es crema l'antiga església romànica de Sant Genís de Plegamans.
1936-1939 - Guerra Civil Espanyola.
1939-1940 - Acabada la Guerra Civil, es decideix que la vila s'anomeni Palau de Plegamans.
1942-1944 - S'aixeca la nova església de Sant Genís de la mà de l'arquitecte Puig i Boada.
1951 - Noces d'or de l'empresa "Antonio Estruch S.A.".
1960 - Mor Antoni Estruch i la fàbrica passa a mans de Josep Oriol Rivero.
1962 - Gran nevada al munciipi.
1963 - Ampliació de la fàbrica amb noves naus al costat del Camí Reial.
1970 - Fort desenvolupament econòmic de la vila i comencen a construir-se les primeres urbanitzacions i polígons industrials.
1976 - Incendi de la fàbrica Estruch a causa d'un llamp.
1980 - L'empresa fa fallida i la fàbrica tanca les seves portes.
La fàbrica de Ca l'Estruch l'any 1931 (Arxiu Pepeta Morató)
La fàbrica de Ca l'Estruch l'any 1962 durant la nevada (Arxiu Salvador Brunés Nualart)
Els telers de la fàbrica nova l'any 1962 (Arxiu Josep Rocabayera Brunés)
Bombers apagant el foc de l'incendi de la fàbrica l'any 1976
Reconstrucció d la fàbrica de Ca l'Estruch
Les dones de la fàbrica
El treball femení no és una novetat, la idea de que la participació laboral femenina és quelcom nou és un error que fa subestimar la contribució de les dones en el pressupost familiar des de totes les èpoques històriques.
Durant l'època del franquisme, època en la que van créixer les dones que hem entrevistat, es va imposar amb contundència l'obligació de seguir els ideals ultracatòlics i feixistes de la Falange. Segons aquests ideals la dona era considerada un ésser espiritual i intel·lectualment inferior, sense cap dimensió social ni política.
El régim franquista va imposar una legislació laboral especialment repressiva resoecte del treball femení, ja que la legislació laboral franquista seguia un model de família basat en la figura paterna com a sustentador econòmic i la dona responsable de la llar i dels fills. I el 1942 es va implantar l'obligatorietat d'abandonar la feina per part de la dona en el moment de contraure matrimoni, tal i com deia la Ley de las Reglamentaciones de 1942, aixó va comportar l'expulsió de les dones casades del mercat laboral, encara que la pobresa de la postguerra va fer que moltes dones continuessin treballant. Per altra banda, la Ley de Contrato de Trabajo de 1944 establia la necessitat de l'autorització marital perquè la fona pogués ser contractada. Com que la pobresa en el país era molt alta moltes dones van seguir treballant perquè no es podia prescindir del sou femení en les famílies nuclears,
La innovació que va portar la industrialització tèxtil catalana va ser la participació generalitzada en el mercat de treball de les dones casades de totes les classes socials al llarg de la major part de la seva vida.
Tot i que les dones s'incorporessin al treball assalariat, van seguir combinant les jornades de la fàbrica amb el conreu d'aliments i les tasques de la llar.
Quan les dones que treballaven a la fàbrica tenien fills decidien, juntament amb el marit, si seguien treballant o deixaven la feina per dedicar-se plenament a la criança d'aquests. La gran majoria seguien treballant perquè necessitaven aquest jornal fixe. Mentre els fills eren petits, les mares els deixaven a càrrec d'altres familiars per poder anar a treballar. Algunes d'elles, però, no podien deixar els fills en mans d'una altre persona i decidien plegar de la feina, ja que la responsabilitat de la criança requeia sempre en les mares. Es donaven cicles de sortida en el moment de criança i el retorn posterior al mercat laboral quan els infants eren més grans.
La incorporació de les dones al treball assalariat va comportar un augment de treball per a elles, ja que ara els hi tocava treballar a doble jornada, a la fàbrica i a casa.
La domesticitat
Durant molt de temps, les dones han sigut relegades a l'àmbit domèstic i han tingut la responsabilitat de dedicar-se a la llar i a les cures de la família. Tot i aixó, moltes dones, per necessitat primer i per, més tard, la voluntat d'independència econòmica, han treballat en feines remunerades.
El discurs de la domesticitat idealitzava el perfil femení domèstic com la "pefecta casada" o "l'àngel de la llar". Aquest discurs ha sigut els discurs de gènere predominant durant gran part de l'època contemporània. Aquest va ser recolzat per la ciència, ja que metges i científics legitimaven la desigualtat entre homes i dones creant un discurs mèdic que reduïa a les dones a simples òrgans reproductors, naturalitzant una diferència sexual de competitivitats entre homes i dones. La identitat cultural femenina derivava del marc de la naturalesa de la maternitat i de la seva capacitat biològica de reproducció.
Com que s'esperava dels nens que fossin futurs treballadors assalariats i de les nenes que fossin futures trteballadores domèstiques, la primera divisió sexual d'espais es trobava a les escoles i les assignatures impartides de cada grup. Es destinaven recursos diferents a la formació dels fills que aq la de les filles.
L'escolarització dels infants, la qual durant el franquisme fns a finals dels anys seixanta i principis dels setanta estava dividida per sexes (l'escola dels nois i l'escola de les noies). A l'escola dels nois s'ensenyaven assignatures com lectura, aritmètica, escriptura, geometria, història.....en canvi, a l'escola de noies s'ensenyava a escriure, contes, matemàtiques bàsiques, i a les tardes es feia costura.
El règim franquista va promoure l'ideal de la dona com a "àngel de la llar" tal i com quedava reflectit en les lleis aprovades en relació al treball assalariat femení.
Aquesta educació dividida va promoure una clara divisió sexual del treball. Des dels inicis de la industrialització, la contribució de la dona en els tallers i, sobretot, en la indústria tèxtil catalana va ser essencial. Ara bé, el gènere va ser criteri fonamental en la distribució de les tasques a realitzar en una fàbrica: les ocupacions d'homes i dones no tenien el mateix estatus ni salari. Dins de les fàbriques existia una segmentació de gènere en els diferents oficis de la indústria.
A més a més, moltes famílies pageses enviaven les filles a treballar a aquestes fàbriques per arrodonir l'economia nuclear prioritzant així l'educació dels germans per davant d'elles.
Joaquima Acosta Viaplana als telers de la fàbrica vella l'any 1956 (Arxiu Jaume Ventura Nualart)
Empleats de la fàbrica l'any 1927 (Arxiu Maria Coderch Viaplana)
**********************************************
Enllaç amb informació:
**********************************************
.jpg)
.jpg)
.jpg)
