Seguidors

dilluns, 30 de maig del 2022

CASA RAMONEDA

SENTMENAT - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


















****************************************************
Enllaç amb informació:

Època: inici segle XX – any 1903

Autor: Antoni Falguera i Sivilla – arquitecte

Descripció:

Edifici unifamiliar format per planta baixa, dos pisos i terrassa, amb una disposició dels elements a la façana en forma simètrica.
Està totalment decorada, amb murs esgrafiats de color blanc i verd clar i obertures de pedra tallada a l'estil neoplateresc, amb emmarcaments a les finestres i baranes del balcó i finestres superiors.
A la planta baixa hi ha tres obertures rectangulars i la central, és la porta d'accés.
Una línia d'imposta amb relleus de tipus floral marca la separació del primer pis, on hi ha un balcó corregut de tres obertures rectangulars amb barana calada, emmarcades en pedra decorada amb motius florals.
El coronament és amb cornisa i barana. Apareix la data de 1903.

****************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=1127

****************************************************




DOLMEN DE SERRA CAVALLERA

SENTMENAT - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 























*************************************************
Enllaç amb informació:

El sepulcre és situat quasibé al cim del turó del que pren nom, en la vessant meridional. Rodejat de feixes d'antic conreu de vinya, i de bosc de pi i alzina amb abundant sotabosc. El sepulcre és en bastant bon estat de conservació, malgrat que com a conseqüència dels primers treballs i també degut a posteriors extraccions, es descalçà amb excés la llosa lateral de llevant, que es desplomà vers l'interior de la cambra. Es tracta d'una cista de planta lleugerament trapezoïdal, oberta a la banda sud. Les lloses són de sorrenca pròpia del terreny, les laterals tenen uns 25 cm de gruix, la de la banda oest està partida de dalt a baix, fa 230 cm de llarg per 125 cm d'alçada, la de llevant està sencera i fa 100 cm d'alçada per 280 cm de llargada. La llosa de cobertura és poligonal i fa 200 x 210 cm, amb un gruix que oscil·la entre 30 i 40 cm. Cal destacar la no aparició de materials arqueològics en aquest sepulcre. Malgrat és situat a les estribacions de la Serralada Prelitoral, A. Roig l'inclou en el grup dels sepulcres més meridionals del Moianès, amb una datació del Bronze Mig.

*************************************************

Altre enllaç amb informació:

http://megalitisme.sigmascorpii.com/mostra_dolmen.php?Escollit=Dolmen+de+Serra+Cavallera&x=4&y=6

Tipus: dolmen simple

Període: bronze mig ( 1500 a.C.-1200 a.C.)

Descobridor: Daniel Rossell (CES) any 1961

Excavacions: Museu d’Història de Sabadell i CES dirigits per R.Sobirana i col·laboració de J.C.Serra i auxiliars del Museu Arqueològic de Barcelona a l’any 1961. Altres posteriors J.Tarrús i E.Carreras amb GESEART a l’any 2006 (i restauració).

Orientació: de nord a sud

Dimensions: interiors, 1,70 m de llarg, 095 m d’ample i 1,15 m d’alçada.

Túmul: circular (8 m) de pedres i terra.

Lloses: Llosa frontal rebaixada i porta-finestra elevada desaparegudes d’antic.

Nota: Primeres excavacions provoquen caiguda de lloses de llevant  i cobertora el 1977. Última excavació restaura les lloses.



*************************************************
Altres enllaços amb informació:



*************************************************


divendres, 27 de maig del 2022

CASA AL CARRER VIC, 10

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Foto de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


Enllaç amb informació:

Època: segle XVII - XVIII

Descripció:

Casa de planta rectangular, construïda entre mitgeres, que consta de planta baixa, planta pis i golfes. La coberta és inclinada a dues vessants i de teula àrab.
La façana té un clar component vertical; és a dir, a mida que es puja, les obertures són més petites. A la planta baixa, destaca una única obertura, amb un portaló a doble fulla, amb els brancals motllurats, marxapeus i llinda de pedra. Aquesta última és de grans dimensions. Per damunt, al primer pis, hi ha una obertura responent a la planta noble, que consisteix en un finestral tot ell emmarcat de pedra, amb l'ampit motllurat. Ja a les golfes, s'observa una petita obertura, quadrada, la funció de la qual era d'airejar i donar claror a aquest espai.
La façana es troba arrebossada, acabant amb un petit ràfec que passa gairebé desapercebut i on s'observa la canal de ceràmica que recull les aigües pluvials. A la dreta de la façana baixa un canaló en molt mal estat que condueix les aigües pluvials fins a l'escomesa del carrer.

Història:

Aquesta casa es situa dins de l'antiga vila emmurallada de Caldes de Montbui, en el carrer de Vic, antigament camí de Vic per ésser el camí de pas entre aquesta ciutat i Barcelona. Fou l'any 1386 quan passà a anomenar-se carrer de Vic.
Possiblement d'origen medieval, l'arquitectura que el conforma actualment és dels segles XVIII i XIX bàsicament, però amb força elements anteriors al segle XVI i XVII, i evidentment amb abundants modificacions i remodelacions durant el segle XX. El carrer on es situa la casa, és un dels carrers més homogenis de l'actual Centre Històric, per la seva singularitat, pel seu bon estat i per la seva semblança en la tipologia, composició volum i alçades així com pels materials emprats en diversos edificis
Aquest carrer queda delimitat per la Plaça de la Font del Lleó i la Plaça del Marquès, on es situava antigament el Portal de Vic.

**********************************************************

Altre enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=22&consulta=MCU0KzA4MDMzMyU=&codi=28472

**********************************************************




CASA AL CARRER BELLIT, 30

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



A la llinda hi ha inscrit JAUME DURAN M.  2-III-1988

A la llinda hi ha inscrit MELCIOR CAMP+DEPADROS. 1711

Hi ha una placa a la façana que diu:
I mai sabràs que dins la terra amiga jeu enterrada una deessa antiga que vetlla per la gràcia del teu gest.

Enllaç amb relació amb aquest text, poesia de Josep Carner :

*****************************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVIII

Descripció:

Casa de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, amb la coberta a dues vessants construïda de teula àrab.
Les obertures de la façana principal es troben disposades en un seguit de franges horitzontals, amb proporcions verticals i d'iguals característiques en cada pis.
A la planta baixa hi ha vàries obertures relativament petites, al costat d'una gran portalada que permet per una banda accedir al garatge particular alhora que dona accés a l'interior de la casa. Totes les finestres de la planta baixa estan emmarcades per un ampit, brancals i llinda de pedra, (algunes d'elles de pedra d'esmolet), amb una reixa graellada feta de ferro forjat. Cal destacar les dues finestretes de la façana principal on en una de les llindes, al costat dret de la façana, modernament s'ha fet una inscripció "JAUME DURAN M. / 2-III-1988" , segurament la data de construcció o finalització d'obra. En la llinda de la finestreta esquerra de la façana principal, en pedra vermella, hi ha una inscripció del segle XVIII "MELCIOR CAMP+DEPADROS. 1711". Pel que fa a la porta principal d'accés a l'habitatge, cal destacar l'arc de mig punt adovellat amb brancals de pedra, de confecció moderna que es realitzà durant la restauració. A la primera planta les obertures de la façana principal queden definides per tres balconeres d'iguals característiques, amb barana de ferro forjat, llindes i brancals de pedra, de confecció moderna i sense voladís. Les persianes de tancament són de fusta. Les finestres de la façana lateral que dóna al carrer de l'Abeurador són de proporcions diferents, simulant les modificacions fetes en llarg del temps en les cases antigues i sense pedra vista. Pel que fa al segon pis, la façana principal queda marcada per una franja horitzontal composada per sis finestres portalades amb balconera sense voladís i persianes porticades de fusta. Per la banda de la façana del carrer de l'Abeurador, les finestres són de composició senzilla.

