Seguidors

divendres, 6 de novembre del 2026

FARMÀCIA JOAN AMADÓ

abans RICARD CANAL PUIDOMÈNECH

Plaça Prat de la Riba,17

MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/






*************************************
Enllaç amb informació:

Estil: historicisme

Època: inici segle XX, any 1910

Descripció:

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos amb coberta a doble vessant i carener paral·lel a la façana. És una construcció de principis del segle XX, d'estil historicista. La façana està totalment esgrafiada a imitació de carreus i motllures a les cantonades. Destaca pel gran portal d'entrada, d'arc apuntat, sobre un sòcol i amb emmarcament motllurat. A bada i banda del vèrtex de l'arc se situen dos relleus d'escaiola amb el típic símbol de la copa d'Higiea amb la serp enroscada. Al primer pis hi ha un finestral de llinda plana amb guardapols motllurat i balconada de ferro forjat. La finestra de la segona planta és de tipus geminat amb arquets trilobulats suportats per columnetes de fust llis. La façana és rematada per un franja d'arcuacions cegues i coronada per una balustrada d'obra.

Notícies històriques:

El portal d'entrada i el finestral del segon pis, de clara inspiració gòtica, donen a l'edifici una semblança que no s'escau amb el context que l'envolta, però, a la vegada, aquest contrast enriqueix visualment el conjunt urbà de la pl. Prat de la Riba.

*************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.arquitecturamodernista.cat/obres/es/mollet-del-valles/tots/farmacia-joan-amado-gual-abans-ricard-canals

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16366

https://www.molletvalles.cat/ca/la-ciutat/directori/farmacia-amado

*************************************



 

MERCAT VELL

Plaça Prat de la Riba,6

MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










***************************************
Enllaç amb informació:

Època: mitjan segle XX, any 1949

Descripció:

Edifici aïllat de planta rectangular i coberta a doble vessant. És un edifici bastit l'any 1948 com a mercat municipal. L'any 1996 va tancar les portes i l'any 2005 va tornar a obrir com a centre cultural. Té una composició regular de les obertures amb un portal d'entrada d'arc de mig punt en cadascuna de les quatre façanes, amb l'escut municipal a sobre i un frontó ondulat decorat amb pintures de color vermell, motiu decoratiu que és utilitzat al llarg de tota la construcció. Hi destaca la utilització del maó vist com a element decoratiu, present al sòcol, l'emmarcament de les obertures, d'arc rebaixat, i als pilars que sobresurten de la façana i que són coronats amb pinacles d'obra.

Notícies històriques:

L'any 1935 l'Ajuntament va projectar un mercat cobert. Per fer-lo, calia expropiar dues parcel·les, l'ocupada per la rectoria vella i on hi havia la masia de cal Dragó. Amb la Guerra Civil es va aturar el projecte, que es va reprendre un cop finalitzat el conflicte. El nou edifici fou inaugurat el 19 d'agost de 1949 i va mantenir l'activitat de mercat fins al 27 de gener de l'any 1996, quan va tancar les portes. Després d'una restauració i adequació de l'interior fou reobert com a centre cultural polivalent el dia 5 de febrer de 2005.


***************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16369

https://www.molletvalles.cat/ca/serveis/cultura/equipaments/mercat-vell

***************************************





dijous, 5 de novembre del 2026

LA MARINETA

Plaça de l'Església,7

MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 









*******************************
Enllaç amb informació:

Estil: noucentisme

Època: segle XVI, any 1535, inici segle XX, any 1920

Autor: Josep Goday i Casals, arquitecte

Descripció:

Casa entre mitgeres, de planta rectangular, situada a la plaça de l'Església. L'aparença de l'immoble és fruit d'una reforma noucentista dels anys 1920 sobre una construcció original del segle XVI. És una masia de tres crugies amb coberta de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana, barbacana i cornisa de dents de serra, orientada a migdia. Consta de planta baixa i un pis. La composició de la façana està disposada regularment mitjançant tres eixos verticals d'obertures. Les de la planta baixa són d'arc carpanell, el portal de grans dimensions i les finestres laterals protegides amb una reixa de ferro forjat amb decoració a les brèndoles i un emmarcament llis i blanc. Les finestres del pis són de llinda plana amb brancals de pedra, ampit i guardapols motllurats i les laterals porten les dates de 1567 i 1511 inscrites a les llindes. La central presenta el text al frontispici: "IAUME U(M)BERT ME FECIT". El parament està arrebossat, llis, de color terracota i consta d'esgrafiats de la façana, obra de Josep Goday i Casals. El central, situat sobre el guardapols, representa una composició amb gerres de flors. A la seva dreta se situa un rellotge de sol ovalat dins un conjunt artístic que inclou un sol del qual hi surt el gnòmon amb un gall a banda i banda acompanyats de motius florals. Alhora estan marcades les línies horàries i les mitges hores amb els números en caràcters romans del 3 al 10. A l'altra banda s'hi troba la inscripció "LA MARINETA" dins una orla decorada amb flors i figures d'animals que abans de la darrera reforma hi deia: "HOSTAL LA MARINETTE".

Notícies històriques:

La primera referència documental del mas Umbert, com se'l coneixia antigament, és de l'any 1429, en un document de cessió de les terres de la sagrera de l'antiga parròquia de Sant Vicenç de Mollet a favor de Jaume Ombert. L'edifici que s'ha conservat és de l'any 1567 i va ser venut al noble Francesc de Calderó i Resplans per 4.800 lliures l'any 1687. La família Calderó va reformar la casa a finals del segle XVII, però durant la Guerra de Francès va ser cremada. Jeroni de Calderó i Conesa la va reconstruir l'any 1828 per passar poc després, el 1863, a transformar-se en hostal del camí ral de Barcelona a Vic. A partir d'aquest moment va ser conegut com a Hostal d'en Calderó i servia de parada i fonda a les diligències que anaven de Barcelona a Vic pel Camí Ral. La modernització dels transports va fer que l'activitat de l'hostal s'esllanguís i, amb el temps, que l'edifici es deteriorés. El 1920, i a causa del seu mal estat de conservació, Miquel Bosch de Calderó va encarregar la restauració de l'hostal a Josep Goday i Casals, que era parent seu, una reforma integral en què es va redistribuir l'interior per adaptar-lo a les necessitats dels temps moderns i no va faltar la construcció d'unes cotxeres per automòbils. També va canviar el nom per la Marineta en honor de la seva dona, Marianete Damm. Els esgrafiats van ser dissenyats per Francesc Canyelles i executats per Ferran Serra. L'any 1968 Margarida Rabasa i Negre, conjuntament amb Jaume Masferrer i Pujal, va comprar l'hostal. Posteriorment, el van vendre a l'Ajuntament l'any 1984 per un preu de 5,5 milions de pessetes. El centre cultural la Marineta va obrir les portes l'any 1987.


(Mataró, 6 de setembre de 1881 - barcelona, 15 de maig de 1936)




*******************************

Altres enllaços amb informació:

https://relatsencatala.cat/relat/la-marinette-de-mollet-del-valles/1040812

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=16364

https://www.molletvalles.cat/ca/serveis/cultura/equipaments/centre-cultural-la-marineta

https://www.molletvalles.cat/ca/serveis/cultura/equipaments/mes-informacio/centre-cultural-la-marineta?set_language=ca

https://ca.wikipedia.org/wiki/Centre_Cultural_La_Marineta

https://www.festacatalunya.cat/llocs-interes/la-marineta-de-mollet-del-valles

https://www.gnomonica.cat/inventari/bd_detall.php?numero=73&COMARCA=&MATERIA=&TIPUS=&POBLACIO=940&AUTOR=&BARRI=&ADRECA=&ALTRECAMP=&ALTREVALOR=&SERIE=

https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Goday_i_Casals

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-goday-i-casals

*******************************

 



ESCULTURA LA GARRIGANGA

Carrer del Mercat

MOLLET DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/














***************************************
Enllaços amb informació:

Figura en bronze d'una marmanyera, representativa de la pagesia catalana, donada a la ciutat per Joan Abelló i realitzada a partir d'un retrat de grans dimensions. Nascuda els anys vint del segle passat, sembla que l'anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de la temporada a Mollet. Es va fer un carro al seu aire per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons. 

Durant els anys quaranta, la marmanyera va fer de model de l'artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures. La gran il·lusió de la Garriganga -molt independent i liberal- era ser artista. Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes. El 1996, amb la inauguració del Mercat Municipal, també es va inaugurar aquesta escultura.

***************************************

Al magnífic article publicat per Xavier Pérez i Gómez, Campsentelles,11 2008 Centre d'Estudis Santfostencs Amics de Cabanyes diu:

Al costat del mercat municipal de Mollet hi ha una escultura de bronze que porta per nom “la Garriganga”. Un dia, mentre comprava en una de les parades d’aquest mercat, em va comentar la dependenta: “Sabies que la Garriganga era de Sant Fost?”. Doncs, no. Vaig quedar sorprès i em va fer gràcia. Aleshores vaig pensar: “la Garriganga deu ser l’única persona de Sant Fost que té dedicat un monument o escultura”. Això va desvetllar la meva curiositat i de seguida vaig començar a indagar al respecte. La primera dada que vaig trobar, proporcionada per l’Arxiu Municipal de Mollet, és que aquesta senyora va servir de model, quan era jove, al pintor molletà  Joan Abelló, i a la qual li va dedicar una escultura que es troba al costat del mercat municipal de Mollet. 

La fitxa de l’escultura de la Garriganga, redactada per la molletana Glòria Arimon Ventura, és la següent: 

“LA GARRIGANGA. Joan Abelló (1996). C. del Mercat. 

Figura de bronze d’una marmanyera (200 x 65 x 48 cm), representativa de la pagesia catalana, donada a la ciutat per l’autor i realitzada a partir d’un retrat de grans dimensions. Nascuda els anys vint, sembla que l’anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de l’època a Mollet. Es va fer un carro al seu aire, per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons. 

Durant els anys quaranta va fer de model de l’artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures. La gran il·lusió de la Garriganga –molt independent i liberal– era ser artista. Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes. Amb la inauguració del Mercat Municipal, el 28 de gener de 1996, també es va inaugurar aquesta escultura.” 

Per la seva banda, el Museu Abelló m’ha proporcionat la següent informació, segons les dades facilitades a la seva vegada pel mateix Sr. Joan Abelló i per l’escriptor Josep Masats, que, a més, de petit vivia a prop d’aquesta senyora. La informació és la següent: 

“La Garriganga es deia Carme Niubó. A la seva família els deien “Els Garrigangus” perquè procedien de La Garriga i d’aquí el sobrenom de “la Garriganga”, encara que a ella molta gent la coneixia per Carmeta. Era una dona mal parlada, actuava com un home. Vivia amb el seu germà i de cara a la gent eren força estranys. Per portar els productes del seu hort a vendre a plaça utilitzava un carro, semblant a una quadriga romana, fabricat per ella mateixa. La Garriganga tenia cert esperit artístic. Volia ser ballarina. Ella mateixa es feia els seus vestits i el Sr. Abelló els hi alabava. D’aquesta forma aconseguia que li fes de model per pintar-la” (Victòria Pérez Miralles, de la Fundació Municipal Joan Abelló, 15-3-2008). 

Indagant a l’Arxiu Municipal de Sant Fost i per altres informacions recollides fa uns anys, vaig poder saber que cal Garrigango era una casa de la barriada de Can Calet, al carrer de Santa Rosa, a tocar de la serradora, molt a prop de l’inici de la pujada del pont sobre el riu Besòs. En aquesta casa hi vivia la família Niubó Paré. 

La Garriganga, doncs, era el motiu o sobrenom de Carme Niubó Paré, nascuda a la Garriga el 27 de febrer de 1919 i que va venir a viure a Sant Fost amb la seva família l’any 1925, o sigui, quan només tenia sis anys. La seva mare, Magdalena, va néixer a Santa Perpètua; el seu pare, Jaume, a Sant Feliu de Codines, i alguns dels seus germans al Masnou on deurien viure alguns anys abans de passar per la Garriga. La família es componia a principis dels anys 30 de la mare, vídua, i de cinc fills (tres nois i dues noies). La famosa Garriganga (Carmeta) era la més petita de tots. 

A l’Arxiu Municipal de Sant Fost hem trobat les següents dades sobre aquesta família: 

Padró d’habitants de Sant Fost de 1931:

Diseminado Sur-Oeste (o sigui que potser vivien en una casa de camp)

Nombre Edad Estado Naturaleza Oficio

Magdalena Paré Niubó 53 años Viuda Santa Perpètua de M. Sus labores

Pedro Niubó Paré 26 años Hijo Masnou Jornalero

Teresa Niubó Paré 21 años Hija Masnou Sus labores

Juan Niubó Paré 17 años Hijo Masnou Jornalero

Rafael Niubó Paré 14 años Hijo La Garriga

Carmen Niubó Paré 12 años Hija La Garriga 

Al padró de 1936 la família Niubó Paré apareix empadronada al número 1 del carrer de Santa Rosa (durant la guerra anomenat Pi i Margall) del barri de Can Calet i ja no hi consten al domicili familiar els fills Joan i Teresa. En aquest padró consten vivint al mateix domicili la mare Magdalena Paré, de 60 anys i dedicada a les feines de casa; Pere Niubó Paré, 32 anys, pagès d’horta per compte propi; Rafael Niubó Paré, 20 anys, pagès de vinya per al seu germà i Carme Niubó Paré, 17 anys, feines de casa. 

