RESCLOSA D'ULLÀ
ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XVII – XIX
Descripció:
La resclosa està situada sobre el riu Ter entre Ullà i
Torroella Es tracta d'un mur de contenció d'uns 275 metres de llarg i 0,75
d'ample, rematat al marge esquerre per un bramador amb dues obertures: una que
desvia l'aigua cap al rec del molí per tal d'abastir les terres de regadiu, i
una altra que la retorna al Ter. A la paret que dona al camí es poden observar
dos escuts dels Solterra, un a la banda del riu, i un altre a la banda del camí
sobre el qual hi ha una inscripció que diu "FOU FETA ESTA RESCLOSA,
CADIRAL Y RECH PER MI, DON JUAN CARRIERA Y DE CVRB, COMTE DE SOLTERA ANY
1670" Construïda a partir del mur del bramador trobem una petita
edificació d'una nau. Sobre la porta d'entrada es conserva una inscripció
flanquejada per paons que diu: "BRAMADOR FET PER DON JOSEPH MARIA ÇARRIERA
COMTE DE SOLTERRA &c COMENSAT ENPRIMER JUNY Y FINIT ENVLTIM SETEMBRE TOTS
DE 1817" Els escuts que aquí es troben pertanyen a Juan de Sarriera i Gurb
i d'Alemany de Descatllar. Es tracta d'un medalló ovalat quartejat: en el
primer camp dos paons enfrontats, en el tercer una muntanya flordelisada amb
dos rius ondejants i el segon i quart estan units formant un sol camp on es
representa una creu amb els extrems trevolats. L'escut està envoltat per
decoració vegetal i de volutes, i coronat per un elm.
Notícies històriques:
El bramador de la resclosa d'Ullà alimentava els tres
molins (Dalt, Mig i Baix) que els comtes de Solterra tenien al llarg del seu
recorregut. La construcció actual és del segle XVII amb modificacions del XIX,
encara que segurament aprofitava una antiga resclosa i un canal de regadiu
d'època medieval.
***************************************
A la magnífica i extensa publicació de l'estudi històric, arqueològic i arquitectònic del conjunt patrimonial de la resclosa d'Ullà promoguda per l'Ajuntament d'Ullà, Torroella de Montgrí i Gualta i la redacció de Ferran Codina diu (reproducció d'un tros):
Introducció
La Resclosa d’Ullà és un element destacat del patrimoni
hidràulic del tram baix del riu Ter amb antecedents històrics des d’època
baixmedieval. És l’última de les rescloses que retenen i desvien les aigües del
riu en aquest tram final del Baix Ter. L’estructura actual del conjunt de la
resclosa, compost per la mateixa resclosa, la bassa, el cadiral, el rec del
molí i el bramador són fruit de diverses reformes dutes a terme des d’època
baixmedieval fins a l’actualitat. La resclosa al llarg dels segles ha anat
patint desperfectes a causa de les recurrents riuades que solen afectar el tram
baix del riu i que s’han anat reparant per tal de mantenir-ne el funcionament.
La darrera gran riuada patida els mesos de desembre de 2025 i gener de 2026 ha
ampliat una escletxa ja existent, a la meitat oest d’aquesta barrera
artificial, fins a assolir uns 18 m de llargada. Aprofitant aquesta
circumstància, diferents institucions, en lloc de restaurar-la proposa
l’eliminació d’aquesta estructura fonamentant-se en arguments i justificacions
tècniques de caràcter ecològic i amb la voluntat de restablir el curs natural
del Ter, sense tenir en compte el valor patrimonial del conjunt.
És per aquest motiu que els ajuntaments de Torroella de
Montgrí, Ullà i Gualta han encarregat un estudi tècnic al Museu de la
Mediterrània sobre la importància històrica, patrimonial, social i
paisatgística d’aquest conjunt arquitectònic, amb la voluntat de tenir una
valoració tècnica des del vessant patrimonial. A banda d’aquesta necessitat,
l’obertura d’aquesta escletxa, per la qual s’escola tota l’aigua del riu,
permet l’accés en bona part del llit del riu i a les parts baixes del bramador
i del cadiral que solen estar inundades, una oportunitat única per tal de
fer-ne a una documentació tècnica exhaustiva que fins ara només s’ha estudiat
parcialment a nivell documental.
Descripció del lloc i situació exacta
La resclosa d’Ullà se situa dins el terme municipal
d’Ullà, molt propera en el punt on conflueixen els termes municipals d’Ullà,
Gualta i Torroella de Montgrí. La línia de la resclosa constitueix un dels
límits del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. La seva
llargada, de 268 m, coincideix amb tota l’amplada que té el riu Ter en aquest
punt de riba a riba. A l’extrem est d’aquesta barrera artificial s’hi situa la
bassa, el cadiral que dona pas al rec del Molí i el bramador, que amb una
obertura ampla permet el retorn de l’aigua sobrant al curs del riu Ter pel
paratge anomenat la platja. Tota aquesta infraestructura servia per portar
aigua, mitjançant el rec del Molí, el molí de Dalt (molí d’en Negre), el molí
del Mig i el molí de Baix (mas de la Galera), situats en el pla entre Torroella
i l’Estartit.
Accés
L’accés a la zona de l’extrem nord-est de la resclosa, on
conflueix amb el bramador i el cadiral, es fa des del camí de terra que
ressegueix el marge esquerre del riu Ter, el qual passa per sobre del mateix
cadiral. Aquest camí té dos punts d’accés possibles: l’accés nord es pot fer
des de la rotonda de la C-31, a l’entrada del poble d’Ullà, agafant el primer
trencant, i continuar pel camí del Noguers, el qual desemboca al camí que dona
accés directe a la resclosa. Pel sud, l’accés es pot fer des de Torroella de
Montgrí a través del carrer del Riu Ter, que també desemboca al camí que mena
fins a la resclosa. A l’extrem sud-oest s’hi pot accedir des del terme
municipal de Gualta per la carretera GI-643, que al PK 1,8 connecta amb el camí
de la Resclosa. Finalment s’ha d’entrar dins la finca particular de la Casa de
la Resclosa.
Protecció actual
Aquest conjunt no té cap figura legal que el protegeixi,
no està declarat Bé Cultural d’Interès Local ni consta en el catàleg de béns
protegits del planejament municipal. Sí que està inclòs en l’Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya del Departament de Cultura (IPAC- 49598),
en l’Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural del Montgrí, les Illes
Medes i el Baix Ter i al catàleg del patrimoni cultural del Consorci del Ter.
Metodologia
L’estudi del conjunt de la resclosa s’ha desenvolupat des
de dues vessants, la recerca documental i històrica i l’anàlisi arqueològica i
arquitectònica del conjunt. Ambdós treballs units han permès elaborar la
síntesis final i conclusions sobre la importància patrimonial, històrica i
establir necessitats de conservació, protecció i difusió, definint les
actuacions que s’han de dur a terme per preservar aquest element patrimonial.
La part de l’anàlisi estructural de tot el conjunt s’ha realitzat a partir de l’inspecció
visual, l’aixecament planimètric amb GPS subcentimètric, l’elaboració de
seccions gràfiques i la documentació fotogràfica i ortofotogramètrica amb
l’ajuda d’un dron. Aplicant la metodologia arqueològica a l’anàlisi
arquitectònic, es dedica un capítol a la descripció del conjunt,
individualitzant cada part segons la seva funcionalitat: Resclosa, Bassa,
Cadiral, Rec del Molí i Bramador. Cada element estructural s’ha individualitzat
amb una numeració correlativa, fets constructius, que ha facilitat la descripció
precisa aportant dades mètriques, formals, de lectura de paraments i de
relacions estructurals. Els fets constructius són elements susceptibles d’ésser
individualitzats i estudiats detalladament, tenen una nomenclatura per a cada
tipus de fet identificats per sigles: BQ: Banqueta, BS: Basament, C:
Claveguera, CB: Cubeta, CF: Contrafort, CN: Canal, CO: Coberta, E: Estructura
indeterminada, ELL: Enlluït, EN: Enllosat, ES: Escut, ESC: Escala, FO: Forat de
pal, FR: Forn, F: Fossat, FS: Fossa, INS: Inscripció, LL: Llar de foc, LLN:
Llinda, M: Mur, OB: Obertura, PL: Pilar, PV: Paviment, R: Resclosa, RS: Rasa,
S: Sòl (terra trepitjada), SO: Sostre, VT: Volta, etc. L’aixecament topogràfic
s’ha integrat dins un sistema GIS (Sistema d’Informació Geogràfica) . La
resclosa d’Ullà ha estat objecte d’interès per part d’historiadors i persones
preocupades pel patrimoni local, que han anat aportant documentació concreta de
la resclosa i de la gestió de l’aigua en publicacions d’àmbit local, que
permeten resseguir i transmetre la història d’aquest conjunt excepcional de
patrimoni hidràulic, estretament vinculat amb la història de la plana del Baix
Ter. Són destacables les contribucions i estudis de Pelai Negre al segle XX i
recentment de Xavier Solà sobre Torroella del Montgrí en temps del Barroc, XIII
premi de recerca Joan Torró i Cabratosa. També s’han tingut en compte els
treballs encapçalats per Jordi Montaner sobre l’evolució hidrogeològica del
Baix Ter, tant dels cursos històrics del riu com de la progradació de la plana.
Tenint en compte que el gruix de documentació recopilada era prou significativa
i que alguns dels autors ja havia fet la feina de buidatge dels arxius,
l’estudi ha consistit en un recull bibliogràfic recopilant les dades
històriques, ordenant-les cronològicament i finalment creuant-les amb els
resultats de l’anàlisi arqueològica i arquitectònica del conjunt. Pel que fa al
capítol de l’estat de conservació, aquest s’ha fet partint del recent treball
realitzat per l’arquitecta Adela Geli, per encàrrec del Museu de Suport
Territorial del Baix Ter – Museu de la Mediterrània, i s’ha complementat amb
les anàlisis visuals que s’han pogut dur a terme en aquests dies que el conjunt
s’ha eixugat.
Descripció estructural i funcionament
del conjunt de la resclosa d’Ullà
La resclosa d’Ullà està formada per un conjunt
arquitectònic que es pot dividir en 5 elements: la resclosa, la bassa, el
cadiral, el rec del molí i el bramador. Metodològicament, per poder dur a terme
la descripció d’aquest conjunt de manera sistemàtica, s’han individualitzat els
murs, els elements estructurals, les obertures i els elements ornamentals, amb
una enumeració correlativa per tal de facilitar-ne la descripció
individualitzada i detallada.
La resclosa
La resclosa correspon a la barrera o presa que fa elevar
el nivell de l’aigua del riu fins a assolir la cota de 7,85 m per tal de
desviar-la cap al rec del molí, situat al marge esquerre. Aquesta barrera està
formada per la disposició caòtica de grans blocs de pedra, tallats de forma
irregular. Geològicament, hi trobem majoritàriament blocs de gres, conglomerats
i calcaris. Alguns d’aquests blocs presenta marques de les barrines de dinamita
per a la seva extracció. L’estructura, que travessa tota l’amplada del riu, té
una orientació sud-oest nord-est. Actualment, aquesta barrera s’observa en una
llargada total de 268 m, tot i que originalment la seva llargada era d’uns 300
m aproximadament. En l’actualitat, els primers 32 m de l’estrep sud-oest estan
coberts per aportacions modernes de terres corresponents a la finca de la casa
de la Resclosa, ja dins el terme municipal de Gualta .Aquest fet no permet
observar clarament com aquest extrem de la resclosa connectava amb el marge
dret del riu. Per contra, l’estrep nord-est s’adossa directament contra la base
del bramador. El primer tram de la presa, meitat sud-oest, de 138 m de
llargada, presenta un traçat de forma rectilínia, per contra, la meitat
nord-est, de 130 m, presenta un traçat curvilini, de forma còncava respecte al
curs de l’aigua.
La resclosa formalment es pot dividir en tres parts, el
talús o cara exterior, que rep l’empenta del riu, la coronació, que correspon a
un petit muret situat a la part més alta de l’estructura i el talús o cara
interior, que contraresta la força del riu i per sobre del qual llisca l’aigua
que sobreïx. Tota aquesta estructura presenta una secció amb forma de triangle
escalè amb el costat llarg fent de base. L’amplada d’aquesta estructura varia
entre 18 i 25 m. El talús exterior té una amplada màxima de 6 m, tot i que en
els metres més propers al bramador, costat nord-est, s’estreny i és
pràcticament vertical. El muret que forma la coronació té una amplada màxima de
90 cm i una alçada màxima de 15-20 cm, en molts punts està enrasat amb els dos
talussos. El talús interior té una amplada màxima de 18,5 m. L’alçada varia
lleugerament segons el tram. De manera general, però, la base se situa a 5 m i
la coronació a una alçada màxima a 7,80 m. Així doncs, assoleix una alçada de
2,80 m. Tota la superfície de la resclosa, a excepció de la base del talús
exterior, està lliscada i recoberta per una capa de morter (ciment) amb còdols
de mida petita que segella les juntes entre els blocs i confereix una
superfície que allisa les irregularitats. Aquest acabat facilita que en moments
de grans crescudes del riu l’aigua sobreïxi i llisqui sense entrebancs per
sobre d’aquesta estructura. A partir de la documentació fotogràfica conservada
es pot deduir que aquest lliscat es va dur a terme dins la primera meitat del
segle XX. Així sembla indicar-ho la comparativa entre dues fotografies d’aquest
moment.
La bassa
La bassa està situada al marge esquerre del riu, delimitada al nord-est pel cadiral, al sud-est pel bramador i al nord-oest pels murs M-8 i M-9. És el punt on s’acumula l’aigua desviada per la resclosa i la que hi desemboca el rec del Ter vell. Aquest espai té una forma de tendència rectangular amb una superfície de 45 m2 . En aquest punt, l’aigua pot ser conduïda cap al rec del molí pel cadiral o retornada al riu a través del bramador, segons com estiguin disposades les comportes.
***************************************
Altres enllaços amb informació:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Resclosa_d%27Ull%C3%A0
***************************************
