ANTIC BALNEARI DE CAN RIUS
CALDES DE MONTBUI - EL VALLÈS ORIENTAL
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Les primeres referències daten de l’any 1555, moment en què un conjunt de cases de banys, propietat de Joan Destorrent, passa a mans de Joan Bou, mercader de Barcelona. Isabel de Marimon, muller de Joan Bou, en enviudar es casa amb Joan Rius, en aquest moment l’establiment canviarà de nom i adoptarà el que tindrà fins al final del balneari. L’any 1853 Marià de Sans, propietari de la casa de banys Rius, va encarregar a l’arquitecte Miquel Garriga i Roca un projecte de reforma i millora de l’establiment de banys, que el va convertir en un dels millors balnearis d’Europa. La proposta de Garriga i Roca no es va arribar a completar del tot. Entre els anys 1840 i 1844 la reina Isabel II i la seva mare Maria Cristina van fer-hi estades.
L’espai Can Rius és un conjunt de sales reformades de l’antic menjador, projectat l’any 1893 per Enric Sagnier i Villavecchia, i de les cuines del balneari de Can Rius. Per recuperar el prestigi del balneari i dignificar l’espai, la reforma s’ha fet respectant l’esperit noucentista, tot retornant als salons del balneari la bellesa que oferien en la seva època d’esplendor. Desprès de mig segle tancat, l’antic menjador ha obert de nou les portes com a equipament municipal. A finals del segle XIX, els propietaris del balneari Can Rius en van reformar les instal·lacions per oferir tractaments terapèutics adequats. Es van construir amplis menjadors, salons de reunions, oratoris, ascensors, jardins i galeries a l’aire lliure, així com cavallerisses i cotxeres. El 1870 van comprar una vinya de l’altre cantó de la riera i van fer-hi un jardí, comunicat amb el pont que s’ha conservat fins avui dia. L’Ajuntament s’ha fet càrrec de l’arranjament del jardí que s’ha convertit en una zona de passeig, d’activitats esportives i de joc oberta al públic.
Època: segle
XVII
Autor: reforma
any 1853 no completada del tot - Miquel Garriga i Roca - arquitcte
Descripció:
L'edifici presenta la
tipologia típica d'aquests conjunts termals, amb una galeria de banys, unes
zones de servei i de comunicació, una zona de dormitoris força ben distribuïda
i ordenada, unes zones nobles de grans dimensions (sales de reunions, salons i
menjador) i un ampli jardí per passejar. A Can Rius hi ha una clara distinció
dels diferents volums segons el seu ús i la seva utilització. Cada element té
la imatge que li pertoca pel seu ús determinat.
L'estructura és fonamentalment de parets de càrrega
i forjats unidireccionals. Cal destacar l'estructura feta de petits pilars de
ferro utilitzats per alleugerir i donar més transparència a la galeria. En el
conjunt hi ha diferents tipus de cobertes (coberta plana no transitable i
inclinada de teula aràbiga).
Les façanes importants són les que donen a la
riera. Totes elles presenten un ordre en la seva composició, totalment
modulades i pautades amb una sèrie d'eixos o franges d'alineació dels diferents
forats. Cal destacar la façana de la galeria, aquesta simètrica, amb un
component vertical marcat per una sèrie de pilastres i pels pilars metàl·lics.
Presenta un clar canvi de materials segons l'alçada. La part baixa de serveis
fa de basament a la part noble, molt més delicada, lleugera i transparent. Conserva
a la façana estucada un gran nombre de relleus d'un gran treball escultòric. A
la façana de l'edifici més alt d'habitacions hi ha un ordre en la disposició
dels forats, tant en sentit vertical com horitzontal donant una imatge
d'homogeneïtat. Es disposen tots en diferents eixos i perfectament alineats.
De Can Rius s'ha de destacar també el pont, el
jardí i la part de muralla de l'antiga vila que envolta l'antic balneari per la
banda de ponent.
Dit això doncs podem dir que Can Rius es un dels
majors balnearis de Caldes de Montbui, que va arribar a tenir una galeria de
banys de 40 piles i més de 100 habitacions, salons,restaurants, teatre etc.
disposat al llarg de la Riera.
Història:
Es situava a la Plaça de
l'Oli (1555) un conjunt de cases propietat de Joan Destorrent, que foren
derruïdes. Aquest les havia venut l'any 1555 a Joan Bou, mercader de Barcelona.
Estaven davant de la Plaça de l'Oli, dels Banys comuns i de la Merceria.
Donaven en part al carrer del Pont i el Pla de Marc Savall. Enganxat hi havia
un hort que arribava a la riera. Estava just al costat de la Capella de Santa
Susanna, que es comunicava per una tribuna. Aquestes cases i l'hort eren el que
posteriorment serà anomenat "Can Rius", "Casa ab instantias de
banys" (1618), "Casa de banys Rius" (1867), "Gran
establecimiento de baños llamado Rius" (1873), "Casa de banys
coneguda per Casa Rius, propietat de l'il·lustrat català de cor D. Marià de
Sans", "Balneari Rius" (1922).
L'any 1853 es realitzà l'engrandiment d'una manera
considerable del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte
Miquel Garriga i Roca. Un pont construït el 1878 uneix Can Rius amb el parc de
l'altre canó de la riera. La realització de la plantació dels arbres del parc
es va començar a fer a l'any 1878.
La família Rius posseïa la Casa Carerac i la Torre
d'en Negrell, adquirida aproximadament l'any 1702. Tancat el balneari, Can Rius
passà a ser de propietat de la Casa de Ntra. Sra. de Montserrat, residència de
l'orde dels cooperadors parroquials de Crist Rei a l'any 1960. La idea era fer
de Can Rius un seminari, però això no prosperà. L'edifici va ser ocupat per una
orde de monges. L’any 2003 l’Ajuntament de Caldes adquireix el balneari.
Època: final segle XIX
Descripció:
Can Rius és un conjunt de
gran valor històric i artístic. Està situa just al costat de la Plaça de la
Font de Lleó, formant part de la zona més monumentals de la població. Té
l'entrada al costat de les Termes Romanes i del Museu d'Història o Antic
Hospital. Encara que forma part del conjunt del centre històric quedant força
aïllat, d'aquesta manera, participa totalment de la població i de la seva
activitat (artística, cultural i econòmica), i alhora es respira en el seu
interior una gran pau i tranquil·litat.
Per la banda de ponent queda delimitat per la
riera de Caldes, encara que un pont del segle XIX salva el desnivell per
comunicar-se amb el gran jardí. Aquest pont està format per dos grans arcs fets
de maçoneria amb les cantonades de maó. En el jardí hi ha una gran varietat
d'arbustos i d'arbres (alzines, faigs, avets, cedres, pins, oliveres,
castanyers, etc.) que donen una gran qualitat espacial en aquest. El jardí es
composa de dues parts molt ben diferenciades. La primera molt més lligada al
balneari per la seva proximitat està organitzada per una sèrie de parterres d'arbustos
i d'arbres formant una sèrie de camins, recorreguts i espais de diferents
característiques. L'altra part està formada per cultius i per camps amb un
arbrat col·locat d'una manera més lliure i arbitrària.
Notícies
històriques:
L'any 1853 es realitzà l'engrandiment, d'una manera considerable, del complex de Can Rius a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca. Més tard segons les necessitats d'un establiment d'aquelles dimensions i característiques es veu la possibilitat de realitzar un nou jardí o engrandir l'existent, que era de petites dimensions. Com que el balneari quedava molt ben delimitat per la banda de llevant pel centre històric, l'única solució era la de fer créixer la propietat per la banda de la riera, i l'única solució era la de fer el jardí a l'altra banda d'aquesta. Es per això que el 1878 es construeix un pont, que uneix Can Rius amb el parc de l'altre cantó. La realització de la plantació dels arbres del parc es va començar també a fer l'any 1878.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada