MAS LLORENS
Salt - el Gironès
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
Actualment hi ha l'Escola Municipal de Belles Arts.
Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Època: segle XIII – XVII
Descripció:
Conjunt de mas fortificat amb torre de planta quadrangular i tres pisos amb
murs d'opus incertum amb filades de carreus rectangulars als angles i teulat a
quatre vessants que es podria datar entre els segles XI i XIII. Són
característiques les espitlleres de ballesta, originàriament en tenia quatre a
cada cara i només en queden deu i una gàrgola esculpida per la banda oest. A la
planta baixa i segon pis trobem espitlleres d'armes de foc, ja del segle XVI.
Actualment la banda de ponent de la torre conté obertures a cada pis, amb
muntants de pedra ben tallada. Destaca la finestra gòtico-renaixentista del
primer pis que té la inscripció "Me Fecit 1609 Gaspar Llorens". A la
part superior de la torre veien a cada cara una doble obertura d'arc de mig punt
separades per un mainell. A la banda sud es pot veure una escala de cargol
exterior, probablement també del 1609, que dóna accés als pisos superiors. A la
banda de llevant, de la mateixa època, trobem un portal renaixentista d'accés a
la sala principal de la casa. Documentalment sabem que la torre era un edifici
exempt i avui es troba integrat al conjunt de l'edifici del mas Llorens.
Notícies històriques:
L'any 1217 trobem el Mas Llorenç documentat. L'any 1359, les propietats
dels Llorens queden recollides en un capbreu i es coneix que les seves terres
limitaven amb el cementiri de l'església de Sant Cugat, temple que es situa
pràcticament al costat de la masia.
L'any 1467 el príncep Ferran s'allotjà al Mas Llorens.
Fins el segle XVI, sabem que explotaven algunes terres en alou però la majoria eren terres sota el domini de l'església o algun senyor.
L'any 1609 es realitzen obres que deixen entreveure la nova condició social del pagès benestant i això suposa la pèrdua del caràcter defensiu que tenia el conjunt.
Al segle XVIII passà a mans dels familiars antecessors del marquès de Camps segons consta en un inventari del 1796. Després d'haver estat propietat també dels Cortada de Santa Eugènia de Ter, fruït del matrimoni d'una filla de Gaspar Llorens amb Narcís Cortada, i dels Font de Girona després. Possiblement d'aquesta època, entre els segles XVII i XVIII, és la fisonomia contemporània del mas, en el que es van fer noves ampliacions afegint un nou edifici de tres cossos adossat al sud de la torre i un nou cos al sector oriental.
Durant els anys finals del franquisme, una de les dependències del mas s'anomena "ca la Quela" i s'hi realitzen activitats d'escoltisme, reunions, debats i col·loquis.
L'any 1981 l'Ajuntament (aleshores de Girona) adquireix el Mas Llorens.
L'any 1986 l'Ajuntament de Salt comença la restauració del Mas Llorens.
L'any 1991 s'inaugura la restauració completament acabada.
L'any 1467 el príncep Ferran s'allotjà al Mas Llorens.
Fins el segle XVI, sabem que explotaven algunes terres en alou però la majoria eren terres sota el domini de l'església o algun senyor.
L'any 1609 es realitzen obres que deixen entreveure la nova condició social del pagès benestant i això suposa la pèrdua del caràcter defensiu que tenia el conjunt.
Al segle XVIII passà a mans dels familiars antecessors del marquès de Camps segons consta en un inventari del 1796. Després d'haver estat propietat també dels Cortada de Santa Eugènia de Ter, fruït del matrimoni d'una filla de Gaspar Llorens amb Narcís Cortada, i dels Font de Girona després. Possiblement d'aquesta època, entre els segles XVII i XVIII, és la fisonomia contemporània del mas, en el que es van fer noves ampliacions afegint un nou edifici de tres cossos adossat al sud de la torre i un nou cos al sector oriental.
Durant els anys finals del franquisme, una de les dependències del mas s'anomena "ca la Quela" i s'hi realitzen activitats d'escoltisme, reunions, debats i col·loquis.
L'any 1981 l'Ajuntament (aleshores de Girona) adquireix el Mas Llorens.
L'any 1986 l'Ajuntament de Salt comença la restauració del Mas Llorens.
L'any 1991 s'inaugura la restauració completament acabada.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
Es troba just al costat de
l'església de Sant Cugat. L'element constructiu més característic d'aquest mas
és una torre de planta rectangular amb tres pisos d'alçària, on destaquen un
conjunt d'espitlleres de ballesta. Aquesta construcció és anterior al segle XIV
i possiblement ja existia en el segle XII. Més tard, en el primer terç del
segle XVI, es va portar a terme una gran reforma de la torre. Les espitlleres
de ballesta són substituïdes per espitlleres d'armes de foc i s'hi construeix
un petit recinte fortificat al costat.
L'any 1991 van finalitzar les obres de restauració i rehabilitació de l'edifici que durant uns anys va ser la seu del Museu de l'Aigua. Com a resultat de la rehabilitació i de les excavacions efectuades a l'interior del mas, van aparèixer un conjunt d'elements provinents d'altres llocs: restes d'un pilar estriat, una capitell i finestres tardogótiques.
Aquest mas fortificat és un exemple únic a Salt i, per aquest motiu, en el segle XV, quan el príncep Ferran, el futur rei Ferran el Catòlic, va visitar la ciutat de Girona, va fer nit en aquest mas.
Actualment al mas Llorens hi ha ubicada l'Escola Municipal de Belles Arts, així com una sala de reunions per entitats.
L'any 1991 van finalitzar les obres de restauració i rehabilitació de l'edifici que durant uns anys va ser la seu del Museu de l'Aigua. Com a resultat de la rehabilitació i de les excavacions efectuades a l'interior del mas, van aparèixer un conjunt d'elements provinents d'altres llocs: restes d'un pilar estriat, una capitell i finestres tardogótiques.
Aquest mas fortificat és un exemple únic a Salt i, per aquest motiu, en el segle XV, quan el príncep Ferran, el futur rei Ferran el Catòlic, va visitar la ciutat de Girona, va fer nit en aquest mas.
Actualment al mas Llorens hi ha ubicada l'Escola Municipal de Belles Arts, així com una sala de reunions per entitats.
Altre enllaç amb informació i descripció:
que diu:
DESCRIPCIÓ
Mas proveït de torre
quadrangular de maçoneria de quatre pisos, datada abans del segle XIII. Durant
e reanixement (1609) es construeix el mas annex que es vincula a la torre per
una escala de cargol. Alguns dels elements gòtics del conjunt foren traslladats
al Mas Ribot. L'any 1981 l'ajuntament de Salt adquireix en mas per destinar-lo
a equipament cultural Deu anys més tard s'hi instal·la el Museu de l'Aigua de
Salt ue ara preveu traslladar-se a la Coma Cros, L'espai aalliberat serà la seu
del Museu de Salt.
BIBLIOGRAFIA
BIRULÉS, Josep M. i
DEL POZO, Joan Guia d'Arquitectura de Girona àrea urbana.Girona, COAC 2008
Altre enllaç amb informació i descripció:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada