Seguidors

dilluns, 21 de febrer del 2022

JACIMENT DEL POBLAT IBÈRIC DE LA PLANA BASARDA

MASSÍS DE L'ARDENYA o DE CADIRETES

SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





















********************************************************
Al catàleg de patrimoni publicat per l'ajuntament de Santa Cristina d'Aro diu:

Cronologia: Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Final ( -450 / -50 )

Tipus: Lloc d’habitació amb estructures

Descripció: Ubicat en terreny erm al cim d’un turó cobert d’un bosc d’alzines sureres, brucs i matolls. En una gran área de dispersió s'observen en superfície materials ceràmics d'època ibèrica i en alguns punts restes de murs, així com un important nombre de sitges excavades a la roca. La ceràmica més tardana que s'ha trobat és de final del segle III o inici del II aC.: àmfora grecoitàlica, ceràmica grisa emporitana, ceràmica de vernís negre (forma Lamboglia 23), i fragments d'àmfora púnica. Aquest poblat pot ser considerat com un dels jaciments ibèrics de més entitat de la zona. Malgrat això durant la visita al jaciment l'anuy 2001 amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'estat d'abandó que pateix, essent objecte d'excavacions furtives de manera reiterada, de les quals en queden restes visibles.

********************************************************

Publicació feta per l'Institut d'Estudis del Baix Empordà l'any 2003 escrit per Francesc Aicart i Hereu.

El poblat ibèric de Plana Basarda, tot i ser conegut des del darrer quart del segle XIX, no ha estat excavat mai de manera científica, per la qual cosa la seva datació es basa en estudis puntuals de materials sense context. Sobre d’altres testimonis arqueològics, mai en sabrem res perquè s'han dut a terme al marge de la llei. Gràcies al rigor metodològic de Lluís Esteva i Cruanas (Sant Feliu de Guíxols, 1906-1994), avui podem donar a conèixer una moneda trobada en el poblat ibèric, la primera que es publica si no anem errats. L’investigador guixolenc va fer unes anotacions sobre dues trobades efectuades amb el senyor Calvet de Llagostera els dies 25 d’octubre de 1956 a Platja d’Aro i 10 de novembre de 1956 a Panedes. Entre les notes de treball hi ha el dibuix d ’una moneda amb l’anotació següent: “Trobada a Plana Basarda pel Sr. Calvet, que és qui la té”. En el recull de monedes ibèriques i romanes de la comarca que van fer Lluís Esteva i Joan Vilaret (1987, no hi ha cap referència sobre aquesta moneda. Possiblement el senyor Esteva, després de trenta anys, no recordava aquell dibuix i més tenint en compte que estava enmig d’altres notes. Tampoc l’hem localitzada entre les monedes procedents de Plana Basarda que es conserven al Museu Municipal de Llagostera. 

Descripció de la moneda

El dibuix de Lluís Esteva és, ara per ara, l'únic testimoni que ens permet descriure la moneda de manera aproximada. Si algun dia hi ha la possibilitat d’estudiar-la, la descripció següent es podrà concretar, corregir, ampliar o afinar més cronològicament i tipològica: Diàmetre màxim: 24-25 mm (aproximadament)

Anvers: cap, amb casc, mirant a la dreta.Té la barbeta força marcada. Es tracta del cap de Pal·las, amb un casc de tipus corinti. Revers: un cavall alat, Pegàs, mirant a la dreta. Dessota, llegenda il·legible però s’hi poden entrellucar un o dos caràcters en ibèric. La presència del cap amb casc a l’anvers, el cavall alat al revers i la llegenda en ibèric ens indica que la peça fou encunyada a la seca d ’Empúries. Es una moneda de bronze típic del món  ibèric del nord-est català i característica de la Baixa República: un as d’Untikesken de la seca d’Emporion, encunyat amb llegenda ibèrica, que porta la inscripció del nom, en locatiu, de la tribu dels indigets que habitava el nord-est català. A l’anvers hi apareix sempre una deessa amb casc corinti (Villaronga, 1977) i al revers un animal i la llegenda ibèrica Untikesken (Villaronga, 1977, Campo, 1988,). Les emissions emporitanes amb llegenda ibèrica s’inicien a principis del segle II aC, després del 195 aC. Apartir d’aquest moment les monedes s’encunyen en bronze, amb quatre nominals diferents (as, semis, quadrants i sextants (Villaronga, 1977; Campo, 1988), i reemplacen les monedes de plata amb llegenda grega. Perduren en diferents sèries fins a la primera meitat/segon terç del s. I aC, en què seran substituïdes per les monedes amb la llegenda llatina EMPORIA a l’anvers i MVNICI al revers (Villaronga, 1982, Nolla-Esteva-Aicart, 1989, Nolla, 2002,) Les monedes d’Empúries amb llegenda ibèrica són presents en jaciments propers a Plana Basarda: al poblat dels Guíxols (Esteva-Vilaret, 1987, Esteva, Nolla i Aicart, 1989,), Cala Pola, en el terme de Tossa de Mar (Zucchitello, 1978), Romanyà de la Selva (Esteva-Vilaret, 1987), Pla de Palol a Platja d’Aro (Nolla, 2002) o al poblat de Castell a Palamós (Nolla-Palahí-Burch, 1998). El dibuix d ’aquesta moneda ens forneix una nova dada històrica sobre l’ocupació del poblat durant el període ibèric tardà, després de la revolta indígena del 195 aC, un altre indici que faria més versemblant la hipòtesi que l’abandó del poblat no té a veure amb la derrota dels indígenes enfront de les tropes de Cató l’any 195 aC (Aicart, 2000). Caldrà, però, un estudi acurat dels materials conservats als museus de Llagostera i Sant Feliu de Guíxols i, sobretot, una excavació científica del jaciment per aclarir o desmentir les hipòtesis amb les quals treballem actualment.

********************************************************

Enllaç amb informació:

https://www.elridaura.com/noticies/diversos/17567/la-plana-basarda-un-poblat-iberic-ben-defensat-350-50-ac.html

L’altiplà conegut amb el nom de plana Basarda és un dels primers contraforts de l’Ardenya tocant a la vall del Ridaura. Està encimbellat a 300 m d’altitud i té bones vistes a la vall del Ridaura. Atesa la seva situació estratègica, fou habitat entre els segles IV i I aC, en plena època ibèrica, quan les lluites tribals obligaven a viure en un lloc de fàcil defensa.

El poblat de plana Basarda, d’una extensió de dues hectàrees, tenia un costat feble, de manera que aquí s’hi construí una muralla. Disposava d’un carrer central, una cisterna d’aigua i unes trenta sitges subterrànies per a guardar el gra.

Els poblats d’aquesta mena s’anomenen oppidum. N’hi van haver d’altres, a prop, com el del Puig Castell (Cassà), Castellbarri (Calonge) o el del Fortim (Sant Feliu).

La societat ibèrica sorgí pels volts del 575 aC, tant per efecte de la influència de poblacions invasores portadores de nous enginys, com pel comerç de les societats autòctones amb pobles del món clàssic –cartaginesos, fenicis, foceus o grecs. Fou una evolució de les antigues societats del bronze (2200 – 1200 aC) i del ferro (1200 – 600 aC), posteriors al neolític.

La cultura ibèrica es va estendre d’Andalusia al Llenguadoc, per tot el litoral marítim. A cada zona hi hagué unes tribus determinades; aquí, la dels indigets. Es vivia en llocs alçats –com s’ha dit– i en cases quadrangulars i amb llar de foc. Els poblats tenien un cabdill i hi havia una classe aristocràtica diferenciada. Existien armes de ferro, espais funeraris i edificis religiosos. Ben aviat es va començar a encunyar moneda.

Mentrestant, l’any 218 aC els romans desembarcaren a la Península Ibèrica, en el marc de la segona guerra contra els cartaginesos. Els romans ocuparen el nord-est de la Península Ibèrica, que fou dit Tarraconense. Pels volts del 50 aC, els ibers es van anar romanitzant i, amb la pacificació, van baixar a les planes. Són d’aquesta època els nous assentaments iberoromans de can Llaurador, Solius o del pla del Vidre, al nostre terme. Així doncs, la nova societat abandonà definitivament els oppidum com Plana Basarda.

********************************************************









********************************************************





diumenge, 20 de febrer del 2022

JACIMENT IBÈRIC DEL CAMÍ DE CAN DURÁN

MASSÍS DE L'ARDENYA o DE CADIRETES

SANTA CRISTINA D'ARO - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Al catàleg de patrimoni arquitectònic publicat per l'ajuntament de Santa Cristina d'Aro descriu el poc que queda del jaciment i que jo no he sabut trobar en part per la vegetació que hi ha, les fotos pertanyen al lloc on hi habia el jaciment. Disculpeu les meves mancances.










Al catàleg diu:

Cronologia: -450 / -50 ferro-ibèric ple / ferro-ibèric final

Descripció: Localitzat en terreny erm en una zona de bosc d’alzines sureres, pins i brucs, Es tracta d'un establiment d'època ibèrica localitzat a banda i banda del camí que puja cap a Can Duran del Gatellar. S'observen restes de murs que travessen transversalment el camí i s'endinsen cap al bosc. També són visibles nombrosos fragments de ceràmica (àmfora ibèrica, àmfora púnica, costa catalana, ceràmica comuna) en superfície. A la dreta del camí, molt a prop del mur més visible que travessa el camí, s'observa un petit sondeig on hi ha un gran nombre de fragments de ceràmica trinxats, entre els quals també sembla haver-hi algun fragment de tègula i de dòlia. En aquest punt s'observen restes de terra cremada que podrien correspondre a un possible forn. En el moment de la seva descoberta, entre els materials recollits, cal destacar la troballa d'un pondus.

*****************************************************************

També molt a prop i segons catàleg publicat per l’ajuntament de Santa Cristina d’Aro es va trobar un jaciment de còdols i diu:

Segons Néstor Sanchiz en aquest punt es va descobrir una acumulació de petits còdols de procedència forània. Desconèixen de quin tipus de jaciment es tractaria i la seva cronologia. La similitud amb el jaciment de Còdols del Camí dels Carcaixells, on apareix material ceràmic a mà d'època prehistòrica, ens pot donar una aproximació a la seva cronologia.

***************************************************************** 

Rodals en arribar al jaciment.














Castell de Solius













*****************************************************************



*****************************************************************