ESGLÉSIA DE SANT ANDREU D'ULLÀ

ULLÀ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

L’església de Sant Andreu d’Ullà i humil que avui és una edificació senzilla i humil que avui amagada queda pràcticament amagada entre les diferents construccions que se li han adossat al llarg dels anys.

Les diferents tècniques constructives que s’observen en els murs permeten definir les successives reformes arquitectòniques de temple.

Plantes de les diferents fases arquitectòniques de l’església de Sant Andreu

Façana sud 

Interior de l'església

Un cop dessacralitzada va fer les funcions d’escola del poble fins que l’any 1928 es va inaugurar una nova edificació en plena dictadura de Primo de Rivera. També va fer la funció de centre cultural.

L'escola d'Ullà l'any 1928

Bandera d'Ullà

Sant Andreu, patró d’Ullà 

Sant Andreu apòstol va ser martiritzat en una creu en aspa, en forma de X, per això se sol representar lligat en aquesta creu. Alguns pobles, ciutat i països que tenen Sant Andreu com a patró utilitzen una bandera similar. En el cas d’Ullà la creu representa Sant Andreu i la flor de lis Santa Maria. Crucifixió de Sant Andreu apòstol a partir d’una miniatura del segle XV. Dibuix: Ferran Codina

*******************************************************

Enllaç amb informació:

http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=1&consulta=MCU0KzE3MjA0NCU=&codi=7499

Època: segle X – XI

Descripció: Església de planta rectangular, sense capçalera destacada, avui en funció civil. Té un sector, a ponent, cobert amb volta de canó, mentre la part restant, a llevant, presenta volta apuntada; no hi ha cap arc de sosteniment. La porta és a migdia, amb llinda; al mur occidental hi ha una obertura del tipus de sagetera. A l'extrem E. Del mur meridional s'hi adossa un cos perpendicular, que fou sagristia, en part cobert amb volta.

Les estructures i paraments semblen demostrar que la part més primitiva és la de ponent: la base dels murs és de grans pedres, només desbastades; l'aparell canvia a la part superior on és de carreus, no molt ben escairats, que formen filades seguides. El sector oriental es diferencia per l'aparell de pedres petites, sense treballar, disposades descuradament. Aquest tram, d'època més tardana, degué substituir la primitiva capçalera. S'hi observen, reutilitzats, carreus i fragments de terrissa i paviments d'època romana.

Notícies històriques: L'església parroquial de Sant Andreu, fou confirmada com a possessió del priorat agustinià de Santa Maria, del mateix lloc d'Ullà, l'any 1182, a l'acta de consagració de la segona església del cenobi.

L'any 1804 fou beneïda la nova església del dit priorat -que abandonà el primer emplaçament de la plana a causa de les inundacions- bastida a pocs metres i a ponent de la parroquial de Sant Andreu. Amb la desaparició de la comunitat canonical, la gran església prioral de Santa Maria esdevingué la nova parròquia d'Ullà i, a la seva vora, el petit temple de Sant Andreu quedà oblidat i sense culte i passà -segurament el 1835- a ser propietat municipal. Durant molt temps havia servit d'oficines municipals; havia estat molt alterat, cobert d'arrebossats i compartimentat; era impossible observar-ne moltes de les estructures originals. L'any 1980, s'hi realitzaren obres de restauració que han significat la total recuperació de l'edifici, ara destinat a sala d'exposicions i actes culturals.

En diferents obres s'afirma, erròniament, que l'església de Santa Maria, bastida pels canonges als s.XVIII - XIX (actual parròquia) es construí al mateix lloc que la de Sant Andreu, donant aquesta per desapareguda.

*******************************************************

Altres enllaços amb informació:

http://webspobles2.ddgi.cat/ulla/coneix/ruta-historica-al-nucli-dulla/4-sant-andreu-dulla/

http://webspobles2.ddgi.cat/ulla/coneix/llocs-dinteres/sant-andreu/

L’edifici primigeni, preromànic (segles IX-X), devia estar format per una nau senzilla i amb un absis diferenciat, de planta quadrada. D’aquesta fase només en queden restes en els sòcols de les parets dels costats oest i nord.

Seguidament, als segles XI o XII, fou reformat segons l’estil romànic amb una nau coberta amb volta de canó i amb un absis semicircular. D’aquest moment només en perviu la nau.

Al segle XIII es va tornar a modificar seguint l’estil gòtic primerenc. L’absis romànic es va substituir per un absis recte, integrat amb la nau i cobert amb volta apuntada. També es va construir la sagristia que comunica amb el presbiteri.

Documentada des de l’any 1182 com a possessió de l’antic priorat de Santa Maria d’Ullà. És probable que el seu origen sigui anterior, d’època preromànica. Amb la construcció del nou temple parroquial, situat a pocs metres, va restar sense culte i va passar a ser propietat municipal. Va ser rehabilitat l’any 1980 i actualment és un casal de cultura.

L’estructura de l’antiga església és difícil de veure perquè queda envoltada per altres construccions més modernes. Resta un tram cobert amb volta de canó i una altre amb volta apuntada. La porta, de llinda recta monolítica, és d’època tardana. S’hi adossa perpendicularment un altre edifici rectangular, que era la sagristia.

*******************************************************