Seguidors

dimecres, 31 d’agost del 2022

CA LA FLORA

 CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/








"Salvador Subirós me fecit lo dia 8 de Novembre de 1882".







***************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Descripció:

Casal urbà de planta rectangular amb algunes edificacions annexes, desenvolupat en planta baixa i dues plantes pis. Les parets són de maçoneria amb carreus a les cantonades i obertures. La façana és arrebossada i pintada. Els sostres de la planta baixa i del primer pis són fets amb volta de rajola. A la sala del primer pis la volta és amb llunetes laterals i el paviment de cairons. La sala encara conserva el pintat originari. La coberta és de teula àrab a dues vessants.
Hi ha un cos annex de planta rectangular que és fet amb carreus de pedra de Banyoles (travertí) situat a 45º respecte la resta de l'edifici. Inicialment els seus baixos eren oberts al carrer amb uns grans arcs lleugerament rebaixats, avui tapiats, i conserva els sostres amb volta de pedra de quatre punts. Les façanes presenten finestrals amb arcs de mig punt.

Notícies històriques:

A la llinda de la porta es pot llegir: "Salvador Subirós me fecit lo dia 8 de Novembre de 1882".
Segons els propietaris, el cos annex fet amb carreus és construït per un Governador de Girona que hi anava a passar temporades. En els anys 50 del segle XX havien estat un porxo obert.
La nau posterior de la casa fou durant molts anys una sala de ball pel poble.

***************************************************



CAL METGE

CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



A la llinda de la porta principal hi ha la inscripció: "LLORENS COROMINAS, 26 DE 9 BRE 1855".





*********************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XIX

Descripció:

Edifici urbà de planta rectangular, estructurat en tres crugies paral·leles, perpendiculars a la façana principal. L'accés a la casa es situa a la crugia central. Les parets estructurals són de maçoneria feta amb pedra de Banyoles.
L'edifici es desenvolupa en planta baixa i dues plantes superiors a les quals s'hi accedeix per una escala situada al fons de la crugia central. La coberta és de teula àrab i orientada a una sola vessant. Les cantonades de l'edifici estan fetes amb carreus de pedra de Banyoles. Del mateix material són els brancals i llindes de les obertures. El pis del balcó està format per una llosana motllurada de pedra de Banyoles i les baranes són de ferro.

*********************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.elpuntavui.cat/territori/article/6-urbanisme/1358094-cornella-del-terri-pagara-cal-metge-amb-la-venda-d-uns-terrenys-del-poligon.html

https://www.gerio.cat/noticia/1359832/cornella-de-terri-arrenca-el-proces-participatiu-per-decidir-els-usos-de-cal-metge

*********************************************



CREU DE TERME DE PUJALS DELS PAGESOS

PUJALS DELS PAGESOS - CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






*******************************************************
Enllaç amb informació:

Creu de terme de ferro sobre un monòlit i base de pedra del segle XVII.



*******************************************************


CREU DE TERME DE PUJALS DELS CAVALLERS

PUJALS DELS CAVALLERS - CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY 

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/





********************************************************
Enllaç amb informació:

Creu de terme situada davant de l'església de Santa Eulàlia de Pujals dels Cavallers. Té una peanya de dues peces circulars (la primera de pedra calcària grisa i la segona de pedra sorrenca), sobre la qual se situa la columna, també circular. Aquesta última, de 112 cm d'alçada i 18 cm de diàmetre, té retalls decoratius angulars a la base. El capitell és troncocònic, amb vuit cares i de pedra sorrenca. Al seu capdamunt descansa la creu de pedra, de 52 cm d'alçada i sense cap tipus d'ornamentació.

La creu de pedra fou recol·locada i restaurada al seu emplaçament actual per Mossèn Jaume Fàbregas durant la dècada de 1970.


Preguem pels difunts del nostre poble

********************************************************



********************************************************





CREU DE TERME ORATORI DE PUJALS

PUJALS DELS CAVALLERS - CORNELLÀ DEL TERRI - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 





*****************************************
Enllaç amb informació:

El basament és una ampla plataforma de pedra d'estructura rectangular, al mig de la qual se situa la columna amb la creu. La columna, de pedra i sense cap tipus d'ornamentacions, és de base quadrangular, i al seu capdamunt es troba la creu, de ferro.

*****************************************



*****************************************





dimarts, 30 d’agost del 2022

CASA NARCÍS ISERN FERRER

Carrer Joan Maragall, 23 

SANT FELIU DE GUÍXOLS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

No he trobat quasi informació d'aquesta casa, si algú en té està convid@t a deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.







Casa obra per l'arquitecte Francesc de Paula del Villar i Carmona (Barcelona 24 de novembre de 1861 - Ginebra 22 de setembre de 1926)


***********************************************
Enllaç amb informació:

***********************************************





dilluns, 29 d’agost del 2022

MOLÍ DE LA VILA

CAPELLADES - L'ANOIA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 






La roda del molí

L’energia mecànica necessària per a moure la maquinària del molí s’aconseguia mitjançant les rodes hidràuliques de calaixos o catúfols. Canalitzada des de la Bassa, l’aigua que hi arriba per la part superior omple els calaixos fins que el pes n’inicia el moviment. La transmissió s’efectua mitjançant un arbre de lleves que posa en funcionament el mall setinador i les masses trituradores dels draps.






















*****************************************************

Època: segle XVII – any 1634

Descripció:

Edifici de planta rectangular amb l'entrada principal orientada a ponent. Consta de planta semi soterrada, planta baixa i tres plantes pis. Presenta una coberta a dos vessants amb teula corba i amb una cornisa recolzada en permòdols que ressegueix el perímetre de les quatre façanes, i en les façanes tranversals emmarca i emfasitza el capcer a manera de frontó. Les obertures són de proporció vertical. Les de la planta primera amb balcons protegits amb baranes de ferro forjat amb brèndoles verticals i dibuixos geomètrics en la part de baix. Les altres dues plantes pis, amb ventanes tancades amb portam de fusta i vidre, algunes de les quals conserven els dos porticons restaurats.

Les façanes estan composades simètricament, els paraments estan arrebossats i pintats de color blanc, i les cantonades amb els carreus de pedra. L'accés es realitza a través de dos grans portals de pedra, el principal amb façana al Passeig és carreuat amb arc de mig punt adovellat i el posterior també és carreuat amb arc rebaixat; ambdós estan situats en l'eix central de les façanes transversals i s'hi arriba a través d'una passarel·la.

Alineada al carrer Pau Casals, hi ha una tanca massissa arrebossada i pintada de color blanc, la qual incorpora la portalada d'entrada al pati, amb brancals de pedra carreuada i arc rebaixat de totxo a sardinell, coronat amb una cornisa recolzada en permòdols.

La planta baixa es cobreix amb voltes de canó rebaixades amb peces quadrades, recolzades en murs de paredat arrebossats i pintats de color blanc. En les façanes la volta incorpora llunetes per rebre les finestres de ventilació i il·luminació. L'ampli espai de les plantes pis es divideix en tres subespais, mitjançant dues filades de pilars de fosa on recolzen jàsseres de fusta de secció rectangular, que reben les bigues de fusta en roll, sense escairar, forjades amb revoltó de rajola revestida i pintat de color blanc, cobrint la totalitat de la planta. L'embigat de la coberta descansa en simples encavallades de fusta, recolzades en els pilars de fosa. La solera de rajola ceràmica pintada de color blanc, descansa en bigues i llates de fusta.

Observacions: 

També coneguda com: Molí-Museu Paperer. S'enquadraria dins les categories d'Arquitectura Industrial, Arquitectura pública, semi pública i Àrea d'expectativa arqueològica.

Història:

Construït l'any 1634 per la Universitat de Capellades segons figura als capbreus practicats el 1735 i el 1805 pel monestir de Sant Cugat del Vallès. A partir de llavors, el molí de la Vila fou una font d'ingressos de forma regular i conjuntural.

Durant les primeres dècades del segle XIX, el Molí de la Vila fou conduït per membres de la família Vilella. Amb la desamortització de Pascual Madoz de 1855, va ser declarat en venda i seguidament sotmès a pública subhasta. El 4 d'abril de 1859, els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d'efectuar l'ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major.

En aquest emplaçament edificaria l'any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d'acord amb l'estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d'altres utilitats de la indústria.

Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX. Desprès va perdre la seva funcionalitat industrial i va ser comprat pel municipi i destinat a escoles municipals. El projecte possiblement es va veure marginat com a resultat de la caiguda de la Dictadura de Primo de Rivera. A partir de llavors, el Molí de la Vila va tenir diversos usos: va ser vestidor d'un camp de futbol veí i va albergar el "sindicato vertical" franquista. No fou fins uns anys després que adquiriria l'actual ús museístic.

El juliol de 1948, els hereus d'Amador Romaní van establir un conveni amb l'Ajuntament pel qual traslladaven al primer pis del Molí de la Vila la seva col·lecció de troballes arqueològiques i d'història natural. Després de diferents obres de rehabilitació, en les quals va tenir un paper important el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, el Museu es va inaugurar el 6 de juliol de 1961. Finalment, el museu fou inaugurat el 6 de juliol de 1961,i al 1963.

L'any 1968 es va aprovar la creació del "Colegio Libre Adoptado de Enseñanza Media", entre 1975-1976 va servir com a Parador Turístic. A partir de 1986, en passar a formar part del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya i es va iniciar una profunda reforma del museu amb un muntatge museogràfic més modern i pedagògic. El 1993 es van inaugurar les noves instal·lacions del Mirador i es va dotar el museu d'un ascensor. Posteriorment es van afegir; ascensor, laboratori, biblioteca a l'any 2006 una Sala d'Actes.

*****************************************************

Altres enllaços amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=4409

https://www.mmp-capellades.net/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Mol%C3%AD_Paperer_de_Capellades

*****************************************************









*****************************************************