dimecres, 16 de gener de 2019

CAN MARESCH
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa














Molt poca informació he trobat, si algú en té està convidat@ a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina.

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: contemporània Segles XIX-XX
Descripció:
Es tracta d'un immoble de planta baixa i dos pisos. La façana presenta balcons i una tribuna.












ESGLÉSIA DE LA PIETAT
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa











Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: moderna (Segles XVIII)
Autor: Josep Morató, Josep Morató Pujol i Josep Morató i Sellés, arquitectes
Descripció:
Església amb una gran nau, orientada de nord a sud, amb capelles laterals. La nau està dividida en sis trams i als peus, sota el reracor, un arc quatripartit. La resta de la nau presenta capelles laterals i cada tram està marcat a la coberta amb arcs d'estuc. El presbiteri queda definit per un seguit de graons i a sobre l'altar, dedicat a Sant Sadurní. La capçalera presenta un cambril cobert per una cúpula, amb vuit divisions d'estuc. El campanar de planta quadrada flanqueja el presbiteri per la part de ponent i s'eleva per damunt del conjunt del temple formant una torre octogonal, i a la part superior s'hi obren vuit finestres d'arc de mig punt que està coronat per una balustrada, en la que s'inscriu l'esfera d'un rellotge. A la part Est de la nau s'hi adossa una àmplia capella dedicada al Calvari i a la part Oest una de més reduïda dedicada a Sant Llibori. El conjunt és cobert a dues vessants i presenta una façana principal al Sud i una altra de secundària a l'oest. La façana sud presenta un eix de simetria vertical i diferencia la nau central de les capelles laterals. La portalada conté una fornícula dedicada a la Pietat. La façana Oest conté diverses obertures, l'antic portal de Sant Sadurní i una portalada esculpida. La capella dels Sants Màrtirs: al sector nord de la nau de l'església s'hi situa el presbiteri, darrera l'altar major s'hi construí un cambril de planta de creu grega. És cobert per una cúpula bastida sobre quatre arcs. La cúpula presenta vuit divisions d'estuc i una llanterna al centre. La capella és separada de la nau per un arc amb pintures que representen el judici final. Al mig hi ha un templet amb imatges de Sant Llucià i Marcià de tamany natural damunt l'urna de les relíquies del Sant. Els murs presenten decoracions d'estuc que emmarquen uns quadres amb representacions relatives a la vida dels Sants Màrtirs i amb boniques vistes de la ciutat de Vic. També hi ha plafons on s'hi representen els dotze apòstols i els quatre evangelistes. També hi ha pintures referents als consellers de la ciutat de Vic. Capella de sant Llibori: El lloc on es va erigir l'església de la Pietat ha estat un centra de culte continuat. Segons la tradició, al 1050, s'hi van trobar les relíquies de Sant Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de Vic. Sembla ser, doncs, que a partit de la troballa, al s. XI s'hi construir l'església de Sant Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur Oest. El 1427 el Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les obres de la nova església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada a la Sant Sadurní per mitjà d'una gran arcada. L'edifici d'estil gòtic que s'acabà el 1467. El traçat barroc de l'església s'inicià el 1614 i les obres el 1630. La façana es va començar a obrar el 1664. L'any 1695 s'acabà la construcció de l'agulla del campanar i el 1775 s'hi col·loca el rellotge. Al voltant del temple s'hi van anar erigint diversos altars dedicats als Sants Màrtirs, Sant Crist, Sant Isidre, la Concepció, Sant Roc, Sant Antoni, Sant Llibori i Sant Erasme. El 1688 s'hi fundà la confraria de Sant Llibori, erigint un altar i un retaule obrat per Pau Costa i en la qual es veneren les relíquies del Sant. Actualment el retaule ha desaparegut i la Capella de Sant Llibori s'ha convertit en lloc de culte diari degut a les seves dimensions reduïdes i al ésser accessible des de la casa rectoral. En ella s'hi custòdia el sagrari.
Descripció de la façana:
Façana principal: segueix un eix vertical de simetria marcant l'alçada de la nau per dues pilastres a partir del nivell de la coberta. A través d'una escalinata de nou graons s'accedeix a la portalada resolta com si fos una escultura. Flanquegen el portal dues parelles de columnes adossades al mur i assentades damunt un pedestal amb l'escut de la ciutat. Els capitells de les columnes són corintis amb un fris al damunt amb àngels i volutes esculpits. Al damunt hi ha una fornícula, també amb les mateixes decoracions, que conté la imatge de la Pietat, la qual està molt deteriorada. Sobre el portal esculpit, hi ha un òcul amb vitralls geomètrics i decoracions al voltant. A les franges laterals s'hi distribueixen finestres. El capcer s'acaba amb volutes i pinacles triangulars a les parts laterals i un frontó triangular trencat a la part central. La façana presenta la inscripció:"RO MA".
Dades històriques:
El lloc on es va erigir l'església de la Pietat ha estat un centra de culte continuat. Segons la tradició, al 1050, s'hi van trobar les relíquies de Sant Llucià i de Sant Marcià, patrons històrics de la ciutat de Vic. Sembla ser, doncs, que a partit de la troballa, al s. XII s'hi construir l'església de Sant Sadurní, la portalada de la qual encara es conserva al mur Oest. El 1427 el Consell de la partida de Montcada decidí reformar la capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. Fou el 1454 quan es començaren les obres de la nova església, dedicada a la Mare de Déu de la Pietat i comunicada a la Sant Sadurní per mitjà d'una gran arcada. L'edifici d'estil gòtic que s'acabà el 1467. El traçat barroc de l'església s'inicià el 1614 i les obres el 1630. Sembla ser que les obres s'iniciaren pel presbiteri, una làpida esculpida al mur del campanar ens dóna la data de 1636. La façana va ser feta a partir del 1664 per l'arquitecte Josep Morató i va ser dirigida per l'arquitecte Josep Morató i Selles, moment en què es construí el cambril al darrera del presbiteri. La nova capella va ser dedicada als Sants Màrtirs i va ser decorada pel pintor Marià Colomer. El 1775 es col·locà el rellotge del campanar. Façana i portal de ponent: el portal adovellat que es conserva data del segle XVI i venia a substituir el romànic situat al migdia. Al segle XVII, l'església de Sant Sadurní va ser substituïda per l'església de la Pietat. La capella dels Sants Màrtirs: Al 1427 el Consell de partida de Montcada, va decidir reformar la capella que havia estat malmesa pels terratrèmols. El 1720, l'escultor Jacint Morató treballava en la confecció del retaule de l'altar major que ocupava el presbiteri. Un incendi el va destruir el 1734, després es va resoldre d'encapçalar l'església amb una capella cupulada a la veneració dels Sants Màrtirs. El disseny va córrer a càrrec de l'arquitecte barceloní Nicolau Traver. A finals de segle XVIII encara s'hi treballava. També hi va participar l'escultor Antoni Real, i les pintures són obra de Marià Colomer. Façana principal (Sud): es va començar a construir al 1664 posant la primera pedra a l'angle de la façana del carrer de Sant Sadurní. El mestre d'obra era el vigatà Josep Morató, que treballava conjuntament amb Isidor Morató. A partir de 1685 hi van començar a participar els germans Josep i Joan Francesc Morató, que van treballar en la façana fins el 1869. Capella de Sant Llibori: Al voltant del temple s'hi van anar erigint diversos altars dedicats als Sants Màrtirs, Sant Crist, Sant Isidre, la Concepció, Sant Roc, Sant Antoni, Sant Llibori i Sant Erasme. El 1688 s'hi fundà la confraria de Sant Llibori, erigint un altar i un retaule obrat per Pau Costa i en la qual es veneren les relíquies del Sant. Actualment el retaule ha desaparegut i la Capella de Sant Llibori s'ha convertit en lloc de culte diari degut a les seves dimensions reduïdes i al ésser accessible des de la casa rectoral. En ella s'hi custòdia el sagrari. L'església va iniciar la restauració de l'interior l'any 1988 i es continuà amb la restauració de la rectoria fins al 1991.

Subsòl
Medieval indeterminat, Modern XVI - XVII, Modern Segles XVIII – XIX.
Església d'origen romànic situada prop de l'església de Sant Sadurní i del Temple Romà de Vic. S'han realitzat diverses intervencions arqueològiques. La intervenció del 2001 a la capella fonda de la Pietat va permetre recuperar unes sitges amb material romà i medieval. La més recent, la de l'empresa SOT Prospecció Arqueològica que va realitzar, a l'octubre del 2004, uns sondejos de recollida sistemàtica d'exemples de prospecció geofísica a diferents jaciments catalans, i un d'ells fou al Subsòl de l'Església de la Pietat de Vic. Es van aplicar els darrers avenços en la tècnica de la prospecció geofísica amb georadar o GPR (Ground Penetrating Radar). Es va traçar una quadrícula sobre l'espai de la nau central de l'església de 9x20m. Es van realitzar 36 transsectes de 0 a 20 m en el sentit de la nau, separats de 25 cm entre ells. El que s'ha pogut concloure és la superposició d'estructures al subsòl de l'església pertanyents a diverses edificacions anterior. S'han localitzat murs o possibles estructures lineals paral·leles que travessen d'oest a est l'àrea prospectada. I també alguna mena de paviment ben delimitat i amb una projecció vertical considerable. Les imatges de talls transversals i longitudinals de l'àrea de prospecció van permetre veure clarament la divisió en dos sistemes estratigràfics del subsòl. La seqüència permeté establir que les estructures detectades correspondrien a un mateix moment constructiu, que caldria atribuir a les fases barroca i gòtica. Per sota d'aquestes, es va detectar una diferenciació entre la ubicació de Sant Sadurní amb una constant alteració i gran número d'estructures i paviments entrellaçats que en fan difícil la interpretació, i la resta, mostra una successió d'elements inconnexes, segurament pertanyents a edificis medievals previs a la ampliació del segle XV. A partir d'uns 55ns, la resposta de tota l'àrea de prospecció s'unifica, mostrant estructures que ocupen tota l'extensió prospectada, cosa que remet a un ús unitari de tot l'espai, per un sol edifici o grup d'edificis. A l'espera d'un examen més exhaustiu dels resultats i estructures definides per part dels arqueòlegs, sembla confirmar-se una ocupació de l'espai prospectat coincidint amb les informacions aportades per la documentació escrita, a més de la documentació d'estructures necessàriament anteriors a l'Alta Edat Mitjana. En definitiva, la prospecció ha permès documentar un grup de restes arqueològiques al subsòl de l'església de la Pietat, que estudiades en relació a d'altres treballs arqueològics portats a terme a les proximitats (Temple Romà, c/ Sant Sadurní, Plaça de la Pietat) poden aportar nous coneixements sobre el centre històric de Vic.












CASA PERE MAS
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: moderna (Segles XVIII)
Autor: Tomàs Comella, mestre d'obres
Dates de construcció: Amb reforma del 1861
Descripció:
Edifici fruit de l'annexió de varis edificis amb parcel·la gòtica, entre-mitgeres, d'estructura tradicional de parets de càrrega i amb coberta de teula àrab a dues vessants.
La façana és fonamentalment simètrica respecte a un eix central, té proporcions verticals i fa servir la variació de mides d'obertures i balcons amb l'alçada. L'edifici és rematat per un ràfec a manera de cornisa. Els brancals, llindes i la llosana dels balcons són de pedra, les baranes són de ferro forjat complex i de forja simple i els acabats de façana són arrebossats.
Dades històriques:
Edificis primitius existents segurament al segle XVIII. L'aspecte actual ve de la unificació de dues cases l'any 1861, la reforma del portal de la façana és del 1914 i s'hi va obrir un petit portal. L'antic camí de Gurb sorgí com la prolongació del c/ de les Neus vers al s. XII, moment en que les masies anaven canviant la seva fesomia a favor de cases mitgeres que seguien el traçat natural del camí. Al s. XV es construir l'església gòtica dels Carmelites prop de l'actual c/ Arquebisbe Alemenay que fou enderrocada el 1655 en convertir la ciutat en plaça fortificada contra els francesos durant la guerra dels Segadors. Als s. XVII-XVIII es construir l'actual convent i l'església dels Carmelites calçats. Al s. XVIII la ciutat experimenta un fort creixement i aquests carrers itinerants es renoven formant part de l'eixample Morató. Al s. XIX amb la urbanització de l'Horta d'en Xandri, entre el c/ Gurb i el c/ de Manlleu, també es renova. Actualment el carrer viu una etapa d'estancament i convindria rehabilitar-lo. L'edifici ja existeix segurament al s. XVIII. L'aspecte actual ve donada per la unificació de dues cases, a l'any 1861. Al redós de l'any 1914 es reforma el portal, el qual té una inscripció amb el non de Josep Coll.





