Seguidors

diumenge, 8 d’abril de 2018

CASA NATAL DE L'ABAT DEÀS
carrer de l'Abat Deàs,54 - Sant Pol de Mar - El Maresme

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

A la casa de planta baixa i primer pis,amb un petit pati just davant la façana nasqué el fill il·lustre de Sant Pol: Josep Deàs i Villardegrau, que des de 1885 fins 1921 fou abat del monestir de Montserrat.
De l’edifici, que data del segle XVI o del XVII, tan sols en cal destacar els carreus cantoners de tots els angles de la casa, deixats per rebossar, i que per tant donen un toc particular a l’habitatge. 
Al petit pati del davant una escultura recorda i rememora aquest important santpolenc, nascut el 1837 i mort el 1921 a Montserrat. 


Josep Deàs i Villardegrau (Sant Pol de Mar 23 d'agost de 1837 -  Montserrat 31 d'agost de 1921)




Informació publicada al llibre L'Abat Josep Deàs,publicacions de l'Abadia de Montserrat.




Josep Deàs i Villardegrau al Bisbat de Girona:
Alumne del seminari, cursà en aquest centre nomès els anys 6è i 7è de teología, un i altre com a intern de la casa.
El 1864-65 cursà moral amb Manuel Reverter, i obté Benemeritus; també seguí l'assignatura de "Disciplina del Concilio de Trento" amb Josep Armadà, i és qualificat de "Meritus".
El 1865-66 cursà moral amb Josep Armadà, i obté "Benemeritus amb punt"; segueix "Disciplina del Concilio de Trento" amb Lluís Puig de la Bellacasa, i se'l qualifica de "Meritissimus".
Ordenació sacerdotal
El 13 d'agost de 1864, Josep Deàs i Villardegrau, acòlit, alumne de 6è de teologia al seminari de Barcelona, presenta al bisbe de Girona escriptura de patrimoni.
El patrimoni l'hi constituí Joan Ramon Boadella i Soriano, prevere, veí de Giron, per escriptura de 13 d'agost de 1864 passada davant del notari Josep Casadevall, per la qual li hipotecà una pensió anual de 1.600 rals sobre la torre de Llupià a Campllong (ADG Patrimonios 1864).
Ordenació
Josep Deàs i Villardegrau, diaca, de 28 anys d'edat i que cursa 7è any de teologia al seminari de Girona, presenta instància al bisbe de Girona per ser ordenat de prevere, amb data 22 de febrer de 1866. Les publicates que seguiren recolliren testimonis  segons els quals havia residit als escolapis de Calella des de la infància com a escolà; en aquest col·legi estudià gramàtica llatina i humanitats. Cursà filosofia i teologia al Seminari de Barcelona, on també feia d'escolà d'unes monges.
Fou ordenat sacerdot el disabte de témpores de quaresma (17 de març de 1866) .
El 19 de març de 1866 se li donaren llicències per celebrar, per sis mesos, similars a les que rebien els seus companys. El 18 d'actubre següent ja les rebia per un any, trobant-se a Pals.
Carrera parroquial
27 de juny de 1866 nomenat segon vicari de Santa Coloma de Farners.
28 de juliol de 1866 nomenta vicari de Pals.
1 de febrer de 1869 nomenat vicari de Vilobí.
21 d'actubre de 1869 nominat vicari de Banyoles, càrrec que exerceix fins al 9 de novembre de 1870.
Capellà de Sant Bartomeu de Bell-lloc l'any 1871.














Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada