Via fora, el passat de les torres de Begur
Les torres de Begur
Les torres de guaita i de defensa són, juntament amb les masies, les construccions rurals i locals més importants i característiques de l'època post feudal de les poblacions del nostre litoral. Un clar exemple és la torre del Mas d'en Pinc construïda entre finals del segle XVI i primera meitat del XVII, i situada al Puig d'en Subert, als afores del nucli de Begur.
Per construir aquestres torres s'havia de demanar permís al batlle -delegat territorial del sobirà o noble d'aquelles terres- de la Diputació o de les Corts, i esperar l'aprovació d'aquestes per poder-les començar.
Les torres es van classificar en diferents grups seguint la seva localització: aïllades, generalment municipals, de guaita, adossades a un mas o a prop d'aquest, com la torre del Mas d'en Pinc i finalment, les col·lectives, compartides per diferents masos construïts a prop d'aquestes.
Tot i gaudir de pocs coneixements i tècniques per a la construcció, els mestres d'obra van aconseguir alçar torres que s'han mantingut dempeus fins el dia d'avui.
La construcció
La torre del Mas d'en Pinci la resta de torres construïdes al nostre litoral s'aixecaren amb pedra extreta de les pedreres més properes; s'unificaven amb morter de calç i rarament s'escairaven o es treballaven. Es tractava d'una arquitectura molt sòlida basada en un sistema de murs i voltes que s'anava repetint a cada nivell.
Els murs
Els murs eren forts i robusts, sobretot en el cas de les torres circulars, ja que havien d'aguantar el pes de les voltes. La torre del Mas d'en Pinc ofereix un clar exemple d'aquest tipus de construccions en bon estat de conservació. Normalment, el gruix d'aquests variava entre 1,20 i 1,60 m en el cas de la planta baixa, i entre 0,65 i 0,90 m a la part més alta; quan la construcció superava l'alçada d'un home, s'iniciava la instal·lació de les bastides.
Les voltes
Les voltes eren construïdes generalment amb pedra i argamassa. La seva construcció es feia mitjançant encofrats de fusta o de canya encorbats i sostinguts sobre les cintres.
Les cintres eren estructures de fusta utilitzades per sostenir l'encofrat de la volta. Al damunt d'aquestes s'hi col·locaven els encanyissats i s'hi estenia una capa de morter de calç, que seria l'encarregada de vestir l'intradós.
Tot seguit, i resseguint la volta, s'hi afegien capes de pedra compactada per comprimeir i fixar l'estructura, així com morter amb sorra granada per omplir l'espai buit anomenat ronyó. Aquesta darrera part s'omplia de runes, pedres o fins i tot cendra, per acabar de donar resistència a la volta. Un cop els materials agafaven força, es retirava la cintra.
La volta: parts i materials utilitzats
Dibuis basat en l'original de Jaume Noguer.
Pirates, corsaris i torres de moros. Quaderns de Palafrugell, 1998
Cintra per fer les voltes de torres de planta rodona
Dibuix basat en l'original de Jaume Noguer.
Pirates, corsaris i torres de moros. Quaderns de Palafrugell, 1998
L'arquitectura
Les torres generalment tenien dus o tres plantes, amb una alçada que oscil·lava entre 12 i 14 metres d'alçada. La torre del Mas d'en Pinc assoleix gairebé els 13 m d'alçada, i es troba distribuïda en tres plantes perfectament conservades.
Les plantes inferiors s'utilitzaven per guardar-hi les armes, la pólvora i els aliments. La planta superior era la zona on es quedaven els defensors mentre durava l'atac, motiu pel qual hi trobem finestres amb espitlleres i festejadors.
Originalment, les torres no estaven adossades a les masies, tot i que actualment la torre del Mas d'en Pinc està connectada a la casa mitjançant unes escales de pedra i una poterna que ens facilita l'accés. Així doncs, la torre del mas ens ofereix un clar exemple representatiu de com eren les estructures d'aquest tipus de torres.
Tenint en comptel'armament d'aquella època, la curta durada de les incursionsi el nombre reduït d'atacants, la torre oferia un refugi pràcticament inexpugnable, tot i que, tant els masos com els sembrats dels voltants, acabaven essent cremats a mans del pirates.
1 - mataçà, situat sobre la porta, s'utilitzava per defensar l'accés a la torre, mintjançant el llançament de palla encesa, pedres...
2 - mènsules, elements constructius que sostenen el mataçà.
3 - terrat, era d'es d'on s'alertava del perill a la resta de població mitjançant l'encesa de fogueres o bé fent sonar els corns marins.
4 - merlets, monticle de pedra que servia de protecció defensiva. En podem trobar de perímetre rectangular o de perímetre esglaonat.
5 - gàrgola, obertura per on desaiguar l'aigua plujana del terrat.
6 - finestra, es col·locava a certa alturadel terra i oferia una visió panoràmicade l'entorn. Al Mas d'en Pinc les finestres incorporen espitlleres per defensar-se dels atacants.
7 - festejador, element típic de les masies, es tracta d'un pedrís a cada cantó de la finestra per seure.
8 - espitllera, petita obertura que permitia disparar a l'enemic des d'una posició avantatjosa. Generalment estaven emmarcades amb granit. Les podem trobar també a les masies i esglésies.
9 - trapa, obrtura de petites dimensions que comunicava els diferents nivells de la torre. Les dimensions tan reduïdes obligaven als atacants a passar un per un per la trapa, fet que donava avantatge als defensors.
10 - poterna, la porta d'accés a la torre es col·locavaa uns 3 m d'altura per dificultar l'accés. Eren de dimensions reduïdes i normalment escairades i emmarcades amb pedra.
11 - escala, l'accés a la poterna s'havia de fer mitjançant una escala de fusta o una passera, que es retirava quan arribaven els atacants. Amb el pas dels anys un cop desaparegut el perill de la pirateria, es va substituir per un pont de pedra permanent.
Defensa i refugis
Amb la finalització del feudalisme, les masies passen a ser l'objectiu de les forces invasores. A Begur, des de finals del segle XVI i fins la primera meitat del XVII, es començaren a aixecar torres al costat de masies, penya-segats o turons.
Reducte de vigilància