 FORNÍCULA DE SANT ANTONI AL CARRER GURB,2
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

La fornícula és de pedra artificial i és d'arc de mig punt amb un pedestal que sobresurt de la façana amb petits cercles incisos. El sant és de cartró i fusta porta el nen als braços. Un gros pedestal amb cercles incisos és l'únic element indicador d'aquesta fornícula sense cap element ornamental. El sant que acull és una imatge proporcionada respecte a les mides de la fornícula.



CASA AL CARRER GURB,9
AMB FORNÍCULA DE SANT ALBERT I LA MARE DE DÉU DEL CARME
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Sant Albert

Mare de Déu del Carme

Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Descripció:
L'edifici actual prové d'una reforma de finals del segle XIX i el conjunt ja hi era l'any 1923. La reforma de la casa de l'any 1984 el va mantenir.
Dades de la fornícula:
La fornícula és neogòtica que conforma un arc conopial que acaba amb un floró i amb pinacles a banda i banda que arrenquen de les impostes i columnes flanquejades per baixos relleus configurats per volutes i flors. Aquest marc dóna cabuda a dues fornícules, una inferior que conté el sant, de tipologia clàssica amb arc de mig punt i decoracions florals als carcanyols i una superior més petita, inserida en el timpà de l'arc conopial, també de tipologia clàssica, amb arc de mig punt i pilastres estriades i que acull la Mare de Déu del Carme. És l'única fornícula de Vic que en conté dues. Treballada amb gran profusió, amb voluntat d'embellir les petites capelles del sant i la Mare de Déu. L'arc conopial coronat per un floró busca l'elevació i els relleus en espiral laterals ho remarquen. La duplicitat de fornícula afavoreix la devoció i ret homenatge a les dues imatges del barri: Sant Albert, el patró i la Mare de Déu del Carme, de l'església i convent. Avui dia les festes de Sant Albert s'han convertit en un esdeveniment festiu molt participatiu que dóna cohesió al barri. Ja no tenen un significat religiós, però la imatge queda com a testimoni d'una devoció religiosa molt arrelada, tant que va provocar que se li fes una de les fornícules més vistoses de la ciutat.





CASA YLLA-CATALÀ
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Descripció:
Es tracta d'un edifici amb una paret mitgera que consta de planta baixa, entresòl i dues plantes superiors. La casa s'organitza en façana marcant el basament amb un encoixinat corregut, el cos principal amb balcons i el coronament amb finestres. Les obertures s'agrupen en eixos de composició vertical i utilitzen la gradació de proporcions en alçada. El coronament és un ràfec amb colls vistos molt propi de principis del segle. La pedra picada és present a l'arc adovellat de l'entrada principal, a les lloses dels balcons i emmarcant les obertures principals. Les baranes són de ferro forjat i la façana està arrebossada amb dibuix de carreus per incisió a la planta baixa.
Descripció específica de la façana:
La casa s'organitza en façana marcant basament, cos principal i coronament. Les obertures s'agrupen en eixos verticals de composició i utilitzen la gradació de proporcions amb l'alçada. El coronament és a base d'un ràfec amb colls vistos molt propis de principis de segle. Materials: Pedra picada a l'arc dovellat a les lloses dels balcons i emmarcant les obertures principals. Baranes de forja. Acabats de façana arrebossats amb ratllat marcant els carreus. Elements arquitectònics a destacar: Tots els de pedra. Conservació de la façana: Alguns desperfectes en els acabats de façana.
Dades històriques:
L'edifici en el seu estat actual sembla fruit d'una reforma feta a finals del s. XIX o principis del s. XX. Havia estat fins fa pocs anys residència adscrita a la Catedral.

Escut de pedra de forma de quarilong hispànic amb el camper de divisió quarterada on es representen els elements heràldics d'unes cases i peixos. Al cap del camper hi ha un casc i a la punta unes volutes. Està sostingut per dos lleons rampants i disposat sobre una targeta que imita el pergamí enrotllat. Està situat a la finestra del balcó principal del primer pis. Compleix les normes heràldiques de figures grosses que omplen el camper, els contorns ben definits, l'eliminació d'elements superflus i els lleons que el sostenen tenen l'actitud de ferotgia que demanen les lleis heràldiques.

Jardí
Jardí en planta baixa que s'accedeix per escala també des de planta primera, des del saló principal. Paviment de gespa i graveta. Només pavimentat amb tova sota porxo. Murs amb veïns, a sud amb Casa Bayés, que queda a una cota més baixa. S'estructura amb 4 parterres de boix retallat dins els que hi ha alguna arbustiva i on hi destaquen diversos teixos retallats de forma piramidal. Al fons hi ha una petita peça d'aigua centrada entre dues pèrgoles que acullen una taula de jardí i que entre pilars formen un banc. Els pilars son de totxo massís i la pèrgola de fusta. Arbres destaquen un nesprer i una magnòlia a la part del davant, fruiters tocant el mur del veí, un xiprer i un boix grèvol. 





CASA PRATDESABA i PORTABELLA
Vic - Osona

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


Josep Pratdesaba i Portabella (Vic, 6 d'agost de 1870 - gener 1967)


Enllaç al catàleg de béns protegits publicat per l'ajuntament de Vic:

que diu:

Època: Època contemporània Segles XIX
Autor: Ramon Callís, mestre d'obres (1886)
Data de construcció: 1876
Descripció:
Edifici amb una paret mitgera, formant cantonada. Consta d'una planta baixa, amb dos pisos superiors i golfes. Les obertures es distribueixen asimètricament per tota la façana, tot i que se'n distingeixen sis eixos verticals, compostos de balcons en els dos pisos superiors i finestres a les golfes. Totes són clàssiques i estan emmarcades per una senzilla motllura i mantenen una gradació de proporcions en alçada.

Relleu
Dades històriques:
La casa construeix a finals del segle XIX en substitució de l'antic edifici de la Universitat Literària, que es va enderrocar pels vols de 1806, quan es va obrir el carrer de Santa Maria, que va travessar la Muralla, i es va alinear amb el carrer de l'Escola.
Descripció:
Motllura i relleu de pedra col·locada al voltant d'una porta d'accés a peu de carrer. Forma part de transformacions antigues i incorporades a l'edifici existent, que té una entitat suficient per significar un espai. En tots els casos contribueix a valorar degudament l'edifici o espai on és emplaçat i té un indubtable interès històric i testimonial.



Restes del Mur Universitat Literària
Dades històriques:
L'antic edifici de la Universitat Literària es va enderrocar pels vols de 1806, quan es va obrir el carrer de Santa Maria, que va travessar la Muralla, i es va alinear amb el carrer de l'Escola.
Descripció:
Murs de pedra que mantenen traces, elements constructius i vestigis de l'antic edifici de la Universitat Literària que es va enderrocar pels vols de 1806. L'edifici original de la Universitat eren cases residencials que ocupaven el final del carrer d'en Berguedà o d'en Malla (actualment de l'Escola), que es van transformar en l'Estudi General en ser comprades per l'escola catedralícia el 1506. Les competències i privilegis anaren i vingueren, fins que el 1569 es va tornar a transformar de nou per adequar millor l'edifici a funcions de docència. El 1581 es va formular un pla d'estudis i el 1597 s'hi va establir la càtedra de filosofia. Dos anys més tard, el 26 de juny de 1599, el rei Felip III, a les corts celebrades a Barcelona, va accedir a la petició de la ciutat perquè els estudiants es poguessin graduar en humanitats i filosofia. Finalment, el 1602 va quedar reconeguda la creació de la Universitat Literària. El 1627, la Universitat comptava ja amb 21 doctors col·legiats, amb tres cursos de filosofia i un de teologia, als quals es va afegir una altra càtedra de teologia el 1636, una altra de filosofia el 1680 i una de retòrica el 1696. Tot i que va costar la seva arrencada, també es van aconseguir les càtedres de jurisprudència i medicina. Finalment, la Universitat va ser abolida, com totes les de Catalunya, pel decret de Nova Planta del 3 de març de 1716, per a refondre's a les seves rendes a la universitat de nova planta creada a Cervera. Això va deixar a Vic un buit que va trastornar l'eficàcia de l'ensenyament en els moments de més eufòria i creixement de la Universitat. És un element d'interès arqueològic apreciable des de la superfície que actualment forma part de l'edifici i construcció actual o que per ell mateix té una entitat suficient per significar un espai. En tots els casos contribueix a valorar degudament l'edifici o espai on és emplaçat i té un indubtable interès històric i testimonial.