Seguidors

dissabte, 7 d’abril de 2018

ESGLÉSIA DE SANT CUGAT
Salt - el Gironès

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa








Apareix documentada per primera vegada l'any 882. La construcció actual es de l'any 1635, ampliada el 1913. Dedicada a Sant Cugat, màrtir entre els anys 303-304.





Enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Descripció:
Edifici religiós de planta rectangular i absis semicircular. Les parets són arrebossades i la coberta és de teula àrab. Interiorment s'estructura en una nau central i dues laterals més baixes. Aquesta disposició interior queda reflectida volumètricament a l'exterior. La nau central és coberta amb volta de canó, amb arcs torals i llunetes laterals. La torre campanar és situada sobre la nau lateral dreta. Presenta un alt basament de parets arrebossades amb carreus a les cantonades. La part superior, de planta octogonal, és feta amb carreus, i les obertures són en forma d'arc de mig punt. Una barana balustrada amb boles fa de remat. La portalada és rectangular amb timpà i fornícula adornats.
Notícies històriques:
L'església ja es troba citada en documents del segle XI, però de l'edifici original actualment no en queda res. L'actual construcció és d'època moderna.



Altre enllaç amb informació, descripció i fotos:

que diu:

Primer esment documental de l’església de Sant Cugat de Salt es remunta a l’any 882. De la primitiva construcció no en queda cap resta. Així, doncs, l’actual edifici de l’església parroquial correspon a una obra bastida el segle XVII (1635).
El campanar bastit sobre una base quadrada té un sobrealçat octogonal coronat per una balustrada, típic del barroc. Corresponent a l’ampliació portada a terme a començament del segle XX seria el coronament piramidal que conté el rellotge.
L’església segueix un model de nau central,amb coberta de volta de canó de diferents trams
marcats per arcs faixons, a la que s’obren capelles laterals comunicades entre sí. L’edifici, ampliat el 1913, és d’arquitectura senzilla, i des de la seva ampliació s’hi entra per la porta lateral. La sagristia i l’habitatge del campaner condicionen el conjunt arquitectònic. Al peu de la nau central s’obre el cor sustentat sobre un arc rebaixat.
L’interior, d’una gran austeritat ornamental, cal destacar l’única imatge que hi ha a un lateral del presbiteri, la talla de fusta de Sant Cugat, portant la palma del seu martiri i un pa en señal de la seva caritat envers els més pobres.







Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

L'any 882 apareix documentat el nom d'aquesta església en un pergamí perdut del qual es conserva una còpia de l'any 1225. La construcció actual data de l'any 1635 amb una ampliació considerable realitzada el 1913. La sagristia i la casa del campaner formen part de l'edificació, circumstància que condiciona el conjunt arquitectònic de l'església de Sant Cugat. En diverses obres de pavimentació van aparèixer restes de les estructures anteriors a la nau central de l'actual edifici, a partir de les quals es va documentar part d'una senzilla planta rectangular amb afegitons posteriors d'un transsepte i un absis quadrangular.

Altre enllaç amb informació i descripció:

que diu:

Església aixecada entre el 1597 i el 1635, ampliada el 1800 i el 1913; és d'estil renaixentista una mica tardà; fou ampliada per la banda de ponent el 1800 en estil neoclàssic. Consta d'una nau i d'uns passadissos laterals; estan separats per robustes columnes de pedra; l'acompanyen capelles laterals. La nau major està coberta per una volta de llunetes i avui es troba emblanquinada per la qual cosa queda amb una il·luminació molt alegre; està capçada per un gran absis semicircular. El frontis orientat a ponent té un portal classicitzant rectangular amb pilastres adossades als muntants, un entaulament, una rosassa motllurada a mitja alçada i cornisa horitzontal a un alt nivell al centre i baix als laterals; avui es manté clos ja que habitualment s'entra per un altre portal al mur de migjorn d'estil renaixentista al peu del campanar que era el portal d'entrada abans de l'ampliació.
Campanar d'estil renaixentista tardà. Té un alt primer cos de planta quadrada (5'75 x 5'75 m) bastit amb murs arrebossats i carreus de pedra clara a cantoneres; té un segon cos vuitavat on s'hi ubica la cel·la; està obert amb finestrals d'arc de mig punt a cada cara alternant els oberts i els cecs. Una motllura es troba al capdamunt del primer cos; una altra a la base de la cel·la i una tercera a l'arrencada dels arcs dels finestrals. Està coronat per una cornisa, un terrat amb balustrada i pinacles als angles i, al seu damunt, una agulla piramidal vuitavada escapçada. 
L'escala que puja per l'interior primer ho fa al cor, cal passar seguidament per damunt de les capelles laterals i des d'allí s'accedeix al campanar; l'escala del seu interior, amb graons de lloses de pedra, va de paret a paret i deixa un ampli ull central; des de la cel·la fins al terrat hi ha una altra estreta escala de cargol adossada al mur.

Enllaç de goigs i devocions populars:







Altres enllaços amb informació:




































Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada