CASA VINCKE
PALAMÓS - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Actualment es l'Hotel Casa Vincke
https://www.hotelcasavincke.com/ca/
Estil: eclecticisme
Descripció:
És una torre amb jardí que ocupa l'espai d'una illa de
l'eixample, limita als carrer: Lòpez Puigcerver (façana), President Macià,
Enric Vincke i Avió. L'edifici consta de tres plantes. La primera està dividida
en tres cossos, als extrems dos grans finestrals i al centre un porxo amb
l'entrada principal, dividits per columnes estriades amb capitell decorat amb
fulles d'acant. Un fris, profusament decorat, el separa del segon. Aquest
consta de 6 finestrals d'arc de mig punt sostinguts per parelles de columnes
molt estilitzades, els intercolumnis laterals estan decorats amb un relleu. Els
carcanyols dels arcs també tenen un relleu de motiu vegetal. Com a remat hi ha
un ràfec sostingut per 14 mènsules aparellades sobre l'eix de les columnes. El
tercer pis, amb terrassa, és un afegit posterior. A l'interior cal remarcar els
impressionants artesanats de cassetons de fusta recoberts de guix, diferents a
cada habitació.
Notícies històriques:
La casa data de finals del segle XIX i fou construïda per
un mestre d'obres de Palamós. Posteriorment s'afegeix el tercer pis destinat a
les habitacions del servei, que altera substancialment la composició
arquitectònica. Després de la guerra civil l'industrial comprà la casa (1940)
ja que la seva havia estat destruïda en un bombardeig. S'ha conservat tal com
era, l'únic que s'ha modificat és l'enrajolat del paviment. Tant la casa,
recentment pintada, com el jardí estan molt ben cuidats. El Pla General
dissenyat l'any 1984 preveia l'expropiació de l'edifici per fer-hi serveis
municipals. Sembla, però, que aquesta no tindrà lloc.
**************************************
A la publicació de la Revista de Girona i en un article de l'Associació Cultural Amics del Cau de la Costa Brava - Museu de la Pesca diu:
L’avui anomenada Casa Vincke ocupa una illa de l’eixample palamosina, entra l'avinguda President Macià -popularment carretera de Sant Feliu-, el carrer López Puigcerver -el vell carrer deis Aliats i, per alguns, carrer del mig; «el mig» - perquè es troba entra la carretera i el passeig -, el carrer Avió i el carrer que porta el nom del personatge que tractarem: Enric Vincke.
La casa de Miquel Gubert
L'eixample o barri de la platja, amb carrers paral·lels i perpendiculars a mar va obrir-se lentament durant la segona meitat del segle XIX de la ma de l'arquitecte Martí Sureda i Deulovol, formant-se illes amples, suficients per cobrir les necessitats d'instal·lacions industrials i de construcció d'habitatges. En una d'aquestes illes, l’anteriorment esmentada, l'industrial surer Miquel Gubert i Llenas va fer construir, a principis de segle, la casa de la qual volem parlar. Inicialment, la casa tenia només planta baixa i primer pis, i s'acabava amb una teulada de pissarra. Si bé havien existit fotografies d'aquest primer aspecte de la casa, no han pogut ser localitzades. Segons una anècdota transmesa fins avui, la casa va ser considerada ben petita per un altre industrial surer de la vila, Martí Montaner Coris, el qual era el propietari de la magnífica Torre Montaner situada al passeig i que podem imaginar-nos a través de les fotos de l'època.
L'aspecte actual de la casa, amb els dos pisos, ha de datar entre els anys 1910 i 1912. Ben aviat, doncs, sembla que l'opinió del senyor Montaner va prevaler; a la família hi havia nens, els filis de Zoilo Costart Calvet i Joana Gubert Garrell, la filla de Miquel Gubert, i l'espai es va fer escàs. Els Costart van ser els amos de la casa fins després de la guerra. L'any 1940, la propietat va ser venuda a Enric Vincke Wischmeyer, industrial de la vila, la casa de la qual havia estat totalment destruïda pels bombardeigs durant la guerra. Es per això, dones, que avui es coneix com la Casa Vincke.
La família Vincke
El
fundador de la fàbrica Vincke era alemany, nascut a Osnahrück, el 28 de febrer
de 1871. De ben jove, l'any 1890, va arribar a Sant Feliu de Guíxols com a
representant i viatjant de l'empresa surera Beixler instal·lada en aquesta localitat
i propietat d’una família alemanya. Conjuntament amb un altre jove alemany, Pan
Meyer, i un palafrugellenc, Joan Miquel, van separar-se de
l'empresa alemanya i van crear la industria surera Miquel
Vincke i Meyer,
pels vols de 1900, amb despatx a Sant Feliu de Guíxols i fàbrica a Palafrugell.
L'agost de 1912 va entrar a treballar a l'empresa un enginyer procedent de
Barcelona, Josep Maria Manich, el qual tenia la llicència, adquirida a París,
per fabricar una novetat a Espanya: els tubs metàl·lics flexibles. Dins els locals
de l'empresa surera, doncs, van començar les activitats metal·lúrgiques que han arribat fins els nostres dies. El petit taller del senyor Manich va separar-se de la fàbrica de suro l'any 1916 i s'instal·là encara a Palafrugell, al carrer Sant Sebastià.
A partir de 1929, aproximadament, el senyor Vincke va traslladar-se a viure definitivament a Palamós. Des de feia uns tres o quatre anys era el director de la fàbrica que l'empresa americana Armstrong tenia a Palamós, la qual s'havia instal·lat a Palafrugell i Palamós després de comprar Manufacturas de Corcho SA, propietat de Miquel i Vincke, a Palafrugell i de la Corchera Internacional, a Palamós. Per compatibilitzar les dues feines, doncs, li va ser més fàcil traslladar el petit taller de tubs metàl·lics flexibles; la qual cosa va ocórrer el febrer de 1930.
Des de Ilavors i fins la data de la seva mort, el 10 de desembre de 1958, Enric Vincke va residir a Palamós, exceptuant uns mesos d’estada a Niça al final de la guerra civil espanyola. La torre on havia viscut des que s'havia traslladat, situada aproximadament entre els actuals carrers 11 de Setembre, Nou i Bateria va ser totalment destruïda durant la guerra, el novembre de 1937. Un cop restablerta la normalitat, la família Vincke necessitava una casa suficientment amplia i d'acord amb el seu rang social, i la va trobar.
Així doncs, a partir de 1940, la que era una de les
poques cases grans de Palamós i que s'havia conservat miraculosament intacta va
passar a mans de la família Vincke. Enric Vincke era vidu en aquells moments i
havia tingut quatre fills: Marcial, Heini, Maria Lluïsa i Grau. El primer havia mort ja per aquelles dates, i la resta van criar-se bàsicament a
Barcelona.
Enric Vincke va fer sempre constants estades de cap de setmana a Barcelona. El seu fill Grau, continuador de l'empresa, va viure a la casa fins la seva mort, l'any 1978, tenint, però també, sempre domicili a Barcelona.
La planta baixa
L'entrada principal de la casa és pel carrer Lope: Puigcerver, a través d'un portal de ferro. Però és i ha estat una entrada poc utilitzada; la petita porta de l'avinguda President Macià, als darreres de la casa, ha estat i és el veritable punt d'entrades i sortides. Però, per una vegada, utilitzem la porta principal. Després de pujar set escalons de marbre entrem a la casa. Tot just entrar, a ma dreta, trobem el menjador, una de les peces principals de la casa. Una petita taula ovalada, cadires amb el respatller de reixeta, la xemeneia de marbre blanc, la làmpada d'aranya i a la lluminosa galeria, una tauleta policromada, un dels mobles mes interessants de la casa.
Just a l’altra banda de l’entrada, la sala d'estar, una habitació, arreglada segons les necessitats de l’actual propietària, on desenvolupa la vida. Una llar de foc, aquesta de marbre fosc, a sobre un quadre del pintor Baldomero Galofre amb una pintura figurativa d'un paisatge llunya: la Pampa Argentina. A banda i banda, en uns prestatges tancats amb vidres, records, i una petita col·lecció de vanos. A l'altra paret, els retrats d'Enric Vincke i del seu fill Grau, marit de l’actual propietària de la casa. El sostre és un dels diversos decorats de la casa amb artesonat de guix. I també un taller de galeria, tancada per vidres, amb sortida directa al jardí, per on entra un bon raig de llum. Antigament, la galeria de la planta baixa no era tancada, sinó directament a l’aire lliure, sense la vidriera actual.
Escala, barana i vitrall
A continuació del petit rebedor per on hem entrar, trobem
l'ampli repartidor on s'obre l’escala que puja al primer pis. L'escala és de
marbre blanc, coberta per una catifa vermella.
La barana és, sens dubte el més espectacular, de ferro i passamà de fusta, s'acaba en el primer replà amb uns caps de dragons, la cua dels quals constitueix la barana del primer tram. No coneixem res del seu origen, només sabem que la barana és així des que existeix la casa. Al replà, en canvi, hi ha l'empremta mes palpable del pas del senyor Vincke per la casa: el vitrall que ell mereix va encarregar a un artesà de Barcelona, segons la signatura del vitrall: Camalò, del carrer Ausiàs March, núm. 3. El vitrall de colors verds, marrons, blaus i grocs és la pela d'un suro; és, per tant, la més clara mostra de l’origen industrial d'Enric Vincke i, curiosament, també del primitiu constructor de la casa. A la galeria de la sala d'estar podem observar unes quantes fotos de suros i de la pela, fotos que molt possiblement podia haver utilitzat l'artesà del vitrall.
Abans de pujar al primer pis, a l'altra banda de l'escala í del repartidor, trobem dues estances més: la cuina i una habitació, ara amb armaris, planxador, sala d'estar, utilitzada bàsicament pel servei. I tot seguit l'entrada del darrere, per la carretera de Sant Feliu.
Primer i segon pis
Pugem al primer pis; després del replà del vitrall, l'escala es parteix en dos trams, i arribem a un ampli repartidor. A la banda nord, de la carretera, hi trobem dues habitacions senzilles, una de les quals té també un escalfapanxes, de marbre blanc. Al mig, una cambra de bany. A la banda de mar, les dues habitacions més bones, totes dues donen a l'allargada galeria que hom pot observar des del carrer López Puigcerver.
Una d'elles és la que va ocupar Enric Víncke els darrers anys de la seva vida, senzilla, també amb xemeneia de marbre blanc. Al mig, una habitació d'armaris i l'altre costat, la cambra del matrimoni del senyor Grau i la senyora Hildegard, aquesta darrera, l’actual propietària.
Fins aquí hem resseguit les habitacions de la primitiva
casa, l’estructura de la qual data des de la construcció inicial, el 1900, aproximadament.
El més característic són tres elements: l'escala descrita, les abundants
xemeneies, envoltades de marbre importat d'Anglaterra per la família Guhert i
els sostres teginats de la sala d'estar, menjador i de la galeria de dalt.
El segon pis és ben diferent, absolutament senzill. La seva finalitat inicial, habitacions per nens i pel servei, és ben palesa. A la banda de mar, consta de tres habitacions, les quals donen a un balcó sobre de la galeria del primer pis. En una d'aquestes habitacions es conserven els trofeus de caça de Grau Vincke i la seva esposa, bons afeccionats a la caça, els quals es traslladaven sovint a una finca rústica de la seva propietat a la província d'Osca. Completen el segon pis tres cambres de dormir més una cambra amb armaris i llibreries i un bany.
El jardí
I la casa no seria completa si no descrivíssim el jardí
que l’envolta, estenent-se cap al carrer Avió, hàbitat quotidià deis dos gossos
de tipus caçador que ens recorden també l’afecció preferida de Grau Vincke.
Diferents tipus de palmeres son els arbres mes abundants; al mig una olivera, diversos xiprers, una zona de rocalla, un banquet blanc i una petita bassa amb peixos vermells. La cura del jardí va ser sempre una preocupació dels dos senyors Vincke, pare i fill, tant que, aquest darrer, per exemple, va fer arribar fins a la casa aigua a través de canalitzacions des de la finca de la Pietat, als afores de Palamós, on ara hi ha la moderna fàbrica; a la Pietat, l’aigua sempre ha estat abundant i força anys enrere, als estius, l’aigua no era assegurada sempre al centre de la vila. El jardí i anècdotes com l’anterior formen part també, com tota la casa, d'una altra època, potser no ben definida, però, sens dubte, d'altres formes quotidianes de vida, diferents de les actuals.
Rasa Maria Medir
Revista de Girona
******************************
Altres enllaços amb informació:
https://www.hotelcasavincke.com/ca
https://totsonpuntsdevista.blogspot.com/2013/04/casa-gubert-vincke-de-palamos-lemporda.html?m=0
https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=11699
******************************
Fotos que va publicar la Nicole Rodríguez (E.P.R.)
******************************
