Seguidors

dimecres, 26 d’abril de 2017

Forn del Mas Antoniet - Palamós

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

Informació i descripció a:
que diu textualment:
A sota la graella que veieu es troba la foganya o olla on, per unes entrades, es posava la llenya i les feixines per escalfar i coure el fang. A sobre de la graella, els totxos, rajols i altres elements de fang per coure, disposats de tal manera que afavorissin la circulació de l’escalfor. S’entrava el material per les portelles laterals que veieu. Un cop carregat, es tapava el sostre i, quan la coberta agafava un determinat color, provocat per l’escalfor, volia dir que les peces ja estaven cuites. El procés durava de 4 a 5 dies.
Al davant del forn, hi havia espai planer amb aigua a prop i un sòl argilós adient per pastar i preparar els rajols, totxos, teules o d’altres elements. Sembla que hi ha un petit forn adossat al costat per a la cuita d’utillatge de cuina.
L'última cocció es va fer cap al 1940.

que diu textualment dels forns en general:
Davant la construcció d’una obra era vital proveir-se de matèria primera, així doncs es construïa un forn en una zona propera per coure els rajols, les teules i demés material d’obra.
Amb el creixement econòmic del segle XVIII les poblacions properes a les Gavarres experimentaren un boom demogràfic que es traduí en l’aixecament de noves vivendes. La demanda de material d’obra fa engrandir les graelles de les modestes rajoleries fins a convertir-les en grans forns capaços de coure simultàniament gran quantitat de material (generalment unes 20 tones). Cal dir que no tot el material d’obra elaborat al massís es dirigia a aquest mercat proper. Joan Ferrerós (2002) escriu que part d’aquest producte gavarrenc es dirigia al port de Palamós per ser venut a Barcelona, València, Balears i fins i tot Nàpols o Sicília. Segons Dani Sabater (2004), no només això sinó que, els rajols del massís havien arribat fins a Cuba per satisfer els desitjos d’alguns indianos catalans.
El material d’aquests forns tenia unes característiques lligades al seu ús. Estaríem parlant de tres models diferents: els maons, les rajoles, els cairons, les teules i les bescuitelles. Aquestes peces tenen un caràcter auster però cada una tenia la seva personalitat pròpia pel fet d’estar fetes a mà, la seva decoració s’aconseguia mitjançant la tècnica del ratlla o per pressió –amb unes peces de fusta es feien formes semblants als vanos- . Els elements menys recurrents avui dia serien els cairons que són rajoles però més gruixudes i de dimensions més petites, s’usaven pel terra de les eres i eren adornades amb el ratllat de tres o quatre dits, de fet aquest tret responia a que els animals unglats no rellisquessin mentre trepitjaven el cereal; i les bescuitelles que eren peces rodones dedicades a la construcció de petits túnels per guiar l’aigua de les mines cap al regadiu.
Les rajoleries de les Gavarres i altres forns de tradició moruna deixaren de funcionar amb els forns de flama invertida que es popularitzaren a les bòbiles de la plana. Al voltants de les Gavarres sorgiren dos grans centres productors de ceràmica: Quart i la Bisbal d’Empordà. De l’estudi realitzat per Joan Carreras (2002) es desprèn que la revolució industrial va mecanitzar en molt pocs anys l’elaboració de ceràmica provocant la desaparició dels forns de llenya. En substitució es varen construir els forns de túnel, que cremaven amb gasoil, establint grans indústries i causant el definitiu esllanguiment de l’artesà.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada