Seguidors

dimarts, 10 d’abril del 2018

ESTACIÓ DE TREN DE SANT POL DE MAR
 El Maresme

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





La segona meitat del segle XIX va suposar una sèrie de canvis cabdals per a la vila, la qual va començar a transformar-se en el que avui es dia és. Aquests grans canvis es poden agrupar en dos esdeveniments: l’arribada del ferrocarril i l’adquisició dels terrenys de la Punta per part de Pau Simon, cosa que va produir una transformació progressiva del paisatge de Sant Pol des de mitjans del segle XIX i durant tot el segle XX.
Abans que hi hagués tren, les mercaderies de certa quantia i volum s’enviaven per mar, en unes barques conegudes com “barques de tràfec”. Per terra el transport es feia amb carros i diligències. A la península, el primer tren va ser el que va fer el trajecte  Mataró-Arenys. Per construir el tram per Sant Pol primer van haver de mirar per on el feien pasar, si per la costa o pels garrofers (per darrera el poble), per temes logístics, van decidir construir-lo per la costa, així l’estació no estaria tan allunyada. El fet de dividir el poble en dos y col·locar  la via i l’estació davant de la platja va provocar enfrontaments  entre els pescadors i la Companyia de Ferrocarril, com que la via estava tant a prop del mar i de la costa (on els pescadors guardaven les seves barques). Quan hi havia tempesta l’aigua i les barques s’enfilaven damunt de la via i, si en un inici això no había suposat cap problema, ja que si hi havia tempesta els trens no circulaven, cap el 1880 estallà el conflicte de projectar-se un mur de pedra per a evitar que el mar malmetés la via, una solució que no agradà gaire als pescadors, que en ser una important majoria comptaven amb el favor de la classe política. Arrel d’aquest conflicte sorgí la publicació mensual “El Sanpolench” (1880-1894) totalment enfrontada a la Companyia del Ferrocarril.

Enllaç amb informació i descripció:
https://santpol.cat/sites/default/files/adjunts/santpol_d1_cataleg-bens_ai.pdf

que a la pàgina 63 diu:

Època: finasl segle XIX
Estil: arquitectura d'estil neoclàssic  simlificat de mestre d'obres
Característiques: Edifici aïllat de planta baixa i una planta pis. La façana és arrebossada i pintada de dos colors. Presenta motlluratge forjat sobre obra. La fusteria és de fusta. La coberta és de teula oculta per acroteri, amb balustrada de pedra artificial. A l’edifici original s’han afegit dos cossos laterals de planta baixa.

Enllaç amb informació i descripció:
que diu:
És una estació de ferrocarril propietat d'adif situada a la població de Sant Pol de Mar a la comarca del Maresme. L'estació es troba a la línia Barcelona-Mataró-Maçanet per on circulen trens de la línia R1 de Rodalies de Catalunya operat per Renfe Operadora.
Aquesta estació de la línia de Mataró va entrar en servei el 1859 quan es va obrir la segona ampliació del ferrocarril de Barcelona a Mataró, la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, des d'Arenys de Mar a Tordera. La iniciativa de la construcció del ferrocarril havia estat de Miquel Biada i Bunyol per dur a terme les múltiples relacions comercials que s'establien entre Mataró i Barcelona.

Altre enllaç amb informació i desripció:

que diu:

Descripció:
La estación de Sant Pol de Mar es una estación de Adif (nº 79602), situada en el punto kilométrico 45,0 de la línea 276 de Adif de Maçanet - Massanes a Bif. Sagrera, entre la estación de Calella y la estación de Canet de Mar, y se encuentra en el municipio de Sant Pol de Mar, en la comarca del Maresme, en la provincia de Barcelona de Catalunya.
En ella se prestan servicios de la línea R1 de Rodalies de Catalunya.
Història:
La estación de Sant Pol de Mar se inauguró el 3 de diciembre de 1859, cuando la compañía Camino del Hierro del Este de Barcelona inauguró el tramo, de 27,85 Km., entre Arenys de Mar y Tordera de la línea Barcelona - Mataró - Maçanet-Massanes. El 1 de agosto de 1861 completó la línea, con la inauguración del tramo entre Tordera y Maçanet de la Selva, de 9,47 Km.Cronología básica del ferrocarril español de vía ancha.
El 24 de enero de 1941, se produjo la nacionalización de los ferrocarriles de ancho ibérico en España y se creó la Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) Ley de Bases de Ordenación Ferroviaria y de los transportes por carretera de 24 de enero de 1941, que asumió la gestión de las infraestructuras y la operación de tráfico ferroviario, hasta el 1 de enero de 2005 ley 39/2003, de 17 de noviembre, del Sector Ferroviario, en que se transformó en el Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (Adif) y se separó la gestión de la operación ferroviaria, Adif administra las líneasestaciones y resto de infraestructuras y se crea Renfe Operadora, que administra los trenes y su comercialización.
El 24 de octubre de 2011, las estaciones existentes en núcleos de Cercanías son encomendadas por Convenio en su gestión integral a Renfe Operadora por parte de Adif BOE A 2011-16835, Jueves 27 de octubre de 2011.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada