Seguidors

dijous, 27 d’abril del 2017

Safareig de la Font o del carrer Ample a Palafrugell

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
págines 87 i 88 que diu textualment:
El safareig públic que coneixem avui dia està situat en un costat del carrer Ample. Va ser construït al segle XIX, en substitució de l’antic safareig del qual ja hi ha referència l’any 1790. Entre els anys 1997 i 1998 es va canviar l’antiga canonada del safareig nou per una de moderna de PVC i el 2011 l’Ajuntament de Palafrugell va executar-hi una intervenció d’impermeabilització. Per protegir el safareig del desgast del temps, se’n van impermeabilitzar les parets, tot respectant-ne les peces de ceràmica originals del fons.

http://totsonpuntsdevista.blogspot.com.es/2017/02/safareig-de-la-font-al-carrer-ample-43.html
text tret de l'enllaç següent:
http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
que diu:
Gran safareig públic situat en un eixamplament d’un dels costats del carrer Ample. Hi brolla un raig d’aigua que prové de la mina de la deu subterrània situada a l’actual Casal Popular (antiga horta Vergonyós o Jonama) la qual alimentava també la font que donà nom al carrer de la Font, avui anul•lada. 
Aquest safareig, al segle XIX, va substituir el safareig que hi havia fins llavors adossat a l'antiga font, avui soterrada i situada a la confluència dels carrers Ample i de la Font.

http://sig.palafrugell.cat/documentacio/Planejament/PEPIPH/Vigent/finestra%20documents/04%20B%C3%A9ns%20individuals.pdf
págines 97 i 98.


que diu textualment:
Gran safareig públic situat en un eixamplament d'un dels costats del carrer Ample de Palafrugell. La piscina és una bassa rectangular de mig metre d'alçada. Hi brolla un raig d'aigua que prové de la mina de la deu subterrània situada a l'actual Casal Popular la qual alimentava també la font que donà nom al carrer de la Font, avui anul·lada.
Al segle XIX aquest safareig va substituir el safareig que hi havia fins llavors adossat a l'antiga font, avui soterrada i situada a la confluència dels carrers Ample i de la Font.
El novembre de 2004 les alumnes de l'Aula d'Art van pintar un mural a les parets del voltant del safareig per recordar les antigues mestresses de casa.










Foto publicada a Quaderns de Palafrugell - Palafrugell i l'aigua.
AMP. Col.Casimira Serrano.
Casimira Serrano, el seu fill, Xavier Amir, i Carme Ramon rentant roba al safareig del carrer Ample de Palafrugell,aproximadament l’any 1955.








Dipòsit d'aigua del Molí de Vent a Palafrugell

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
págines 63-64 i 97 que diu:
L’any 1927 es va adjudicar a Butsems i Cia. de Barcelona la construcció d’un dipòsit al Molí de Vent, derruint-ne prèviament la torre existent. Pou i dipòsit, que estaven units per una canonada de connexió, es van inaugurarjuntament, en un acte presidit pel capità general de Catalunya, Emilio Barrera.
Aquest dipòsit va ser construït per emmagatzemar l’aigua del pou de la Granota. Té una capacitat de 600 m cúbics i es subjecta sobre dos cercles concèntrics de columnes, tot de ciment armat. El va projectar Modest Hernández-Villaescusa, que també en va ser l’enginyer supervisor
de les obres.

Altres enllaços amb informació i descripció:
http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2011/03/el-moli-de-vent-de-talaia-de-guaita.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Mol%C3%AD_de_Vent_(Palafrugell)







Fotos publicadas a Quaderns de Palafrugell - Palafrugell i l'aigua.























Molí de roda i tanca al carrer de l'Empordà,12 de Palafrugell

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
página 177 i 178 que diu:
Molí de roda i tanca al carrer de l'Empordà,12.
Època: 1850-1900.
Autor: Antoni ' Serreta' Planas Mundet.
Molí metàl-lic de roda, per poar aigua. Resta col-locat al cim de la seva torreta d'obra, de planta rectangular, feta amb pedres i morter com la tanca de l'antiga horta a la qual és adossat.
Aquest espai avui s'ha convertit en un jardí integrat dins el nucli urbà. Es un testimoni de la zona d'hortes que s'estenia pel sector de migdia de Palafrugell, la qual ha quedat molt reduïda amb l'expansió urbana.
El molí conserva parcialment el seu mecanisme. En la part visible es veuen malmeses algunes parts de les aspes i del timó. Els murs de tanca i la torreta han estat repicats, remarcant amb ciment les juntures de les pedres, seguint un tipus de restauració molt discutible.

Notícies històriques:
Aquest molí degué ésser obrat per la casa Serreta (Antoni Planas Mundet) de Cassà de la Selva i correspon a la primera època d'aquest constructor, iniciada a l'any 1860.

Informació i descripció a:
página 53 que diu:
Molí de roda de ferro fos sobre una torreta de planta rectangular de pedres i morter. Està situat dins de l'antiga Horta d'en Carles, avui en un jardí urbà.







Foto publicada a Quadersns de Palafrugell - Palafrugeii i l'aigua página 53.



























dimecres, 26 d’abril del 2017

Castell de Falgons al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu textualment:
Època medieval.
Edifici de planta quadrada amb torres de planta rectangular als angles. Restaurat recentment.
L'edifici forma un quadrilàter limitat per murs alts de carreus, amb torres defensives situades a les cantonades. A l'interior hi ha un ampli pati, del qual arrenca l'escala que porta a les amplies sales de la planta pis, amb arcs semicirculars. Al voltant del pati, en planta baixa, hi havia la capella de St. Anton, les cavallerisses i les habitacions del servei. A l'angle sud-oest es conserva en la seva alçada total part de la torre defensiva. La façana principal presenta una porta adovellada i un escut de pedra.
 

Notícies històriques:
Castell termenat. Documentat el 1123. Pertanyia a la família Cartellà, que fou poderosa i arribà a tenir diversos castells, així aquest llinatge tingué les castells d'Orriols Hóstoles i Rocacorba. També foren comptes de Cotanzaro i barons d'Albí i Albegons. El 1463 era feudatari del bisbe de Girona per raó dels delmes en Pere de Cartellà, senyor de Falgons. El 1523 era senyor de Falgons en Pere Galceran de Cartellà, que va ajudar a Ferran el Catòlic en la conquesta de Granada. Des de 1614 el senyor de Falgos és Alexandre de Cartellà. El succeí en Galceran. A partir del s. XVIII desapareix l'ús del cognom Cartellà. 

Altres enllaços amb informació i descripció:
que diu textualment:
La construcció actual data del segle XIII, tot i que va ser la seu del llinatge dels Cartellà, nissaga que es remunta als temps de Carlemany. Las primeres notícies de la família Cartellà daten de l'any 985, quan Guillem de Cartellà va participar en la reconquesta de Barcelona, dirigida per el compte Borrell.
De tota la família Cartellà, destaca la figura de Guillem Galceran II (1232-1322). Ramon Muntaner en parla com 'un dels mes bons cavallers que hagué en Espanya' i que 'fins els noranta anys pirtà armes i Déu li feu la gràcia de morir entre els seus a Hostoles, a la mateixa cambra on va nèixer'. Va ser enterrat a l'església de Sant Vicenç de Falgons.
Tenia planta quadrada amb torres en els angles i un pati central. Des d'aquest patí podem accedir a una gran sala, que servia per allotjar-li els animals. Destaquen els arcs de mig punt que sostene la volta. Una escla de pedra ens porta fins al pis superior on encara es conserven estances amb regust medieval. Les portes i finestres van ser reformades o construïdes entre els segles XV i XVII. En la sala principal que té una balconada de fusta, es conserva el que havia estat el llit del baró.


que diu textualment:
Fou la seu del llinatge dels Cartellà, nissaga que la llegenda fa remuntar fins al temps de Carlemany i que també els vincula amb la fundació del Collell. De fet no apareixen als documents fins al 985, any en què Guillem de Cartellà participa amb Oliva Cabreta, comte de Besalú, en la reconquesta de Barcelona pel comte Borrell.

De tota la nissaga el més il·lustre va ser Guillem Galceran II, el comte Despertaferro, (1230-1309) del que Ramon Muntaner en parla com "un dels més bons cavallers que hagué en Espanya i les seves proeses les citen els llibres com les de Lançalot del Llac". Explica que fins els setanta anys portà armes i Déu li feu la gràcia de morir, als 80 anys, entre els seus a Hostoles, a la mateixa cambra on va néixer. Es sap, però, que va passar els darrers anys de la seva vida a Falgons, amb la seva filla Ermessenda.

La construcció és del segle XIII. És un edifici de planta quadrangular, amb quatre torres de reforç que surten dels angles i pati central. Damunt de la porta d'entrada hi ha l'escut dels Cartellà amb la llegenda "Ave Maria, Gratia Plena, Dominus Tecum" divisa concedida per Carlemany al llinatge dels Cartellà.

Entrant al pati, a l'esquerra, hi trobem una gran sala que havia estat la cort de les vaques, actualment és un petit museu d'eines i atuells de diferents èpoques, totes relacionades amb la vida rural. El més interessant d'aquesta sala és el treball de restauració arquitectònica realitzat. S'han repicat les parets per recuperar la pedra original (sorrenca i travertí) respectant la forma inicial que tenia (arc de punt rodó).

A primeria del segle XVIII es va construir una capella dedicada a Sant Antoni Abat a la qual s'hi anava en processó dues vegades l'any, i que tenia accés des del pati. També s'accedia a les cavallerisses i a les dependències de la servitud.
Una escala de pedra porta al pis superior, on es poden observar les grans sales d'aquesta fortalesa medieval. Aquestes estances estan decorades amb armadures i altres objectes de tipus cavalleresc. Les portes i finestrals daten dels segles XV i XVI.

La sala principal té una alçada de dos pisos i a la part superior, una galeria amb balconada , envolta la sala per tres dels quatre costats. En un dels costats (el de més fondària) s'hi pot veure el que havia estat el llit del baró. Des d'aquí, per una escala lateral, es pot pujar a una de les torres des de la que es contempla una vista general del que queda de l'única torre original que es conserva i, també, de tota la Vall de Sant Miquel.















El Castellot al costa del castell de Falgons.















Església de Sant Vicenç de Falgons al terme municipal de Sant Miquel de Campmajor


Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Època: Segle XI / XVIII.
Situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d'un gran casal. Es tracta d'un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l'absis presenta quart de volta. A banda i banda de la nau s'hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants. A la banda oest hi havia una porta dovellada d'arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció. 

Notícies històriques:
Les primeres notícies del lloc daten del947. L'església surt esmentada en les butlles d'Urbà II (1096) I Alexandre III (1175).
L'any 1363 consta en una visita pastoral, que l'església es trobava amb deficiències importants a les cobertes. Hi havia dos altars, un de sant Miquel i l'altre dedicat santa Maria.

Altres enllaços amb informació i descripció:

que diu:
La seva església parroquial de Sant Vicenç depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles, del qual era possessió ja l'any 1017.
Posteriorment va pertànyer al bisbe de Girona. Ès un edifici romànic modificat i ampliat al segle XVIII, l'absis es sobrealçat.
Té una pica baptismal ornada.
El segon diumenge de setembre s'hi celebra l'aplec de Sant Ferriol, l'acte central del qual és una cavalcada històrica que representa la donació d'una relíquia de Sant Ferriol a la parròquia de Falgons per part d'un baró de Cartellà.

que diu:
Església romànica del primer terç del segle XII ampliada i modificada al XVIII. Consta d'una nau coberta amb una volta de canó apuntat sobre arcs torals que es recolzen en pilastres i en una imposta que recorre tota la base de la volta. Els seus murs són de carreus mitjans, irregulars, força ben picats i escairats; la volta està feta a base de la tècnica de plecs de llibre; està capçada per un absis semicircular precedit d'un arc presbiteral en arc de mig punt; la nau fou sobrealçada fet que permeté obrir un petit òcul sobre l'arc presbiteral; les capelles laterals obertes al segle XVIII fan la impressió que el temple tingui planta de creu grega en constituir-se com un fals transsepte. El portal es troba obert al mur de migdia sota un porxo lateral.
Dimensions: 16'00 x 4'50 x 6'25 metres respectivament de llargada, amplada i alçada; l'amplada total des del fons de les capelles fa catorze metres.
Guarda una pica baptismal cilíndrica amb un peu robust i relleus decoratius, segurament romànica.
Campanar del segle XVIII. Té la base gairebé quadrada (4'70 x 5'00 m) i està coronat per una minsa cornisa motllurada i una teulada a dos vessants. Els seus murs són de paredat amb carreus a les cantoneres. La cel·la queda oberta amb dues finestres d'arc de mig punt lleugerament rebaixat a la cara sud; hi penja una campana. Des de la sagristia es pot accedir a una escala d'obra que arriba fins a una estança alta; a la seva dreta segueix l'escala fins a la cel·la.
Situació: sobre una capella lateral de l'ala dreta fent angle al sud-est del temple, tocant a l'absis encarat a llevant.
Alçada: 11'84 metres.
Esveltesa: 2,3

que diu:
Les primeres notícies de Falgons daten de l'any 947, quan Gondofred va cedir a l'església de Santa Maria de Finestres una vinya en aquest indret. Del temple no trobem referències fins l'any 1096. Durant XI i XII Guillem Ademar de Porqueres tenia diversos drets sobre aquesta església, que va cedir al bisbe de Girona, Berenger de Llers, l'any 1157.
Fins l'any 1936 es veneraven les relíquias de Sant Ferriol, portades desde Itàlia per Galceran de Cartellà, virrei de Sicília.
L'església va ser construïda en el primer terç del segle XII. Està formada per una sola nau, a la que posteriorment se li van afegir dues capelles. La nau està coberta amb una volta apuntada, reforçada per arcs torals.
La nau està capçada a l'est per un absis semicircular, molt modificat en la seva part sud, a causa de la construcció d'una sagristia, avui derruïda.
En la part central s'obre una finestra d'una sola esqueixada, l'absis, com la resta del temple va ser sobrealçat. En el segle XVIII es va construir una torre de campanar sobre una de les capelles del mur sud. També es va construir un porxo en l'angle sud-oest, avui parcialment cegat amb una poca estètica de totxanes pintades de blanc, que protegeix la porta d'entrada, formada per un arc fet amb grans dovelles.
Malauradament el temple pateix greius deficiències d'estabilitat, ja que la capella sud s'està esquerdant cada cop més, com ho demostren els testimonis que hi ha en la paret. En l'interor del temple es conserva una interessant pica baptismal, decorada amb elements arquitectònics i geomètrics.

que diu:
Sant Vicenç de Falgons és l'església parroquial de Falgons del municipi de Sant Miquel de Campmajor, a la comarca del Pla de l'Estany, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Està situada al nucli de Falgons, sobre un turó, al costat d'un gran casal. Es tracta d'un temple romànic format per una sola nau i una capçalera amb absis semicircular, que presenta una cornisa que ha quedat centrada en el mur pel sobrealçament del conjunt. La part original té paraments amb carreus ben tallats i la resta és de maçoneria. A l'interior, la nau és coberta amb volta de canó apuntada construïda amb plec de llibre i l'absis presenta quart de volta. A banda i banda de la nau s'hi afegiren capelles de planta quadrada i al segle XVIII el campanar de secció quadrada i teulada de dues vessants. A la banda oest hi havia una porta dovellada d'arc de mig punt, que en la restauració fou incorporada a la banda sud, amb un porxo de protecció.















Rectoria.


Font de Sant Vicenç que es troba davant l'església.