ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL BARRI - SANTUARI DE LURDES
TONA - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Estil / època: segle XII, Medieval –
Romànic - Gòtic Modern
Descripció:
L’edifici religiós que ha arribat als nostres dies és un
compendi d’estils diferents. Es tracta d'una església de tres naus, amb la
nau central capçada per un absis romànic semicircular. Tot el conjunt és cobert
per una teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana
principal. Els murs són de pedra amb carreus vistos. La façana s’articula
simètricament, amb una portada dovellada amb un escut, i una finestra
esqueixada rodona o òcul a la part central superior. Equidistantment als
costat, dos òculs de la mateixa factura i a la mateixa alçada, però
construïts al segle XX, tanquen la composició de la façana principal.
L’absis semicircular i cobert amb una volta de quart
d’esfera, el campanar i el cos central de la façana de
ponent, són les parts més antigues del temple i remeten al romànic. El
parament de l’absis és llis, amb els carreus més grans respecte a la resta de
murs de l’església i dues finestres de tradició romànica sense
esqueixada. Podria ser de la segona meitat del segle XII. A la part
nord de l’absis, a la part superior d’un contrafort destaca un baix relleu
d’una figura zoomòrfica, un quadrúpede del qual resulta difícil precisar
l’espècie, probablement un felí.
El campanar es situa a l’angle nord-est, al costat de
l’absis. Va ser construït amb carreuons petits i ben ajustats, del mateix
tipus que es veuen al cos central de la façana major. De planta quadrada i
quatre pisos, és de factura romànica (de finals del segle XI o ja del segle
XII, com també seria la part més antiga de la façana de ponent).
La singularitat de l'edifici són les seves dues naus
laterals d'estil gòtic, del segle XVI, amb tramades cobertes amb voltes de
creueria. En destaca la seva decoració escultòrica, amb elements
molt treballats a les claus de volta i les cares humanes a les
columnes en els pilars i les impostes dels arcs de separació de la nau
central i les naus laterals (sants, angelets, decoració vegetal).
Història:
L’església de Santa Maria del Barri pertany al nucli
històric del Barri, nascut a la vessant sud-oest del Castell de Tona. El
mot barri s’ha d’entendre com a sinònim de raval en relació
a la població del pla del Castell. El conjunt va estar isolat de la resta del
nucli de Tona fins als anys setanta del segle XX, fet que s’ha traduït en una
entitat arquitectònica i històrica única.
El poblament de l’indret del Barri es remunta com a mínim
al principi el segle X, quan una família va edificar una església i un mas, que
esdevindria el mas del Barri. Es va situar al camí de bast que portava al
Castell.
L'any 1011 es documenta per primer cop l'esment del lloc
del Barri i de l’església de Santa Maria de Tona (nom original de l'església)
(una església preromànica). L'any 1073 també està documentat un donatiu
per a la reedificació de l’església per part d’un matrimoni, Miró Gotmar i
Eicolina, que se suposa eren els propietaris del mas Barri. Fan una notable
donació per a la seva reedificació i nou parament de l’altar.
Al segle XIV, la majoria d’habitatges del lloc
desapareixen a causa de la Pesta Negra. A partir del segle XVII es van originar
els masos de Postius i Gravat. El conjunt es va agrupar entorn a l’església de
Santa Maria del Barri (actualment santuari de Lurdes).
Els terratrèmols de 1427-1428 afecten l'església i cau la
volta. Es construeix una nova coberta d’arcs de diafragma apuntats, amb
mènsules. L'embigat es va fer de fusta, no es va fer volta de pedra. La volta
que es pot veure actualment a la nau central es va construir posteriorment
d'estil barroc (volta de llunetes).
Entre els anys 1570 i1579, una gran reforma comporta
l'ampliació de l'església. Es reforma el campanar per poder voleiar les
campanes. D'aquesta reforma són les les capelles o naus laterals i els
arcs de comunicació amb la nau central; els finestrals alts del campanar; les
cantoneres de les naus, el portal major i l'òcul central del cor. El
temple esdevindria un centre de devoció molt notable, amb cementiri propi.
L’església de Santa Maria del Barri es va convertir en
seu de la parròquia de Tona entre els anys 1723 i 1814, però aleshores el Barri
no es convertiria en el centre del poble ja que la urbanització important
s’estava assentant al camí ral (el camí de Tona).
L’any 1904 el culte a l’església es revitalitzaria, quan
el rector Josep Planas la converteix en santuari de la Mare de Déu de Lurdes.
L’any 1992 la Generalitat de Catalunya va restaurar
parcialment l’edifici. Es va suprimir la gruta de la Mare de Déu de Lurdes que
tapava la conca de l’absis i se’n restaurà el parament. També es va restaurar
el campanar, on s’obriren les finestres tapiades i es descobriren capitells
esculturats.
