VIL·LA ROMANA DE VILAUBA
CAMÓS - PLA DE L'ESTANY
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Les restes d’aquest sector corresponen a la part
productiva de la vil·la i s’interpreten com una premsa d’oli o vi. La sala de
premsat conserva encara el basament de pedres per assentar-hi les dues bigues
que sustentaven la capçalera de premsa. L’altra habitació, que funcionava a un
nivell més baix, era on s’emplaçava el contrapès de pedra que regulava el
procés de treball i on hi havia els dipòsits per a la recollida del líquid.
Dibuix hipotètic de la premsa
Hipòtesi reconstructiva de la planta de la premsa
La dilatada ocupació de Vilauba, que s’inicia en el segle
I aC. I arriba fins al segle VII dC. va comportar una gran superposició de
restes constructives que són resultat de les successives reformes realitzades
en transcurs del temps.
L’etapa més ben coneguda, i probablement la de major esplendor
de la vil·la, correspon als segles I-III dC. El nucli residencial constava de
tres ales disposades en forma d’U al voltant d’un pati central, obert cap a la
planta. L’entrada principal, al mig, comunicava amb sengles galeries porticades
a redós de les quals s’articulaven totes les estances de la part posterior. Les
dependències agrícoles, separades de l’habitatge encara no s’han descobert.
El final d’aquesta construcció ve marcat per un incendi
que va destruir totalment una part de la casa i que va obligar els seus
habitants a empendre una reforma gairebé total.
Dibuix reconstructiu del nucli residencial de la vil·la
durant el segle III dC
Dibuix representatiu de la premsa corresponent a la darrera etapa del jaciment
Durant el segle IV dC, la vil·la gaudeix d’una certa
estabilitat i puixança que es fa evident en la construcció d’unes noves
edificacions, distribuïdes entorn d’un pati central i en la reutilització i
reforma d’algunes estructures de l’etapa anterior. Les noves instal·lacions
agrícoles, que es localitzen a la part nord, demostren també una continuïtat en
l’activitat productiva. A partir del segle V, comencen a detectar els primers
símptomes d’una regressió material, i qui sap si també econòmica, que provoca l’abandonament
d’alguns sectors i una reducció significativa de l’àrea ocupada.
En la darrera etapa de Vilauba, d’ençà del segle VI, l’ocupació
es limita a unes poques edificacions relacionades només amb l’explotació
agrícola i concentrades entorn d’un trull i d’un pati annex. L’abandó definitiu
del jaciment es situa en un moment imprecís del segle VII dC.
Aquest petit vilatge es composava de tres unitats
domèstiques independents, que correspondrien a tres grups familiars que s’encarregaven
del conreu i explotació de les terres del voltant. Les cases seguien unes
pautes molt similars i es composaven d’un espai destinat a habitatge, d’un pati
i d’un àmbit annex.
La descoberta d’aquest hàbitat permet relacionar el topònim
Villa Alba, documentat al segle X, amb fundus de l’antiga vil·la romana.
Planta general de Vilauba durant els segles VI-VII dC. A
la part dreta, les instal·lacions productives de possible ús comunal.
Dibuix reconstructiu de l'hàbitat
Les cases, d’entorn als 25 m2 de superfície, eren
modestes i senzilles, amb murs fets de pedres unides amb fang, amb el paviment
d’argila i probablement amb una coberta de tipus vegetal. En un costat s’hi
disposava la llar, delimitada per unes lloses clavades al subsòl, que servia
per cuinar i escalfar l’ambient i, a l’altra espai per dormir.
El parament de la casa es limitava a uns pocs objectes metàl·lics,
de terrissa o de fusta.
Dibuix reconstructiu d'una casa
El triclini tenia algunes de les parets decorades amb
pintura mural i, en un dels angles de l’habitació, es conservava l’encaix per
fixar-hi el capçal d’un dels llits on es reclinaven els comensals per menjar.
Les nombroses anelles de ferro trobades a prop de l’entrada servien,
segurament, per sustentar la cortina que separava aquest àmbit de la galeria.
Dibuix reconstructiu del menjador
El parament de l’habitació es completava amb dues àmfores
Detall d’una de les figures que decoraven els plafons de la paret posterior del triclini
La decoració pictòrica del sòcol imitava plaques de
marbre de color verd i vermell. L’alçat consistia en una composició de panells
emmarcats per faixes de colors diversos.
Aquest espai, on s’hi localitzen més de 200 peces de
terrissa, així com també alguns objectes de vidre i metall, s’interpreta com el
rebost de la vil·la. A més de desar-hi els atuells necessaris per a les
diverses activitats domèstiques, s’hi guardaven també les provisions i, ocasionalment,
podia servir com a cuina. Les peces estaven dipositades damunt d’unes banquetes
fetes d’obra que hi havia al peu dels murs perimetrals, endreçades acuradament
segons les seves característiques i funció.
Dibuix reconstructiu del rebost
Vaixella de taula
Estava formada majoritàriament per ceràmiques de procedència nord-africana i per altres plats, vasos i gerres de fabricació local
Conjunt de gerres
Utilitzades per guardar i servir líquids
Conjunt de llànties
Destaca una àrula decorada amb una escena del seguici de la deessa Cibele
En el larari de la vil·la s’hi veneraven diverses
divinitats domèstiques. Es tractava de quatre petites figures de bronze que
representaven Fortuna, un Mercuri, un Lar i una quarta figura, incompleta i d’advocació
desconeguda, que s’exposaven en un petit nínxol obert a la paret. La finalitat
d’aquests cultes domèstics, que comportaven diversos ritus diaris o en festes assenyalades,
era assegurar la protecció i el benestar dels habitants de la casa.
Dibuix reconstructiu del larari
Lar
Vestit amb una túnica curta i amb els braços oberts, en
actitud oferent. Amb la mà esquerra portava una cornucòpia, mentre que amb la
mà dreta devia sostenir una pàtera o phiale.
Fortuna
Vestida amb una clàmide. Amb la mà esquerra sosté un corn de l’abundància, del qual en pengen diversos fruits, i amb la ma dreta agafava, possiblement, un timó.
Mercuri
Porta els atributs característics del missatger dels déus: el barret alat o petasus i la bossa de diners o marsupium. Amb la mà esquerra devia sostenir una vara o caduceu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada