CASTELL DE LLERS
LLERS - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIII
Descripció:
El municipi de Llers té una
situació estratègica, dominant la plana empordanesa i proper als passos
fronterers amb França. Per aquest motiu aquesta població va tenir un paper
rellevant en bona part de les guerres i invasions al llarg de la història.
El castell està situat a la part alta del nucli
antic de Llers, que quedà destruït en gran part a causa de la voladura del
polvorí, ubicat a l'església parroquial, per part de les tropes republicanes
l'any 1939, durant la retirada a la fi de la Guerra civil espanyola. Aquesta
explosió també va afectar greument el castell.
Es tracta de les restes del castell de Llers
formades per una torre i un recinte murat de planta rectangular. A l'interior
de la muralla es conserven restes de diverses estances. És una construcció molt
homogènia, construïda durant el segle XIII, seguint el model tradicional
romànic, amb la torre central i el recinte murat envoltant-la.
La torre és de planta circular, d'uns dotze metres
d'alçada, i presenta diverses esquerdes tant en sentit horitzontal com
vertical, a conseqüència de l'explosió de l'any 1939. Els murs tenen un gruix
aproximat d'uns dos metres, creant un diàmetre d'uns dotze metres totals. A la
banda de llevant del parament hi ha un esvoranc que probablement es
correspongui amb l'antic portal d'accés, al nivell del primer pis, a uns 6 m.
d'alçada. Únicament en resten alguns fragments de la cantonera del brancal
interior i part de l'arc que el cobria. No hi ha cap altra obertura en tot el
parament.
El portal d'accés al recinte murat devia ocupar
l'esvoranc existent a la part central del mur de llevant. De la porta només
se'n conserven alguns carreus.
A la banda de migdia hi ha una gran sala
rectangular amb la coberta actualment restituïda, que presenta una porta
d'accés d'arc rebaixat bastida en pedra desbastada, a l'extrem de llevant del
parament. La banda de ponent del recinte estava distribuït en dues sales
independents. Des d'aquesta part de la construcció es podia accedir al pati
central i l'exterior del recinte, mitjançant dues portes degradades. A la banda
de tramuntana hi havia hagut una altra sala rectangular, tot i que fou
aprofitada modernament com habitatge.
Els paraments estan bastits amb carreus de pedra
calcària col·locats formant filades horitzontals i lligats amb morter de calç.
Cal destacar, al costat de la porta d'accés, per la cara interior, un tram del
parament bastit amb pedra desbastada disposada en opus spicatum, que
probablement es correspongui amb una de les estructures més antigues del
castell.
Història:
Hi ha constància de la
importància dels senyors de Llers als segles X i XI, la qual cosa fa pensar en
la presència d'una fortificació per aquestes dates. Concretament, es parla
d'Arnau de Llers (1050) i l'any 1107 es troben les signatures d'Arnau i Bertran
de Llers, en el document en el què el comte de Barcelona, Ramon Berenguer III,
i el comte de Besalú, Bernat III, es fan mútua donació dels seus comtats en cas
de què ambdós morissin sense fills hereus. D'aquesta manera, els senyors de
Llers passen a ser vassalls dels comtes de Barcelona. Aquest castell quedava
inclòs dins del comtat de Besalú i pertanyia, com tot el seu terme, al Monestir
de Sant Pere de Rodes. Queda documentat el 1021 i sembla que quedava protegit
per tres castells menors propers: Bellver, Cabrera i Destorrent. El castell
apareix situat en una zona fronterera entre els comtats de Barcelona i el
d'Empúries, cosa que va ser l'origen de moltes disputes. A la segona meitat del
segle XIII el castell passa a mans dels Rocabertí. Guillem de Cervià, fill
d'Arnau de Llers, heretà la baronia de Llers i la va vendre al vescomte de Rocabertí.
A partir d'aquest moment va protagonitzar un procés de grans reformes i el
dotarien de fortes defenses aixecant un recinte emmurallat que va patir les
conseqüències del setge per part de l'exèrcit de Jaume I l'any 1274. Els
vescomtes de Rocabertí es van mantenir com a senyors del castell.
Va tenir un paper molt important quan l'any 1285,
l'exèrcit francès va intentar envair Catalunya en el marc d'una creuada contra Pere II (Pere el Gran). Carles I de Valois, fill del rei francès, Felip II de Borgonya(Felip l'Ardit), es va coronar rei " de la terra de Catalunya".
L'any 1409 el castell passa a poder de la Corona i
va ser preparat per a resistir els setges d'armes de foc entre els anys 1427 i
1428. Durant aquest segle participà en les Guerres Remences com a fortalesa
important. Durant la Guerra del Segadors (1460), el vescomte Francesc Dalmau de
Rocabertí va prendre part a favor de Felip IV, per la qual cosa els pagesos van
assaltar de nou el castell.
Durant els segles XV, XVI i XVII el castell canvià
diverses vegades de propietari, fins que retornà novament als vescomtes de
Rocabertí, que posseïren el títol de "barons de Llers", fins a
l'extinció del llinatge al segle XIX.
Durant les Guerres de Successió (1705-1795) va
quedar fortament afectat degut a una forta explosió de la seva santabàrbara. La
Gran Guerra (1790-1795) va acabar d'afectar les estructures del castell.
A la primera meitat del segle XVIII el castell
estava ja molt malmès, tal i com queda descrit en un document de Pallisser en
el seu Racionaris. Malgrat el seu estat de ruïna, fou fortificat i encara va
tenir el seu ús durant les guerres carlistes dels anys 1833-1840.
El darrer capítol bèl·lic que va protagonitzar va
ser el conegut com a " Foc de Llers". L'any 1856, els progressistes
de Ramon Roger de Maçanet, el van ocupar i van resistir l'exèrcit centralista
de les companyies del castell de Sant Ferran de Figueres.
Finalment, els veïns de
Llers el van enderrocar i van acabar d'inutilitzar la fortalesa l'any 1875.
La retirada de l'exèrcit republicà durant la
Guerra civil (1939), va suposar el darrer capítol que va afectar tot el nucli
antic del poble de Llers, inclòs el castell, ja que van fer esclatar tota la
munició que tenien emmagatzemada al polvorí que hi havia a l'església.
Els anys 1981, 1982 i 1984 el Departament de
Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona i l'Ajuntament
de Llers van endegar una sèrie d'intervencions per consolidar, netejar i
restaurar els diferents murs donat el seu estat ruïnós.
Des d'aleshores s'hi ha intervingut en altres
ocasions, essent l'última restauració la dels anys 2012-13, dins el programa de
l'u per cent cultural. El seguiment arqueològic d'aquestes obres ha posat al
descobert diverses estructures, així com fragments de material ceràmic, que
aporten informació sobre èpoques d'ocupació del lloc molt més antigues del que
fins ara es tenia coneixement.
Jaciment recinte
emmurallat de la força de Llers
El jaciment es troba
localitzat al capdamunt del puig que domina la vila de Llers, i correspon al
castell i el recinte emmurallat d'època medieval del nucli de Llers. Les
primeres notícies documentals de l'existència de la nissaga de Llers són de
l'any 1090, en un pacte entre els comtes Guillem d'Hug i Bernat II de Besalú.
La muralla no és citada fins al segle XIV, en un document notarial. Al segle
XVI el castell i recinte sofrí greus desperfectes durant la guerra de
Successió, moment en el qual fou abandonat. Per la seva banda bona part de la
muralla externa fou enderrocada al segle XIX . En l'actualitat encara es pot
resseguir el perímetre original en el plànol de la vila. Aquest estaria limitat
pels carrers de les Llises a llevant, el carrer de la plaça a ponent i el
carreró de les llises a migdia.
De les restes conservades destaca la torre central
amb un diàmetre d'11 m i un gruix de 2 m. Al voltant d'aquesta torre es troba
la fortalesa, composta per diverses dependències. Les restes de la muralla que
l'envoltava són molt minses però encara es poden resseguir en les construccions
modernes sobre les quals s'aixequen. L'aparell constructiu del conjunt és força
variat. La torre central està feta amb carreus de gran mida afilerats de manera
regular, mentre que la resta de construccions annexes tenen un aparell més
irregular. Les restes del recinte murat també són fetes amb carreus grans
afilerats regularment.
L'estat de conservació del conjunt és desigual.
Tot i conservar en bona part els paraments en un alçat considerable, en molts
trams s'observen esquerdes importants i danys estructurals. D'altra banda s'han
realitzat obres de consolidació poc respectuoses amb criteris històrics.
L'any 2012 es va realitzar una intervenció
arqueològica vinculada al projecte de consolidació i restauració del castell.
Les tasques consistiren en una neteja de la zona interior amb mitjans mecànics
i l'obertura d'una rasa de serveis a l'exterior. Els treballs arqueològics han
permès documentar el procés d'evolució del poblament a l'entorn de Llers. Les
excavacions han permès documentar una primera fase d'ocupació prerromana al
castell, corresponent a un mur amortitzat abans del segle I dC. Posteriorment,
una segona fase, es troba al voltant del segle IdC amb l'aparició d'unes
columnes. La seva fonamentació afecta el mur anterior. Tot i que no es tenen
masses dades, es podria tractar d'un element porxat. Una tercera fase
correspondira als segles I-III dC on es documenta una estança destruïda per un
incendi. No és possible reseguir quina seria la seva funcionalitat degut a
l'escassetat de dades que s'ha pogut registrar. Una quarta fase faria
referència a la construcció del castell. Aquest fou construït anivellant el
terreny anterior i en alguns casos sobre la roca mare directament. El material
que data els estrats és ceràmica espatulada que ens situa entorn dels segles
X-XI. No se sap quina seria la configuració del castell en aquesta fase
inicial, però es creu que estaria format per la torre circular i una camisa de
planta possiblement quadrangular. Posteriorment hi ha referències documentals
de millora i ampliació del castell, però no s'han pogut comprovar
arqueològicament. Finalment, es troba la fase d'enderroc corresponent als anys
1660 i 1712. Durant aquesta fase el castell pateix una destrucció important,
sobretot el 1660 amb la retirada de les tropes castellanes del castell en el
context de la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió s'haurien
reparat els danys anteriors tant per partidaris de Felip V com de Carles
d'Àustria. Aquests últims el derroiren per evitar que s'utilitzés com a defensa.
*********************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada