SAFAREIG PÚBLIC SANTA ESPERANÇA
BANYS TERMALS EL SAFAREIG
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Antic Safareig de Santa Esperança
L'equipament aprofita l'estructura d'un safareig d'aigua termal que es va construir a mitjan del segle XXperquè la gent pogués rentar-hi la roba. A Caldes de Montbui hi va haver fins a 6 safareigs.
Avui es conserven i estan en funcionament el de la Canaleta i el de la Portalera. Cal destacar el valos d'aquests safareigs com a patrimoni arquitectònic i com a mostra d'una construcció funcional i utilitària pròpia de l'època.
Després d'estar molts anys en estat d'abandonament, l'any 2008, en el marc del MIAU (Mostra Internacional d'art Urbàque organitza el Museu Thermalia), una artista va recuperar el Safareig de Santa Esperança per aquell esdeveniment cultural.
El 2015 l'Ajuntament de Caldes de Montbui el recupera per donar-li un nou ús, el de banys públics.Els Banys Termals El Safareig, en són el resultat.
Les aigüs mineromedicinals
El Safareig és un espai públic que s'ha adecuat per gaudir d'un bany amb les propietats terapèutiques i relaxants de l'aigua mineromedicinal que brolla d'una zona de fractures i plegaments. La sugència natural se situa a la plaça de la Font del Lleó, amb una temperatura de 76ºC, una de les més elevades d'Europa.
Les aigües termals de Caldes de Montbui són mineromedicinals pequè són riques en substàncies minerals dissoltes, especialment el clor i el sodi; que els proporcionen propietats terapèutiques. Els components secu8ndaris són el bicarbonat, sulfat, calci, potassi i sílice; els minoritaris: fluorur, bromur, magnesi i liti, i els mínims: iodur, estronci, amoníac i bor.
Tots aquests components estan indicats per als aparells locomotor, circulatori i respiratori; així com per a tractaments de bellesa. A més, proporcionens una sensació de sedació al cos.
Relaxar-se i fer salut dins les aigües termals és un dels millors remeis per alliberar-se de l'estrès acumulat i recuperar les energies necessàries.
*************************************
Enllaç amb informació:
Estil / època: popular contemporani, segle XIX
Descripció:
Safareig de planta rectangular amb la coberta gairebé
plana, que presenta una lleugera inclinació cap el seu interior.. El conjunt
està format per una pica de forma lleugerament trapezoïdal, d'uns 80
centímetres de fondària i 115 centímetres de perímetre, per on l'aigua que raja
a través d'un broc de plàstic col·locat a la paret, va passant una segona pica
amb un regueró al centre i per on l'aigua entra directament al safareig de
pedra on es renta la roba. Aquest mesura uns 20 metres de llargària aproximadament.
Pel costat adossat al mur de la riera, el safareig s'adapta resseguint la forma
del mur. La rentadora està realitzada bàsicament amb blocs de pedra de 50 cm
d'amplada per 80 cm de llargada i 15 cm de gruix. A la segona pica de desguàs
s'observen rajoles de ceràmica vermella també inclinades formant part de la
rentadora.
La coberta està sostinguda per quatre pilars, col·locats damunt de la rentadora
mateix. A diferència d'altres safareigs de la vila, en aquest només es pot
rentar la roba per un costat.
La façana sud-oest està composada per un seguit d'obertures en forma d'arc de
mig punt sense cap element arquitectònic destacable, que permet fer entrar la
llum al recinte.
L'entrada al safareig es pot fer per les dues façanes situades a cada extrem.
Ambdues tenen una porta amb una reixa de ferro que actualment estan tancades
amb un candau. A la porta situada a la façana est, s'hi accedeix salvant el
desnivell de la riera, per un corriol de terra, mentre que per la façana nord,
s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra, força malmeses pel pas del
temps que salven el desnivell amb la plaça de Pau Surell.
El broll d'aigua és sostingut i surt a una temperatura aproximada de 48ºC.
Història:
No es coneix la data exacta de la seva construcció però
segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX.
Aquest safareig, deu el seu nom a la proximitat amb el torrent de Santa
Esperança.
En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al
seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai
de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada
entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada, del frec
de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de
l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va
fer que els safareigs públics caiguessin en desús. Aquests safareigs, com en
són un clar exemple els de Caldes, amb aigua calenta encara s'utilitzen per
rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser
el seu sentit de ser.
Dels varis safareigs que té la vila, aquest és el que està més malmès i
abandonat. Va haver de ser tancat al públic a causa d'actes vandàlics
realitzats aprofitant la seva situació arraconada, provocant encara més el
ràpid deteriorament de l'entorn així com del seu interior.
*************************************
Altres enllaços amb informació:
*************************************
