SAFAREIG PÚBLIC DE LA PORTALERA
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Safareig públic d’aigua termal que va canviar d’emplaçament
a finals del segle XIX, ja que inicialment era al carrer de Santa Susanna.
L’aigua del safareig prové de la Font del Lleó, encara avui en dia es buida i es neteja diàriament i s’omple de nou durant la nit.
Història del safareig de la portalera
El safareig públic de la portalera, el més gran de la població, és una construcció del final del segle XIX.
El nom de Portalera es deu al fet que l’emplaçament original del safareig era a prop d’un dels quatre portals d’entrada de la muralla medieval que rodejava el nucli de Caldes, i que es trobava molt a prop d’on ara hi ha el Museu Thermalia. La molèstia que causava en el veïnat el soroll que feien les bugaderes, va propiciar que es traslladés a l’emplaçament actual.
Com la majoria dels safareigs, la Portalera té una forma rectangular amb coberta. Una estructura senzilla, ja que la funcionalitat i l’economia són les premisses bàsiques d’aquestes obres civils.
El safareig de la Portalera s’emplena amb aigua termal de la Font del Lleó, on l’aigua brolla a una temperatura de 74ºC, però de camí cap al safareig es va refredant progressivament. Al safareig més petit, que serveix per esbandir, té una temperatura de 62ºC, mentre que al safareig on es renta la roba, baixa fins a 50ªC.
La funció dels safareigs
En l’època en què les rentadores mecàniques encara no existien, els safareigs eren molt concorreguts, fins al punt que durant algunes hores del dia no hi havia lloc per a tothom. L’horari d’obertura era de les cinc del matí fins a les quatre de la tarda.
L’encarregat, un empleat municipal, obria el portal d’accés a la matinada i, a la tarda, una vegada els safareigs s’havien tancat al públic, s’ocupava de buidar-los i netejar-los per tal que durant la nit es tornessin a omplir. Cent anys després, aquestes tasques encara perduren gràcies al fet que nombroses persones han mantingut la tradició d’anar-hi a rentar.
En aquell temps, les eines que les bugaderes feien servir per anar al safareig eren ben curioses: el cistell de vímet, per transportar la roba; la pastilla de sabó, sovint de producció casolana; la monyeca, que era una bosseta de tela amb una pastilla a dintre i servia com a blanquejador; la galleda de zinc, per remullar la roba; el porronet de lleixiu; el picador de fusta, per picar i estovar la roba; i, finalment, la canya per pescar-la en cas que caigués a l’aigua.
Fer safareig al safareig
Si s’hagués rentat sempre de manera individual o amb rentadora mecànica, mai no hauria nascut la locució fer safareig.
Tothom sap que fer safareig no vol dir ni construir un safareig ni tan sols rentar la roba, sinó que vol dir, segons el diccionari “xafardejar, xerra de tot i res, de tothom i de ningú...”
De la mateixa manera, si les assecadores haguessin existit sempre, ara no diríem que hi ha roba estesa...
Fer bugada, per exemple, no només vol dir rentar la roba o xafardejar, també vol dir “confessar”.
És clar que amb això de la brutícia també ens trobem que els draps bruts els podem fer públics, els podem rentar a casa (la roba bruta es renta a casa) o podem deixar algú com un drap brut mentre fem safareig.
Centre d’interpretació de l’aigua
termal
L’any 2007 l’Ajuntament de Caldes de Montbui, amb el suport del Departament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya, crea el Centre d’Interpretació dels safareigs d’aigua termal per donar un nou impuls a la conservació del patrimoni arquitectònic, la identitat de l’aigua termal i la memòria històrica dels safareigs. Per això s’hi fan obres de restauració, es milloren les condicions per a les persones que opten encara per rentar-hi roba, i també es dóna a conèixer als visitants els diferents aspectes, històrics i socials, que envolten aquests safareigs amb aigua termal, únics a Catalunya.
L’art de la cistelleria a Caldes de
Montbui
La cistelleria era un dels motors econòmics de Caldes,
que era capdavantera a Catalunya en el treball del vímet negre. Aquesta
activitat donava feina a prop de 400 cistellers, que feien coves per a la bugada,
la palla, els pollets o les patates i altres peces grans per a la indústria.
L’arrelament d’aquest ofici a Caldes de Montbui, en part,
era gràcies a les aigües termals. El vímet es posava en remull amb aigua
calenta per estovar-lo i fer-lo més flexible a l’hora d’elaborar els cistells.
En quatre o cinc dies ja es tenia estovat el material, en canvi en altres
llocs, que ho feien amb aigua freda, tardaven més de deu dies. Això, va
afavorir que Caldes s’especialitzés en la fabricació de coves grans per a la
descàrrega de carbó al moll de Barcelona. Cada cove havia de tenir una cabuda
de 200 kg de carbó mineral.
