MONUMENT A L'ATLÀNTIDA
FOLGUEROLES - OSONA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
És una obra de l'any 1977 de
l'escultor de Sant Julià de Vilatorta, Jordi Pallàs (mort l'any 2017),
utilitzant gres de Folgueroles, en la qual es commemora el centenari del poema l'Atlàntida escrit per Jacint Verdaguer i Santaló. S'hi representa la lluita de dos atlans enfront
l'esfondrament del continent de l'Atlàntida.
En aquesta obra Verdaguer va obtenir la distinció de Mestre en Gai Saber, en guanyar les tres categories -fe, pàtria i amor- dels Jocs Florals de 1877. És un gran poema èpic on un eremita que ha acollit a un jove Cristòfor Colom després d'un naufragi, narra la desaparició sota les aigües del llegendari continent de l'Atlàntida: "Hèrcules, hereu de Pirene, reina d’Espanya, des que la salvà de l’incendi dels Pirineus, va a l’Atlàntida i, en prendre un brot del taronger d’or del jardí de les Hespèrides, adquireix el dret a la mà d’Hèsperis. La còlera que això desperta en els fills d’aquesta, els atlants, provocarà un seguit de catàstrofes i l’esfondrament de l’Atlàntida sota les aigües. Morta Hèsperis, Hèrcules funda pobles i ciutats, entre d’altres Barcelona. Acabada la relació, Colom sent el neguit de cercar i cristianitzar el món que hi ha d’haver més enllà de l’Atlàntic, i troba ajut en la reina de Castella. Inspirat per uns passatges de Plató i de Juan Eusebio Nieremberg, Verdaguer combinà les experiències personals poades dels seus records adolescents de Vic o dels seus viatges a Amèrica amb la lectura de velles cròniques peninsulars i de les grans epopeies clàssiques per refondre, en una unitat no sempre orgànica, elements mitològics i cristians i desenrotllar, lligant-los, tres temes principals: l’esfondrament de l’Atlàntida, la naixença d’Espanya i el descobriment d’Amèrica".
Aquest monument, que es troba a l'entrada de Folgueroles,
fou erigit l'any 1977 en commemoració del centenari del poema L'Atlàntida de Jacint
Verdaguer i Santaló. És de pedra de l'Arumí i obra de l'escultor Jordi Pallàs,
de Sant Julià de Vilatorta. Representa escenes de la lluita del atlans durant
l'enfonsament del continent en les aigües de l'oceà. És de forma oval i insinua
el relleu d'una nau i el cos corpulent de dos atlants. Té gravat el primer vers
de la Introducció del poema:
Vora la mar de Lusitània un dia.
Fragments del poema
Lluir se veia una perla al bell pregon de la mar; molts pecadors per haver-la de cap s'hi deixen anar. Un de jove, de l'onada trau la flor dels somnis seus, mes al dar-la a sa estimada cau sense vida a sos peus. Per tu, oh pàtria!, dintre l'ona vaig altra perla a collir: del viure, ¿què se me'n dóna si te la puc oferir?
“Vora la mar de Lusitània, un dia
los gegantins turons d’Andalusia
veren lluitar dos enemics vaixells;
flameja en l’un bandera genovesa,
i en l’altre ronca, assedegat de presa,
lo lleó de Venècia amb sos cadells.
Van per muntar-se les tallantes proes,
Com al sol del desert enceses boes,
per morir una o altre a rebolcons;
i roda com un carro el tro de guerra,
fent en sos pols sotraquejar la terra
temerosa com ells d’anar a Fons.
***************************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada