Seguidors

divendres, 30 de juliol del 2021

LA TORRE DEL CASTELL DE CABANES

CABANES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/







Enllaç amb  informació de la torre:



Situada dins del nucli antic de la població de Cabanes, a l’extrem sud-oest del terme, a la plaça de la Torre. Es tracta d’un extraordinari i ben conservat exemple de torre d’homenatge d’un castell feudal.

Gran torre cilíndrica d’uns deu metres d’alçada i de diàmetre, actualment adossada a una de les cases de la població. Està bastida per un mur de carreus de pedra ben desbastats de gairebé tres metres d’amplada, disposats formant filades perfectament regulars. Presenta la coberta plana i està distribuïda en dues plantes. L’única obertura és la porta principal que dóna accés directe al pis, situada a la banda de migdia de l’estructura. És d’arc de mig punt, amb la llinda plana i s’hi arriba mitjançant una escala exterior de pedra refeta amb maons, adossada a la torre posteriorment. Damunt la porta d’entrada, a la part superior del parament, hi ha un matacà bastit amb carreus el qual presenta dues petites espitlleres de maons. El coronament de la torre està bastit amb còdols, pedra desbastada i maons i conserva poca alçada, aproximadament un metre. S’observen diverses espitlleres bastides amb maons i pedra, i algunes restes de possibles merlets originals. A l’interior, la torre presenta els dos pisos coberts amb voltes semiesfèriques bastides amb pedres de mida petita, disposades formant filades concèntriques, que conserven restes dels encanyissats. El parament deixa vistos els forats de les bastides.

Podem datar-la com del segle XII o finals de l’XI, però no se sap qui foren els seus senyors originaris ni en quines guerres o setges es veié involucrada. A la part superior hi ha una construcció posterior amb merlets de mantellet del segle XIV o XV, que demostra que en aquesta època encara era d’utilitat.

Petició dels veïns de Cabanes perque no sigui enderrocada l'única torre de defensa del poble, any 1716.

1716.- Els veïns es mobilitzen per evitar l’enderrocament de la torre. D’acord amb la Reial Ordre de 4 de gener que ordena y mana que tots los Castells murallas … sian demollits per tot lo pnt  mes de mars de dit any [o, entregar a VE y per escrit, la cituacio y calitat de dits edeficis, peraque informats delas circunstancias pugan resoldrer si convindra demolir o mantenir], els veïns de Cabanes expliquen, en un esborrany de carta, que des de fa molts anys la torre ha servit de refugi quan els els rius han inundat el poble i demanen … postrats tots lo de dit poble de Cabanas als peus de VE ab tot rendiment suplican tinga abe en que dit castell y muralles sien mantingudes, sols per dit effecta de resguart per les vingudas de dits aiguats ….

Es desconeix a qui es volia adreçar la carta i si finalment va arribar al seu destinatari.


Enllaç amb informació del jaciment: 

El jaciment es localitza dins del nucli antic de Cabanes, entre el carrer dels Escudellers, el carrer de la Sanitat i el carrer de les Escoles.

Es tracta d'un recinte emmurallat o castell d'època medieval, del que només es conserva una torre de planta circular. Aquesta fa uns 10 m d'alçada, amb parament fet de carreus de pedra calcària, ben escairats, que es disposen en filades seguides d'altura molt irregular. La porta d'accés a l'interior, que s'obre a la banda de migdia, és enlairada uns 5 m del sòl i actualment s'hi accedeix per una escala de pedra adossada a l'exterior del mur. A la part alta de la torre, sobrepujada amb aparell d'època tardana, hi ha un matacà i algunes espitlleres i merlets.

Segons la documentació antiga, recollida per Badia (1985), al segles XIV i XV el castell de Cabanes era possessió dels vescomtes de Rocabertí.

No s'ha documentat cap tipus de troballes de material arqueològic o estructures que es puguin relacionar amb el recinte emmurallat, a excepció d'un pany de muralla, amb merlets i espitlleres, localitzat pels autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la comarca de l'Alt Empordà de l'any 1994, que pertanyia, possiblement, a una torre de planta quadrada o a una important casa fortificada. Malauradament, aquest pany de muralla va ser destruït i en aquest indret, al nord del nucli antic, hi ha cases de nova construcció.

L'estat de conservació de la torre és excel·lent, però la del recinte emmurallat o castell no es pot determinar atès que només es coneix a través de textos medievals i mai s'ha realitzat una intervenció arqueològica en aquesta zona.

Altres enllaços amb informació:



***********************************************************






 

dijous, 29 de juliol del 2021

FONT DE LES MANIES 

CABANES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





Enllaç amb informació:

La llegenda diu que les cuineres de Cabanes cuinaven els llegums amb aquesta aigua perquè tenien més bon gust.

***************************************************************************


 



dimarts, 27 de juliol del 2021

ESGLÉSIA DE SANT MARTÍ DE SOBREMUNT

SOBREMUNT - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/











Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII-XIX

Descripció:

L'església de Sant Martí de Sobremunt es troba situada al nucli de Sobremunt. Es tracta d'un temple que correspon al resultat de l'ampliació que es va fer a la segona meitat del segle XVIII d'una antiga església bastida el 1620. De l'església del segle XVII sols en queden unes restes incloses en la base de la nova construcció. L'església consta d'una sola nau, flanquejada per capelles laterals que allotgen sengles altars. En la capçalera, el presbiteri es troba situat entre la sagristia, a la dreta, i la capella del Santíssim, a l'esquerra; centrat per la imatge de Sant Martí, es troba decorat amb notables pintures modernes, situades en el plafó del fons i en el sostre. La capella del Santíssim, orientada de forma paral·lela a la nau central, és capçada per un absis semicircular (FONT:1992). Els murs són de maçoneria de pedra arrebossats deixant a la vista l'emmarcament de les obertures i les cantonades diferenciades de carreus de majors dimensions. A la façana principal, orientada a l'oest, hi ha un portal d'accés emmarcat amb brancals de pedra motllurada i llinda tripartida amb la data 1890 emmarcada en un segell. A sobre hi ha un òcul emmarcat amb pedra; de la façana s'aixeca el campanar, una ampla torre de planta rectangular, amb discreta coberta piramidal. Es troba dividit en quatre pisos, en l'últim del qual s'hi obren quatre finestres.
A la façana sud hi ha el cos adossat de la sagristia i a l'esquerra un portal d'arc de mig punt adovellat tapiat. A la dovella central hi ha la inscripció IHS i a sota les inicials MA. A l'esquerra del portal s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra amb ample bisellat; més amunt hi ha un rellotge de sol que presenta la inscripció: GINESOLENIHIL.

Història:

L'església de Sant Martí de Sobremunt apareix documentada per primera vegada l'any 1094 quan ja feia temps que exercia de parroquial apareixent en els llistats de parròquies del bisbat de Vic d'entre els anys 1025 i 1050 amb el nom de "Supra Monte". Aquesta parròquia es trobava situada dins el terme del castell de Voltregà, sota la jurisdicció del qual estigué fins a principis del segle XIX. Aquest edifici romànic, però, no ha arribat als nostres dies ja que fou totalment renovat vers l'any 1620; sols en resten uns fragments inclosos en la base de la nova construcció. El temple del segle XVII, al seu torn, també fou seriosament modificat quan en la segona meitat del segle XVIII es veié la necessitat d'ampliar-lo ja que havia quedat petit per acollir la cada vegada més nombrosa feligresia. Les obres es dugueren a terme vers 1760, i juntament amb l'ampliació es construí el campanar. Aquest temple és el que ha arribat als nostres dies; la modificació més important que ha patit es produí a finals del segle XIX, quan se li afegí una espaiosa capella del Santíssim Sagrament, projectada a 1894 i construïda en la mateixa dècada. En aquestes obres també es construí una nova sagristia. L'any 1892 ja s'havia canviat la porta de lloc, situant-la en la façana, i en el lloc on hi havia la porta es col·locaren les fonts baptismals. També s'havia canviat el paviment i s'havien restaurat tres altars, dedicant-ne un al Sagrat Cor de Jesús i un altre a la Nostra Senyora de Lourdes.
Durant la Guerra Civil espanyola el temple fou saquejat però no patí danys de consideració. La rehabilitació no es va fer esperar i l'església fou ràpidament retornada al culte. A 1946 es consagraren els altars: el dia 5 d'agost el bisbe Joan Perelló consagrà l'altar de la Nostra Senyora de Lourdes, i el dia 22 de setembre es consagraren tres altars laterals. A finals de la dècada dels 70 es va condicionà l'espaiosa capella del Santíssim per poder-hi realitzar les celebracions parroquials durant l'hivern. L'any 1979 l'artista Camil Bofill pintà dos grans quadres al·legòrics a la Conversió de Sant Martí, i es decorà també 

Altres enllaços amb informació:







 

ERMITA DE SANTA LLÚCIA DE SOBREMUNT

SOBREMUNT - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 








































Enllaç amb informació:

Època: segle XIV – XVIII

Descripció:

Santa Llúcia de Sobremunt es troba situada a l'extrem nord-oriental del límit del terme municipal dominant una àmplia panoràmica de la Plana de Vic i els Pirineus.
L'església actual (del segle XVIII) és de planta rectangular; consta d'una sola nau, separada del presbiteri mitjançant una reixa, i decorada de manera senzilla en estil barroc. Està coberta amb teulada de doble vessant coronada amb un campanar de torre amb teulada de quatre vents de fortes pendents. La façana oest presenta un atri adossat amb dues grans obertures d'arc de mig punt (a l'oest i al sud) emmarcades amb petites dovelles. El portal d'accés a l'església està emmarcat amb brancals i llinda de pedra motllurada i presenta la data de 1720, inscrita a la doble llinda, intercalada amb un carreu on hi ha inscrita una creu. Sobre la creu hi ha un carreu gòtic força malmès amb una escena de la crucifixió, esculturada en baix relleu, en la qual s'hi distingeixen quatre personatges i el Crist crucificat, força mutilats.
La façana nord no presenta obertures i hi ha un cos adossat, la sagristia construïda l'any 1737 (tal com indica la data a la llinda de la porta d'accés de l'interior de l'església), amb teulada d'una sola vessant. La façana est, la zona de l'absis, es troba parcialment coberta amb heura i només presenta una obertura, emmarcada amb maó, al cos de la sagristia. La façana sud hi ha adossada al rectoria.

Durant l'estiu de l'any 1982 s'hi realitzà una restauració per part de la Generalitat de Catalunya.

Història:

L'ermita de Santa Llúcia, dedicada, inicialment a Santa Llúcia i a Santa Quitèria, no apareix documentada fins l'any 1370; les restes romàniques que es troben a la base del temple, però indiquen que, o bé la capella existia de molt abans o bé podria haver existit en aquest indret una torre militar de vigilància. L'advocació a Santa Quitèria desaparegué en temps moderns, quedant Santa Llúcia, advocada de la vista, com a única patrona. Era antigament coneguda com a Santa Llúcia de Dalt en contraposició amb Santa Llúcia de Baix, situada a Taradell, la qual centrava la devoció del sector sud de la Plana de Vic. El 1407 Pere Grau, amo del veí mas Grau, donà al rector i a la parròquia les terres que envoltaven l'edifici, terres que avui encara són patrimoni de Santa Llúcia. Segons Antoni Pladevall, en els segles XVI i XVII, com a mínim entre els anys 1522 i 1686, el rector de Santa Martí hi celebrava missa setmanal, en virtut d'unes antigues fundacions. Sembla que vers 1693 Santa Llúcia ja amenaçava ruïna, i calgué edificar un temple nou; l'any 1720 ja estava fet. A 1748 s'amplià el casal dels ermitans, adossat al temple. A 1885 eren recents les obres de conservació de la capella, que fou pintada, i també s'hi havia instal·lat un nou altar.
Santa Llúcia va quedar bastant mal parada durant la Guerra Civil. Quedà sense imatges ni paraments, i sense els nombrosos ex-vots i presentalles que cobrien les parets. Acabada la guerra, la capella fou ràpidament retornada al seu culte: el dia 10 d'agost de 1941 es beneí la nova campana de Santa Llúcia, amb gran concurrència de feligresos de vàries parròquies. En aquests moments encara hi havia ermitans que cuidaven del manteniment de l'església. Actualment la capella es troba oberta al culte i segueix essent visitada pels devots de Santa Llúcia.

Altres enllaços amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=5&consulta=MCU0KzA4MjcxMSU=&codi=24055

http://www.rostoll.cat/obaga/Fitxes/Romanic/A_1000/1331_SLluciaSobremunt/SLluciaSobremunt.htm

************************************************************