Llocs de Catalunya: 2025

dilluns, 8 de desembre del 2025

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

LA MORT DELS MAQUIS CELES i QUIQUE A ESPOLLA

ESPOLLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

La mort dels maquis Celes i Quique a Espolla

En acabar la Guerra Civil, alguns grups de guerrrilers anarquistes van continuar lluitant contra la institucionalització del franquisme, sabotejant el règim i els moviments de la Guàrdia Civil. Es tracta dels maquis, que van conformar una autèntica resistència armada a la dictadura.

Josep Lluís Facerias (1920-1957), Face, va formar un dels grups de maquis més actius, i va organitzar diverses accions armades, de propaganda i de recuperació econòmica. El 26 d'agost de 1949, el grup de Facerias va ser víctima d'una emboscada de la Guàrdia Civil al Pla de Collans, Espolla, a prop de la frontera francesa. Durant aquesta acció, van morir dos dels maquis: Celedonio García Casino (1922-1949), Celes, de 27 anys, i Enrique Martínez marín (1927-1949), Quique, de 22 anys. Tots dos eren membres de les Joventuts Llibertàries dels barris de Gràcia i del Carmel de Barcelona.

L'any 1952, el germà d'en Quique va gravar les inicials dels dos maquis a la seva tomba. Des de llavors, han tingut lloc diverses accions commemoratives que han convertit el cementiri d'Espolla en un espai de memòria.

Josep Lluís Facerias, Enrique Martínez i Celedonio Martínez als Pirineus. Gener de 1948.

Imatge extreta del llibre La Guerrilla Urbana. Facerias, d'Antonio Téllez.

Enrique Martínez, Josep Lluís Facerias i Celedonio García als Pirineus. Gener de 1948.

Cementiti d'Espolla

Tomba de Celes i Quique

Celedonio García Casino (Barcelona 25 desembre de 1922 - Espolla 26 agost de 1949)

Enrique Martínez Marín (Barcelona 14 abril de 1927 - Espolla 26 agost de 1949)

En memòria

Celedonio García Casino (1922-1949)

Enrique Martínez Marín (1927-1949)

Guerrillers maquis anarquistes de les Joventuts Llibertaries (JJLL) del barri del Carmel de Barcelona, que lluitaren contra la dictadura franquista pels seus ideals de justícia i llibertat.

Integrats en un grup d'acció des de 1939, al igual que centenars de joves anarquistes, la seva lluita consistia en expropiacions econòmiques per mantindre la premsai propaganda clandestina, suport a la CNT, recolzament econòmic als presos i a les seves famílies i sosteniment de la lluita armada contra la dictadura franquista .

Morts amb enfrontament amb la Guàrdia Civil el 26 d'agost de 1949.

Celedoni García Casino

Enrique Martínez Marín 'Quique'

A la memòria d'en Quique i en Celes caiguts per la llibertat

Espolla, agost 1999

Enrique Martínez Marín 26 agosto 1949 a los 22 años

Cele García Casinos 26 agosto 1949 a los 26 años

***********************************************

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/120

dissabte, 6 de desembre del 2025

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

REFUGI ELEMENTAL DE LA FONT DEL VERN

SANT JULIÀ DE VILATORTA - OSONA

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Refugi elementaal de la Font del Vern

A l'entorn de l'aeròdrom Vilatorta es van edificar 13 refugis elementals i un d'excavat a la roca. La manca d'armament per a la defensa antiaèrea va fer que s'hi construissin aquests refugis que eren utilitzats pels soldats de l'exèrcit de terra que vigilaven el camp i avisaven en cas que arribés un avió.

Enllaç amb informació:

https://banc.memoria.gencat.cat/ca/results/espais_memoria/156

L’1 de juny de 1938, el Govern de la República va començar la construcció d’un camp d’aviació al Pla de la Quintana, en un punt de confluència entre els municipis de Calldetenes, Sant Julià de Vilatorta i Santa Eugènia de Berga. L’entorn de l’aeròdrom es va equipar amb dos hangars, un polvorí, un refugi antiaeri, un búnquer i catorze refugis elementals.

Un ruta circular de 9 kms recorre els indrets més significatius de l’antic aeròdrom. Es tracta d’un recorregut planer, ben indicat i fàcil per fer en família. Els refugis estan ben senyalitzats i alguns d’ells son accessibles.

Hangar de la Carrera
Hangar de forma rectangular de 23,10 metres d'amplada i 50 de llargada. Es va construir amb 15 pilones de formigó a banda i banda, que subjectaven un armat d'acer, i es va recobrir amb una lona verda que formava un sostre semicircular. A l'interior es van muntar els bombarders Tupolev SB-2 Ratiusta, de fabricació russa, anomenats Martin Bomber o Sofia pels franquistes.

Refugi del Camp
Cada aeròdrom tenia el seu refugi del camp, que era de característiques antiaèries i s'utilitzava per desplaçar-se amb seguretat des de la seu del comandament fins a la pista d'aterratge. Aquest refugi tenia una altra funció: concretament, anava des de la casa del Llopart, seu del cos d'aviació, fins al torrent del mateix nom, i just a l'altre costat hi havia el polvorí, on es guardaven les bombes dels avions bombarders.

Caseta d’Aguait
Caseta situada a l'antiga carretera de Calldetenes a Vilalleons. Construïda totalment de pedra, està coberta amb dues grans lloses i a l'entrada hi ha gravat l'any 1728. Les finestres de la construcció són espitlleres, i per la seva situació es podria haver utilitzat com a caseta de vigilància o de control.

El Polvorí
Excavat en aquest sediment de sauló, està construït totalment de formigó, amb una galeria central de 22 metres de longitud i quatre de laterals, dues a l'esquerra i dues a la dreta, de 10,5 metres de longitud cadascuna. Fan 1,50 metres d'amplada i 2 d'alçada i tenen sostre de mitja volta. A l'interior s'emmagatzemaven les bombes que transportaven els bombarders muntats als hangars de la Carrera i del Casal.

Refugis elementals
Entorn de l'aeròdrom Vilatorta es van construir 13 refugis elementals i un d'excavat a la roca. Aquests refugis s'assentaven en llocs estratègics i tenien la funció de casetes de vigilància militar. La frondositat de la roureda permetia mantenir els avions resguardats i controlats pels soldats republicans que hi feien guàrdia.
Estan construïts amb totxo massís i tots tenen les mateixes dimensions: dues entrades de 60 cm d'amplada i un passadís transversal de 7 metres de longitud, 80 cm d'amplada i 190 d'alçada, amb sostre de mitja volta. La longitud de les entrades depèn del desnivell del terreny.

*********************************************

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

ALS LLUITADORS PER LA LLIBERTAT

TORROELLA DE MONTGRÍ - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Aquest pont, rehabilitat el 2006, va ser construït entre l'estiu i el desembre de 1940 amb l'esforç de més de 300 presoners de guerra republicans.

Als lluitadors per la llibertat

Torroella de Montgrí, 11 de setembre de 2010 Diada Nacional de Catalunya

Pon del riu Ter

El pont actual va ser inaugurat el desembre de 1940 per les autoritats franquistes, que li van posar el nom de "Puente del General Orgaz". Substituïa el pont anterior, construït entre el 1896 i el 1900, que havia estat dinamitat a principi de febrer de 1939 per les tropes republicanes en retirada, amb la finalitat de retardar l'avanç dels franquistes.

Els anys 2006-2007 va ser remodelat. Aquestes obres també van comportar la retirada del monòlit que hi havia des de la seva inauguració.

Els antecedents

Acabada la guerra civil, l'Ajuntament de Torroella de Montgrí va expressar la necessitat de la construcció d'un pont nou que facilités el pas entre les dues ribes. Va caldre habilitar dues barques per realitzar el trasllat de persones, animals i materials.

L'estiu de 1939, el Ministeri d'Obres Públiques va començar la construcció d'un nou pont. Els treballadors eren civils de la zona. Aquest pont no va arribar a bon terme, ja que pels vols de nadal una gran riuada va fer caure alguns dels suports i la construcció es va enfonsar.

El febrer de 1940 es començava la construcció d'un pont provisional, amb bigues de ferro i taulons de fusta, al costat del pont derruït.

La construcció del pont

Poques setmanes després començava la construcció d'un pont nou. L'obra era portada a terme pel Servicio Militar de Puentes y Caminos, que hi va destinar que hi va destinar diferents companyies de batallons de treballadors, fins a l'estiu de 1940, i dels batallons disciplinaris de soldats treballadors.

Aquests batallons estaven formats per presoners de guerra republicans que servien de mà d'obra per a la reconstrucció de les infraestructures destruïdes a la guerra. Les condicions de vida eren pèssimes i els càstigs, constants.

Recordatori

Aquest monòlit és el nostre homernatge als més de tres-cents presoners que van ser obligats a treballar al pont. Ells són els veritables protagonistes de la seva construcció.