Seguidors

dimecres, 26 d’abril de 2017

Castell de Vila-romà a Sant Joan de Palamós

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu:
Teníem la sort d’haver trobat a la Maria , de Sant Joan de Palamós, a la comarca de l’Empordà jussà; l’indret situat a un quilòmetre al nord de Palamós, forma un sol conjunt urbà amb la vila; va ser municipi independent fins l’ any 1942 en que fou annexat a Palamós, Sant Joan s’havia conegut antigament amb el nom de Vila-romà. Més enllà de la coincidència – pel que fa al nom de lloc - res a veure, amb l’isolada població de la comarca de la Segarra
M’enviava un seguit d’excel•lents imatges del runam del castell així anomenat que podeu veure encara en un replà del vessant meridional de Montagut.
El nom de Vila-romà prové d’una antiga vila romana que hi havia al lloc de Palau; la primera data documental que fa fe de la seva existència és de 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany.
Pere III el Cerimoniós lleny 1371 l’incorporà a la corona. 
Va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. 
La vida de la fortalesa s’acaba l’any 1812, data en que els ocupants francesos, practicaren aquí la política de ‘terra cremada’ , destruint-lo quasi totalment. El temps, la rapinya , i la tradicional desídia en relació al Patrimoni Històric de Catalunya, per part del REINO DE ESPAÑA, l’han dut al lamentable, i àdhuc perillós – per la seguretat de les persones- estat en que el veiem avui. 
La descripció tècnica ens deia : Notables restes de murs i torres una circular i tres rectangulars al vessant meridional de Montagut. Les runes del castell s’alcen. A la part central s’aixeca un mur d’uns 10 metres, segurament el que resta de la torre de l’homenatge de planta rectangular, amb una obertura que havia estat un finestral sota el que hi ha una espitllera i una filera d´opus spicatum.
Afegida a la base hi ha una construcció amb volta de canó (cisterna recoberta d’estuc rogenc). 
Al costat Sud trobem els estatges que conserven les arcades de mig punt. 
L´entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d´uns 7 metres de factura més tardana en la part superior. 
La torre N-E conserva dos murs d’uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l’arrencada d’una volta. 
Els murs, en general, fan una amplada d´ 1'20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.

que diu textualment:
Les runes del castell s'alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. Presenta una planta força regular, formada per un recinte fortificat exterior i un d'interior amb la torre de l'homenatge i les estances que l'envolten. El conjunt està envoltat, al nord i nord-oest, per un fossat.
A la part central s'aixeca un mur d'uns 10 metres, segurament el que resta de la torre de l'Homenatge de planta rectangular, amb una obertura que havia estat un finestral sota el que hi ha una espitllera i una filera d'opus spicatum. Afegida a la base hi ha una construcció amb volta de canó (cisterna recoberta d'estuc rogenc). Al costat S trobem els estatges que conserven les arcades de mig punt. L'entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d'uns 7 metres de factura més tardana en la part superior. La torre N-E conserva dos murs d'uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l'arrencada d'una volta. Els murs, en general, fan una amplada d'1'20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.
 

Notícies històriques:
El nom de Vilarromà prové d'una antiga vil·la romana que hi havia al lloc de Palau. Els diferents autors daten l'origen de la construcció en èpoques molt diferents. Però el que hi ha de cert es la primera data documental de 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany. Pere III el Cerimoniós l'any 1371 l´incorporà a la corona. Sembla ser que posteriorment també va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. La curta i poc esplendorosa vida de la fortalesa acaba el 1812 amb l'ocupació francesa durant la qual fou volat. Des de llavors els seus murs s'han anat desmoronant. 
L'any 2007 es portaren a terme tasques de neteja forestal al castell que van permetre veure millor les estructures conservades. L'any 2013 s'efectuaren noves tasques de neteja que han permès identificar més detalls estructurals.
 

que diu textualment:
El Castell de Vila-romà és un castell declarat bé cultural d'interès nacional del municipi de Palamós, proper a la vila de Vall-llobrega (Baix Empordà).
Es tracta d'una fortalesa documentada el 1276. El nom de Vila-romà prové d'una antiga vil·la romana que hi havia al lloc de Palau. Els diferents autors daten l'origen de la construcció en èpoques molt diferents. Però el que hi ha de cert és la primera data documental de 1276 quan el bisbe de Girona, Pere de Castellnou, comprà el castell per 45.000 sous als hereus de Pere Alemany. Pere III el Cerimoniós l'any 1371 l'incorporà a la corona d'Aragó. Sembla que posteriorment també va pertànyer al duc de Sessa, senyor del castell de Calonge. La curta i poc esplendorosa vida de la fortalesa acaba el 1812 amb l'ocupació francesa durant la qual fou volat. Des de llavors els seus murs s'han anat enrunant.
Les runes del castell s'alcen en un replà del vessant meridional de Montagut. Del castell queden notables restes de murs i torres una circular i tres rectangulars. A la part central s'aixeca un mur d'uns 10 metres, segurament el que resta de la torre de l'homenatge de planta rectangular, amb una obertura que havia estat un finestral sota el que hi ha una espitllera i una filera d'opus spicatum. Afegida a la base hi ha una construcció amb volta de canó (cisterna recoberta d'estuc rogenc). Al costat sud hi han els estatges que conserven les arcades de mig punt. L'entrada al recinte devia estar a la banda S-E on hi ha dos torres rectangulars d'uns 7 metres de factura més tardana en la part superior. La torre N-E conserva dos murs d'uns 10 metres amb merlets rectangulars i espitlleres, i a la part baixa es veu l'arrencada d'una volta. Els murs, en general, fan una amplada d'1,20 metres i són fets amb pedra de granit i pissarra sense escairar.








































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada