Seguidors

dilluns, 16 de setembre de 2019

CAN CABRUJA - CASA DE CULTURA al carrer Cavallers,14
LA BISBAL D'EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Rellotge de sol a la façana que a la web https://www.gnomonica.cat/index.php/inventari/inventari-10742 ens diu:
Placa de ciment rectangular col·locada sobre la façana de pedra. Orientació sud-oest. Marques horàries a les hores de les 8 del matí a las 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, numeració aràbiga, la línea de les 12 hores és vertical, gnónom de vareta simple acabat en bola. Al centre del quadrat apareixen dibuixades unes flors i dos ocells, emmarcat, relllotge d'autor.


Enllaç amb informació:

que diu:

Descripció:
És un edifici de grans dimensions, que consta de soterrani, planta baixa i dos pisos, i té les obertures allindanades. Els elements més remarcables són les dues portes d'accés (a una entitat bancària i a la Casa de Cultura/Biblioteca), que mostren resseguiment ceràmic, i els esgrafiats de les façanes, figuratius i geomètrics. Són així mateix dignes d'esment el relleu situat damunt la porta del carrer Cavallers, al·legoria de l'estalvi, i la barana del terrat, amb balustres de terracota.
Història:
L'edifici va ser bastit en estil noucentista. Sembla que l'autor fou l'arquitecte municipal Pelai Martínez Paricio (Figueres 15 d'octubre de 1898 - 1978).

Pelai Martínez Paricio









diumenge, 15 de setembre de 2019

COVA DELS LLADRES
PALS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Gràcies al Narcís Subirana i Feliu del Mas Corredor de Pals i les seves indicacions, vaig poder trobar aquesta cova que es troba al cim d’un petit turó prop de la urbanització Mas Tomasí. Envoltada de grans pinedes i alzines sobresurten unes grans pedres i es pot veure la seva entrada que segons en Narcís fa uns 8 metres de llargada i 2 d’alt, la pedra està composta de ferro.



Narcís Subirana i Feliu

En el llibre Llegendes de mar de la Costa Brava d’en Miquel Martín en Narcís va fer un escrit sobre una llegenda titulada El tresor fugisser de Pals, una llegenda oral de Pals sobre la cova que deia:

“En aquells temps, a Pals, hi havia port i la platja s’estenia terra endins fins gairebé tocar-se amb els Masos de Pals, on molts pescadors bastien les seves barraques per guardar-hi els ormejos. Encara no fa gaire es podien veure les antigues arcades sota les quals reposaven les barques. I encara avui, molt a la vora del que era el camí Ral, més enllà de la closa d'en Caçà, es pot veure una cova discreta i encofurnada entre els matolls. Era coneguda com la cova dels Lladres, ja que per aquells boscos, corriols, puigs i camps abundaven els saltamarges, que o bé s'amagaven en aquella cova o bé hi amagaven els seus botins.
Fou durant aquells anys malsegurs quan un vaixell, carregat d'or i pedres precioses, atracà al port tot guiant-se per la torre de Mar. Portava aquell opulent regal, segons s'explica, a un destacat senyor de la vila reial de Pals per agrair-li la seva col·laboració en un viatge més enllà de les terres conegudes”.







Tot al voltant de la cova hi ha grans blocs de pedres.





I petites coves.







Sostre de la cova



Pinedes que sovint estàn travessades per corriols sorrencs



































dissabte, 14 de setembre de 2019

CAN RAMONET o PASTISSERIA J.TOMÀS
TOSSA DE MAR -  LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa













Enllaç amb informació:

que diu:

Època: inici segle XX
Descripció:
Edifici de tres plantes i coberta d'un vessant a façana, arrebossat i pintat de color blanc. La casa fa cantonada i és habitatge i despatx a les plantes superiors i comerç en època estival a la planta baixa.
La planta baixa, amb un sòcol de ceràmica marró de setanta centímetres, és un aparador comercial dotat de vàries finestres i entrades emmarcades de ceràmica pintada de colors blanc, verd, marró i groc, d'estil tradicional i amb motius pastissers i dolços varis (flams, pastissos, gelats, coques, "braços de Gitano"...) i locals (un vaixell, la Vila Vella de Tossa, un globus...).
El primer pis, separat de la planta baixa per una mena de cornisa amb algunes teules a la part del carrer transversal, conté un balcó seguit, de quatre trams, que inclou tres grans finestres d'obra rectangulars. Al carrer transversal es conserva una finestra petita emmarcada de pedra amb l'ampit motllurat.
Pel que fa als plafons ceràmics, són quatre obertures, tres finestres i una porta, emmarcades de ceràmica pintada, tres de les quals tenen, a la part superior central, motius vegetals i figuratius. La iconografia, d'arrel clàssica, mostra parelles de "venus" estereotipades amb atributs i productes de la pastisseria que decoren un paisatge, un vaixell i un globus aerostàtic.
A més d'aquests plafons, en el carrer transversal, sobre una porta sense emmarcament ceràmic, hi ha un altre plafó on els personatges ballen una sardana en un ambient arcàdic i boscà. Apareix l'escut familiar dels Tomàs, una senyera catalana i la signatura del ceramista, J. Guivernau. Sota aquest plafó hi ha el nom MIR amb ceràmica pintada molt més nova.
Sobre la porta d'accés principal a la botiga hi ha un cartell de ferro amb el nom de J.Tomàs subratllat i decorat amb motius vegetals.
Notícies històriques:
Casa originària de finals del segle XVIII reformada amplament a principis del segle XX.
Els plafons ceràmics són obra de Joan Baptista Guivernau Sans (Barcelona 1909-2001), ceramista d'estil tradicional de Barcelona, durant els anys 60 del segle XX, en relació a la decoració i propaganda de la pastisseria i gran ja de la família Tomàs.
Joan Baptista Guivernau Sans, era un artista barceloní especialista en ceràmiques, plats i rajoles tradicionals catalanes. Hi ha obra seva al camí dels artistes a Montserrat i a la font de Portaferrissa de Barcelona, de l'any 1959.

Joan Baptista Guivernau Sans












divendres, 13 de setembre de 2019

LA ROCA GROSSA 
MAÇANET DE LA SELVA - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

No he trobat informació d’aquesta gran roca que està al terme de Maçanet de la Selva llindant amb el terme de Lloret de Mar, just al costat del Poblat Ibèric de Montbarbat.

Si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.


Us puc ben assegurar que es molt aconsellable pujar dalt del petit turó de Montbarbat i admirar aquesta gran roca tot assegut gaudint del silenci i tranquil·litat del lloc, no és d'estranyar que s'escollís aquest lloc per fer l’assentament ibèric. 
I una cosa, si pot ser anar-hi el novembre per poder menjar unes cireres d’arboç.