És un dels
unts més alts del nucli urbà de Llagostera. Aquí trobem l'Ajuntament, on
s'erigia l'antic castell del segle XII i l'església de Sant Feliu del segle
XVIII. Des del mirador es pot gaudir de la vista de tota la plana de
Llagostera.
La Casa de la Vila fou adquirida al Duc de Medinaceli, Baró de Llagostera, el 1863 per instal·lar-hi l'escola elemental i la superior de nens. Les runes corresponen a una sèrie de cases que l'any 1908 van ser enderrocades per estar en estat ruïnós.
Arxiu Municipal de Llagostera.
El Sometent de Llagostera a la Plaça del Castell l'any 1911. Sota el lema "Pau, pau i sempre pau", era un cos auxiliar públic format per gent armada no professional.
Col·lecció Albertí. Autor desconegut.
L'Ajuntament
Església de Sant Feliu
******************************************
Enllaç amb informació:
Descripció:
El castell de Llagostera és un conjunt de fortificacions
i restes de l'antic castell, de conservació parcial, i es pot dividir en els
següents elements: Un recinte interior emmurallat, que envoltava la part més
elevada del turó, on es situava l'església, el cementiri, el propi castell i
probablement diversos habitatges. Conformava un espai poligonal de tendència
pentagonal d'uns 57 per 40 metres. Se'n conserva el sector oest i nord-oest,
compost per tres llenços de mur i dues torres. Dels llenços de muralla es
conserven tres trams de 5, 16 i 14 metres, entre l'est de la Torre de la Presó
i l'extrem nord-oest de la Plaça del Castell. Les dues torres corresponen a
l'anomenada Torre de la Presó i la torre situada en l'actual edifici de
l'Ajuntament. La primera és situada al nord-oest, essent de planta circular,
d'uns 10 metres d'alçada conservada, amb dos pisos, amb una porta i finestra
possiblement obertes al segle XVII; originalment es tractava probablement d'una
bestorre oberta a l'interior del recinte. A principis de segle XX es conservava
un tercer pis, amb espitlleres per arma de foc. La segona torre, també d'uns 10
metres, és de planta semicircular i podria incloure's al recinte pròpiament del
castell; integrada en l'edifici de l'Ajuntament. La resta del recinte, segons
la documentació i les hipòtesis dels investigadors, resseguiria per l'extrem
nord-oest de la plaça de la Llibertat (antiga plaça de Dalt) fins al carrer
Sant Pere, per l'absis de l'església, just darrera la sagristia, on hi hauria
un dels portals; des d'aquest, la muralla resseguiria per la banda nord de la
plaça del Castell. El recinte tindria diverses torres, a banda de les
descrites, de les que es coneix documentalment l'anomenada "Torre del
Cementiri". El castell-palau corresponia un edifici de planta rectangular
d'uns 19 per 9 metres, adossat a l'interior del llenç occidental de la muralla
interior, actualment ben conservat i seu de l'Ajuntament de Llagostera. En el
segle XIX va ser reformat i especialment en l'interior no és visible l'obra
original, tret d'una gran sala amb arcs apuntats. A l'exterior es conserven
tres escuts dels Cruilles, senyors de Llagostera als segle XV i XVI. És
probable l'existència d'altres edificacions del castell anteriors a aquest
palau. El recinte exterior correspondria a un perímetre d'uns 400, englobant
l'antiga vila en un espai d'uns 250 metres d'est a oest i de 190 metres de nord
a sud. Discorria per la part més baixa del turó, tancant diversos carrers,
cases i horts situats al peu del recinte interior. Es conserva íntegrament a
excepció del tram est i sud-est i és ben visible el tram nord. Des del nord,
resseguia els actuals carrers del Fred, de l'Olivareta, al nord-oest i oest,
plaça del Mercat al sud, i carrer Santa Anna a l'est i nord-est. Diversos trams
conservats assoleixen pràcticament els 10 metres d'alçada, amb una factura en
tots ells pràcticament homogènia. Aquesta muralla disposava també de diverses
torres, de les que se'n coneixen l'anomenada torre de la Central, de planta
circular de 5,90 de diàmetre i 10 metres d'alçada, i la torre Gemma, de planta
quadrada, d'uns 4 metres de costat, 6 metres d'alçada i amb tres espitlleres.
Naturalment també existien diversos portals, dos d'ells ben coneguts: el d'en
Saura, al sud, a la confluència dels carrers Olivareta i Major, que estava
flanquejat per dues torres, una enderrocada al segle XVII i l'altra a mitjan
segle XIX; i el d'en Pi o d'en Nicolau, a l'est, a l'actual confluència dels
carrers Sant Pere, Santa Anna i Fred, també amb dues torres.
Notícies històriques:
Castell termenat, documentat per primer cop l'any 1288.
En començar el segle XI la comtessa Ermessendis, vídua del comte de Barcelona
Ramon Borrell, va fer restitució, al bisbe de Girona, de diverses possessions,
entre les quals "Sti. Felicis de Locustaria". Consta que el 1266
l'Infant Pere reconegué a la seva muller que, per raó de l'esponsalici, li
havia assignat la vila de Llagostera. El 1288, el rei Alfons el Franc va
vendre, a carta de gràcia, el castell de Llagostera al vescomte Dalmau de
Rocabertí. El 1315, Guerau de Rocabertí gaudia les rendes del lloc, bé que el
castell seguia en el patrimoni reial. El 1324, el rei Jaume III donà Llagostera
a Ot de Montcada, iniciant el domini montcadí sobre el lloc. El 1375, Pere el
Cerimoniós erigí Llagostera en baronia, a favor de Gastó de Montcada. En morir
Roger de Montcada, al segle XV, el castell passà als Cruïlles, per parentiu i
després als Lanuza. L'enderroc de diversos edificis al carrer del Fred va
deixar al descobert un tram de l'antiga muralla. L'any 2010, l'Ajuntament de
Llagostera va dur a terme l'arranjament, urbanització i enjardinament d'aquest
tram. Les intervencions arqueològiques efectuades van permetre documentar-la;
no es tracta d'una muralla pròpiament dita sinó que els murs corresponen a les
parets posteriors de les cases que es van construir intramurs, fent les
funcions de muralla. L'antiga muralla medieval fou enderrocada probablement
quan es van construir aquestes cases, als segles XVIII-XIX. Als anys 2008 i
2010 es van portar a terme excavacions arqueològiques a l'interior de Can
Caciques. Part d'aquesta casa, del segle XVI, aprofita la Torre Gemma, de
planta quadrangular i molt ben conservada. A més, també es va documentar un
tram de fossat, el qual fou terraplenat a la primera meitat del segle XV, i un
tram de muralla de 2,4 metres de longitud. Durant el mes d'abril de 2013 es van
executar unes obres de reforçament de la muralla al tram que s'estén des de la
torre de la Central fins a l'extrem oest de la part conservada del segon
recinte murat, concretament al punt de confluència entre els carrers del Fred i
Olivareta. El control arqueològic d'aquestes obres va permetre descobrir un
conjunt d'habitatges moderns molt malmesos que s'haurien construït a tocar de
la muralla. L'any 2014, a causa d'unes filtracions d'aigua, es va realitzar una
intervenció arqueològica de valoració i consolidació d'un dels trams de
muralla, a prop de la plaça del Castell. L'any 2018 amb motiu de recuperar i
adequar el primer recinte de muralles del municipi, es va dur a terme una
intervenció arqueològica al Carrer Processó núm. 14. La intervenció va consistir
en l'enderroc de la casa, que es trobava adossada a la muralla. Es van retirar
les restes del mur posterior de la casa, així com l'enguixat i algunes restes
de l'embigat. Aquesta actuació ha permès recuperar un pany de muralla, que
correspondria al primer recinte emmurallat de Llagostera, d'uns 14 metres de
llargada i una alçada de 10 metres.
Muralla de Llagostera
La primera referència d'un castell és del segle XIII i estava flanquejat per torres de defensa. Al segle XIV dues muralles concèntriques envoltaven la vila amb més de deu torres de defensa de les quals se`n conserven quatre. l'anomenada torre de la Presó, refeta el 1671 i utilitzada com a presó fins fa ben poc temps, la torre adossada a l'Ajuntament que acull dependències municipals, la torre Gemma a l'interior de Can Caciques i la torre del mirador.
************************************
Entrada al recinte interior de Can Caciques on h i ha una exposició del castell i de la vila emmurallada
La vila emmurallada
El castell i la muralla de Llagostera, situats dalt d'un puig, originen la formació de la vila i en determinen l'estructura urbana. Avui conformen l'element més reconeixedor del paisatge i de la identitat del poble.
El naixement de Llagostera
El nom de Llagostera apareix per primera vegada a finals del segle IX. Es tracta d'un territori format per una vall, Valle Locustaria, on la població s'agrupa en vil·les i vilars, les entitats de població caracterìstiques del moment. Una d'elles era l'antiga vil·la romana de Panedes, les altres devien correspondre als altres veïnats: Mata, Ganix, Llobatera i Vilar.
Al centre, just al cim del puig, s'aixeca la vila de Llagostera formada al segle XIII a l'entorn de l'església de Sant Feliu, ja esmentada el 951, i del castell medieval.
Llagostera va viure reclosa dins les muralles des que es construeixen al segle XIV fins que les sobrepassa a começaments del segle XVI. L'expansió urbana s'intensifica a partir del segle XVIII i sobretot durant el segle XIX.
Pica d'aigua beneïda del segle XV procedent de l'antic hospital de pobres i malalts de Llagostera fundat per mossèn Bonamat Llorenç.
Forn de pa domèstic de la família Collell, propietària de Can Caciques des del segle XVI fins al XIX.
El castell
El Puig del castell
El castell i l'església de Sant Feliu, situats al punt més alt del turó de Llagostera, són més que uns edificis, són el centre d'un territori que controlen i administren: el terme jurisdiccional i la parròquia.
La majoria de la població viu en masos dispersos pels veïnats, però tothom sap on és el centre del terme: a l'església hi han estat batejats, hi acudeixen setmanalment a pregar i al cementiri hi seran enterrats.
Des del castell s'adminstra justicia, es recapten impostos, s'organitza l'exèrcit local, s'empresona els que han delinquit, es redacten documents, es dicten multes, es facilita el comerç i es protegeixen els mercaders i els compradors que venen al mercat.
El castell de Llagostera és un castell "termenat". Té un territori sobre el qual exerceix l'autoritat derivada del poder públic dels reis carolingis.
La muralla
El primer recinte
El primer recinte emmurallat es degué construir al segle XIII. Encerclava un petit nucli de població encimbellat dalt del turó al voltant de l'església de Sant Feliu. Més tard, al segle XIV, es construiria el segon recinte i el castell senyorial.
San Feliu de Llagostera
Sant Feliu de Llagostera s'esmenta el 951, quan depenia del monestir llenguadocià de Lagrassa. L'advocació al màrtir gironí Feliu, mort al segle V, fa pensar en una església esncara més antiga. La nau actual, iniciada el 1630 i finalitzada el 1730, s'aixeca sobre una torre i una part de la muralla enrunada.
La muralla i la torre de la presó
Del primer recinte es conserva una part del mur i dues torres: la de la Presó i la de l'Ajuntament. En origen la presó és una bestorre (oberta pel costat que dóna a l'interior del recinte), que va ser tancada posteriorment, segurament el 1671, quan es va reconvertir en presó.
El castell
La casa forta o castell pròpiament dit, avui Casa de la Vila, va ser construït adossat al mur, probablement al segle XIV, al mateix moment que es construeix el segon recinte.
L'era del castell
L'hort i l'era del castell depenien directament del senyor. A l'era s'hi batia el blat per fer, tot seguit, la pila comuna d'on el baró extreia el delme -el 10% de la collita- i els rectors de la parròquia, la primícia- el 5%.
La Torre Gemma o Torreta d'en Rafart
La Torre Gemma forma part del segon recinte emmurallat construït al segle XIV. S'ha conservat perquè al segle XVI va quedar integrada a la casa coneguda com a Can Caciques.
Es un ferrenya construcció de planta quadrada de 4,25 m de costat, amb parets de 105 cm de gruix. Conserva tres de les quatre parets amb una espitllera a cada cara. Només una d'aquestes tres parets és visible des del carrer Olivareta, les altres dues cares de la torre estan amagades per la casa veïna. L'interior de la torre tenia almenys dos pisos, estava emmerletada i coberta amb un terrat.
Recreació de la Torre Gemma en el moment que servia d'element defensiu abans de la construcció de Can Caciques
Planta de Can Caciques amb les restes de la casa i la muralla
La muralla
El segon recinte
El segon recinte és la muralla que encerclava Llagostera a la baixa edat mitjana (entre els segles XIV i XV). Tenia una llargada de quasi 400 metres i abastavauna superfície de 250 per 190 metres. En aquest espai hi havia el primer recinte emmurallat, un carrer central de circumval·lació, una plaça i diversos carrers transversals.
Muralla torre del carre del Fred
Bona part d'aquest tram fortificat correspon a les parets posteriors de les cases de l'època moderna, que -adossadesi sense obertures- fan funcions defensives i substitueixen l'antiga muralla medieval. La torre, en canvi, correspona la muralla original.
Carrer Olivareta
El tram més llarg de muralla conservat està amagat darrera les cases del carrer Olivareta, cosa que explica la curvatura característica del carrer.
La Torre Gemma
L'única torre quadrada es conserva quasi integra dins de Can Caciques.
Els dos grans portals
Dos portals, avuis desapareguts, obrien el recinte emmurallat a les vies de comunicació més importants. El portal d'en Nicolau portava cap a Sant Feliu de Guíxols. El portal d'en Saura obria cap a Girona. Davant d'aquesta entrada, avui Plaça del Mercat, s'empleçava el mercat setmanal des de 1324.
Darrera la muralla
A mitjans del segle XVI comença el creixement urbà fora de muralles. Els primers edificis extramurs es van adossara la cara externa de la muralla, entre la plaça del Mercat i la torre Gemma. Es van construir sobre el fossat defensiu que envoltava el recinte, en el lloc anomenat la "vall del mur". El baró fa establiments de petites peces de terra als vilatants, que queden obligats a construir una casa en el termini de 10 anys i obrir un carrer al davant: el carrer Olivareta.
Restitució de la construcció de Can Caciques al segle XVI reaprofitant la torre Gemma
L'expansió del nou barri
El barri de Reramur creix i s'estén al lalrg del segle XVII. Es forma un petit veïnat a l'entorn de l'inici del carrer Girona i a tocar de la plaça del Mercat. El creixement urbà continua més enllà del portal d'en Nicolau cap al camí que va al veïnat de Ganix i a la vila de Sant Feliu de Guíxols.
Entorn del mas Nicolau
Entorn del carrer Alt de Girona
Planta de Can Caciques amb les tres fases històriques:
La torre Gemma (1) aixecada al segle XIV, mantingué la funció militar durant el segle XV. A mitjans del segle XVI, quan es va començar a edificar sobre el fossar de la muralla, la torre esdevingué l'habitatge de la família de Lluís Rafart. Per aixó, a la casa, també se l'anomenava la torreta d'en Rafart quan el 1597 la va comprar Antoni Collell, paraire.
Segurament abans que s'hi fes la casa (2), ja devia existir el camí de Caldes, que sortia d'una porta protegida de la torre. Per això, quan el 1646 Miquel Collell va vendre a Jaume Llach una part de la parcel·la de la torre (3), es va especificar que calia deixar pas a una via estreta i pública de vianants.
A l'altre costat de la torre (4), l'any 1610 Miquel i Damià Collell van acordar que aquest darrer podria construir una casa carregant les bigues sobre la torre i sobre les parets de la muralla ja derruides.
A mitjans del segle XVIII es va afegir una estança (5) a l'habitatge, aixecada sobre l'antic fossat que envoltava el recinteemmurallat. Així es va construir definitivament la casa de Can Caciques, on fins l'any 1876 va viure Francesca Fullà Collell, l'última descendent directa que havia conservat el nom de la família que més hi havia viscut, els Collell.
La vida a les cases
La gent de Llagostera (1625)
Deia el batlle Pere Ballell l'any 1625 que a Llagostera hi havia "cent cinquanta cases, ço és, vuitanta cases", poch o menos, en dita vila i setanta cases, poch més o menos, en dita parròquia y terme".
Aixó podria correspondre a 700 habitants que, amb les guerres i la pesta, s'hauria reduït fins a uns 400 a finals del segle XVIII.
La majoria de famílies eren pageses, alguns propietaris, però moltes eren jornalers i bracers. A la vila, a banda del notari, els eclesiàstics i els comerciants, predominaven els artesans: ferrers, fusters, sabaters, teixidors de lli, sastres, músics, mestres de cases, serradors i traginers.
Són precisament els artesans els que van fer créixer la vida de Llagostera més enllà de les muralles medievals. A partir del segle XVIII la població encara va créixer més amb l'arrelament de la indústria del suro.
Contracte d'arrendament (1620)
El 1620 Salvador Sans, de Tossa, va signar el contracte per ser l'aprenent durant tres anys del ferrer Joan Montaner, que vivia al carrer Major, entre la plaça de Dalt i la plaça del Mercat. El mestre l'havia de mantenir i pagar un sou minso: 3 lliures per any i una camisa nova al final del contracte. En "lo temps de segar i batre" el dit Salvador podia prendre un mes i mig per guanyar-se un sobressou.
Inventari d'una casa (1754)
L'any 1754 el notari Francesc Moragas i Gironí va deixar al seu fill una casa que tenia a tocar de la "casa de na Sampsona", vora la plaça del Mercat. Segons l'inventari que va fer el seu fill, la casa tenia les següents estances a la planta baixa: l'entrada, la cort, la cuina, el celler, l'estudi, la sala, el terrat i una cambra llarga. Hi havia un primer pis amb sis cambres i un graner.
Can Caciques i la invenció dels taps de suro
Una de les versions de la llegenda de la invenció dels taps de suro la situa justament a "Can Cassicas". Aquí va residir el primer taper de Llagostera, un francès que casualment va bullir un tros de suro i va descobrir-ne la gran utilitat per tapar recipients amb líquids. La història té un punt de veritat: els primers tapers llagosterencs -Joan Tarré, Joaquim Provençal, Miquel Mir i Salvi Estruch-, documentats entre 1751 i 1762, eren tots artesans.
A finals del segle XVIII, quan els fabricants de taps van enviar al procurador els seus interessos econòmics davant del rei a Madrid, erne almenys 28. L'any 1842 es compten 42 fàbriques de suro a Llagostera, la majoria de les quals eren, en realitat, petits tallers domèstics.
*********************************
*******************************
.jpg)
.jpg)
