Seguidors

dimarts, 29 de juny del 2021

 LA ROCA CONEGUDA COM L'ESQUENA DE L'ELEFANT

ERMEDÀS - PALAFRUGELL - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Temps enrere i quan estava passejant per Ermedàs em vaig trobar a uns amics els quals em van dir venien de visitar la roca l'esquena de l'elefant. Desconeixia per complet l'existència d'aquesta roca i va quedar pendent de visitar-la. Recentment em vaig trobar al Joan Mató Bonany -caminant que coneix molt bé el territori- el qual em va indicar on era exactament aquesta roca i i volia agrair-li seva explicació per trobar el lloc.






































Article de Carlos Serra Mayoral publicat a la Revista de Palafrugell del juny de 2021 número 330. 

Dos-cents metres a migdia del veïnat d’Ermedàs, ocult entre els pin, hi ha un paratge pro curiós, temps enrere més desconegut que a l’actualitat, quan la pandèmia ens ha gairebé obligat a buscar aire fresc a la natura, i ens movem arreu d’aquesta, descobrint-hi elements que molts no esperaven.

Enmig d’una pineda que queda a l’esquerre del camí que, un cop deixat Ermedàs, prossegueix en direcció a Calella, ens sorprendrà de sobte una gran clariana entre els arbres. Als nostres peus, el terra esdevé de cop pedregós i, sense adonar-nos-en, som a sobre d’un enorme dom de pedra granítica, de més de trenta metres de llargada que en fort pendent ens empeny cap als límits del bosc.

Una autèntica panxa de pedra, completament llisa i gairebé simètrica, coberta de molsa i líquens que poden convertir-la fins i tot perillosa quan hi ha humitat. Alguns han batejat aquesta gegantina roca com “Esquena de l’elefant”; d’altres l’han anomenada “el Dors de la Balena”. Tant se val. Les dues versions descriuen a la perfecció la sorprenent troballa enmig del bosc.

Us metres a llevant de la roca, altres afloraments rocosos presenten unes marques que produeixen els tascons que s’utilitzaven antigament a les pedreres per despendre’n els trossos que haurien d’aixecar torres i masos.

Tot indica doncs, que ens trobem davant les restes d’una antiga pedrera, datada entre els segles XIV i XVI, que hauria fornit material per a construir els habitatges de la zona.

A migdia d’on som ara, una curiosa roca li dona a tot plegat un aire de misteri. A la part superior d’aquesta, una cassoleta que podria no ser natural indueix a pensar si no estaríem davant d’una pedra de sacrifici. Ho deixaré aquí, per no ser prou coneixedor del tema.

Si, per contra, ens desplacem cap a ponent de l’Esquena de l’elefant, veurem una altre roca prou destacada. Se la coneix com la “Pedra de Rapinya”, on una sèrie de marques que formen una autèntica escala de pedra, permeten accedir al seu cim. És una mena de monòlit vertical d’uns quatre metres d’alçada, que els entesos en el tema dubten en assegurar si es tracta en realitat d’una roca treballada o per contra es producte de l’erosió. A tocar de la roca, a la seva cara nord, hi ha una altre pedra de dimensions més reduïdes que presenta un parell de rebaixos difícils de precisar si són naturals o treballats, que li donen l’aparença d’un tron reial.

Personalment en sobta el nom que se li dona, ja que el paratge de Rapinya és ben bé mig quilòmetre més a l’est. El terme Rapinya fa referència al robatori violent. És agosarat dir-ho, però potser anys enrere hi hauria hagut bandolers o pirates amagats. Recordem en aquest sentit la història que s’explica de la platja del Crit que no cau massa lluny. Ara bé, també descriu uns tipus d’aus que fan aquesta manera d’actuar el seu sistema de subsidència.

Veure-hi a la roca un niu de rapinyaires tampoc serà desgavellat. Que cadascú pensi el que vulgui.

************************************************************



************************************************************







diumenge, 27 de juny del 2021

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DEL PRAT

MALLA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 







Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Descripció:

La Immaculada Concepció és una petita capella rural construïda al segle XIX davant del mas Prat Xic. Com aquesta casa, està situada en una cota superior que el Prat Gros, trobant-se bastida sobre els cossos annexes que formen la lliça de la mateixa. És de planta rectangular i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La porta està orientada a llevant i és d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita "1868", sobre la qual hi ha un arc de descàrrega de maó. A la part superior s'obre amb un òcul ceràmic, del mateix material que les cantonades. A la façana posterior hi ha una finestra ceràmica tapiada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa sense revestir, excepte a la façana de tramuntana on és de maó revestit amb morter. A l'interior està coberta amb volta de canó, que descansa sobre una cornisa motllurada. La part de l'absis presenta una petita fornícula.

**********************************************************************



**********************************************************************





SAFAREIG DEL SERRAT

CENTELLES - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



Enllaç amb informació:

Època: segle XIX any 1900

Descripció:

Dos cubs quadrats que es comunicaven entre sí, fets de totxo, un de major profunditat que l'altre, amb desguàs el primer i que utilitzaven les dones del segle XIX i XX per rentar la roba.

Història:

Era un dels safareigs del poble utilitzat per les dones sobre tot els diumenges (segons consta per tradició oral). Va ser utilitzat des de finals del segle XIX fins a la primera meitat del XX, fins la generalització de l'aigua corrent en les cases particulars. Per a les dones, sobre tot, van ser espais de sociabilitat.

****************************************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://fontsaigua.wordpress.com/2015/01/20/fem-safareig-al-rentador-del-serrat-de-centelles/ 

Fa mes de cent quinze anys en rere, a Centelles havien mes de 9 safareigs repartits per diferents barriades d’aquesta població. 

Encara ara podem veure, el Safareig situat en la Ronda de la Roureda i carrer de Serrat, que li dona nom. No es un safareig cobert per cap estructura.

Allí totes les dones de la barriada del Serrat , feien la bogada varies vegades a la setmana i podien parlar unes amb les altres del dia a dia de les coses que passaven al poble.

Esta datada la seva construcció a mitjans de l’any 1900 amb la seva construcció i disposava d’abeurador pels animals , una font per recollir aigua i un gran dipòsit.
Actualment la font moderna es d’aigua de xarxa.
 

Fa mes de cent quinze anys en rere, a Centelles havien mes de 9 safareigs repartits per diferents barriades d’aquesta població.

La resta de 8 safareigs, han anat sent enderrocats a la llarg del temps, donat la inoperativitat que axó representava i l’estat d’abandó.






****************************************************************************
Altre enllaç amb informació:

****************************************************************************

****************************************************************************