Història:

Segons Moreu -Rey (1962) el carrer actual, parteix de l'antiga placeta de Sant Bartomeu i comunica un cop travessat el carrer Major, cap a la carretera de Bigues. Degut als canvis que sofrí la configuració d'aquella part de la vila, possiblement en el segle XV, no quedi massa clar la seqüència dels noms que tingué aquest carrer abans d'arribar al nom d'en Bellit. La documentació confon de vegades el carrer d'en Bellit amb els seus adjacents, carrer de la Canal i Carrer Nou. Es pot creure, però que tota la part baixa del carrer havia portat anteriorment els noms de carrer d'en Oliver, i de carrer d'en Carbonell: "C. d'en Carbonell, ara d'en Ballit", "carrer den Ballit, olim den Carbonell o den Oliver" (1480,1486); "vico vocato den Balit, antiquitus den O., de den C." (1508); "c. de Balit" (1558); "vico dicto de Bellit", "_ den Bellit". El nom no sofreix modificacions en els segles que segueixen: C. d'en Bellit o c.B.
L'origen d'aquest nom podria venir segurament de la família Bellit, que posseïen vàries cases al llarg d'aquest carrer. Del segle X al segle XIX es troba documentat l'antropònim: "Bellido" propietari de la Vall de Sentmenat (983); terra i vinya "Bellido" a C. (1004); t. de "Belidi", a Plegamans (1041). El nom aleshores no és rar al Vallès, i es refereix de vegades a persones de raça jueva. El llinatge calderí comprèn entre d'altres. Pere Bellit (1288, 1349); Brancesc B., propietari (1308, 1350); Pere B., jurat de C. (1389, test. 1418). La seva filla Blanca, casada amb el notari Berenguer Fortuny. Francesc B., fill de Pere (1406); Pere B. mercader potser germà del precedent (1418, 1428); jurat en 1445, síndic en 1461; Miquel B. alias Lloveres (1519).

*****************************************************************




CASA AL CARRER BARCELONA, 7

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



***************************************************

Enllaç amb informació:

Època: segle XVII - XVIII

Descripció:

Casa de planta irregular, que consta de planta baixa, dos pisos i terrat pel carrer de Barcelona i de planta baixa amb tres pisos per la façana que comunica amb el carrer del Doctor Delger. La coberta per una banda té una teulada a un sol vessant i per l'altra és plana i transitable, transformada en terrassa, amb una barana de ferro forjat de línies senzilles.
La façana del carrer Barcelona és simètrica respecte a un eix central. A la planta baixa s'observa la portalada d'entrada formada per un arc de mig punt realitzat amb maó, tot i que a banda i banda, arrencant des del marxapeus, hi ha un bloc de pedra ( com si antigament tot l'arc hagués estat emmarcat per carreus de pedra). Al brancal esquerra, es van retallar els maons per encaixar-hi la caixa del comptador elèctric.
Al segon pis hi ha un finestral amb brancals, ampit motllurat i llinda de pedra. Aquest finestral es repeteix també per la façana que comunica amb el carrer del Dr. Delger. Les altres obertures són totes elles de proporcions verticals, tenint les del segon i tercer pis una barana sense voladís.

Història:

Segons Moreu-Rey (1962), aquest carrer que va des de la plaça de l'Església fins a la plaça de la Font del Lleó, ha portat en llarg del temps varis noms: carrer dels Jueus, carrer Major, carrer de l'Església i potser també carrer del Mercat.
La denominació del carrer de Barcelona és assegurada documentalment a partir de mitjan segle XV (1454); "carrer de la Sgleya o de Barsalona (1540); "vico per quem tenditur de latea dicte ville ad ecclesiam, antiquitus vocato judeorum, nunc vero de Barcelona" (1599); fins als nostres dies. Però el seu recorregut primitiu havia variat. Anton Llobet-Vall-LLosera (veure bibliografia), nota que, al 1396, el carrer e Barcelona passava a ponent de l'antic Cementiri; i que, en 1454, un document citava unes cases al "carrer dit abans de Barcelona, aleshores de la Portalera". Un altre document sembla assimilar el primer carrer de Barcelona amb el carrer de la Sinagoga.

***************************************************
Altre enllaç amb informació:

***************************************************




CAPELLA DE SANTA SUSANNA

CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


En el segle I dC aquesta zona pertanyia al conjunt termal romà i hi trobem dues piscines quadrangulars de dimensions reduïdes. En el segle IV dC es va disminuir l'espai destinat a les termes i es va convertir la zona en necròpolis.
El carrer de Santa Susanna, qu dóna accés a la capella del mateix nom, és un dels més antics de la població, documentat des de l'any 1202. La capella està integraga en un conjunt d'edificacions més modern que formava l'antic hospital, i que en modificaren l'estructura inicial. A l'antic Balneari  Rius hi havia un balcó que permitia seguir la missa que es feia a la capella. Actualment només podem identificar-ne la façana de ponent, ja que l'absis ha sedaparegut totalment.
Santa Susanna era l'antiga patrona de la vila, juntament amb la Santa Majestat.







*********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XI - XII

Descripció:

Capella d'una sola nau o de planta única. En els seus inicis tenia un creuer a l'entrada i no pas a l'extrem com és habitual. Està adossada al mur de Can Rius i al Museu d'Història o antic hospital. Antigament a un dels costats del creuer hi havia una petita galeria enlairada a la qual s'entrava pel balneari. L'absis ha desaparegut totalment.
L'estructura és la tradicional de parets de càrrega de maçoneria en edificis d'aquest tipus (capelles), amb l'estructura de la coberta de fusta.
La teulada és a dues vessants.
La composició de la façana principal o de ponent és molt simple, amb un eix central de simetria. Malgrat les nombroses modificacions al llarg de la història, encara és possible identificar l'estructura del mur i l'aparell. L'aparell és de petites dimensions i fàbrica senzilla. És característic dels edificis del romànic meridional i és datat al segle XI.
Cal destacar el portal i l'ull de bou realitzat amb maó.

Història:

La zona de l'església pertanyia al gran conjunt termal (segle I aC - I dC). En el segle IV es redueix l'espai destinat a banys de les termes i la part que actualment correspon a la capella es converteix en zona de necròpolis.
L'església es situà a l'antic nucli urbà de Caldes, en el cor de la població, just tocant la muralla, i presidia l'antic portal de Santa Susanna, que assenyalava la direcció de ponent. Probablement fou consagrada l'any 1043, encara que el primer document conegut data del 1141. Posteriorment es té constància que l'any 1156 Ramon de Caldes feu donació de l'església a la canongia de la catedral de Barcelona, juntament amb el solar on estava edificada. Durant els segles XII i XIII va pertànyer a la canongia. Més endavant en aquesta possessió es construí l'Hospital de Caldes, al qual quedà incorporada l'església de Santa Susanna.
Al segle XIX estava unida a la casa de banys coneguda per Can Rius. Consta que el 1867 hi havia una tribuna al balneari que comunicava amb la capella en la qual se celebrava diàriament missa. Aquesta servitud que tenia Narcís de Sans i Rius, propietari del balneari, i que permetia als banyistes veure i oir la santa missa, cessà el 1906 degut a que la capella també era utilitzada com a dipòsit de cadàvers.
La capella es va tancar al culte a principis del segle XX, convertint-se en un magatzem d'escombraries.
L'any 1987 es va netejar per dur-hi a terme excavacions arqueològiques. Actualment està integrada al nou museu.

*********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-susanna

*********************************************************