SA PEROLA
CALELLA DE PALAFRUGELL - PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
S'encenia el foc al forn sota la perola amb canyes o feixines de pi i es mantenia encès amb llenya. S'omplia la perola amb aigua del pou i s'hi afegia l'escorça de pi triturada. La mescla es deixava bullir tot el dia fins a aconseguir el tint.
L’edifici de Sa Perola va ser cedit l’any 1986 pel gremi
de pescadors de Sant Pere de Calella a l’Ajuntament de Palafrugell per tal que
fos destinat a usos públics. Des de l’any 2009 inclou l’espai interpretatiu del
tenyidor, del gremi i del patrimoni marítim del municipi.
El centre d’interpretació de Sa Perola ha estat promogut
per l’Ajuntament de Palafrugell i ha comptat amb el patrocini de la Generalitat
de Catalunya. Ha estat coordinat i documentat per l’Arxiu Municipal de
Palafrugell, l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell i el Museu de la
Pesca. La museografia i el disseny gràfic han anat a càrrec de DVA Associats i
Lauren Godel i l’audiovisual és obra de Mercuri, SGP.
Sa Perola, exemple de la missió dels gremis
Sa Perola és un exemple visible de les funcions dels
gremis de mar. A Calella, a partir del segle XVIII el gremi de Sant Pere va
posar en servei el tenyidor de xarxes. A canvi d’una petita quota, les despeses
de funcionament se socialitzaven entre tots els confrares.
Amb el temps, els tenyidors es van convertir arreu en espais de reunió, llocs on es discutien i es resolien assumptes comuns. Al llarg del segle XIX moltes seus dels gremis van abandonar les capelles de les esglésies per instal·lar-se als tenyidors comunals. Sa Perola es va convertir en seu del gremi de pescadors de Calella.
Els perills i les incerteses quotidianes de la gent de
mar s’interpretaven en clau religiosa. Tradicionalment, els pescadors catalans han
venerat Sant Pere perquè vetllés per la seva seguretat i bona fortuna.
Per centralitzar la seva devoció i les celebracions
patronals els gremis van edificar ermites i capelles, espais que sovint
funcionaven com a seu social de l’associació.
L’any 1631, els pescadors de Palafrugell van fundar la
capella de Sant Pere a l’església de Sant Martí de Palafrugell i la van dotar d’un
confraria. La van adornar amb un retaule i altres ornaments pagats amb diners
procedents de la pesca.
A Calella van néixer diverses associacions que vetllaven
pel benestar material i espiritual dels pescadors.
Confraria de pescadors de Sant Pere (1631)
Gremio de Mareantes de Palafrugell (dècada del 1820)
Asociación Instrucción y Pesca (1912)
Sociedad de Socorros Mutuos “La Pescadora” (<1915)
Gremio de Pescadores de Calella de Palafrugell (1936)
Sociedad Pòsito Pescador de Calelal de Palafrugell (1936)
Funcions principals dels gremis
Religioses: venerar
el sant patró, organitzar i pagar misses i oficis, i també finançar la
construcció de capelles i la compra d’ornaments.
Socials: assistir
els malalts i moribunds i les famílies, sufragar rescats de captius, ajudar a
casar les filles dels pescadors pobres, i també facilitar l’educació dels fills
dels agremiats.
Professionals: prestar serveis auxiliars, organitzar la venda del peix, finançar
inversions i resoldre conflictes.
Alumnes de l'escola de Calella i
mossèn Rafael Duran com a professor, final de la dècada del 1940.
D'esquerra a dreta:
1a fila, asseguts, Francesc
Garcia, Xico; Lluís Ferrer Codormí, de can Massio; Josep Rovira; Quim de ca la
Pauleta; Florenci Berta; Francisco Berta, en Titus.
2a fila, desconegut; Antoni Daban
Pérez; Jordi Daban; Carrascal.
3a fila, desconegut; desconegut;
Josep Garcia; Epifani Daban; Francisco Pareras, de na Custòdia; Carlos Muñoz;
Josep Rovira; Pere Buixeda.
Autor desconegut. Col·lecció
Epifani Daban
Arxiu Municipal de Palafrugell
En mar, els pescadors competeixen
per ser els més admirats i respectats tot obtenint la millor pesquera, però en
terra els perills, les necessitats i les creences generen sentiments de
solidaritat i ajuda mútua.
Els gremis de mar sorgeixen arreu
d’Europa a partir del segle XII per organitzar la solidaritat col·lectiva de
cada port. Els mariners i pescadors es reunien entorn de la figura del sant
patró, es comprometien a pagar una quota, a ajudar-se, a assistir tant els
malalts com els difunts i a participar en els actes de celebració patronals. A
canvi, rebien l’ajuda del gremi quan tenien dificultats, necessitaven diners
per invertir o quan morien.
L’agremiació també permetia oferir serveis professionals pagats col·lectivament, reglamentar les activitats pesqueres i ser un espai per a la resolució de conflictes.
Carregant les xarxes a l'Anita,
la teranyina de l'Artemio Ferrer, dècada del 1940
D'esquerra a dreta, Jaume
Pareras; Fernando Ferrer; amagat darrere seu, Gerardo Ferrer, Quimet Niell;
Eliseu Niell i Marcelino Niell. Ja a la platja Julio Pascual; Artemio Ferrer i
Lluís Pareras.
Autor desconegut. Col·lecció
Família Esteba.
Arxiu Municipal de Palafrugell
Barca Anita, dècada el 1940
D’esquerra a dreta: Marcelino
Niell, en Lino; Jaume Pareras, en Met; Fernando Ferrer, i Quimet Niell.
Autor desconegut. Col·lecció
Fernando Ferrer
Arxiu Municipal de Palafrugell
Desenmallant els sardinals a la
platja de Port Bo, a principis del segle XX
Autor desconegut. Col·lecció
Montserrat Niell
Arxiu Municipal de Palafrugell
Dalmaci Ferrer, l’Avi Massio, amb
una nansa a la platja del Port Bo, a principis del segle XX.
Autor: Jaume Ferrer Massanet
Arxiu Municipal de Palafrugell
Les cases dels pescadors, les barraques on es guardaven els estris de pesca i de navegació, les platges on s’estenien les xarxes perquè s’assequessin i les torres de guaita són algunes de les infraestructures i dels elements que es conserven relacionats amb les activitats marítimes i esqueres de la zona.
Inventari del Patrimoni Marítim i
Pesquer de la Costa Brava elaborat en el marc del projecte del programa IPEC (Centre
de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana) pel Museu de la Pesca
i la Càtedra d’Estudis Marítims (Universitat de Girona – Ajuntament de Palamós).
Imatges: Institut Cartogràfic de Catalunya, Quim Esteve, Arxiu Municipal de Palafrugell i l’Institut de Promoció Econòmica de Palafrugell.
