ERMITA DE SANT ANTONI
PUIGPARDINES - LA VALL D'EN BAS - LA GARROTXA
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
La primera notícia que fins ara posseïm data del 1396 i
després la tornem trobar l'any 1401 . En efecte, en el testament atorgat per
Pere de Serra, de la parròquia de Santa Maria de Puigpardines, el 3 de novembre
de 1396, entre els diversos llegats, deixava VI sous de moneda barcelonina de
tern a la capella de Sant Feliu, situada a l'esmentada parròquia; i Guillema,
muller de Pere de Fonturi de la parròquia de Sant Pere de les Preses, entre les
diverses deixes llegà XII sous de moneda barcelonina de tern a la capella de
Sant Antoni de Puigpardines , llavors denominada de Sant Feliu, en el seu
testament atorgat a les Preses el 20 de juliol de 1401 . (Arxiu Notarial
d'Olot, secció del Mallol , reg . 15 , fo I. 15; i Arxiu de Montserrat fons
Bages, primer llibre de testaments , fol. 38 respectivament). A la secció P. de
l'Arxiu Diocesà de Girona , ens topem per· primera vegada amb la capella de
Sant Antoni en un document del1420, però amb la particularitat que també hi és
citada amb el nom de capella de Sant Feliu . Com hem vist, no és el primer
document que descobrim semblant capella amb aquesta denominació. Encara més, ja
més cap ençà, concretament en un capbreu del 1559, en citar unes possessions d'en
Bernat de Toralles, notari de la vila de Camprodon, aquest en fer la confessió
de les seves pertinences, entre altres coses, declarà que tenia pels Vescomtes
una peça de terra situada al peu de la capella de Sant Feliu, que afrontava a
llevant amb les parets de la citada capella; a migdia i a ponent, amb la via
pública ; i a tramuntana, amb un honor d'en Rovira, de la qual en prestava
tasca de tots els esplets , bé i fidelment. (Arxiu Notarial d'Olot, secció del
Mallol Reg . s/n). Val a dir que en aquella època si bé predominà la
denominació de Sant Feliu , també l'hem trobat amb la de Sant Antoni. És
possible que es tractés d 'un co-titular de la capella i per això a voltes fou
citada amb el nom co-titular, tal com succeí a Batet on el titular de l'església
és el de Santa Maria, i en canvi en alguns documents del segle XV la parròquia
és citada amb el nom de Sant Bartomeu de Batet, copatró de la referida
parròquia. Feta aquesta petita digressió, volem posar de relleu que hem
consultat la secció P. de l'Arxiu Diocesà, com adés hem insinuat, i des de
l'any 1420, no tornem a trobar en les cròniques de les visites pastorals de
Puigpardines que es faci esment de la capella de Sant Antoni fins l'any 1703 .
Antigament, fou una capella de molt reduïdes dimensions, però devers l'any
1720, fou ampliada i en 1721 ja s'havia començat la construcció del cor i
capelles; i en engrandir-la hi fou col·locada una campana recentment fosa. A la
primeria del segle passat, ja hi havia tres altars: el de Sant Antoni Abat , el
de la Verge dels Dolors i el de Sant Antoni de Pàdua . Fins el segle XVIII, no
hi hagué cap benifet fundat , puix que en descobrim un per primera vegada en
1736. Es tractava d'un benifet sota la invocació de Sant Antoni, fundat pels
marmessors del reverend. Antoni Valentí i que en aquella avinentesa (en 1736) n
'era obtentor el reverend. Pere Callís, prevere, amb residència a Amer. El
beneficiat que l'obtenia estava obligat a celebrar a la pròpia capella dues
misses setmanals, però si succeïa que l'obtentor del citat benefici tenia la
residència a Sant Privat , havia de celebrar les misses a l'altar del Roser de
la susdita parròquia. I en el cas de no residir ni a Puigpardines ni a Sant
Privat , l'església i l' altar era de lliure elecció. Per tant , en contra de
les obligacions de la major part dels benifets , aquest, el de Sant Antoni, no
obligava a fer contínua residència a la parròquia del benefici . Tenia el dret
de patronat, o sigui de presentació del candidat d 'aquest benefici, en Joan
Valentí de la parròquia de Sant Privat.
*********************************************************************
Es tracta d'una capella d'una sola nau, amb porta
de llinda. Té un ull de bou i campanar de cadireta. La teulada és
de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana.
Petita ermita construïda molt a prop del poble de
Puigpardines. Tot i que s’hi pot accedir des de diferents punts de la Vall d’en
Bas. El camí més conegut s’agafa poc abans d’arribar al petit nucli de
Puigpardines. Un caminet s’enfila cap a dalt d’un turó on, enmig de bonics
prats, hi presideix l’esglesiola. La primera notícia documentada data de l’any
1396. A la banda de dalt del conjunt parroquial de Puigpardines, s’aferma
l’imponent mas de Toralles. Des d’aquí s’enfila una carretera que a peu o en
vehicle ens portarà fins als paratges de Fontanills. La presència d’una casa
deshabitada sobre un altiplà enfaixat de pastures, ens permet gaudir d’unes
vistes panoràmiques espectaculars sobre la plana d’en Bas i les muntanyes de
l’entorn.
S'hi celebra un aplec al mes de gener.
*********************************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://coneixercatalunya.blogspot.com/2013/06/sant-antoni-abad-de-puigpardines-vall.html
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/41780
https://www.puigpardines.org/l-entorn
*********************************************************************
