Seguidors

dijous, 30 de setembre del 2021

ESGLÉSIA DE SANT CRISTÒFOL D'USALL

USALL - PORQUERES - PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

























Enllaç amb informació:

Època: segles XII – XIII

Descripció:

Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A la banda esquerra de l'església trobem un cos adossat, d'alçada superior, que segurament fou una torre de defensa o de vigilància. Això fa Església romànica de planta rectangular, una sola nau, absis semicircular i coberta a dues aigües. Al costat del temple, un altre edifici (la rectoria), queda unida a la banda dreta de la façana mitjançant un petit mur de pedra. A la banda esquerra de l'església trobem un cos adossat, d'alçada superior, que segurament fou una torre de defensa o de vigilància. Això fa que la façana tingui un cert aspecte irregular i asimètric.
La façana del temple presenta un parament destrament treballat amb grans carreus de pedra ben escairats. La portalada és adovellada amb llindar i timpà llis; a sobre hi ha una petita finestra d'arc de mig punt. Sembla que hi havia una antiga porta lateral, avui dia tapiada. La façana queda rematada per un gran campanar d'espadanya, cobert amb un teulat que abraça dues finestres d'arc de mig punt. Els murs laterals de l'església, tot i que presenten un treball força acurat, mostren clarament que l'edifici fou realitzat en diverses etapes, probablement tres; la part més antiga seria la més propera a la façana i la més moderna la zona de l'absis. La porta de fusta conserva farratges originals romànics amb volutes als extrems i un pany en forma de serp.
A l'interior es poden veure les diferents fases constructives. Un primer tram, el més proper a la porta d'entrada, està cobert per volta de canó de pedra de travertí d'Espolla; a continuació, separats per un arc toral, hi ha un tram amb la coberta feta amb pedruscall col·locat a plec de llibre. Per últim, hi ha la capçalera de forma quadrada que és una ampliació de l'anterior que tenia forma semicircular i encara és visible en el paviment. Conserva tot un seguit d'imatges barroques: Sant Galderic, robat l'any 1993 i recuperat el 1995, actualment en dipòsit al Museu d'Art de Girona; una Dolorosa, un Sant Joan i un Crist Crucificat, que abans formaven part d'un Calvari i ara estan separats; una Santa Anna; una Puríssima; un Sant Cristòfol; un Sant Antoni, una Mare de Déu del Roser i un Sant Crist.
Els murs són de pedres irregulars sense escairar excepte l'emmarcament de les obertures i els angles de l'edifici que són de carreus de pedra escairats.
L'església, junt amb la rectoria, la torre i el cementiri formen el nucli del veïnat d'Usall.
L'antiga torre adossada de planta quadrangular es troba tocant l'església per l'angle de ponent. Presenta murs portants de carreus irregulars, i coberta de teula àrab a dos vessants.
A la façana d'accés hi ha una porta i una finestra de reminiscències medievals. La resta d'obertures són emmarcades per carreus.
Prop de l'església hi ha un pedró conegut com el pedró d'Usall. La pedra originària del pedró va ser col·locada a l'altar de l'església, i actualment està format per tres pedres de molí. Una és de granit rosa, l'altre de pedra calcària beix i l'última de pedra sorrenca. Les pedres dels extrems són circulars i la del mig té forma troncocònica. A sobre hi ha un piló circular i al seu extrem una creu grega de ferro.

Notícies històriques:

L'església apareix per primera vegada citada en la documentació quan va ser lliurada al monestir de Banyoles, l'any 1086; aquesta donació va ser confirmada en les butlles d'Urbà II (1096) i Alexandre III (1175). El 1364, la reina Elionor va vendre al monestir de Banyoles la jurisdicció d'aquesta parròquia. A mitjans del segle XVIII l'església va ser saquejada per les tropes franceses.
L'absis ha estat eliminat i ha estat substituit per un cos rectangular que amplia la nau i conté la sagristia.
El temple està sota la advocació de Sant Cristòfol i Santa Anna. La seva construcció es realitzà en diverses etapes, iniciant-se al segle XI, va patir una ampliació al segle XII, moment en que es va realitzar quasi tota la construcció. L'absis és la part més nova de l'església, probablement del segle XVIII.
Entre els anys 1965 i 1987 es realitzaren els treballs de restauració: es va treure el guix que cobria les parets i va aparèixer el parament original. També es descobriren els fonaments de l'absis primitiu. A l'interior es conserven diverses imatges de culte dels segle XVIII i una pila baptismal del segle XVI.

******************************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0545102.xml?destination=node/861452

http://www.artmedieval.net/sant%20cristofol%20usall.htm

https://www.catalunyamedieval.es/esglesia-de-sant-cristofol-porqueres-pla-de-lestany/

******************************************************************

 

 

 

 

 




 

CONVENT DE SANT MARTIRIÀ DE BANYOLES

PUIG DE SANT MARTIRIÀ - BANYOLES - PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/














































**************************************************************

Enllaç amb informació:

Aquest convent servita té el seu origen en l’ermita de Sant Martirià situada en un indret elevat, el Puig de Lió, sobre el llac, al nord de la vila i on es veneraven les relíquies d’aquest sant. Aquesta capella fou el lloc on els caputxins hi van mantenir per poc temps un convent també dedicat a Sant Martirià, entre els anys 1583 i 1638.El 1638, quatre mesos després de que els caputxins deixessin el convent, el bisbe de Girona va autoritzar que els servites l’ocupessin. L’arribada d’aquest orde a Banyoles no va ésser ben rebuda per la comunitat benedictina de Sant Esteve fins i tot el 1674 aquests van expulsar els frares de Sant Martirià. Un cop la situació va tornar a la normalitat, el servites van iniciar la construcció d’un nou convent, la primera pedra del qual es va posar l’any 1723. Aquesta construcció va allargar-se en el temps i no fou fins el 1784 que es va poder inaugurar la nova església. Amb el nou edifici en ús, es van readaptar algunes de les antigues construccions de l’època caputxina, l’església d’aquests va esdevenir porteria i l’antiga Capella dels Dolors es va adaptar com a celler.El 1809 els servites foren expulsats del seu convent per les tropes napoleòniques, el convent es va fortificar i s’hi va instal·lar una guarnició. Aprofitant un moment en que aquells soldats havien deixat el lloc, fou atacat i els edificis es van enderrocar per evitar el seu retorn i atrinxerament. Acabada la guerra els servites van edificar un nou convent a la placeta dels Estudis i es van dedicar a l’ensenyament. Després d’una expulsió temporal (1822-1823) el lloc fou abandonat definitivament el 1835 sense haver acabat d'aixecar el convent. Després la casa va passar a mans públiques i va tenir diversos usos, escola, oficina de correus i finalment s'hi va establir el Museu Darder (1916).

**************************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.fetsigent.com/index.php/ca/fets/els-frares-caputxins-i-el-puig-de-sant-martiria.html

Tot i que no se sap amb certesa la data exacta de l’arribada de les relíquies de Sant Martirià a Banyoles. Tot i això, el que sí que sabem, gràcies a un manuscrit del segle XV trobat per Mn. Constans, és que durant la consagració de la tercera església del Monestir, duta a terme l’any 1086, ja s’hi varen dur les relíquies del sant des de l’anomenat Puig de Lió.En conseqüència, podem afirmar que la primera capella o ermita que es bastí al cim d’aquest puig es deuria dur a terme a finals del segle X o començaments del següent, per tal de poder-hi aixoplugar les esmentades relíquies.Durant gairebé 300 anys no es va tenir cap altre tipus de notícies sobre el que succeí en aquest indret isolat. L’any 1583, l’Ajuntament de la Vila (la Universitat) i el monestir de Sant Esteve, com a encarregats de la capella del Puig de Sant Martirià, i a petició de l’abat Antic de Villalba, varen convidar els frares Caputxins de Sant Francesc perquè vinguessin a la ciutat i es fessin càrrec d’aquella capella. Això ho van fer el 23 de desembre d’aquell mateix any.El que van trobar els Caputxins quan hi van arribar no era gran cosa i el que s’hi feia allà no sembla ser que satisfés les autoritats de l’època, ja que “aquesta casa, més que un convent semblava una barraca de camperols, tenia un petit hort sense tanca i sense altra aigua per a regar-la que la que proporcionava una cisterna”. Per aquest motiu, el primer que varen fer els franciscans va ser bastir-hi un petit convent i una església.Aquesta primera comunitat, segons esmenta Jordi Galofré al seu article “La presència dels ordes religiosos a Banyoles” (dins Miscel·lània en Honor de Josep M. Marquès. Girona, 2010), estava formada per cinc monjos: Llorenç d’Osca, Salvi Forest d’Hostalric, Bonaventura de València, Domènec de La Guàrdia, i el germà llec Antoni de Baeza que, a banda de ser l’encarregat de l’adequació de l’ermita i els entorns, va ser qui ens va deixar la descripció del que hi havia quan van arribar. Foren ells els que, un cop establerts, van decidir bastir-hi el primer convent que hi hagué en aquest indret.Les obres del que deuria ser un petit convent amb una església van començar el dilluns de carnestoltes del 1584; i el dia de Sant Pere varen pujar des de Banyoles, en processó, el Santíssim Sagrament. Les dimensions d’aquest edifici no havien de ser molt grans, ja que anys més tard, quan els Servites van construir el nou convent, aquesta església passà a ser la porteria del nou edifici, mentre que la capella dels Dolors es va convertir en celler.Tanmateix, van gaudir poc temps d’aquesta nova construcció; cansats de les incomoditats del lloc, el 1614 van plantejar l’abandonament d’aquell establiment, però l’abat del Monestir, Bartomeu de Montagut, s’hi va oposar. Va intentar involucrar el consistori, que va prometre una ajuda -que mai no es va materialitzar- i es va aturar l’opció durant un temps. Les converses van seguir i, ja el 1625, es va determinar un canvi d’ubicació del convent -per la qual cosa el 9 de febrer es va demanar el preceptiu permís al general dels caputxins a Roma. Volien establir-se en un punt més proper a la població. Per aquest motiu, es va acceptar un llegat que hauria d’ajudar a fer-ho realitat, però en no arribar a bon port cap de les solucions, finalment, l’any 1637, es va acordar demanar a Roma la supressió del convent, cosa que es va fer efectiva el 22 d’abril de 1638. Havien passat només una cinquantena d’anys des que s’hi havien instal·lat (tot i que el 1683, i encara el 1734, novament, es van fer passos pel retorn dels caputxins). Cal dir, com a nota negra, que el poble va assaltar el convent abandonat i es va endur tot el que hi va trobar.

**************************************************************

Enllaç sobre el jaciment del convent vell de Sant Martirià:

http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=12&consulta=MCU2KzE3MDE1NyU=&codi=4615

Pels voltants del Convent Vell hi han estat realitzades un seguit de troballes que semblen apuntar a l'existència d'alguna estació antiga a l'indret: ja a finals del segle passat, Pere Alsius (mirar Not. Hist.) indica que, el lloc del Convent Vell fou un dels indrets de les rodalies de Banyoles, on juntament amb Fidel Fita, hi recollí fragments d'època romana, alguns dels quals seleccionats per acompanyar al grup de peces enviades a la Comissió de Monuments (per més informació veure la fitxa Mas Castell de Porqueres). D'altres notícies assenyalen la troballa de ceràmiques d'època ibèrica dalt del Convent, tot i que sense especificar més (Constans 1951,p.70).
L'any 1954 el sr.Jaume Butinyà realitzar una "excavació" entorn de la creu de fusta que s'alça en el Puig de St. Martirià, a pocs metres del Convent, trobant-hi diversos fragments de T. S., ceràmica ibèrica i romana, un molí romà, etc., que semblarien confirmar l'origen antic del lloc. Nolla i Casas (1986, pg. 161) assenyalen que la mateixa paret de la capella si poden veure a l'actualitat fragments de tegulae reutilitzats.

**************************************************************

 Altres enllaços amb informació:

https://turisme.plaestany.cat/item-turistic/el-convent-de-sant-martiria/

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0060327.xml

https://marques.crai.ub.edu/es/poseedor/convent-de-sant-martiria-banyoles-catalunya

https://www.museusdebanyoles.cat/EL-TERRITORI/Patrimoni-natural/Natura/Puig-de-Sant-Martiri%C3%A0

http://www.endrets.cat/index.php/indret/3172/mirador-de-sant-martiria-ca.html

http://www.turaris.net/es/publicacions/articulos_10/s_costumbres-y-tradiciones_7/el-goigs-de-sant-martiria-patro-de-banyoles-i-sa-comarca_209

**************************************************************