Seguidors

dimecres, 26 d’agost del 2020

PONT MEDIEVAL DAMUNT DEL RIU LLIERCA
TORTELLÀ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa















Enllaç amb informació:

que diu:

Les dades més antigues que en tenim del llinatge dels Bellpuig es remunten a l'any 1252, data en que apareix esmentat Berenguer de Bellpuig. El més d'octubre de 1262, Bernat de Bellpuig presta homenatge per diverses possessions que tenia en feu a Ramon d'Empúries, senyor del castell de Sales. Entre 1341 i 1347, apareix esmentada Elisenda de Bellpuig que contrau matrimoni amb Jaume Alemany; llurs fills prendran el cognom d'Alemany de Bellpuig. Sembla que els terratrèmols de l'any 1428 afectaren greument la "forcia dels Bellpuig" i es construïren una nova residència a prop de l'antiga fortalesa. L'any 1593, Carles d'Alemany de Bellpuig prengué en matrimoni a Jerònima de Malart, senyora de Sales, i el castell de Bellpuig, que sempre havia depès del de Sales, restarà lligat a la seva casa mare. Així acabà el llinatge de Bellpuig, fusionat amb al de Malart. S'ignoren notícies documentals que facin referència al Pont del Llierca o també anomenat Pont del Diable. Segons Ramon Sala i Narcís Puigdevall és d'estil gòtic. Sadernes va ser possessió dels barons de Sales i sembla que el pont fou manat construir per aquests nobles senyors a les acaballes del món medieval.
Pont d'un sol i grandiós arc, tot de pedra, d'esquena d'ase, amb baranes, sobre el riu Llierca, afluent del Fluvià per la banda esquerra. Formava part de l'antic camí de bast que portava de Tortellà a Oix.
Segons la tradició el feren construir els senyors del castell de Sales de Llierca.

Altres enllaços amb informació:




Foto de Valentí Fargnoli Iannetta publicada a https://sgdap.girona.cat/fotoweb/Grid.fwx#Preview4


Enllaç sobre el jaciment arqueològic:

que diu:

Cronologies:
Des de Paleolític Inferior fins a Paleolític Inferior ( -3000000 / -120000 )
Des de Medieval Baixa Edat Mitjana fins a Medieval Baixa Edat Mitjana ( 1400 / 1492 )
Descripció:
L'any 1969, el Sr. Ramon Sala i Canadell va trobar un Chopper. Posteriorment es van trobar dos choppers més de bona factura, un d'ells amb varies extraccions i l'altre amb dues extraccions i punta central.

En relació al Pont de Llierca, l'any 2017 es va dur a terme una intervenció arqueològica que s'emmarcava en un projecte per a la recuperació del pont i els seus accessos. Els objectius de la campanya van consistir a eliminar els sediments aportats per la pluja que s'acumulaven a peus de la barana sud de la part est del pont, destapar el forat de desguàs del pont, i determinar si la barana era contemporània a la construcció del pont, que té un origen baixmedieval. Per últim, també es volia intentar definir datacions sobre la construcció i reformes de l'element, però aquest darrer objectiu no va ser assolit atesa la inexistència de restes arqueològiques. Així doncs, els treballs van poder documentar un nivell de circulació original format per còdols.

divendres, 21 d’agost del 2020

ESCULTURA CADIRA PER LA PAU DE DUVÁN LÓPEZ
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Escultura realitzada l’any 2003 per l’artista colombià establert a Besalú Duván López. De lluny l’obra sembla que existeixi, però és només una il·lusió. La pau, com la cadira, s’ha de construir, i cada un de nosaltres és la quarta pota.
Duván López (Quimbaya - Quindío 1954) és un pintor, escultor i poeta que, després d’uns primers anys a Colòmbia, va iniciar una etapa de  viatges i exposicions entre Nova York, París i Barcelona.
Aquest artista té col·leccions i monuments arreu del món, com “Homenaje a Matisse” a l’Aeroport d’Armènia; “Perfiles”, al Museu d’Art Contemporani de Bogotà; “Sillas para la paz”, a la Fundació Vila Casas de Barcelona; “Danzantes” a l’edifici Codensa FECSA-ENDESA de Bogotà, o “Fosil” a la Plaza de Esculturas Antonio Nariño de Villa de Leyva.
L’any 2009 promou el MAQUI, el Muso de Arte de Armenia y el Quindío, a Colòmbia, on actualment hi ha una sala amb una col·lecció permanent de les seves obres.
  




Duván López ((Quimbaya - Quindío 1954) 

Altre enllaç amb informació:

que diu:

L’origen conceptual d’aquesta obra se situa en unes converses de pau a Colòmbia, d’on és natiu l’artista Duván Lopez. En aquestes converses es convocà una reunió per parlar de la pau entre el govern i la guerrilla, s’organitzà una taula i diverses cadires per parlar sobre la pau. Però, el dia de la reunió va finalitzar amb una cadira buida, perquè algú no havia tingut la voluntat de parlar sobre pau.



CASA DELS CARTELLÀ
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIII-XIV
Descripció:
El citat edifici, en altre èpoques vivenda dels Cartellà, presenta vàries arcades de carreus ben tallats i conserva encara un elegant finestral gòtic del segle XIV d'indubtable interès. Sembla ser que el finestral i l'estructura és l'únic que s'ha conservat de l'edifici original.
Notícies històriques:
De la família dels Cartellà se'n tenen les primeres notícies a través d'un tal Guillem Galceran que a l'any 1356 consta com a senyor de Falgars i propietari de l'immoble. Se sap igualment que un fill seu, anomenat Pere Galceràn de Cartellà fou capità general de la vila i vegueria de Besalú, i també de la batllia de Girona. La generació següent consta també com a domiciliada a la vila.




CASA DE L'ABAT SAFONT
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








 Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 1789 — Barcelona, 1847)
Fill del donzell Joan Francesc de Safont-Cella i Pau, fou el darrer representant d’aquesta família de Besalú. Benedictí, fou abat de Sant Pau del Camp. Fou catedràtic de psicologia, ideologia i lògica a la Universitat de Barcelona. Ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres el 1835 i hi llegí una Memoria sobre los condes de Besalú en tres parts (1840-45). És autor també d’una ‘Breve historia de la vida de los principales filósofos’.




Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIII
Descripció:
Aquest enorme edifici crida principalment l'atenció per tenir una supèrbia galeria sostinguda per tres voltes de pedra d'un gran efecte decoratiu. Per la seva construcció es van utilitzar, com era corrent en construccions d'edificis privats, pedres rierenques més o menys polides amb les quals es formaven les parets de les cases, ja que es carreus tallats es reservaven per als temples i algunes cases senyorials.
Notícies històriques:
La casa dels Sa Font és una de les de l'antiga pairalia de Besalú, tots els seus hereus gaudien del privilegi de cavallers des de l'any 1650. En ella hi va néixer Joan de Sa Font i Ferrer, que fou monjo benedictí i més tard abat del monestir de Sant Pere del Camps de Barcelona i acadèmic de Bones Lletres i ciències de Barcelona. Fou també autor d'una esfera copernicana que va estar col·locada a l'Aula Magna del Seminari de Girona des del 1835 al 1936, any en què va ser destruïda. Actualment els baixos són ocupats per un local comercial i els pisos estan habitats per particulars.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Joan de Safont i de Ferrer (Besalú, Garrotxa, 1789 – Barcelona, 1847) fou un abat benedictí del monestir de Sant Pau del Camp, historiador i filòsof.
Catedràtic de filosofia al Col·legi de Sant Pau del Camp fins a l’exclaustració de 1835. Exclaustrat, fou professor i divulgador de les ciències físiques. Organitzà un notable museu i una biblioteca. Dins dels seus treballs d’home estudiós i encuriosit per tot el que l’envoltava, destaca per la seva raresa l’esfera copernicana el·líptica que va construir amb la col·laboració de Francesc Arau i Sapons, l’any 1835.


CAN FIGUERES o CAN GOITA o PORXOS DEL CARRER BERNAT TALLAFERRO
BESALÚ - LA GARROTXA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa


 












Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segles XIII-XIV
Descripció:
Dins el nucli històric de Besalú, a l'inici del carrer Tallaferro hi destaquen dos edificis de pedra tallada, les façanes dels quals tenen per base unes voltes que les unifiquen. El porxo té vuit arcades paral·leles al carrer i una de transversal. Són arcs rebaixats que reposen sobre capitells octogonals que també reposen sobre columnes octogonals. Per sobre dels arcs s'hi troba una cornisa en forma d'escòcia i més amunt vuit finestres amb doble columna cilíndrica i capitells d'estil gòtic. Unes mènsules sostenen el ràfec. Tot el conjunt ha estat molt restaurat.
Notícies històriques:
En realitat no es tenen notícies sobre quin era el seu destí originari ni tampoc sobre les posteriors utilitats a les que ha estat sotmès, no obstant, és compartida la opinió de que en temps medieval era el lloc destinat al mercat de la vila. Segons la tradició, en aquest carrer davant del castell hi havia la Ceca local.

Altres enllaços amb informació: