Seguidors

dissabte, 31 de març del 2018

ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA
Veïnat de Farreres - Flaçà - el Gironès

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Any 1567


Mare de Déu de l'Esperança, la imatge original està al Museu d'Art de Girona










Abans d'arribar al veïnat de Farreres trobem la Creu de Pedró.

Enllaç amb informació, descripció i fotos:

que diu:

Època: segle XVI
Descripció:
Edifici de planta rectangular, amb una sola nau i cobertura de teula a dues vessants. Façana principal arrebossada, amb carreus de pedra a les cantonades i rematada amb espadanya. La porta d'entrada està emmarcada amb carreus de pedra, té la llinda horitzontal, amb tres creus en relleu representant un calvari. Sobre aquesta porta hi ha una fornícula, amb un arc de mig punt, actualment buida.
La part baixa de la façana d’aquesta ermita és molt semblant a la de Sant Fermí, que és troba en el barri de la Colònia, al mateix municipi.

Notícies històriques:
Ermita construïda l'any 1567, segons consta a la llinda de la porta principal. És consagrada a la Mare de Déu de l'Esperança. L'any 1790 és va comprar una campana que va tocar fins l'any 1936. La festa a Ferreres és celebra el 18 de desembre de cada any, amb ofici a l'ermita i altres actes festius.


Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Farreres és un barri amb més granges que cases. Al centre del petit nucli, a la part més elevada, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de l’Esperança edificada en aquest indret al segle XVI tal com evidencia la data de 1567 que està esculpida a la llinda de la porta. És una ermita petita, rural, sòbriament decorada, d’una sola nau i culminada per un campanar de cadireta. Al seu interior hi ha una imatge gòtica de la Mare de Déu que es degué fer entorn del segle XV. Es tracta d’una verge feta d’alabastre policromat de gran bellesa que alguns autors l’han descrit com una gran joia del gòtic popular.
La festa de Farreres se celebra el 18 de desembre. Antigament hi havia una gran assistència, es feia un ofici solemne, ballades populars amb cobles de renom i era tradicional menjar-hi una torrada amb allioli. 
Altres enllaços amb informació:

























ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE SERRALLONGA
Brunyola - La Selva

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Època: segle XIV // XVIII
Descripció:
Edifici aïllat de planta rectangular i coberta de doble vessant a laterals situat al costat mateix del mas Serrallonga. Té una sola nau i una sola capella, un campanar de doble espadanya i a la banda sud de l'absis hi ha adossada la sagristia.
Els murs de l'ermita són de granit, coberts d'arrebossat i pintats de blanc. La cornisa, formada per quatre nivells de motllures, està interrompuda pel gran campanar de doble ull i culminat amb una teulada de doble vessant de rajola i una creu. La porta d'entrada està feta de grans blocs de pedra calcària de Girona i té una llinda horitzontal monolítica amb decoració floral triangular a la base. Sobre la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt d'una sola esqueixada i feta també de pedra calcària.
Els ràfecs de la part lateral de la construcció són formats per una filera de rajola plana i gruixuda.
Al costat de l'ermita hi el mas de Can Serrallonga de Brunyola. És un edifici de dos plantes i golfes amb coberta de doble vessant a laterals originari del segle XVIII i documentat del segle XIV (1336). Sempre fou domini directe de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i era conegut amb el nom de Can Negre de Serrallonga.
 

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Just davant l'església hi ha el Mas Vilallonga:



Dades del mas al enllaç:

Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:

que diu:

Documentada des de l'any 1657, està situada al costat de la masia de Can Serrallonga. És un edifici de planta rectangular, absis i sagristia. La façana principal està coronada amb un campanar d'espadanya de dos ulls. la porta és de llinda recta i al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada.
S'hi fa cada any un aplec cada segon dilluns de setembre.




Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:




Altre enllaç amb informació:

que diu:

Esmentada ja al s.XVIIè (1657) Prop del mas Serrallonga











CAN VINYALS
Flaçà - el Gironès

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Enllaç amb informació,descripció i fotos:

que diu:

Època: segle XVI-XVII // XIX

Descripció:
Gran casal de planta rectangular, modificat i ampliat en diferents etapes. Les parets són de pedra morterada i deixen a la vista els carreus que emmarquen les obertures, les llindes de les quals són monòlits. La coberta és de teula a dues vessants, amb ràfecs de quatre fileres formats per rajoles planes i teula girada. El canal també està fet amb teules i presenta gàrgoles metàl·liques zoomòrfiques. A la planta baixa es troba la capella de la Mare de Déu del Carme. La planta noble es desenvolupa en el primer pis, on es troben les estances principals. A la segona planta i a ambdós extrems de l'edifici hi ha unes àmplies galeries amb arcs rebaixats. Es conserva una torre de defensa de planta quadrangular a la part meridional del complex, que forma part del sector més antic de l'edifici. A la banda nord hi ha una altra torre, de planta circular i corsera, afegida al segle XIX. 
Notícies històriques:
És conegut llinatge, la seva antiguitat queda palesa en la tradició segons la qual S. Bonaventura s'allotjà en aquesta casa, una imatge del Sant, prop l'antiga escala principal ho testimonia. L'emperador Carles V va atorgar títol de noble a Bernat Vinyals el 23 de juny de 1585. Pere de Vinyals Veguer fou tinent general de l'exèrcit austríac des de 1733, i l'emperador l'hi va concedir a Viena, al 1723, el títol de Comte. Joan i Mateu de Vinyals Ribot i el fill d'aquest van ser habilitats com a cavallers a les Corts de 1626. La restauració de la casa es deu a Bonaventura de Vinyals de Font, assessorat segurament per Rafael Masó. El 1959 es va restaurar la capella del Carme, feta per Josep Vinyals el 1718, hi ha un altar barroc. La coberta de la torre quadrada de la vessant sud es modificà a principis dels anys quaranta. 





Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Situat al costat de la carretera de Sant Llorenç de les Arenes i a un quilòmetre del nucli antic de Flaçà.D'aspecte noble i senyorial, presenta diferents etapes constructives.
Consta de tres vivendes: la residència dels propietaris, la del majordom i la dels masovers.
La Capella de l'any 1718, està dedicada a la Mare de Déu del Carme. A la porta de la capella, es pot llegir la següent inscripció: "EGO D·LGENTES MEDI/GO ET QUI MANE VI·GLANT AD MEINVENEN PROV 8 JOSPHI VINYAS VEGUER ME FIERT FESIT DIE 20 MAY 1718" que vol dir " Jo estimo els qui m'estimen i els que matinegin per buscar-me em trobaran. Llibre dels Proverbis, 8. Josep Vinyals Veguer em feu fer. Dia 20 maig 1718"
L'antiguitat de Can Vinyals  és ben palesa i la tradició parla de l'estada de Sant Bonaventura a la casa al seu pas pel nostre paí­s.
Els Vinyals posseeixen tí­tol de noblesa atorgat per Carles V el 23 de Juny del 1555, 6 de juliol de 1537 a Girona, davant el notari Bernat Vives, El bisbe Joan de Margarit firma rebut a Bernat Vinyals de Flaçà de 24 lliures, valor atribuït en concòrdia a dos foriscapis de delmes de Cervià i Sant Jordi Desvalls, adquirits per l’abat de Sant Llorenç de Mont, Francesc Albanell.
Arxiu Diocesà de Girona: Pergamins de la Mitra, Calaix 1, núm. 43. (Document 1728)
Informació extreta de:
Llibre "Els pobles gironins" de Maruja Arnau
Repertori de l'Arxiu Diocesà de Girona
Fotografia cedida per Dan B. i Juyà

Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Can Vinyals és una casa pairal d’aspecte noble i senyorial que es troba als afores de la població, a poc més d’un quilòmetre del nucli antic i just al costat de la carretera que va a Sant Llorenç de les Arenes. Aquesta casa presenta diferents etapes constructives ben paleses, la més significativa de les quals és una gran torre circular construïda a finals del segle XIX que recorda les torres del castell de Peralada.
L’interior de la casa va ser restaurat per Bonaventura de Vinyals que fou assessorat per l’arquitecte modernista Rafel Masó i Valentí, l’impulsor de la luxosa urbanització de s’Agaró a Platja d’Aro. Al centre de la casa, a la planta baixa hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu del Carme, construïda el 1718 per Josep de Vinyals i que Botet i Sisó qualifica de capella pública.
A la porta de la capella es pot llegir la següent inscripció:”EDO D·LGENTES MEDI/GO ET QUI MANE VI·GLANT AD MEINVENEN PROV 8 JOSPHEI VINYAS VEGUER ME FIERT FESIT DIE 20 MAY 1718″ que vindria a dir: “Jo estimo els qui m’estimen i els que matinegin per buscar-me em trobaran. Llibre dels Proverbis, 8. Josep Vinyals Veguer em feu fer. Dia 20 de maig 1718”. La família Vinyals fou de les més nobles de la contrada, rebé un privilegi de la noblesa de Carles V, fet que donà peu a la dita de “les noies de can Vinyals ennobleixen les pairals”.
Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:



Altre enllaç amb informació i fotos:
pàgina de la Immobiliària Fincamer.com