MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

CASTELL DE SANT FERRAN 

FIGUERES - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Retirada i camins de l'exili castell de Sant Ferran

La Guerra Civil espanyola es va desfermar, el juliol de1936, a causa del cop d'estat que va encapçalar una part de l'Exèrcit amb el suport dels sectors més reaccionaris de la societat espanyola. L'objectiu dels sollevats era enderrocar l'ordre constitucional  de la Segona República.

Es calcula que la guerra va ocasionar entre 600.000 i 700.000 víctimes (inclosos els fronts de guerra i la repressió a les rereguardes). La derrota republicana, a inici de 1939, va comportar que entre 470.000 i 480.000 persones haguessin d'emprendre el camí de l'exili. Una proporció considerable dels desplaçats, després de molts sofriments i penúries, es va instal·lar majoritàriament a França i a diversos països llatinoamericans.

El castell de Sant Ferran va tenir un paper destacat durant la Guerra Civil, ja que les seves instal·lacions actuaven com a centre d'acollida i distribució de tropes, i de coordinació de part de l'activitat dels aeròdroms de la zona de l'Empordà (Garriguella, Cabanes i Mollet de Peralada) i de la base naval de Roses.

El castell fou la seu de l'última reunió de les Corts Republicanes el dia 1 de febrer de 1939. El dia 3 de febrer s'hi va signar el darrer acord de cessió de les obres d'art evacuades des de Madrid i València. El dia 8 de febrer, poc abans de l'arribada de l'Exèrcit franquista, les darreres unitats militars republicanes van dinamitar algunes parts del castell.

Després de la guerra, part de les instal·lacions van funcionar com a centre de comandament de batallons de treballadors, de presoners polítics, d'activitats de defensa militar i com a presó d'evadits clandestins procedents de França durant la Segona Guerra Mundial.

L'Indépendant des Pyrénées-Orientales (02-02-1939)

Espais de memòria de la Guerra Civil i camins de l'exili més rellevants de l'Alt Empordà

Caballerisses del castell, lloc on es van celebrar les darreres Corts Republicanes abans de l'exili  (01-02-1939)

Àrea afectada pels bombardejos durant  la guerra (1938) i per l'explosió del dia 8 de febrer de 1939

Abans d'arribar a dalt -al mirador, a mà dreta- veiem el panell del Memorial Democràtic sobre el castell com a lloc històric relacionat amb la retirada. En efecte, la fortalesa s'emprà com a dipòsit d'una part del tresor i de les obres d'art de la República. Des del 23 de gener de 1939, aallotjà diferents instàncies dels governs basc, català i espanyol entre les quals hi havia la presidència del Govern central. També fou l'escenari de la darrera reunió de les Corts Republicanes, presidida per Martínez Barrio, l'i de febrer. El castell fou volat parcialment pels republicans el dia 8. D'altra banda, una placa de ceràmica recorda els brigadistes internacionals que, el 1936, en entrar a l'Estat espanyol, es van concentrar al castell.

El castell de Sant Ferran allotjà la Presidència del Govern estatal, i Juan Negrín hi celebrà diversos consells de ministres. (Buxeda, Pere. El Castell de Sant Ferran de Figueres, Figueres: Amics del Castell de Sant Ferran, 2010). Prop de Figueress'instal·laren altres organismes: la Sotssecretaria d'Aviació era a Besalú, l'Estat Major de l'Aire, a Cabanelles, i la Sotssecretaria de Justícia, a Vilafant.

**********************************************