Seguidors

dijous, 28 de juliol del 2022

CAPELLA DE SANT LLORENÇ

LLAGOSTERA - EL GIRONÈS

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

















********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVI

Descripció:

Situada al sud-est del municipi de Llagostera, en una zona boscosa delimitada per la riera de Gotarra i la riera de Sant Llorenç. Capella amb una única nau, de secció rectangular amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana principal. El paredat és a la vista i presenta carreus irregulars, poc escairats, disposats a filades. A les cadenes cantoneres i als emmarcaments de les obertures, en canvi, els carreus són més grans, regulars i ben escairats. A la façana principal, desplaçada respecte l'eix central de l'edifici, hi ha la porta d'accés, d'arc a nivell i amb la llinda estriada. Al centre de la façana, hi destaca una finestra conopial amb decoracions esculpides amb forma d'estrelles lobulades d'estil romànic. A la façana lateral, s'hi obren tres finestres d'arc pla de petites dimensions i un accés secundari, de la mateixa tipologia que la porta principal però amb les mides més reduïdes. Damunt la coberta, s'hi disposa el campanar d'espadanya d'un sol ull. Davant la façana principal, s'hi aprecien els pilars de pedra morterada que antigament sostenien una coberta d'embigats de fusta que conformaven el porxo d'entrada a la capella. A la façana lateral, hi ha el sòcol format per un gran bloc de pedra, que sobresurt respecte el pla i recorre el tram de paret fins a la porta secundària, on s'hi formen uns esglaons que arriben fins al nivell del terra. En conjunt ha estat força remodelada i això ha fet que el seu aspecte original quedi desdibuixat.

Notícies històriques:

La capella primitiva de Sant Llorenç ha esta notablement alterada en ser adaptada a masia. Es va afegir una crugia lateral i es va continuar l'edificació per la seva part posterior i així va desaparèixer l'absis de l'església. Fins la seva transformació fou l'església del veïnat de Sant Llorenç.

********************************************************
Altre enllaç amb informació:


********************************************************


 

dimecres, 27 de juliol del 2022

PONT ROMÀNIC DE CALDES DE MONTBUI

CALDES MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/











********************************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XIII

Descripció:

El pont se situa a l'extrem nord-occidental de la vila de Caldes de Montbui, en l'espai on conflueixen el carrer Major amb el carrer del Pont i el carrer de les Cremades, creuant la riera de Caldes. El pont consta de dos arcs de mig punt ben adovellats d'amplades diferents, recolzats en un pilar central o pila i dos estreps laterals que l'enllacen amb els marges de la riera. La seva amplada total és de 2,80 m. L'arc més gran, de 10 m de llum, a mà esquerra mirant aigües amunt, és el que salva el pas de l'aigua i el seu estrep té un basament que sobresurt de l'arrencada de l'arc. L'arc de la dreta és de dimensions més reduïdes, de 4, 5 m de llum, i està situat en un replà rocós en una cota més elevada respecte al nivell del llit de la riera. Aquest arc més petit és de bona factura però de menor qualitat que l'arcada principal, sent de filades més regulars a la zona de la pila i distingint-se una altra factura de carreus vermellosos a la zona de l'estrep d'intervencions posteriors. Damunt del pilar central, entre els dos arcs hi ha una obertura coronada amb un petit arc de mig punt, de 1,30 m de llum, que actua d'arc de descàrrega al mateix temps que dóna esveltesa i redueix la resistència del pont al pas de l'aigua en cas de grans cabals. A l'estrep esquerre es pot observar la rebranca d'una altra possible obertura d'aquest tipus.

El traçat del pont és recte i s'eixampla en els extrems on conflueix amb els marges. La calçada és de doble pendent, del tipus d'esquena d'ase, amb el punt més alt situat sobre l'eix de l'arc més gran, amb un lleuger pendent a la riba esquerra i més pronunciat a la dreta. La calçada està formada per un paviment de pedra irregular amb morter de calç i sorra. A la vessant esquerra del pont s'observa un paviment de lloses de grans dimensions. A la part superior trobem les baranes reconstruïdes fetes de murs de pedra de característiques similars a la pedra original i rematades amb una filada de pedra perfectament tallada amb acabat buixardat.

