MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
RETIRADA i CAMINS DE L'EXILI MINA CANTA o MINA D'EN NEGRÍN
LA VAJOL - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La Guerra Civil es va desfermar,
el juliol de 1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de
l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccioaris de la societat espanyola.
L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional de la Segona
República.
Es calcula que la guerra va
ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la
repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va
comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de
l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts
sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos
països llatinoamericans.
A mitjan 1937, en plena guerra, la mina de la família Canta de la Vajol va ser confiscada. Juna Negrín, president del govern de la República, va decidir que aquest emplaçament, gràcies a les sevesvirtuts geogràfiques i estratègiques, fos el contenidor de part del material incautat per les Juntes Nacionals de Protecció del Patrimoni Artístic i dels lingots d'or i argent del Banc d'Espanya. A final de 1937, amb obrers militaritzats procedens de Cartagena, es va començar a construir un edifici camuflat de tres plantes sobre la mina. S'hi va instal·lar un generador de corrent elèctric i dos muntacàrregues per accedir a la cambra cuirassada construïda a l'interior. La gestió de la mina era responsabilitat directa del Ministre d'Economia i Hisenda, Francisco Méndez Aspe.
L'or i la plata provenien de la Caja General de Reparaciones, organisme creat per Negrín des del Ministeri d'Hisenda per confiscar els béns materials d'aquells que eren sospitosos d'afavorir els interessos de Franco dins la zona republicana i que servien per reparar l'economia de l'Estat danyada pel cop militar feixista.
Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà.
Plànol de la part frontal de la mina Canta
Mina Canta - Mina d'en Negrín (La Vajol)
Durant la Guerra Civil espanyola la mina de talc de la família Cantava ser confiscada i s'hi va construir un edifici fortificat amb funció de refugi i dipòsit dels fons del Ministeri d'Hisenda, de la Caja de Reparaciones i de la Junta Central del Tesoro Artístico, que va utilitzar dispòsits també a Figueres i Perelada.
Recentment s'ha posat en valor l'edifici de la Mina Canta pel seu protagonisme durant la Guerra d'Espanya en relació a la evacuació del patrimoni econòmic i artístic de la República, entre 1938 i 1939.
L'edifici va ser declarat com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i la Diputació de Girona ha finançat obres de manteniment, consolidació i restauració, fent possible la visita de l'edifici i d'una part de la mina. Finalment, els anys 2023 i 2024 la Direcció General de Memòria Democràtica ha donat suport a l'Ajuntament per posar en funcionament una primera museografia de l'edifici.
Esquema de la Mina Canta - Mina d'en Negrín
Dipòsits i llocs del Patrimoni Artístic i Econòmic de la República i Català a l'Alt Empordà
Recorregut del Patrimoni Artístic i Econòmic de la República i Català
Salvaguarda del Patrimoni Artístic Estatal
Darrera mina de talc de Catalunya, que passà a la història quan Juan Negrín president del govern central (19371939), a l'esclat de la Guerra Civil hi envià una remesa de quadres del Museu del Prado i or procedent del Banc d'Espanya, valorat pels historiadors en 500 milions de dòlars, que més tard es van embarcar rumb a Mèxic en el vaixell "Vita". En aquest context és, quan es construí aquest edifici situat damunt una de les boques de la mina, avui propietat de M.Giralt. Va romandre sota la responsabilitat directe del ministre d'Economia i Hisenda, E.Ramos, a qui Juan Negrín feu vigilant absolut del tresor. A la mina hi trevallaven 30 persones als anys seixanta. Les condicions de treball dins les galeries, fredes i humides, eren dures i comportaven un alt risc d'accidents en cas de cedir el sostre, fet que s'intentava evitar apuntalant la secció amb tirants i travessers d'acàcia i castanyer. El mineral extret, talc o sabonet, era emprat en la fabricació de ceràmica, pinsos, pintura, paper i productes cosmètics o farmacèitics.
És un gran edifici de sòlid ciment armat, l'interior del qual fou convertit en un veritable fortí, amb porta blindada, ascensors, generador elèctric propi, despatxos, habitacions.....La porta disposava de tres panys amb tres claus,que custodiaven diverses persones. Avui l'objectiu del seu propietari és convertir-lo en un museu d'història de la Vajol i de la Catalunya Contemporània. Per aquest motiu, al seu interior, hi pintà els rostres dels polítics de la seva història: Lluís Companys, A.Azaña, J.M.Aguirre, que varen passar per la Vajol vers l'exili.
***************************************************
Enllaços amb informació:
***************************************************
