Seguidors

diumenge, 31 de desembre del 2023

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ DE VILARDELL

VILARDELL - SANT CELONI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/


Tot i que es tracta d’una església de tradició antiga, i que algun historiadora considerat que era d’origen preromànic, el cert és que no hi ha documentació de l’edifici fins al 1279. Es devia construir en el segle XIII, seguin les formes de romànic popular, però ha estat objecte de diverses reformes i intervencions al llarg dels segles. A les visites pastorals de 1379 i 1425 s’ordenava reparar la teulada. També s’hi van fer obres el 1508 i el 1511. La rectoria actual es va construir en el segle XVII, igual que el bell pòrtic de l’església.

L’interior del temple és d’una sola nau, de planta rectangular, dividida en tres trams i coberta amb volta de canó una mica apuntada. Davant la façana hi ha un ampli porxo amb coberta a dos vessants sostingut per tres pilars. Un campanar d’espadanya amb dos buits d’arc de mig punt per les campanes culmina la façana. A un costat hi ha una rectoria molt senzilla i, a l’altre, el cementiri. L’església, que tenia la volta molt malmesa, es va rehabilitar el 2010. 

Fons Martí Boada














Rectoria







***************************************************
Enllaç amb informació:

L’església de Sant Llorenç centra el poble de Vilardell, de població dispersa, situat a la dreta de la Tordera, al peu del massís del Montnegre.

El terme de Vilardell és documentat per primer cop en el cartulari de Sant Cugat el 23 de maig del 984 en la donació d’uns alous feta per un tal Livulo al monestir.

Al llarg dels segle X i XI apareix esmentat en diversos documents del cartulari sota les formes de Vilar Dezen, Vilarzello, Villardelo. Totes aquestes formes expressen la idea de petit vilatge.

L’església de Vilardell és documentada per primera vegada l’any 1279 en les Rationes Decimarum Hispaniae on consten les quantitats amb què les distintes parròquies i esglésies devien contribuir a la dècima. En la dècima de l’any esmentat hi consta la rectoria de Vilardello amb una aportació de 27 sous. Tanmateix, però, l’església devia d’existir molt abans; encara que aquesta data és la més segura que coneixem.

La parròquia era de lliure col·lació del bisbe. El seu valor era de 20 lliures; les càrregues eren de 50 sous i 4 diners anuals. Sabem que l’any 1413 tenia 7 parroquians.

A causa de la migradesa dels seus fruits fou dispensada de contribuir a les talles imposades pel rei. Com que l’any 1421 l’església d’Olzinelles no tenia rector, i l’encarregat fins aleshores, en Ferrer Miquel, beneficiat d’altar de Sant Burget de Palautordera renuncià a servir-la més, passà a tenir-ne cura el rector de Vilardell.

El 15 d’octubre de 1440 el bisbe Simó uní totes dues parròquies; Vilardell, com que tenia una millor condició passà a ser la parròquia principal fins l’any 1588, que, com que la parròquia d’Olzinelles era més còmoda per a viure-hi i a més tenia algunes peces de terra (cosa que no tenia la de Vilardell) es determinà que el rector hi visqués definitivament. D’aquesta manera Olzinelles passà a ser la parròquia principal i Vilardell, la sufragània. Aquesta situació ha perdurat fins avui.

L’any 1379 ja calgué fer adobs a l’església de Vilardell per a assegurar que l’aigua de la pluja no s’hi filtrés. Tenim notícies que l’any 1446 van haver d’efectuar-se reparacions per a poder salvar-la de l’estat ruïnós en què es trobava. I ens consta també que l’any 1508 hi havia treballadors que repararen la fàbrica de l’església.

La primera referència a l’altar major dedicat a sant Llorenç és de 1379. N’hi havia un altre dedicat a santa Maria. Durant els primers anys del segle XVIII es dedicà un altar a la Verge del Roser, tot i que la confraria ja existia des de l’any 1646. L’altar de Santa Maria es va restaurar l’any 1753 i el 1777 se’n va dedicar un a la Verge de la Salut.

L’edifici actual, fruit de les massives reformes i modificacions sofertes a través dels segles no conserva pràcticament cap vestigi d’època romànica. Avui dia, a causa del mal estat en què es troba la construcció, roman tancada al culte.

***************************************************

Enllaç amb informació del jaciment:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/20821

L'ermita de Sant Llorenç de Vilardell és una construcció d'origen preromànic que consta d'una sola nau de planta rectangular dividida en tres trams i coberta per una volta de canó. L'estat de conservació era molt deficient, de manera que al 2010 s'iniciaren obres de restauració i reparació estructural de la coberta. L'edifici es troba ubicat en la urbanització Vilardell a l'est del centre urbà de Sant Celoni. Les intervencions de control i excavació preventiva van permetre ampliar el coneixement sobre les fases constructives de l'ermita. Fase 0. Església preromànica: Tot i que s'esmenta als diversos catàlegs consultats l'existència d'una ermita d'època preromànica, no coneixem cap dada concreta que ho permeti assegurar amb claredat, ja que la primera documentació coneguda que sembla fer-ne esment no apareix fins al 1279. Així mateix, la pròpia intervenció no n'ha aportat cap dada al respecte.

Fase 1. Segles XII- XIII: Tot i que la primera referència documental a Sant Llorenç de Vilardell no apareix fins al 1279, als catàlegs consultats es situa una fase constructiva entre els segles XII-XIII. El moment ocupacional més antic documentat a la present intervenció fa referència a l'existència d'una necròpolis prèvia a la construcció de l'absis actual, segurament en relació a la sagrera de l'església. D'aquesta necròpolis se n'han pogut documentar dues inhumacions (UE 15 i 16) dipositats en fossa i seccionades per la fonamentació del cos est actual. Aquesta dada i el fet de la lleugera desviació d'aquest cos respecte als altres dos que conformen la nau, fan pensar que aquesta estructura es tractaria o bé de l'ampliació de l'església original o bé d'una remodelació de la zona de l'absis.

Fase 2. Segles XV-XVI: Igual que a les fases anteriors, l'atribució cronològica ve donada bàsicament per les dades recollides als catàlegs consultats, que indiquen l'existència de reformes constructives en aquest període. Tenint en compte les relacions estratigràfiques obtingudes, tot sembla indicar que seria en aquesta fase quan es duria a terme la construcció de l'absis actual, produint-se l'afectació de les tombes de la sagrera prèvia, aixecant-se la nova estructura a l'encofrat perdut.

Fase 3. Segles XVII-XVIII: Per aquesta fase no tenim dades documentals, però a partir de les dades observades en els diversos elements constructius (presència de totxo massís i fragments de teula bàsicament) i les relacions estratigràfiques, ens fan situar en aquest moment la construcció dels contraforts que envolten el cos est de la nau.

Fase 4. Segles XIX-XX: En aquest darrer període, a nivell estratigràfic tant sols comptem amb la pavimentació de ciment de la zona de l'actual cementiri, amb la construcció dels nínxols i segurament de la tanca actual (que fou parcialment afectada per la realització de les obres). Així mateix, és en aquesta fase quan hauríem de situar la construcció de la sagristia, el reforç de totxo vist del campanar i el cos adossat a la façana nord de l'absis.

***************************************************





***************************************************
Altres enllaços amb informació:





***************************************************


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada