MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
FÀBRICA TÈXTIL ESTABANELL i PAHISA
LA GUERRA CIVIL I EL MÓN DEL TREBALL
TONA - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: contemporani, segle XX, any 1920
Descripció:
Aquest conjunt arquitectònic consta de cinc naus
adossades i un habitatge exempt, organitzats de manera que formen una
composició harmònica. Les tres naus principals configuren una planta en forma
de “U”, mentre que les altres tres es disposen paral·lelament dins del
perímetre de la mateixa forma.
Les naus, de planta rectangular, es caracteritzen per
teulades a dues vessants. Les façanes laterals que donen a l’exterior es
distingeixen per les seves finestres amb arcs rebaixats, emmarcades per
motllures decoratives.
La façana principal presenta una alternança visual de
naus d’amplades diferents: les més estretes, que integren els portals
d’entrada, inclouen finestrals rectangulars a banda i banda, mentre que les
naus més àmplies mostren finestres d’arc rebaixat amb motllures, complementades
amb obertures addicionals rectangulars a la part superior. Destaca també un cos
central que incorpora una porta amb una petita teuladeta, afegint un detall
singular al conjunt.
La part superior de les façanes es remata amb una
barbacana formada per biguetes, llates de fusta i maó ceràmic.
Història:
La fàbrica Estabanell i Pahisa es va construir l’any 1920
(tot i que hi ha ampliacions posteriors). Uns anys abans, l’any 1913, la
mateixa empresa havia fet arribar l’electricitat al poble. Va ser la indústria
més important del poble durant molt de temps. Es dedicava al teixit de cotó i
donava feina majoritàriament a dones, del poble i de l’entorn. En moments de
màxim esplendor de la fàbrica, va ocupar 176 persones. Només als despatxos, els
contramestres i alguns teixidors eren homes.
L'empresa Estabanell, coneguda popularment com "La
Fàbrica", tenia la factoria més gran a Centelles, i van ser les vagues del
1919 i 1920 les que va afavorir que es potenciés la de Tona (IPEC).
Durant la Guerra Civil, la manca de matèria prima va fer
que reduís un 70% la producció, que es dedicava a produir roba militar.
L’empresa va ser col·lectivitzada i va haver repressió primer sobre les
persones d’ideologia dretana, i durant el franquisme sobre les persones que
s’havien mantingut fidels a la República, amb acomiadaments i penes de presó.
La reconversió a taller de confecció no va salvar
l’empresa víctima de la crisi del tèxtil català, que va tancar els anys noranta
del segle XX (Memorial democràtic).
.jpg)