A mitjan segle XX l’espai anomenat popularment “el lleó”, situat al costat del safareig, havia estat destinat als cistellers de Caldes que hi remullaven el vímet. Està format per sis dipòsits on hi havia hagut aigua termal; els dos dipòsits més grans s’havien utilitzat per estovar el vímet, mentres que els altres quatre s’havien utilitat per estovar llegums.
El sabó artesà
Des dels temps dels grecs i dels romans es fa sabó.
Durant molts segles, l’elaboració del sabó i del lleixiu ha estat una feina
casolana, de manera que cadascú el feia amb una recepta diferent, mitjançant un
procediment senzill. Als safareigs el sabó natural era un dels productes
imprescindibles a l’hora de netejar la roba. A Caldes, fins i tot, hi va haver
una fàbrica que elaborava sabons.
Per fer sabó, s’utilitzava com a matèries primeres cendra
i greixos animals o vegetals. Amb el pas dels anys, la sosa càustica ha
substituït la cendra, ja que aquest ingredient no és pur del tot i se’n necessita
una gran quantitat, que actualment no és fàcil d’aconseguir.
Amb la industrialització del sabó s’ha guanyat eficàcia i comoditat. I amb la utilització de sèus i olis de diverses plantes, s’han aconseguit sabons amb característiques diferents, com ara les olors i les textures.
La cultura de l’aprofitament de l’aigua
als safareigs
A Catalunya, la cultura de l’aprofitament de l’aigua es
manifesta molt clarament en aquestes
construccions de finals de segle XIX: els safareigs.
El safareig públic va ser un veritable avenç en la
feixuga feina de rentar roba, fins que va arribar l’aigua corrent a les cases i,
sobretot, fins que als anys cinquanta es va popularitzar la rentadora mecànica.
Tot i això, el costum d’anar als safareigs es va mantenir fins a la dècada dels
setanta.
Actualment, Caldes de Montbui conserva els safareigs en
funcionament i encara hi ha persones que els utilitzen. A més, han esdevingut
un signe d’identitat per les seves característiques singulars, ja que s’emplenen
amb aigua termal. L’aigua termal afavoreix, en gran mesura, el rentat de roba,
perquè la deixa molt més neta, blanca i suau.
**********************************************************************
Enllaç amb informació:
https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-de-la-portalera
Descripció
Història:
Segurament l'origen del
nom de La Portalera estigui relacionat amb l'antic portal que es trobava situat
a partir dels carrers de la Sinagoga i d'Hostalric.
L'any 1928, quan es va reformar la font del Lleó,
els cistellers que portaven a estovar el vímet per a la fabricació de cistells
i coves, van haver de canviar de lloc, portant a estovar el vímet al safareig
de La Portalera, que es tractava d'un espai annex però independent. Aquest
safareig va ser reformat i durant el mes de juliol de l'any 2008 acaben les
tasques d'adequació. Les actuacions van ser possibles gràcies al Pla de Foment
Turístic de Caldes de Montbui desenvolupat per la Regidoria de Turisme i també
gràcies al projecte d'Escola Taller de Paleta de la Portalera.
En primer lloc durant el mes de març del 2007 un
grup de 8 joves van dur a terme obres de rehabilitació i de recuperació de
l'espai exterior estretament lligat al safareig per obrir-lo cap a la Riera de
Caldes. Algunes de les actuacions més destacades van ser la neteja de l'espai
en general, creant un accés per a minusvàlids, i la neteja i recuperació de les
basses on es remullava el vímet i les llegums
Per altra banda, a través del Pla de Foment
Turístic de la vila, que plantejava com a un dels objectius la conversió dels
safareigs termals en centres d'interpretació de l'aigua termal i la millora de
la imatge del patrimoni arquitectònic de la vila, la Regidoria de Turisme, amb
col·laboració de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya,
va dur a terme tot un seguit d'actuacions per un import aproximat de 30.000 €
amb l'arranjament de les canonades d'aigua i arrebossat interior, la
instal·lació d'una porta nova d'accés al safareig pel patí i d'una reixa
protectora i finalment la primera fase de pintura del safareig: entrada i una
part de l'interior.
També es va millorar el paviment per anivellar-lo;
es col·locaren els tancaments d'acer laminat i es va modificar el traçat de la
canonada que condueix l'aigua calenta fins al safareig, amb peces de ceràmica.
Finalment es van instal·lar set plafons informatius fets de xapa de corten
òxid, museïtzant el safareig.
**********************************************************************
Altres enllaços amb informació:
http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=87&consulta=MCU0KzA4MDMzMyU=&codi=28436
https://www.isabadell.cat/immaterial-valles/el-safareig-de-la-portalera-de-caldes-de-montbui/
https://www.caldesdemontbui.cat/actualitat/noticies/adequacio-del-safareig-de-la-portalera.html
**********************************************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada