ESGLÉSIA DE SANT CEBRIÀ
Flaçà - el Gironès
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
A la part oest es conserva l'antiga porta d'accés.
Enllaç amb informació, descripció i fotos:
que diu:
Època: finals segle
XVIII – inici XIX
Descripció:
Edifici religiós d'una sola nau amb capelles laterals a ambdues bandes.
La cobertura és feta amb una volta apuntada amb llunetes laterals, en les quals hi ha finestres, algunes d'elles pintades sobre la paret, imitant vitralls. Una gran cornisa que recorre tot l'interior de la nau serveix de remat als murs. La façana principal és d'inspiració barroca, amb una portalada de carreus de pedra amb pilastres i capitells rematada amb una fornícula amb la imatge del patró Sant Cebrià i una detalls ornamentals d'estil rococó amb data de 1824, que sembla ser l'any d'acabament de l'església.
Es conserven restes de l'antiga església romànica del s, XII, en concret hi ha fragments de la façana principal amb la portalada d'accés i un finestral tapiats, també hi ha part de l'absis semicircular a llevant.
El portal d'entrada a l'antiga església romànica està format per dovelles de pedra i arcs de mig punt en gradació i assentat sobre una línia d'imposta. Es conserva també part de la paret feta amb carreus de pedra i una finestra sobre la porta, en forma d'arc de mig punt, de la mateixa època. Tant el portal com la finestra estan tapiats.
A l'altar major trobem un retaule de Sant Cebrià del 1856.
La cobertura és feta amb una volta apuntada amb llunetes laterals, en les quals hi ha finestres, algunes d'elles pintades sobre la paret, imitant vitralls. Una gran cornisa que recorre tot l'interior de la nau serveix de remat als murs. La façana principal és d'inspiració barroca, amb una portalada de carreus de pedra amb pilastres i capitells rematada amb una fornícula amb la imatge del patró Sant Cebrià i una detalls ornamentals d'estil rococó amb data de 1824, que sembla ser l'any d'acabament de l'església.
Es conserven restes de l'antiga església romànica del s, XII, en concret hi ha fragments de la façana principal amb la portalada d'accés i un finestral tapiats, també hi ha part de l'absis semicircular a llevant.
El portal d'entrada a l'antiga església romànica està format per dovelles de pedra i arcs de mig punt en gradació i assentat sobre una línia d'imposta. Es conserva també part de la paret feta amb carreus de pedra i una finestra sobre la porta, en forma d'arc de mig punt, de la mateixa època. Tant el portal com la finestra estan tapiats.
A l'altar major trobem un retaule de Sant Cebrià del 1856.
Notícies històriques:
La nova església es va començar el 15 de novembre de 1784 segons ens ho
indica un llevador d'obra que es conserva. Era rector mossèn Narcís Conchs que
ho fou fins el 1812. En ell també s'hi detalla el nom dels treballadors, els
jornals i els preus dels materials. El nou temple s'inicia per la part de
l'absis, orientada a nord, assimilat part de l'antiga església romànica
orientada a llevant. Existeix a l'arxiu del Capítol de la Catedral de Girona un
document de 1209 en que es cita l'església de Flaçà en llatí: Floçiano. Es un
escrit al bisbe de Girona, Arnalde Creixell, en el qual Arnald III de Llers li
restituïa unes esglésies, entre elles la de Flaçà. Fins a l'any 1922 es
conservà l'antic cementiri al costat del temple. L'any 1936 es destruïren les
campanes i després de la guerra s'hi col·locaren les de la capella de St. Fermí
(1841) i la de Ferreres (1790).
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Església neoclàssica, amb restes de l'anterior del
segle XIII de la que se'n conserva la façana romànica a ponent amb porta de
doble arquivolta dovellada de mig punt en degradació amb guardapols i una
finestra part damunt d'arc de punt rodó, ambdues avui tapiades. Reedificada el
1824, ara consta d'una nau de quatre trams, un d'ells amb el cor, coberta per
una volta de llunetes. El cor als peus del temple descansa sobre un arc
carpanell i una volta de llunetes; sobre els altars laterals hi ha obertes unes
tribunes amb balustrades de fusta. La capçalera està formada per un absis
poligonal de cinc costats; té un molt digne cancell de fusta. Els murs
exteriors són de paredat de material marronós amb sòcol de carreus ben
escairats irregulars així com les cantoneres de pedra blanca. Al frontis hi ha
la portalada actual d'estil classicitzant; el portal rectangular té marc de
pedra blanca amb pilastres toscanes adossades als muntants, entaulament,
fornícula amb imatge al damunt i una làpida ornada amb relleus on hi figura la
data de 1824; a mitja alçada hi ha una rosassa atrompetada i motllurada i, per
coronament, una cornisa amb curvatura convexa al centre i mixtilínia i còncava
als laterals amb una finestra rectangular centrada al dessota.
Dimensions: 22'65 x 8'79 x 13'75 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Campanar neoclàssic inacabat coetani del temple. Té un alt primer cos de planta gairebé quadrada (5'72 x 5'40 m); en un de segon octagonal s'hi ubica la cel·la; unes motllures l'ornen sota i sobre finestres i una més a l'arrencada dels arcs. Està capçat per una cornisa i un terrat amb pilars als angles i sense barana. La cel·la, en la que hi pengen dues campanetes, queda oberta amb quatre finestrals d'arc apuntat, un a cada costat altern; el de la banda de tramuntana amb balustrada està paredat. Els seus murs són de carreus petits de pedra marronosa i de pedra blanca a cantoneres. Sota el cantó de llevant es conserven vestigis de l'absis romànic semicircular.
Dimensions: 22'65 x 8'79 x 13'75 metres respectivament de llargada, amplada i alçada.
Campanar neoclàssic inacabat coetani del temple. Té un alt primer cos de planta gairebé quadrada (5'72 x 5'40 m); en un de segon octagonal s'hi ubica la cel·la; unes motllures l'ornen sota i sobre finestres i una més a l'arrencada dels arcs. Està capçat per una cornisa i un terrat amb pilars als angles i sense barana. La cel·la, en la que hi pengen dues campanetes, queda oberta amb quatre finestrals d'arc apuntat, un a cada costat altern; el de la banda de tramuntana amb balustrada està paredat. Els seus murs són de carreus petits de pedra marronosa i de pedra blanca a cantoneres. Sota el cantó de llevant es conserven vestigis de l'absis romànic semicircular.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
L'església de Sant Cebrià es troba a l’extrem
nord del nucli antic. L’edifici que podem contemplar actualmente pertany a una
reconstrucció que es va fer l’any 1824seguint models neoclàssics.
De la primera església románica,
construïda en data incerta però que es troba documentada per primera vegada al
segle X, en queden dues restes molt significatives: la portalada d’entrada que
es troba a la banda de ponent de l’actual església i part de l’absis semicircular
que es troba just sota el campanar.
Actualment l’església
està orientada de nord a sud i destaca impunement la seva façana d’entrada on
hi ha la porta enmarcada per dues pilastres i una llinda rematada per una
fornícula a l’interior de la qual hi ha la imatge de Sant Cebrià. Damunt d’aquesta
imatge hi ha una rosassa circular que dóna carácter a l’edifici.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
L’església de Sant Cebrià es troba a l’extrem nord del
nucli antic. L’edifici que podem contemplar actualment pertany a una
reconstrucció que va fer-se l’any 1824 seguint models neoclàssics. De la
primera església romànica, construïda en data incerta però que es troba
documentada per primera vegada al segle X, en queden dues restes molt
significatives: la portalada d’entrada que es troba a la banda de ponent de
l’actual església i part de l’absis semicircular que es troba just sota del
campanar.
Actualment
l’església està orientada de nord a sud i destaca impunement la seva façana
d’entrada on hi ha la porta emmarcada per dues pilastres i una llinda rematada
per una fornícula a l’interior de la qual hi ha la imatge de sant Cebrià.
Damunt d’aquesta imatge hi ha una rosassa circular que dóna caràcter a
l’edifici.
A
l’interior de l’església es conserva una meravellosa obra d’art, un magnífic
retaule amb deu columnes culminades per capitells daurats de volutes i fulles
d’acant. Aquest retaule serveix de marc a la imatge de sant Cebrià, adquirida
després de la Guerra Civil.
Altre enllaç amb informació i descripció:
L’església parroquial de Flaçà apareix documentada per
primera vegada el 1209. L’edifici fou totalment reconstruït el 1824, en estil
neoclàssic i variant la seva orientació.
Del temple romànic es va conservar el mur oest on en la
part central es conserva la porta d’accés, ara cegada. Està formada per dos
arcs adovellats en gradació, el més exterior està protegit per un guardapols.
Sobre la porta trobem una finestra també formada per dos arcs en gradació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada