Seguidors

divendres, 20 de novembre del 2026

ESGLÉSIA DE LA MARE DE DÉU DE SALES

Plaça de l'Església

LA CELLERA DE TER - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Església de Santa Maria de Sales

Documentada el primer terç del segle IX, l'església preromànica de Santa Maria representava el nucli central de la Sagrera, l'espai protegit a partir del qual va començar a crèixer el poble.

Es tractava de la parròquia de la vall i del castell d'Anglès, fet que es justifica les grans proporcions, amb una imponent torre de més de vint metres d'alçada.

L'església, que fou molt malmesa pels terratrèmols del segle XV, mostra avui la nau gòtica més gran de la comarca. L'absis, la sagristia, la torre del Mal Temps, coneguda com a torre de les Bruixes, i la torre piramidal del campanar hi foren afegits al segle XVII. La façana, de línies barroques, i el porxo, d'estil neoclàssic, corresponen al segle XVIII. L'any 1859 s'hi construí l'anomenada capella Fonda.






















*****************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XII – XVII - XX

Descripció:

Construcció de grans dimensions situada al centre del nucli urbà i coberta amb doble vessant a laterals. Destaquen del conjunt la nau principal, el campanar, el presbiteri, el porxo i la torre “de les Bruixes”. És un edifici d’una sola nau amb capelles laterals a la part nord i una gran capella annexa a la part sud. La nau està coberta amb una volta apuntada, arrebossada i pintada de blanc, que mostra els arcs faixons de pedra vista fins a la línia de les impostes. Pel que fa al presbiteri absidiat, està cobert amb una volta de creueria amb cinc nervis. La construcció de la capçalera i la torre “de les Bruixes” data del segle XVII. En les llindes dels accessos a la sagristia i a l’escala de la torre hi ha incrites la data de 1644. La torre, anomenada també “del Mal Temps” o “Comunidor”, té un accés interior d’escala de cargol que a l’exterior conforma una mena d’absidiola. Està cobert a quatre aigües i té quatre finestres emmarcades de pedra sorrenca. Originalment tenia la funció de beneir als quatre vents i “cominar” el mal temps en cas de tempesta. Als peus de la nau existeix un cor suportat per un arc carpanell i, en una petita sala propera, una mena de museu parroquial amb objectes litúrgics i catequètics conservats. Al campanar, d’estructura quadrada i cobert a quatre vessants molt aguts, s’hi accedeix per una porta exterior al temple i per unes escales de forma circular decreixent fetes de blocs de còdol poc desbastats. Sobre d’aquesta porta hi ha tres creus de ferro forjat clavades a la paret que, juntament a d’altres repartides pels carrers del centre de la Cellera, conformaven un antic ritual de Via Crucis local. N’hi ha una de gran, amb decoració cargolada, i dues de petites. L’estructura de la façana és més aviat barroca, senzilla, on destaca el porxo d’accés amb columnes de pedra i coberta de fusta original del segle XVIII i restaurat el 1990. Sobre la porta d’entrada, emmarcada de grans blocs de pedra, hi ha una fornícula absidiada amb una imatge escultòrica de la Verge amb el nen feta de pedra de Girona. Sobre la fornícula existeix una rosassa amb un vitrall de Domènec Fita fet el 1976. Les bigues principals de fusta que sostenen el petit teulat de dues aigües del porxo estan decorades amb forma de serp, les dues laterals, i amb forma de cap masculí la central. La biga que uneix les dues columnes de pedra del porxo porta les dates de 1797 i 1990 gravades. La part superior de la façana té una cornisa senzilla, culminada amb rajola, amb una part central convexa a mode de frontó.

Notícies històriques:

Les primeres notícies daten del segle IX (833-860), en relació al rei franc Carles el Calb i al monestir de Sant Medir (Sant Gregori, Gironès). Al 1080 ja està documentada com a Parròquia, que incloïa, fins al segle XVIII-XIX, el terme i el castell d’Anglès. L’església de la Cellera és l’edifici històric més rellevant, ja que és l’origen de l’agrupació del nucli urbà com a sagrera o cellera medievals. Les restes més antigues de l’església són de l’edifici del segle XII. En resta un pany de paret, la base del campanar i una finestra d’espitllera a la banda meridional, on actualment hi ha la capella de la Immaculada. L’edifici romànic sembla que sofrí alguns desperfectes durant els terratrèmols de 1427. Entre els elements destacables de l’interior de l’església cal esmentar el sepulcre funerari de 1348 i la làpida commemorativa de Galzeran Olmera (1597). La Fisonomia del temple actual té l'origen en les reformes del segle XVII (1627-1645). Llavors es va allargar l'edifici a ponent amb l'actual absis i la torre "de les bruixes" o "del Mal Temps" es va canviar l'orientació de l'església i es va reformar el campanar i la façana. Fou durant aquesta època (1620-1627) que es produí la momentània "independéncia" parroquial de la Doma d'Anglès, encara que el tribunal competent de la Roma va fallar a favor del recurs d'apel·lació interposat pel rector de la Cellera i un canonge Gironí i Anglès deixà de tenir parròquia pròpia. Així ho recorda una làpida rectangular situada a la façana sud del temple: EN LO ANY DE 1627 ESTA IS GLESIA DE N(ost)RA S(eny) ORA DE SA LAS FONCH TORNADA SENYA LAR P(er) SOLAR PARROCHIAL DE LA VILA I SELLERA D'ANGLES P(er) LO SUMO PONTIFICE UR BANO OCTAU ESENT SACRIS TA LO DOCHTOR MIQUEL && PAGES&& No fou fins l'any 1788 que la Cellera va aconseguir la independència civil a canvi de renunciar als seus drets parroquials sobre Anglès. Llavors, i legalment des de 1859, Anglès i la Cellera foren pobles i ajuntaments independents. (Veure la fitxa referent a l'església de Sant Miquel d'Anglès, La Selva) El porxo es va construir a finals del segle XVIII. Durant el segle XIX (1855) es va construir la capella de la Immaculada, al sector sud, a tocar del campanar. Fins a la Guerra Civil existí un retaule barroc, obra de l'escultor gironí Antoni Barnoya i dels dauradors Ambrosi Colobran i Pau Figueres, construït entre 1688 i 1757. Aquest mateix escultor també va exacutar el retaule, conservat en part, de Santa Maria del Coll (Osor). A més del retaule barroc, durant la Guerra Civil es va destruir una imatge romànica de la Verge. Després de la guerra es va reconstuir el retaile principal amb una obra neogòtica de J.M. Bohigas, el 1955. Sota la parròquia de Santa Maria de Sales s'inclouen actualment les sufragànies següents: Sant Just i Pastor del Pasteral, Santa Margarida de Puigpardina, Mare de Déu del Carme, Oriol de Sant Pelegrí i Oratori de Sant Benet de Palerm.









*****************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=7266

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-parroquial-de-la-mare-de-deu-de-sales-la-cellera-de-ter-selva/

https://www.inspai.cat/ca/arxiu/fitxa-imatge/647261/Esglesia+de+Santa+Maria+de+Sales+de+la+Cellera+de+Ter

*****************************























CA LA MANYA

Travesera Estreta, 3

LA CELLERA DE TER - LA SELVA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


******************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

Es tracta d’un immoble que consta de planta baixa i dos pisos superiors, situat entre mitgeres i cobert amb una teulada a dues aigües de vessants a façana, amb un ràfec d’una filera de rajola en punta de diamant. Pel que fa al seu emplaçament, aquest el trobem ubicat al costat dret de la travessera Estreta. La planta baixa disposa de dues obertures, de les quals destaca especialment el portal adovellat d’arc de mig punt, amb unes dovelles de tamany reduït. Pel que fa al primer pis, aquest contempla dues finestres rectangulars bastant irrellevants, ja que no han rebut cap tractament singular. L’únic tret a destacar en aquest sector són els dos tirants o contraforts de rajol que uneixen aquest immoble amb el que es troba immediatament al seu davant, conegut com Can Segarra. Entre el primer i segon pis, en un estrat intermig, trobem les empremtes o restes de dues obertures quadrangulars emmcarcades per rajol, però que en l’actualitat estan tapiades. El segon pis, que executa les tasques de golfes, i que respondria a un afegit posterior del segle XIX, s’ha traduït en uns badius en format de tres obertures d’arc de mig punt emmarcades per rajol. Finalment i a mode d’apunt, cal dir que l’immoble es troba coronat per un ampit romboïdal de rajol. Pel que fa al tema dels materials, cal remarcar que el material preponderant, com així ho indica el fet que monopolitza i acapara tot l’espai físic de la façana, és la pedra, concretament els còdols de riu sense desbastar.

******************************



AJUNTAMENT VELL DE LA CELLERA DE TER

Plaça de la Vila, 13

LA CELLERA DE TER - LA SELVA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


***********************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX – XX

Descripció:

Edifici entre mitgeres de tres plantes i golfes, amb dues crugies i coberta de dues aigües a façana. Totes les obertures de la façana són rectangulars i tenen motllures de ciment que les emmarquen imitant blocs de pedra. De la mateixa manera, els límits de l'edifici estan remarcats amb motllures dentades, a manera de merlets verticals. La façana està pintada de color ocre i marró clar. La planta baixa conté l'entrada principal i una finestra enreixada. El primer pis té dues finestres unides per un balcó corregut amb base de ferro i rajol i barana, de ferro forjat decorat, bombada a la part inferior. El segon pis té dues finestres balconeres individualment amb bases monolítiques i decoració similar al gran balcó del primer pis. El tercer pis està separat dels inferiors per una cornisa amb un doble nivell de motllures i rajoles. Existeixen dues obertures rectangulars i horitzontals amb la llinda de fusta i els ampits de rajola. L'estructura d'aquest tercer pis o golfes respon, de ben segur, a una ampliació del segle XX sobre la terrassa original.

Notícies històriques:

Aquest edifici fou l'Ajuntament de La Cellera de Ter des de 1914 fins a 1990, quan s'inaugurà el nou edifici de l'avinguda de Montserrat, al final del carrer Major. El 1914, quan l'Ajuntament passà del carrer d'Amunt a la plaça, l'immoble en qüestió fou comprat a Joan Bohigues i Reverter. Actualment l'Ajuntament l'ha rehabilitat i servirà com a local d'exposicions i actes culturals varis. La seva inauguració es preveu per mitjans d'aquest mes de novembre (2005).

***********************************





 

CA L'ELISA

Trav.Església, 5

LA CELLERA DE TER - LA SELVA 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


******************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XV – XVII – XX

Descripció:

Edifici de tres plantes entre mitgeres cobert amb doble vessant cap a la façana. La planta baixa consta de dos portals i una finestra. Un dels portals és de nova factura, emmarcat de pedra i amb un arc carpanell, i l'altre és adovellat de mig punt i amb blocs de còdols rierencs. La finestra és estreta i allargada, emmarcada de rierencs. El primer pis consta de tres finestres emmarcades de còdols poc treballats i llindes monolítiques. La part inferior està decorada amb petites baranes de ferro forjat. El segon pis està compost per una finestra com les del primer pis i per una gran finestra balconada no emergent (amb barana de ferro forjat de nova factura i decoració bombada a la part inferior) que té com a llinda un arc carpanell fet de rajols, encara que els muntants són de còdol. El ràfec és de triple filera, formada per fileres de rajol la central de les quals és de forma apuntada. A sobre del teulat hi ha un mirador o terrassa elevada de planta quadrangular (d'uns 2 m²) amb un balcó de ferro forjat.

Notícies històriques:

Aquest sector del poble és dels d'edificació més antiga, ja que l'origen de la població es relacionen amb la Cellera o Sagrera de protecció eclesiàstica d'època medieval. La casa fou restaurada recentment i, com si es tractés d'una moda, també li fou retirat l'arrebossat original.




******************************




EL BALNEARI DE LA PUDA

BANYOLES - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

A la ciutat de Banyoles el turisme, primordialment d’estiu, va començar a mitjan del segle XIX. Llavors, el punt d’atracció era la font Pudosa, coneguda per les seves propietats medicinals. Les seves aigües sulfuro-carbonatades s’aconsellaven tant per tractar les malalties de la pell i dels ossos com els problemes de circulació sanguínia i de vies respiratòries.

Ja des del segle XV (1419) era una font coneguda. Abans del segle XVI existia un Rec de la Font Pudosa, però no va ser fins el segle XVIII quan es va reconèixer el poder de guarir malalties que tenien les seves aigües. Des d’aquell moment, hi varen assistir regularment malalts en busca de curació. Al segle XIX la vila banyolina va dedicar els seus esforços a potenciar-la. L’any 1829 l’Ajuntament va fer-hi una font artificial i una placeta pública. El 1845 el coronel Pere Font va decidir aixecar una casa de banys per aprofitar les seves aigües. De dos anys més tard data la construcció d’una barraca amb dues banyeres. L’any 1853 ja es parlava d’edificar-hi una “Casa pública de Baños”. Posteriorment, el 1856 es va donar permís a Josep M. Serra, un barceloní dedicat al comerç, per bastir una “casita de baños cerca de la fuente pudosa”. Es va acordar que l’Ajuntament banyolí cediria el terreny i suficient aigua per a dos banys i la farien servir vint dies l’any (només en una de les dues temporades). A canvi, la casa seria del municipi i el veïnat la podria utilitzar. Finalment, es va veure que, on s’havia d’alçar, no era propietat pública i només li varen permetre conduir l’aigua a la casa de banys de la vídua Caterina Vila. Aquesta vídua, el 1858, mantenia una casa de banys amb sis banyeres i, l’any anterior, havia atès dos-cents banyistes i s’havien aplicat mil dos-cents banys.

Tanmateix, el balneari que va donar millor servei als forasters i va aconseguir més renom va ser el que actualment es troba en estat ruïnós. Va començar a perfilar-se el 1854 quan l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet va fer-ne el projecte; però no es va construir fins el 1862. Aquest nou edifici disposava de vint-i-dues sales de bany, sales de polvorització i sala d’estar. Després va canviar de propietari, el 1921 s’hi van fer importants reformes. En el balneari, sempre regit per un metge de prestigi, els malalts es podien banyar (amb una banyera de gres esmaltada o de marbre, segons si eren de primera o segona classe), dutxar, inhalar o rebre polvoritzacions de gasos. En la plaça s’hi venien els carquinyolis i les famoses cansalades. L’establiment va arribar a tenir vuit-cents clients anuals i va continuar en funcionament fins al 1960. Al segon quart del segle XIX, la mitjana anual de malalts que visitaven el balneri fou de 800 persones. En les millors èpoques acudien a prendre les aigües gent d’arreu; així, per exemple, el 1920 varen anar-hi cent seixanta-tres persones, de les quals més de la meitat procedien de Barcelona (95), una bona part de Girona (63) i alguna de Tarragona (2), França (1) i Austràlia (1). Donat que el balneari no disposava d’allotjament, cada estiu s’emplenaven totes les fondes de la vila i molt veïns propietaris de vivendes llogaven habitacions als forasters.

Els malalts o turistes aportaven importants recursos econòmics a un poble amb moltes necessitats. El creixement del turisme va portar intents de construir un ferrocarril: l’any 1877, s’intentà bastir un tramvia entre Girona i la Font Pudosa. Més tard, el 1899, es volgué instal·lar un ramal de via fèrria des de la Pl. dels Turers-c/Gran fins a la Font Pudosa.

Després de la Guerra Civil s’inicià una altra mena de turisme, més decantat cap a l’Estany i els esports nàutics.


Interior del balneari de la Puda a començament del segle XX
Autor: Pere Rigau i Abril. Arxiu Comarcal del Pla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló


La font de la Puda als anys vint del segle XX
Autor: Jaume Claramunt i Antiga. Arxiu Comarcal de lPla de l'Estany. Col·lecció de Lluís Martí i Salló














************************************
Enllaços amb informació:






























************************************