Altres veïns de la zona, del barri de Can Calet, m’han explicat records similars, que venen a confirmar les informacions proporcionades pel Museu Abelló: 

“La Garriganga vivia a prop de la serradora. Era un personatge peculiar, tipus “Monyos”, una mica passada de voltes. Deia que volia ser artista i anava al mercat de Mollet a vendre verdures. Vivia amb el seu germà, els dos eren solters. Deien que ella va quedar una mica trastornada per alguna cosa que els va passar durant la guerra. Anys després va anar a viure a Mollet i es veu que va tenir una filla. Ella o la seva filla van treballar a Sedes Fàbregues”. 

Aquest fet de la Guerra Civil que potser va afectar tant la Carmeta “Garriganga” va ser, possiblement, la mort al front de Còrdova del seu germà Rafael, que va ser cridat a files per l’Exèrcit de la República. Rafael Niubó va resultar mort amb 21 anys en una acció de guerra el febrer de 1938. Així ho van comunicar a l’Ajuntament de Sant Fost els caps de la seva unitat, la 115 Brigada Mixta, 460 Batalló. Seguidament els responsables municipals van informar la seva família. 

Al padró de 1945 la família Niubó Paré continua empadronada al carrer de Santa Rosa de Can Calet, en aquest cas a la casa número 2. Hi consten la mare, Magdalena, vídua, i els fills Pere i Carme, a més d’una neboda d’11 anys anomenada Maria del Carme. 

Al padró d’habitants de Sant Fost de 1955 ja no hi apareixen els Niubó Paré, de la qual cosa deduïm que en aquell moment ja havien marxat de Sant Fost. Segons totes les persones consultades el seu destí va ser Mollet. En aquest empadronament consta que tenia una germana, Teresa, casada i resident al carrer Barcelona, també al barri de Can Calet. 

Les últimes informacions diuen que la Carmeta Niubó finalmente també va marxar de Mollet i va anar a viure a Manresa o algun lloc d’aquella zona i li van perdre la pista. No hem pogut saber res més de la Garriganga, si és viva (ara tindria 89 anys) o si és morta, i en aquest cas on va morir i quan. I aquestes són les dades que hem trobat de la popular Garriganga, un personatge curiós del Sant Fost dels anys 30 i 40, i que és l’única persona del nostre poble que té dedicada una escultura o monument en l’actualitat.

***************************************


 








ESCULTURA GÈNESI

Plaça Catalunya

LLAGOSTERA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





Caixa de Girona
Gènesi de Rosa Serra
Llagostera abril 2006




**************************************
Enllaç amb informació:

Escultura situada en un lloc privilegiat, en plena plaça Catalunya, la més dinàmica de la vila. Va ser inaugurada l'any 2006. És una representació de la natalitat, fruit de la unió de la parella. Mostra les figures d'un home i una dona, en un sol cos de la meitat cap avall, on apareix el perfil d'un infant buidat en el bronze. És obra de l'artista Rosa Serra (Vic, 1944), caracteritzada per les seves formes nues i arrodonides.

**************************************




PLAÇA CATALUNYA

LLAGOSTERA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


Centre neuràlgic de Llagostera i principal eix comercial des de la urbanització de l'eixample Romeu a mitjans del segle XIX. Els seus edificis més emblemàtics són el Casino Llagosterenc, l'Agrícola i can Pasqual.












Casino Llagosterenc




Can Pasqual




Casal Agrícola



****************************



La Plaça de Catalunya en un dia de mercat de principi de segle. També es pot veure la fàbrica de molins de vent de l'Àngel Canet.


Festa de carnaval a la Plaça Catalunya de Llagostera. Al centre, en Miquel Bosch i, a la seva esquerre, en Tinus. Dècada anys 30.


El mercat a la Plaça Catalunya 

***************************************