Seguidors

dissabte, 21 de maig de 2022

ESGLÉSIA DE SANT ANDREU D'ULLÀ

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 



L’església de Sant Andreu d’Ullà i humil que avui és una edificació senzilla i humil que avui amagada queda pràcticament amagada entre les diferents construccions que se li han adossat al llarg dels anys.

Les diferents tècniques constructives que s’observen en els murs permeten definir les successives reformes arquitectòniques de temple.

Plantes de les diferents fases arquitectòniques de l’església de Sant Andreu

Façana sud 

Interior de l'església

Un cop dessacralitzada va fer les funcions d’escola del poble fins que l’any 1928 es va inaugurar una nova edificació en plena dictadura de Primo de Rivera. També va fer la funció de centre cultural.

L'escola d'Ullà l'any 1928


Bandera d'Ullà

Sant Andreu, patró d’Ullà 

Sant Andreu apòstol va ser martiritzat en una creu en aspa, en forma de X, per això se sol representar lligat en aquesta creu. Alguns pobles, ciutat i països que tenen Sant Andreu com a patró utilitzen una bandera similar. En el cas d’Ullà la creu representa Sant Andreu i la flor de lis Santa Maria. Crucifixió de Sant Andreu apòstol a partir d’una miniatura del segle XV. Dibuix: Ferran Codina





*******************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle X – XI

Descripció: Església de planta rectangular, sense capçalera destacada, avui en funció civil. Té un sector, a ponent, cobert amb volta de canó, mentre la part restant, a llevant, presenta volta apuntada; no hi ha cap arc de sosteniment. La porta és a migdia, amb llinda; al mur occidental hi ha una obertura del tipus de sagetera. A l'extrem E. Del mur meridional s'hi adossa un cos perpendicular, que fou sagristia, en part cobert amb volta.

Les estructures i paraments semblen demostrar que la part més primitiva és la de ponent: la base dels murs és de grans pedres, només desbastades; l'aparell canvia a la part superior on és de carreus, no molt ben escairats, que formen filades seguides. El sector oriental es diferencia per l'aparell de pedres petites, sense treballar, disposades descuradament. Aquest tram, d'època més tardana, degué substituir la primitiva capçalera. S'hi observen, reutilitzats, carreus i fragments de terrissa i paviments d'època romana.

Notícies històriques: L'església parroquial de Sant Andreu, fou confirmada com a possessió del priorat agustinià de Santa Maria, del mateix lloc d'Ullà, l'any 1182, a l'acta de consagració de la segona església del cenobi.

L'any 1804 fou beneïda la nova església del dit priorat -que abandonà el primer emplaçament de la plana a causa de les inundacions- bastida a pocs metres i a ponent de la parroquial de Sant Andreu. Amb la desaparició de la comunitat canonical, la gran església prioral de Santa Maria esdevingué la nova parròquia d'Ullà i, a la seva vora, el petit temple de Sant Andreu quedà oblidat i sense culte i passà -segurament el 1835- a ser propietat municipal. Durant molt temps havia servit d'oficines municipals; havia estat molt alterat, cobert d'arrebossats i compartimentat; era impossible observar-ne moltes de les estructures originals. L'any 1980, s'hi realitzaren obres de restauració que han significat la total recuperació de l'edifici, ara destinat a sala d'exposicions i actes culturals.

En diferents obres s'afirma, erròniament, que l'església de Santa Maria, bastida pels canonges als s.XVIII - XIX (actual parròquia) es construí al mateix lloc que la de Sant Andreu, donant aquesta per desapareguda.

*******************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://webspobles2.ddgi.cat/ulla/coneix/ruta-historica-al-nucli-dulla/4-sant-andreu-dulla/

http://webspobles2.ddgi.cat/ulla/coneix/llocs-dinteres/sant-andreu/

L’edifici primigeni, preromànic (segles IX-X), devia estar format per una nau senzilla i amb un absis diferenciat, de planta quadrada. D’aquesta fase només en queden restes en els sòcols de les parets dels costats oest i nord.

Seguidament, als segles XI o XII, fou reformat segons l’estil romànic amb una nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular. D’aquest moment només en perviu la nau.

Al segle XIII es va tornar a modificar seguint l’estil gòtic primerenc. L’absis romànic es va substituir per un absis recte, integrat amb la nau i cobert amb volta apuntada. També es va construir la sagristia que comunica amb el presbiteri.

Documentada des de l’any 1182 com a possessió de l’antic priorat de Santa Maria d’Ullà. És probable que el seu origen sigui anterior, d’època preromànica. Amb la construcció del nou temple parroquial, situat a pocs metres, va restar sense culte i va passar a ser propietat municipal. Va ser rehabilitat l’any 1980 i actualment és un casal de cultura.

L’estructura de l’antiga església és difícil de veure perquè queda envoltada per altres construccions més modernes. Resta un tram cobert amb volta de canó i una altre amb volta apuntada. La porta, de llinda recta monolítica, és d’època tardana. S’hi adossa perpendicularment un altre edifici rectangular, que era la sagristia.

*******************************************************















divendres, 20 de maig de 2022

ESGLÉSIA DELS TRINITARIS - ESGLÉSIA DE LA TRTINITAT 

VIC - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/



Obra de l’arquitecte Pere cases, construïda entre els anys 1696 i 1741.

D’estil barroc, és una nau amb capelles laterals i creuer coronat per una volta amb cúpula. Els trinitaris van ocupar l’antic convent i església de Santa Margarida, de monges agustinianes.









***********************************************************
Enllaç amb informació:

Època: segle XVII – XVIII

Autor: Pere Cases

Descripció:

Antiga església convertida en sala d'actes. La façana es troba orientada al nord i presenta el capcer triangular que lateralment descriu formes sinuoses. El portal és rectangular, inscrit dins d'un plafó de pedra, presenta forma gòtica i té esculpit un àngel. Al damunt, hi ha una fornícula sense imatge amb decoració d'entrellaço. Més amunt d'aquesta, a prop del capcer, s'hi obren una finestra i un òcul. Lateralment s'hi obren dues portes i al damunt finestres, i s'hi eleva un campanar de secció quadrada cobert a quatre vessants. Interiorment presenta una sola nau amb atri i cinc trams, els tres dels peus tenen naus laterals i ambdós espais estan coberts amb volta quatripartita, mentre el quart es remata amb cúpula central semiesfèrica. Les capelles laterals presenten, també, volta quatripartita. En el capcer la distribució de planta és similar, però, coberta de forma plana.

Notícies històriques:

Situada a un extrem del c/ Sant Pere en el lloc on en temps del Bisbe Ponç el 1306 s'hi traslladà una comunitat de monges Augustianes provinents de Sant Martí Sescorts i van romandre-hi fins el 1560. El s. XVII, entre 1696-1741, Pere Casas hi construir l'església actual. Fou seu de la confraria de Santa Caterina, que agrupava els traginers, coders i espardenyers i hi oferien un altar que com altres fou malmès el 1936. Al costat de l'església hi ha un claustre mig derruït. L'estat de conservació en general és força dolent. Pertany a l'associació recreativa de l'Orfeó Vigatà.

***********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://www.monestirs.cat/monst/osona/os48trin.htm

***********************************************************




dijous, 19 de maig de 2022

CASTELL DE PLEGAMANS

PALAU-SOLITÀ i PLEGAMANS - EL VALLÈS OCCIDENTAL

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 


















































****************************************************
Enllaç amb informació:

Descripció: Edifici quadrangular de planta baixa, primer pis i golfes, amb un pati central amb dues galeries. Té una torre a la cantonada nord-oest, que es considera la part més antiga del castell (de finals del segle X o principis del XI). Posteriorment es va construir una muralla creant un pati en un costat de la torre. Probablement durant el segle XII es va erigir, a la part exterior de la muralla de migdia, una gran sala amb dos arcs de mig punt. L'edifici ha sofert moltes ampliacions i remodelacions al llarg del temps que han anat canviant el seu aspecte. Possiblement, aquest conjunt estructurat per cossos juxtaposats, va prendre la fesomia de gran casal gòtic que té avui dia, amb la reforma de la que va ser objecte entre els segles XIV i XV. L'estructura és de murs portants de maçoneria lligada amb calç, i amb forjats a base d'entrebigat de fusta. Les cobertes inclinades realitzades amb teules àrabs varien d'una, dues o quatre vessants, segons el cos. Recentment, la coberta ha estat reconstruïda amb teulada a doble vessant i encavalcades de fusta vistes. La façana en general és molt austera. S'ha recuperat el treball de maçoneria de pedra lligada amb calç original. L'entrada es realitza per la façana nord, amb un portal gòtic d'arc de mig punt adovellat, amb espitlleres a cada banda i un matacà en el seu eix vertical. Destaquen les finestres d'estil gòtic a la planta primera. Aquestes finestres són obertures rectangulars emmarcades per pedres regulars. La llinda d'aquestes, feta de la mateixa pedra, presenta un treball d'ornamentació, amb formes trevolades i picudes. Algunes d'aquestes finestres es divideixen en dos, mitjançant una columna de pedra de planta rodona. Les finestres de la segona planta són més austeres i sense cap mena de treball ni decoració. Un exemple de la reforma del segle XIV i XV són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d'aquestes finestres tenen la línia d'imposta decorada amb rosetes. La façana presenta un rellotge solar. 

Observacions: Consta en el Catàleg de béns a protegir POUM (2015), nº 1.01 (edifici singular). BCIN. Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). Va ser adquirit l'any 1990 per l'Ajuntament (al Marqués de Sentmenat) i rehabilitat posteriorment sota la direcció tècnica de la Generalitat de Catalunya. Actualment és un equipament cultural municipal. Entre altres serveis, acull des de l'any 1995 l'Escola Municipal de Música (planta baixa i planta superior, 221 m2); també acull la Fundació Folch amb el seu Museu-Arxiu -té cedida per l'ajuntament la planta noble: 272 m2- i una petita exposició permanent sobre l'evolució històrica del Castell. - Ha estat objecte de diverses intervencions: o Excavació arqueològica del subsol de la torre. o Restauració, consolidació i reforma, 1995. o Restauració, 1988-1990. o Restauració, 1983. 

Història: És probable que les restes de les construccions més profundes del Castell siguin d'èpoques molt remotes. A les seves proximitats s'han trobat restes del neolític, de l'època del bronze, dels ibers i dels romans. El primer Senyor de Plegamans de qui es té constància és Guadall Gilabert de Plegamans, l'any 1122, qui va ordenar la construcció de la muralla. Anteriorment hi havia hagut d'altres membres anomenats de la família Plegamans: Guillem de Plegamans, Berenguer de Plegamans i Ramon de Plegamans. Al segle XIV, l'any 1371, consta que Pere de Citrà va comprar la jurisdicció de Plegamans, Gallecs i Palau-solità. Al cap d'uns anys, el 1427, el rei Alfons el Magnànim va incorporar a la Corona aquesta jurisdicció, i és a partir d'aquest esdeveniment que ja no tornen a trobar-se els Plegamans com a posseïdors del Castell. L'any 1441 es fa la concessió de la jurisdicció de la Quadra de Plegamans a Antoni de Vilatorta, i el Rei Alfons V autoritza refer el Castell i eleva la seva categoria a Castell Termenat. A finals del segle XVI el Castell i el terme passen a la família Clariana, després a la Gualbes, i posteriorment al Marquès de Sentmenat. A principis del segle XVIII, l'edifici passa a ser estatge d'agricultors i s'afegeixen dependències auxiliars. A partir del 1960 s'abandona fins a finals de la dècada dels anys 80 del segle XX, que és quan comença un ensorrament irreversible. Al 1988 s'inicien les obres de reconstrucció.

****************************************************
Altres enllaços amb informació:




****************************************************