Les dovelles dels angles exteriors dels arcs són fetes amb carreus perfectament carejats per les dues cares vistes. L'intradós és fet amb carreus grans disposats en filades regulars. El pilar central té adossat per la part d'aigües amunt el tallamar de planta triangular amb el qual forma un sol cos monolític amb carreus en filades ben escairats i uniformes i acabament esglaonat malmès a la part superior. En la volta d'arc gran són encara visibles els forats emprats per a sostenir la cintra de fusta. L'aparell dels paraments dels carcanyols és fet amb pedres de paredat disposades en filades horitzontals força regulars.

Notícies històriques:

La documentació més antiga del pont data de l'any 1226. El pont es pot inscriure dins el grup de construccions civils realitzades durant el segle XIII amb modificacions i reconstruccions posteriors (segle XVI, XVII i XIX) que aprofiten la situació i les estructures del pont anterior, segurament romà. D'aquest últim sols queden restes de les bases dels pilars.

Es situa al final del carrer del Pont, prop de l'antic portal del mateix nom. Aquest era una de les entrades importants de la ciutat emmurallada medieval. La seva missió era la de salvar el fort desnivell de la riera de Caldes, donant continuïtat al camí, que anava de Caldes a Sentmenat. En època medieval fou molt transitat ja que el camí comunicava Caldes amb poblacions tant importants com Martorell, passant per Sabadell i Ègara.

El camí ha caigut en desús, però el pont segueix comunicant els dos costats de la riera i permetent l'expansió de la població per l'altra banda, on hi ha una zona residencial i la zona escolar i esportiva de Caldes.

Tot i que es coneix l'existència del pont des del segle XIII aquest ha sofert diverses modificacions posteriors. Una primera l'any 1894 per tal que el pont fos més ample es va col·locar a sobre d'aquest una estructura feta de maó. Aquesta estructura estava formada per una seqüència de sis arcs rebaixats amb altres tantes voltes en voladís, que es prolongaven cap als estreps fins a un nombre total d'onze. La darrera reforma va tenir lloc l'any 1980 per facilitar el pas del trànsit rodat en afegir una llosa de formigó. La construcció d'un nou pont l'any 2004 conegut com el Pont de les Cremades situat a tocar del pont vell va fer que el pas dels vehicles es derivés en aquest de nou.

Per tal de recuperar l'aspecte original del pont romànic es va dur a terme entre els anys 2015-2016 un projecte de restauració amb l'objectiu d'enderrocar els afegits contemporanis i de fer una reordenació urbana del seu entorn, convertint el seu pas exclusiu per a vianants. Aquest projecte va ser promogut per l'ajuntament de Caldes de Montbui. Els treballs de restauració van consistir en l'enderrocament dels afegits amb el desmuntatge de la barana metàl·lica, l'enderroc de les voreres, vorades i rigoles i de la llosa estructural de formigó. També es van fer tasques de pavimentació del passeig de la Riera, que transcorre al llarg de la muralla medieval, en una llargada de 120 m.

********************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/pont-de-caldes-de-montbui

https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-romanic

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/12/el-pont-medieval-de-caldes-de-montbui.html?fbclid=IwAR3z0fRXJ8wlF4zu8Q8goFKeUI6cWNUgcweex1xf5hY3Vz9HTJb_l_b_fYo

********************************************************





********************************************************


 

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DOSMUNTS

RUPIT i PRUIT - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Rupit i Pruit son dos municipis fusionats que eren dins el terme del castell de Fàbregues i posteriorment del castell de Rupit, propietat inicial dels vescomtes d’Osona.


Datada del segle XII, l'edifici original es conserva en gran part ja que únicament fou suprimit l'absis romànic per un presbiteri rectangular del segle XVII. S'ha de destacar la pica baptismal de pedra romànica que hi ha entrant a l'església.













******************************************************
Enllaç amb informació:

La petita església de Sant Llorenç Dosmunts, propera al mas de les Viles, en un petit serradet, envoltada pel clos del cementiri i de xiprers, és un model de petit edifici rural. És situada a la part de ponent del Collsacabra, al començament de la vall de Pruit, passat el coll de Can Bac de Collsacabra. 

Història

Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Fàbregues i, quan aquest es fragmentà, quedà inclosa dins el de Rupit, al lloc anomenat Dosmunts. Inicialment fou parròquia independent fins que perdé aquestes funcions per esdevenir sufragània de Sant Andreu de Pruit, situació que manté actualment.El castell de Fàbregues és documentat a partir de l’any 968, quan Joan i la seva muller Giberga donaren al monestir de Santa Maria d’Amer un alou situat al comtat d’Osona, al terme del castell de Fàbregues, a la parròquia de Sant Joan, a la vall d’Oriol o a Feixes. L’església i el lloc no apareixen documentats fins que no figuren en una llista de parròquies del bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050 amb el nom de Sant Llorenç Dosmunts S. Laurencii de Dos Monts. La condició parroquial la seguí mantenint i com a tal l’any 1330 rebé la visita del bisbe de Vic, Galceran Sacosta; però la despoblació que motivà el pas de la pesta negra de 1348 féu que el 1361 ja no figurés com a tal en una llista de parròquies d’aquest any, i hagués estat incorporada com a sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit.L’edifici original es conserva en gran part, ja que únicament fou suprimit l’absis romànic per un presbiteri rectangular el segle XVII. Actualment l’església segueix tenint culte com a sufragània de la parròquia de Sant Andreu de Pruit i l’edifici es troba en bon estat de conservació. Es tracta d’una petita església que consta d’una sola nau, molt modificada, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, amb una capella oberta al mur de tramuntana i una sagristia a mà dreta de l’absis quadrat, també de construcció moderna. L’absis es veu refet perquè a la paret de tramuntana després de la capella hi ha unes represes estranyes que modifiquen l’aparell del mur i que així ho fan suposar. Al mur de migjorn hi ha dues finestres de doble esqueixada, de les quals la del cantó de llevant apareix obturada. A la paret de ponent sobre el portal n’hi ha una altra que dóna sobre el cor, el qual és de fusta. La façana de ponent, o principal, té la porta d’entrada amb un arc adovellat de bona factura. Sobre el portal hi ha el finestral esmentat. El mur és coronat per un campanar d’espadanya amb dos arcs iguals. L’aparell dels murs originals, que deixa veure encara els forats de les bastides ha estat fet amb uns carreus petits, ben escairats, de forma apaisada, disposat en filades uniformes i regulars, agafats amb argamassa. 

Pica baptismal

Es tracta d’una construcció rural del començament del segle XII. (JSV) Entrant a l’església a mà esquerra hi ha una pica baptismal de pedra romànica sensiblement semiesfèrica. Fa 87 cm de diàmetre exterior i 71 cm de diàmetre interior. Té una alçada de 80 cm inclosa la base de material modern que fa 25 cm d’alt. A 7 centímetres del brocal hi ha un cordó de perfil rectangular de 6 cm d’amplada i 3 cm de gruix. A la part de davant aquesta banda acaba amb dues peces rectangulars que emmarquen un relleu esborrat, al centre del qual hi ha un tros de ferro encartat que devia ser la tanca de la tapa de la pica. 

Front de l’altar

El frontal que ornamentava l’altar de la petita capella de Sant Llorenç Dosmunts es troba actualment conservat al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893 i és catalogat amb el número 8. De mides relativament petites (89 cm x 138 cm) en comparació amb les d’altres frontals, la seva compartimentació és l’habitual: un espai vertical central actua com a eix de simetria de quatre zones narratives, distribuïdes de dues en dues en altura a cadascun dels costats de la central. Dues bandes contínues, en les quals es desenrotllen unes inscripcions, tanquen horitzontalment l’espai representatiu, delimitat pel marc o guardapols, la decoració del qual es troba en molt mal estat de conservació. Aquest frontal ha estat construït en fusta d’àlber blanc la qual ha estat entelada i posteriorment enguixada a fi de poder obtenir una superfície apta per a poder-lo pintar adequadament. 


Planta, a escala 1:200, de l’església, molt modificada en la seva estructura original.


Frontal d’altar procedent de l’església i guardat al Museu Episcopal de Vic, on ingressà abans de l’any 1893; és catalogat amb el número 8.

Detall del frontal d’altar amb la representació de l’escena del plafó central, amb el Pantocràtor, envoltat pel Tetramorf.

Detall del compartiment inferior de mà esquerra del frontal d’altar, amb la representació de sant Llorenç rentant els peus a uns pobres; al costat, Llorenç guareix el cec Crescenci.

Esquema compositiu del frontal

******************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=23&consulta=MCU0KzA4OTAxOSU=&codi=23416


https://www.elcami.cat/camipedia/sant-llorenc-dosmunts

https://www.catalunyamedieval.es/ermita-de-sant-llorenc-desmunts-rupit-i-pruit-osona/

******************************************************