Seguidors

dilluns, 6 de febrer de 2023

PI CORBAT DEL CASTELL DE MONTBUI

BIGUES i RIELLS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 




















****************************************
Enllaç amb informació:

Pi blanc (Pinus halepensis) situat al marge superior del camí d'accés al castell de Montbui que es caracteritza per presentar el tronc corbat 360 graus aproximadament a un metre de terra. Seguidament de donar aquest gir, es ramifica en tres branques principals que formen la capçada.

****************************************

Altres enllaços amb informació:

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2008/11/el-pi-retorat-de-sant-mateu-de-montbui.html?fbclid=IwAR3HEFMgXKk1BoXQpl6mcovJqN-_1k1Ufm3lNQL7aUdPMMxKEyZ0WsOmu4k

https://www.biguesiriells.cat/ca/coneixer-bir-4/flora-fauna-espais-protegits-9/flora-43.htm

****************************************






dijous, 2 de febrer de 2023

 FRANCESC SABATÉ i LLOPART - QUICO SABATÉ

MAQUI - MILITANT ANARQUISTA CATALÀ 

Fotos de Joan Dalmau Jusafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Francesc Sabaté i Llopart conegut com a Quico Sabaté (l'Hospitalet de Llobregat 30 de març de 1915 - Sant Celoni 5 de gener de 1960)

Enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_Sabat%C3%A9_Llopart

Francesc Sabaté i Llopart (l’Hospitalet de Llobregat, 30 de març de 1915 – Sant Celoni, 5 de gener de 1960), també conegut com a Quico Sabaté o El Quico, fou un maqui que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939. Sabaté comandà un grup de guerrillers que des de la Catalunya del Nord feia incursions a la resta de Catalunya.

Biografia

Anarquista català, fill de Manel Sabaté i Escoda i Madrona Llopart i Batlle, als 10 anys Sabaté ja manifestava el seu esperit lliure, no assistia a classe en una escola clerical, per la qual cosa els seus pares el van internar. Abans dels 17 s'afilia al Sindicat d'Oficis Varis de la Confederació Nacional del Traball i funda el grup d'acció anarquista "Els Novells" (Els Novençans) a la Federació Anarquista Ibèrica al costat dels seus germans i alguns amics, com a continuació del grup Els Solidaris. El grup es va implicar en insurreccions en contra del govern conservador de la Segona República Espanyola el 1933. L'any 1935 Sabaté va rebutjar complir el servei militar, fidel a la seva ideologia anarquista. També en aquell any, "Els Novençans" feia el seu primer robatori (expropiació) per a finançar ajudes a presos represaliats pel règim i les seves famílies. D'ofici mecànic, treballà en diverses fàbriques de la comarca del Baix Llobregat, al costat del seu germà Josep Sabaté.

Guerra Civil

Perduda la Guerra civil pel bàndol republicà, Sabaté va passar a l’estat francès el 1939, on va ser confinat per les autoritats durant algun temps en el camp d’internament de Vernet d’Arièja, i fou posteriorment alliberat per a treballar en una fàbrica d'explosius a Angulema.

Ja lliure, es reuní amb la seva família i l'alcalde de Prada, d'afiliació anarquista, li donà papers en regla i atorgà un crèdit amb el qual va poder instal·lar-se durant una època, amb la seva família, a la localitat de Costoja (Vallespir), al costat de la frontera espanyola, on va estudiar possibles rutes clandestines cap a l'estat espanyol a través de les muntanyes.

El juliol del 1944 realitzà un primer viatge al sud de la frontera, per a incorporar-se als grups d'acció en contra del règim franquista, i va formar la partida de maquis de Quico Sabaté. Des del seu refugi a França compaginava treballs de lampista, llauner i agricultor amb la seva activitat antifranquista; robatoris a empresaris acabalats i entitats bancàries per a finançar activitats contra el règim, activitats de trasllat de propaganda antifranquista des de França, reorganització dels sindicats de la CNT a l'interior, sabotatges i activitats d'escamot urbà a Barcelona. Descobert el seu refugi de Costoja, alternà la seva residència entre Barcelona i l'estat francès. Es va allotjar durant un període a París, a casa de Lucio Urtubia. El grup de Quico Sabaté va col·laborar des de 1949 en accions conjuntes amb altres grups guerrillers llibertaris maquis com el de Marcel·li Massana i Josep Lluís Facerias, i en altres capitals, a més de Barcelona, com Saragossa i Madrid.

Va ser detingut en 1957 i empresonat a França per tinença d'armament i explosius i confinat durant diversos anys a la població de Dijon. Va aconseguir eludir el seu confinament i captura durant els següents anys, i va ser descrit com "l’enemic públic número u del règim franquista" en els mitjans de comunicació espanyols. El seu grup editava una publicació anomenada El Combat, portaveu dels grups anarcosindicalistes que es repartia clandestinament a Catalunya en cercles obrers. En la seva última etapa d'activitat guerrillera, va mantenir fortes discrepàncies amb els càrrecs de l'AIT de l'exili, radicats a Tolosa, en negar-se a fugir a Amèrica o col·laborar amb grups armats comunistes de l'antiga Iugoslàvia o Algèria, ja que sostenia que els comunistes podien atacar les essències àcrates. Igualment, sempre va comptar amb suports i complicitats dels seus militants a nivell individual.

L’últim viatge

El 1959, en el seu exili a França, va rebre la carta d'un company arrestat a Barcelona i condemnat a 30 anys de presó. Com a home lleial amb les seves amistats i d'acció, va decidir realitzar una incursió en territori espanyol al costat dels homes de la seva partida de maquis. Del 17 de desembre del 1959 al 3 de gener del 1960, Quico i els seus homes (Antoni Miracle Guitart, Roger Madrigal Torres, Francisco Conesa Alcaraz i Martín Ruiz Montoya) van aconseguir evadir les patrulles, primer de la policia francesa i posteriorment de la Guàrdia Civil apostades als Pirineus. Però finalment, el dia 4 de gener, trobant-se refugiats en una masia, el Mas Clarà, situada en el terme de Palol de Revardit, a la zona muntanyosa entre Girona i Banyoles, van ser acorralats per la guàrdia civil. Després d'un intens tiroteig, van morir tots els homes de la partida de Quico, excepte ell, que va aconseguir fugir, encara que greument malferit en una natja, una cuixa i en el coll. En aquesta fugida Sabaté va ferir el guàrdia civil Jesús González Otero i ferir mortalment el tinent del mateix cos Francisco de Fuentes que va ser enterrat a Girona. Gairebé miraculosament en el seu estat, va travessar el riu Ter i va arribar a Fornells de la Selva, on va pujar en un tren amb la intenció d'arribar a Barcelona. Descobert pel maquinista, va saltar a un altre ferrocarril, però la guàrdia civil ja estava sobre la pista per l'avís dels ferroviaris. A les proximitats de Sant Celoni va saltar del tren en marxa i, ja en el poble, quan buscava un metge perquè l'atengués, després d'un tiroteig amb el sometent Abel Rocha, va caure mort. Eren les 8 del matí del 5 de gener del 1960 i Quico tenia 44 anys.

Cultura popular

El Quico està enterrat en el cementiri de Sant Celoni, on cada any, el 5 de Gener (dia de la seva mort) es duu a terme un acte d'homenatge a la seva memòria. Tres pel·lícules han tractat sobre la vida de Quico Sabaté:

I va arribar el dia de la Venjança (1964), en anglès original Behold a Pale Horse, dirigida per Fred Zinnemann, on Gregory Peck interpreta el paper de Quico Sabaté.

Metralleta Stein, dirigida per José Antonio de la Loma el 1974.

Quico Sabaté: sense destí, dirigida per Sílvia Quer el 2022.

Jaume Arnella va escriure i musicar el Romanço de Quico Sabaté, que explica pas a pas el darrer viatge del maquis fins a la seva mort. El tema es va publicar a la segona cara del disc No trencaràs el son dels càtars que Arnella va gravar amb l'Orquestrina Galana l'any 1986.

**************************************************

Monument a Quico Sabaté a Sant Celoni al carrer Roger de Flor cantonada amb Carretera Vella







**************************************************
Lloc on va ser assassinat en Quico Sabaté a Sant Celoni, al carrer Santa Tecla




**************************************************

Tomba de Quico Sabaté al cementiri de Sant Celoni





Amb motiu del 50 aniversari de l’assassinat de Quico Sabaté, s’ha dut a terme la remodelació de l’espai on descansen les restes del guerriller anarquista; implicat activament en la resistència contra el règim de Franco, és considerat el màxim exponent de la guerrilla urbana a Catalunya.

L’any 1960, el Quico va ser enterrat en aquest espai que, en aquell temps, era fora del recinte del cementiri; al seu costat hi reposen tres persones més, que mai no han estat identificades i que com ell, no van tenir un enterrament digne.










**************************************************
Enllaços amb informació:












Restes del Quico Sabaté en el lloc on va ser assassinat i desfigurat, una de les seves germanes va tenir dificultat en identificar-lo.

El Mas Clarà, darrer refugi de Quico Sabaté (foto de Manel Lladó, article de Pere Bosch i Cuenca publicada a https://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1135958-el-darrer-refugi-de-quico-sabate.html)


**************************************************












diumenge, 29 de gener de 2023

DOLMEN DE CAN GOL I

LA ROCA DEL VALLÈS - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

El dolmen es troba dins d'una finca privada i voldria agrair les facilitats donades per poder fer les fotos, moltes gràcies.














Vaig estar acompanyat per el pastor alemàn de la finca anomenat "Gos".

*************************************************************
Enllaç amb informació:
h

Descripció:

Es tracta del monument megalític més gran i complex del conjunt de la Ruta Prehistòrica. Està format per diverses lloses de granit que conformen un llarg corredor de 8 m per 1,35 m d'amplada, on la cambra no s'hi diferencia, aquesta és precisament la característica d'aquest tipus de construcció anomenades "galeries catalanes". Conserva la llosa de capçalera però no així les de la coberta. L'entrada es troba orientada al sud. A l'exterior es conserva part del túmul, de planta circular i 14 metres de diàmetre. Per a la construcció d'aquest megàlit, de dimensions destacades a Catalunya, es requeria certes nocions arquitectòniques ja que calia sostenir i assegurar la perdurabilitat de la tomba. Per aconseguir-ho idearen cobrir-la amb un túmul (talment un turonet fet amb pedres i terra), sostingut en el seu perímetre per un conjunt de pedres clavades de forma vertical, a mode de paret de contenció.

Història:

Aquesta construcció correspon a un sepulcre col·lectiu d'època prehistòrica, concretament al període neolític final o calcolític (datat aproximadament entre el 3500 i el 2250 aC). És un dels monuments megalítics d'aquesta tipologia més grans i destacats de Catalunya. La seva singularitat rau també en el fet que, de la seva tipologia, és el que es troba més al sud. Per trobar monuments com aquest cal anar a la zona de l'Empordà on hi destaca la Cova d'en Daina (Romanyà de la Selva) o a les terres de Ponent amb la Torre dels Moros de Llanera (Llobera). Va ser descobert l'any 1946 per l'equip del Museu de Granollers, encapçalat per J. Estrada. Un any després es procedia a l'excavació dirigida per A. Panyella, van documentar la presència de diversos materials arqueològics, entre els que destaquen dues puntes de fletxa, sis petites fulles-lasques de sílex, gran quantitat de petits fragments d'uns 12 vasos, olletes, un fragment de ceràmica campaniforme entre altres. També en destaca un fragment de ganivet de sílex, una corona de molar humà i una dena triangular de collar de pedra.

*************************************************************

Altres enllaços amb informacíó:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/2029

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/04/dolmen-de-can-gol-i-valles-occidental.html

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?Escollit=Dolmen+de+Can+Gol+I&x=5&y=8

http://megalitos.arqueoloxico.com/fichasb/08181001.html

https://larocaturisme.cat/la-roca-prehistorica/

*************************************************************