MONUMENT A FRANCESC DE CASTELLVÍ i OBANDO

MONTBLANC - LA CONCA DE BARBERÀ

Fotos d Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/ 

Montblanc al seu fill predilecte Francesc de Castellví i Obando

Montblanc 1682 – Viena 1757

Heroi de les llibertats catalanes en el setge de Barcelona  de l’any 1714

Onze de setembre de 1994

Francesc de Castellví i Obando va néixer el 1682 a Montblanc. De jove es va desplaçar a Lleida per estudiar al col·legi de Cavallers de la Puríssima Concepció. En la guerra de Successió va lluitar al costat de Carles IIIi va participar en la defensa de Barcelona durant el setge final (1713-1714).

Després del conflicte, les noves autoritats borbòniques li van confiscar els béns, i posteriorment, en la guerra de la Quàdruple Aliança (1718-1720), el van empresonar.

Amb la pau de Viena (1725), Francesc de Castellví es va exiliar a la capital austríaca, on morí el 15 de setembre de 1757. A Viena va escriure les Narraciones Históricas, una obra monumental plena de detalls i documents sobre la guerra de Successió.

********************************************************

Enllaç amb informació:

https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-de-castellvi-i-obando

Militar i historiador

Fill de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran; d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més.

Francesc, el primogènit i hereu, cursà estudis al Col·legi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida. També inicià la carrera militar. Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona de les Monges, dirigit per la seva tia, l’abadessa Anna Maria de Castellví i Pons. El 1711 actuà en l’intent d’aixecar sometents austriacistes al sud del Principat. El 30 de juny de 1713  participà en la junta de braços que es convocà a Barcelona per decidir l’actitud del Principat després de l’abandó de les forces angleses i alemanyes. En les sessions de la junta es mostrà favorable, des del primer moment, a continuar la resistència contra Felip de Borbó. Poc després, un cop declarada la guerra a les dues corones borbòniques, s’incorporà a la Coronela de Barcelona amb el grau de capità de la vuitena companyia del batalló de la Immaculada Concepció. Fou ferit en els combats del 12 d’agost de 1714 al baluard de Sant Pere, situació que no li impedí assistir, l’11 de setembre, a la darrera reunió de la junta de guerra. Quan arribà l’ordre de capitulació es trobava altre cop en primera línia de combat. Ocupada Barcelona per les tropes borbòniques, fou sotmès a un règim de llibertat vigilada i li foren segrestats béns i rendes.

Quatre anys després, arran de la guerra de la Quàdruple Aliança, fou acusat de donar suport als francesos, ara enemics de Felip V, per la qual cosa fugí de Barcelona i es refugià al monestir de Vallbona de les Monges. Capturat i empresonat, romangué a la presó fins l’any 1720. Posteriorment fou acollit pel seu parent Antoni d’Armengol i d’Agulló, baró de Rocafort, al seu castell. El 1726 se n’anà a Viena, aprofitant la pau del 1725 signada entre Felip V i l’emperador Carles VI. Des de la capital imperial mantingué contacte epistolar amb el seu germanastre, el corregidor de Montblanc, Josep de Castellví i Ferran. A Viena pogué rebre una pensió del Consell d’Espanya i també participà en l’empresa de la fundació de la Nova Barcelona, que acabà en fracàs.

La seva actuació més destacada a l’exili vienès fou la preparació i redacció de les Narraciones históricas desde el año 1700 hasta el año 1725, obra de gran volum sobre la guerra de Successió, que resultà cabdal per als estudis posteriors sobre el conflicte i l’exili. Salvador Sanpere i Miquel tragué una còpia, conservada a la Biblioteca de Catalunya, del manuscrit, custodiat a l’Österreichisches Staatsarchiv de Viena. L’obra de Castellví va ser editada en quatre volums, entre el 1997 i el 2002, per la Fundació Elías de Tejada y Erasmo Percopo, mercès a la tasca desenvolupada per Josep M. Mundet i José M. Alsina.

Francesc de Castellví morí el 15 de setembre de 1757, a Viena, a l’edat de 75 anys. El seu cos fou enterrat a l’església de Santa Maria i el seu llegat fou a parar a mans del seu germanastre Josep.

********************************************************

Altre enllaç amb informació:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Francesc_de_Castellv%C3%AD_i_Obando

********************************************************