MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA
ESPAIS DE L'AVIACIÓ REPUBLICANA - REFUGI DEL SERRAL
SANTA MARGARIDA i ELS MONJOS - L'ALT PENEDÈS
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Espais de l'aviació republicana
Aeròdrom dels Monjos
L'esdevenir de la guerra civil espanyola (1936-1939) va fer que al tombat de la primavera de 1938 el front de guerra s'apropés a Catalunya amb la progressiva ocupació franquista a l'Aragó.
L'aviació republicana concentrada en terres aragoneses va fer el salt cap a Catalunya, establint-se en els aeròdroms lleidatans. A inicis del mes d'abril de 1938 algunes esquadrilles de caça es desplaçaren als aeròdroms que es construïren a l'Alt Camp, el Penedès i l'Anoia. Des d'aquests camps van poder intervenir als fronts de l'Ebre i el Segre.
Plànol de l'aeròdrom dels Monjos
Silueta de l'antic camp d'aviació i la seva situació respecte els actuals terrenys, amb indicacions de les Masies del Serrall i Mas Granell, caserna i centre de comandament respectivament. Situació dels refugis i tallers de muntatge d'avions.
3a esquadrilla del Grup 26 als Monjos, durant la batalla de l'Ebre
De dreta a esquerra:
Miguel Zambudio, Antonio Nieto Sandoval, Manuel Quirós, Álvaro Muñoz, Joaquim Tremosa Arnavat, X, Carreras, José María Hurtado, Diego Sánchez López, Tortajada, Esteban Corbalán, Briz, assegut Mario Cuesta.
Pilots de la 4a esquadrilla del Grup 26 als Monjos, octubre de 1938
D'esquerra a dreta, drets:
Emílio Ramírez (cap), Ramon Roldán, Alberto Martínez, Manuel López, Ernesto Marimón, Laureano Sapiña, Nicolás Pérez Buj i Josep Brufau. Acotxats Francisco del Amo, Riestra i Vicente Castillo.
Mecànis de la 3a i 4a esquadrilles del Grup 26 als Monjos, octubre de 1938
Drets i d'esquerra a dreta:
dos mecànics de la 3a, Josep Ferrer, Josep Capellades, Florencio Esteban, Juan Plaza i dos mecànics de la 3a, Ricardo Rubio, Modesto Rossell i Pedro Bravo. A la cabina de l'avió, Modesto Egurrola, acotxats d'esquerra a dreta, Antonio García, Guillermo Letona i Vicente Cerrada.
Pilots de la 2a i 3a esquadrilles del Grup 26 al camp dels Monjos o a Sabadell
Drets i d'esquerra a dreta:
Francesc Viñals, el tinent metge, Álvaro Muñoz, Joaquin Calvo, Rafael Belda, el practicant de l'esquadrilla i Josep Brufau. Ajauts: Francisco Sagasti i Gómez,a més de dos no identificats.
Instal·lacions annexes
L'arribada d'una esquadrilla de caça a un aeròdrom comportava la presència d'un grup nombrós proper a les 100 persones, entre pilots, mecànics, armers, conductors, soldats, etc..., a més de diversos vehicles: camions, cotxes, furgonetes, camionetes d'arrencament, etc...També s'hi afegia gent del poble que feia tasques de manteniment del camp, ajudants i cuineres.
Als voltants del camp hi havia tot un conjunt d'edificis que acomplien diverses funcions. Els únics que vivien al camp eren els soldats de vigilància que residien al Mas del Serral emprat com a caserna i el Mas Granell com a cos de guàrdia. Els pilots i mecànics s'allotjaven fora del municipi en masies properes com a la Giralda de l'Arboç i el mas Queralt de Pacs.
Fotografia del camp. Gener de 1939
Foto: Archivo General Militar de Ávila
Casa esquadrilla disposava de diverses camionetes emprades per engegar els motors dels avions, dels que s'havia eliminat la bateria elèctrica d'arrencament per tal d'alleugerar-los el pes.
Avió Tupolev SB-2 Katiuska
Foto: Arxiu ADAR
Fabricat per la Unió Soviètica, era el bombarder bimotor més ràpid del moment quan, a finals del mes d'octubre de 1936, debutava a Espanya. L'aparell estava construït amb estructura i revestiments metàl·lics i amb tren retràctil. Podia carregar uns 650 quilograms de bombes. La seva velocitat era de més de 400 km/h, el seu sostre d'altitud 8.500 metres i l'autonomia de 1.200 quilòmetres. Constava d'una tripulació de tres homes: pilot, observador i metrallador bombarder.
Avió Polikarpov I-15 Xato
Foto: Arxiu ADAR - F.Viñals
Avió biplà amb un motor de 712 CV que li proporcionava una velocitat màxima de 360 km/h i una autonomia d'1h i 40 m. La seva envergadura era de 9,15 m. i la longitud de 6,30 m. Portava quatre metralladores que disparaven a través el motor. Les ales eren en forma de gavina i el seu gran motor radial li va valer el sobrenom de Xato. Els primers que arribaren a l'exèrcit de la República eren de fabricació soviètica, i posteriorment es van muntar i fabricar en diverses fàbriques catalanes, entre elles als Monjos. El Xato va ser l¡avió més àgil i maniobrable de tota la guerra.
Avió Polikarpov I-16 Mosca
Foto: Archivo General Militar de Ávila
Va ser el primer monoplà modern que entrà en combat al món. Tenia un motor M-25 de 750 CV que li proporcionava una velocitat de més de 450 Km/h, amb un sostre d'altitud superior als 5.000 m. Va ser l'aparell més nombrós de l'aviació republicana rebut de la URSS amb més de 270 avions al llarg de tota la guerra. Els primers models, tipus 5 i 6 portaven dues metralladores instal·lades a les ales, mentre que els tipus 10, arribats el 1938 en duien quatre, amb un motor més potent, motiu pel qual van ser coneguts com Supermosques.
(Lloret de Mar 1913 - Tordera 2 de maig de 1992)
Mjaor d'aviació, cap del grup de 24 caçes I-15 Xatos a la Guerra d'Espanya
Primer alcalde democràtic de Tordera 1979-1983
1938 * 1939
En memòria de l'aviació republicana, defensora de la llibertat
El Vesper de la Gloriosa
Refugi del Serral
La construcció del refugi antiaeri del Serral fou paral·lela als treballs d'aplanament del camp d'aviació. L'interior del refugi es va bastir amb maó i el sostre amb volta de canó unint tres estances. Té dos accessos i un recorregut interior de 107 metres de boca a boca. Està protegit amb maó i ciment, i disposava d'instal·lació elèctrica, amb una capacitat per a 120 persones que era la quantitat aproximada de persones que es movien al voltant d'un camp d'aviació. Aquest refugi formava part del conjunt d'elements de defensa i de protecció pel personal de l'aviació. Juntament amb el refugi del Serral se'n van construir prop d'una desena i un nombre de rases, la utilització de les quals només era efectiva en cas de metrallament.
Croqueis de refugi del Serral
Extret del llibre La petita història. Crònica de la Guerra Civil a Vilafranca del Penedès d'Ernesto Gonzàlez
L'aeròdrom va ser bombardejat en dues ocasions, causant un total de 12 víctimes civils. El primer bombardeig fou el matí del 6 d'agost de 1938, i el segon es produí el 5 de novembre de 1938. Pocs dies abans de la marxa definitiva de l'aviació republicana del municipi, el 12 de gener de 1939, a primera hora del matí, l'aeròdrom va patir un metrallament protoganitzat per aparells de la Legió Còndor alemanya. L'atac agafà per sorpresa el personal de l'aviació i causà la mort del cap de mecànics de la 3ª esquadrilla de Mosques, tinent Manuel Castro.
Fotografia aèria del bombardeig del 6 d'agost de 1938 (US-ETRP)
A dos quarts de nou del matí, cinc aparells de l'Aviació Legionària de les Balears, Savoies S-79 que volaven a una alçada de 4.500 metres, deixaren caure 40 bombes de 100 Kg i 20 de 20 Kg incendiàries en el camp d'aviació, els seus voltants i sobre la població provocant la mort a quatre civils i ferides de mort al pilot republicà Agustín Domínguez.
Fotografia aèria del bombardeig de 5 de novembre de 1938
(ETRP - Archivo Histórico del Ejército del Aire)
L'aviació franquista realitzà una gran operació contra els aeròdroms republicans al Penedès i els de Valls, Reus i Pla de Cabra, amb l'objectiu d'eliminar esquadrilles de Mosques i Xatos emplaçades als seus camps d'aviació. El bombardeig dels Monjos es va produir a dos quarts de dues del migdia i va ser protagonitzat per una desena d'avions Savoia S-79 de la 2a brigada aèria (2a esquadra Grups 3G28 i 4G28), provocant la mort de vuit civils i la baixa definitiva del cap del Grup 26 de Xatos, el capità Joan Comas Borràs, que va perdre una cama.
En record de les víctimes dels bombardeigs de la Guerra Civil (1936 - 1939)
El 6 d'agost de 1938, a dos quarts de deu del matí, el municipi de Santa Margarida i els Monjos patí un bombardeig de l'aviació franquista. Esclatà una bomba darrera Mas Catarro, hi moriren:
Josep Cusiné Muntaner, 60 anys, Magarida Cusiné, 18 anys, Miquel Tutusaus Coral, 73 anys, Jaume Solé Moleres, 55 anys.
El 5 de novembre de 1938, entre dotze i una del migdia, el municipi era de nou bombardejat per l'aviació franquista. Les bombes enfonsaren cases properes a la Societat Margaridoia i el Xiringuito, hi moriren:
Josep Mora Guasch, 55 anys, Palmira Castellví Figueres, 52 anys, Pere Quer Rabassa, 6 anys, Francesca Rabassa Pubill, Dolors Arnau Castany, Assumpció Palau Güell, 21 anys, Josepa Antolín Bernat, 7 anys, Cecilio Gómez Isidro, 10 anys.
Festa de l'Aviació Republicana
Santa Margarida i els Monjos, 16 de juliol de 2006
70è aniversari de l'inici de la Guerar Civil
75è aniversari de la proclamació de la República Espanyola
**********************************************
Enllaç amb informació:
Informació
El Centre d'Interpretació de
l'Aviació Republicana i la Guerra Aèria (CIARGA) està ubicat al Parc de la
Memòria, indret que esdevé, amb la instal•lació d'aquest equipament, un espai
memorial de referència al Penedès. Aquest lloc, on durant la Guerra Civil hi va
haver l'aeròdrom republicà dels Monjos, ha estat senyalitzat i s'hi ha
recuperat el refugi principal, que també es pot visitar. El centre s'estructura
en diversos àmbits i explica aspectes com el desenvolupament de l'aviació
durant la guerra, el paper de l'aviació republicana, la rellevància que va
tenir la intervenció estrangera en tots dos bàndols o com era la guerra aèria
tant al front com a la rereguarda. També s'hi mostra com es construïa un
aeròdrom militar o quin personal (aviadors, mecànics, armers...) hi treballava.
El centre és l'element de referència per a la realització de la ruta del Vesper
de la Gloriosa, un dels Itineraris de Memòria Democràtica pel Penedès. A Santa
Margarida i els Monjos, a més, també es poden visitar altres espais recuperats,
com el refugi de la Margaridoia, el refugi elemental de Cal Rubió o la presó de
pilots al castell de Penyafort, tot seguint l'itinerari senyalitzat.
Contextualizació
L'aeròdrom 331 dels Monjos va ser
un dels principals camps d'aviació del Vesper de la Gloriosa. Es va construir
en el context de la pèrdua dels aeròdroms republicans situats a l'Aragó i del
moviment del front de guerra cap a la província de Lleida i la decisió de
replegar l'aviació republicana cap a aeròdroms situats a l'interior. Al Penedès
es va establir una xarxa formada per quatre aeròdroms militars coneguda com el
Vesper de la Gloriosa. El primer va ser l'aeròdrom 331 dels Monjos. Estrenat el
març de 1938, amb l'aterratge de la 3a esquadrilla de bombarders Tupolev SB-2
Katiuska, va ser base de diversos caces (el Polikarpov I-15, Xato, i l'I-16,
Mosca), que van participar activament en la batalla de l'Ebre i el front del
Segre (abril-novembre de 1938) i després en la campanya de Catalunya (desembre
de 1938 - gener de 1939).
**********************************************
Altres enllaços amb informació:
**********************************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada