ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA
Veïnat de Farreres - Flaçà - el Gironès
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Any 1567
Mare de Déu de l'Esperança, la imatge original està al Museu d'Art de Girona
Abans d'arribar al veïnat de Farreres trobem la Creu de Pedró.
Enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Època: segle XVI
Descripció:
Edifici de planta rectangular, amb una sola nau i cobertura de teula a dues
vessants. Façana principal arrebossada, amb carreus de pedra a les cantonades i
rematada amb espadanya. La porta d'entrada està emmarcada amb carreus de pedra,
té la llinda horitzontal, amb tres creus en relleu representant un calvari.
Sobre aquesta porta hi ha una fornícula, amb un arc de mig punt, actualment
buida.
La part baixa de la façana d’aquesta ermita és molt semblant a la de Sant Fermí, que és troba en el barri de la Colònia, al mateix municipi.
La part baixa de la façana d’aquesta ermita és molt semblant a la de Sant Fermí, que és troba en el barri de la Colònia, al mateix municipi.
Notícies històriques:
Ermita construïda l'any 1567,
segons consta a la llinda de la porta principal. És consagrada a la Mare de Déu
de l'Esperança. L'any 1790 és va comprar una campana que va tocar fins l'any
1936. La festa a Ferreres és celebra el 18 de desembre de cada any, amb ofici a
l'ermita i altres actes festius.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Farreres és un barri amb més granges que cases. Al centre
del petit nucli, a la part més elevada, hi ha l’ermita de la Mare de Déu de
l’Esperança edificada en aquest indret al segle XVI tal com evidencia la data
de 1567 que està esculpida a la llinda de la porta. És una ermita petita,
rural, sòbriament decorada, d’una sola nau i culminada per un campanar de
cadireta. Al seu interior hi ha una imatge gòtica de la Mare de Déu que es
degué fer entorn del segle XV. Es tracta d’una verge feta d’alabastre
policromat de gran bellesa que alguns autors l’han descrit com una gran joia
del gòtic popular.
La festa
de Farreres se celebra el 18 de desembre. Antigament hi havia una gran
assistència, es feia un ofici solemne, ballades populars amb cobles de renom i
era tradicional menjar-hi una torrada amb allioli.
Altres enllaços amb informació:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada