Seguidors

dijous, 27 d’abril del 2023

 PEDRA DE FONDILS

CALONGE - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/










Sota aquesta alzina surera hi ha la Pedra de Fondils




**************************************************
Enllaç amb informació:

Es tracta d'un gran bloc granític de forma arrodonida, d'uns 4,2 m. de llargada per 2,2 m. d'amplada i 1,5 m. d'alçada amb la part superior escapçada. Al pla superior del bloc es marca un solc de 18 cm. d'amplada, que dibuixa un rectangle d' 1,20 m. per 1,60 m. A la part interior d'aquest rectangle hi ha quatre cilindres en relleu d'aproximadament 45 cm de diàmetre. L'estrany aspecte de la part superior del bloc ha motivat que popularment sigui coneguda com a pedra de sacrifici i se li hagi suposat un origen remot. Cal pensar que la forma que té actualment el bloc és el fruit de treballs d'extracció de pedra, tot i que desconeixen, els autors de la Carta, quin és el procés emprat que ha donat com a resultat el peculiar aspecte d'aquest bloc. No hi ha constància de la presència de materials arqueològics en les immediacions d'aquesta pedra.

**************************************************

A la Revista del Baix Empordà número 55 i a la pàgina 88 hi ha publicat un excel·lent article de Gabriel Martín Roig que diu:


Aquest peny és un aflorament de granit que ofereix una forma ovalada d’aproximadament quatre metres i mig de llarg per dos i mig d’ample i té una alçada variable, sent d’un metre quaranta centímetres en el seu costat més alt. La seva part superior presenta un rebaix de forma quadrangular en forma de cubeta que mesura uns 120 centímetres de cada costat per uns 20 de fondària. Al mig del rebaix s’alça una peanya quadrangular voltada per canals. Al bell mig hi apareixen quatre formes arrodonides disposades regularment de 50 centímetres de diàmetre cadascuna i que sobresurten poc més de 15 centímetres de la seva base. Tot plegat conforma un conjunt lític amb unes formes volumètriques que pot semblar desconcertant per a qualsevol excursionista poc avesat al món de l’arqueologia. Però la seva interpretació, la solució a aquest misteri, és molt més senzill del que sembla. Precisament la clau de tot això recau en aquests elements circulars tallats al cairell del centre de la pedra. La seva forma i les mides regulars desvetllen que es tracta precisament de quatre moles d’esmolar. Tots els útils que feien servir els maçons i el picapedrers per a fer el seu treball, excepte alguns tipus de buixarda o mall, eren de ferro o d’acer amb les puntes i els tallats ben temperats. Aquest manteniment obligava a recórrer regularment a moles per a esmolar les eines. Però per què aquestes moles no van ser extretes? Va quedar la feina a mig fer? Un examen curós de la superfície tallada també ens ofereix una resposta a aquestes preguntes i a altres qüestions. En les fotografies adjuntes a la pàgina següent es pot comprovar com la base de les moles conserva les traces de petites incisions fetes per allotjar les falques. La separació de la primera mola va fer fallida. La pressió de les falques va rebentar el contorn sense que s’aconseguís despendre la peça sencera. La fractura de la segona mola es va poder completar però ho va fer de manera massa irregular quedant part del centre de la peça adherit a la roca d’origen. Aquests dos intents fallits devia descoratjar els picapedrers que, per la fragilitat i poca consistència d’aquell granit, van decidir abandonar els treballs d’extracció de les dues moles restants, que es troben parcialment esculpides, sense finalitzar. La canal que hi ha al voltant de la peanya de pedra és ampla, folgada i es va fer per vàries raons. En primer lloc perquè el picapedrer tingués marge d’acció al voltant de cada una de les moles que li permetés treballar amb major facilitat i accedir a la base de cadascuna de les peces.

Si ens hi fixem, les canals i el rebaix ofereixen una lleugera inclinació per permetre l’evacuació de l’aigua. Un extrem de la pedra queda obert per a facilitar aquest fet. Tot plegat és prou indicatiu sobre del mètode emprat per a l’extracció de les moles, que no va ser altra que un conjunt de falques de fusta que calia anar remullant durant petits intervals de temps amb galledes d’aigua. Els reguerons evitaven que el líquid quedés embassat i dificultés les feines d’extracció de les pedres. Per a rebaixar la pedra de Fondils es va utilitzar la buixarda (una mena de maça o martell amb un extrem dentat) o un pic, eines que permetien una aproximació a la superfície definitiva. Al colpejar la pedra amb la punta acerada quedaven gravades unes marques que es veien més o menys en funció de la força de percussió i de l’angle d’atac. La textura característica del treball amb buixarda és un piconat regular compost per línies paral·leles llaurades a la superfície de la roca, clarament visible en algunes zones al voltant del rebaix de la pedra. Aquest detall tant curiós que recull la direcció dels cops practicats amb buixarda podria ser significatiu per a establir una possible cronologia, doncs en les fàbriques romàniques les línies llaurades mostren una disposició diagonal mentre que amb l’arribada del gòtic es va imposar un acabat amb traces perpendiculars o més depurades. 

Desprès de tot el que s’ha exposat es pot concloure que resulta evident que la pedra de Fondils forma part de l’explotació de la pedrera de la sureda de Can Manalic, que va realitzar diferents actuacions en blocs de pedra granítica de la zona, no només al paratge dels Vinyers sinó també en afloraments que es troben al cim del puig de Can Palet del Llop. La pedra de Fondils és un testimoni més de la feina d’aquests picapedrers medievals i del procés d’extracció de moles, tant importants pel manteniment de les eines emprades en la maçoneria. Les marques de picapedrer i les característiques formals identificades a la pedra de Fondils permeten deixar de banda qualsevol cronologia associada amb les èpoques prehistòrica o romana i aventurar, amb certa discreció, una datació incerta entorn dels segles XI-XIII, si tenim en compte la troballa de línies de piconat que serien més aviat pròpies de la maçoneria romànica.

**************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://gabrielmartinroig.blogspot.com/2017/03/la-misteriosa-pedra-de-fondils-calonge.html

https://revistabaixemporda.cat/a-peu-pel-baix-emporda-la-cova-del-ronquillo-labric-de-can-palet-dels-llops-i-la-pedra-de-fondils-a-calonge/

**************************************************

 

 

















 

diumenge, 9 d’abril del 2023

MENHIR DE CAL AMAT

VILASSAR DE DALT - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/




Data del període entre el neolític final (2500-2200 aC) i el calcolític (2200-1800 aC).

Per la proximitat als jaciments prehistòrics de Can Boquet i de la Roca, aquest bloc granític ha estat interpretat històricament com un monument megalític (menhir), tot i que manquen dades arqueològiques que ens aportin més informació.

La paraula menhir significa ‘pedra llarga’. Es tracta d’estructures prehistòriques aixecades com a centre de cerimònies religioses o com a marcadors territorials. Actualment, el menhir de Cal Amat delimita els termes de Vilassar de Dalt i d’Òrrius.

 





****************************************************
Enllaç amb informació:

El menhir o fita de Cal Camat es troba situat en el marge esquerra que separa la feixa del camí que va cap a Sant Bartomeu. Des de Vilassar de Dalt, un cop arribats a la Creu de Can Boquet, s'agafa el camí en direcció de Ca l'Arcís i deixant-lo de costat fins a una cruïlla de camins hi ha una casa de pagès, anomenada Cal Camat. Des d'aquesta casa es continua cap el camí que va en direcció a Sant Bartomeu de Cabanyes. El menhir o fita es troba en el marge esquerra del camí, a uns 50 metres aproximadament.
Fa uns 2 metres de llargada i des de fa molts anys es troba inclinat cap el camí. Actualment està envoltat per les bardisses, però per la seva posició no amenaça de caure.

No s'ha trobat cap resta que pugui demostrar que aquest bloc de granit correspongui a un menhir. Si bé és cert que en la zona aquesta mena de pedres afloren de manera natural, cal tenir present que està situat en una cruïlla de camins important (Vilassar de Dalt - Sant Mateu, Cabrils i Òrrius) i prop de Coll de Porc, i que podria tractar-se d'una fita medieval o posterior.

****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://invarque.cultura.gencat.cat/card/1256

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2016/03/menhir-de-can-camat-maresme.html

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?quin_jaciment=Menhir+de+Can+Camat&x=0&y=0

****************************************************



****************************************************


 





dissabte, 8 d’abril del 2023

ROCA D'EN TONI o DOLMEN DE CAN BOQUET

VILASSAR DE DALT - EL MARESME

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

















***********************************************
Enllaç amb informació:

Es tracta d'una petita galeria catalana de planta trapezoïdal datada entre el 2200-1800 a. C., bastida amb tres pedres de granit als costats que fan de corredor i una quarta que fa de capçalera al fons. Les lloses de la cambra i les del corredor estan clavades al terra natural, i una altra, més gran i posada plana damunt les anteriors, realitza les funcions de coberta. Les seves mides són: longitud màxima: 2'75 m., longitud de la cambra: 1'40 m., longitud del corredor: 1'35 m., amplada màxima de la cambra: 1'36 m. i llosa de coberta: 2'98 per 1'50 per 0'70 m. Es té notícia de la primera intervenció efectuada a principis del segle XX per membres del Centre Excursionista de Catalunya, durant la qual recuperaren restes de l'aixovar que mai no fou descrit, i posteriorment hi excavà el professor Bosch Gimpera. Malauradament de totes aquestes excavacions no n'ha transcendit pràcticament cap dada arqueològica, ni tan sols si s'exhumaren enterraments en el seu interior. Posteriorment, l'any 1981, durant les obres de construcció d'una paret de protecció que envolta el dolmen, aparegueren les restes d'una foguera amb les pedres que l'envoltaven, força fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de tres centímetres d'un ganivet de sílex blanc. Finalment, l'any 1982, es realitzà una excavació d'urgència per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya amb l'objectiu de documentar l'estat de conservació de l'estructura. Del corredor, en aquell moment, tan sols es conservava una llosa que seguia en línia recta la de la cambra. Posteriorment una altra llosa fou posada novament al seu lloc, després de consultar una fotografia de l'any 1907 que demostrava que aquella era la seva posició original. Del túmul no en restava res, ni tan sols el cromlech. Donada la tipologia de l'estructura, un dolmen funerari, i l'absència de material recuperat i estudiat associat directament a aquesta, s'estableix una cronologia que abasta del neolític final al bronze antic.

***********************************************

Altres enllaços amb informació:

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?Escollit=Dolmen+de+la+Roca+d%27en+Toni&x=6&y=12

http://dolmensmenhirs.blogspot.com/2014/06/dolmen-de-can-boquet-o-roca-den-toni.html

http://detantentanttrobopedres.blogspot.com/2010/11/dolmen-de-la-roca-den-toni-i-necropolis.html

https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/797186-mes-de-5000-anys-dhistoria-ininterrompuda.html

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2299

http://latribunadelbergueda.blogspot.com/2015/12/dolmen-de-la-roca-den-toni-vilassar-de.html

***********************************************

Al costat hi han les restes d’unes tombes medievals no vinculades al dolmen que daten del segle XI-XII d.C.










Enllaç amb informació:

Es tracta d'un grup de set enterraments excavats en el sauló, en cista, de planta rectangular. El llit dels enterraments és del mateix sauló i les pedres que delimiten la cista i la cobreixen són de granit i ajuntades en sec. Es troben situades en paral·lel, en direcció NE-SO. Van sortir a mig metre de profunditat. Les tombes són de lloses granítiques amb la planta rectangular. Estan arrenglerades paral·lelament, guardant l'una de l'altra una distància oscil·lant que va des dels 0'65 m als 1'50 m. Les tombes són d'inhumació i els esquelets conservats estan en posició supina, amb els peus a llevant.
La tomba núm. 1, es tracta d'un adult amb els peus escapçats antigament (1'70 m de llargada, 0'27 m d'amplada i 0'26 m de fondària).
La tomba núm. 2, és un adult (1'82 m de llargada, 0'32 m d'amplada i 0'24 m de fondària).
La tomba núm. 3, és un adult amb les extremitats inferiors ben conservades (2 m de llargada, 0'39 m d'amplada i 0'32 de fondària).
La tomba núm. 4, és un adult o un adolescent (1'59 m de llargada, 0'34 d'amplada i 0'30 de fondària).
La tomba núm. 5, és la sepultura d'un adult amb les despulles més ben conservades (2'32 de llargada, 0'45 d'amplada i 0'30 de fondària).
La tomba núm. 6, és un adolescent (1'27 de llargada, 0'37 m d'amplada i 0'41 
de fondària).
La tomba núm. 7, és un adult amb el crani destruït per uns "incontrolats" (1'84m de llargada, 0'42 d'amplada i 0'33 m de fondària).

*******************************************************
Altres enllaços amb informació:





*******************************************************