Llocs de Catalunya

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

CAN VILA DE CENTENYS

CENTENYS - ESPONELLÀ - EL PLA DE L'ESTANY

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

Can Vila de Centenys

Casa on va viure com a masovers la família Almar Targarona

Joan Almar i Targarona (Serinyà, 1869), veí de Centenys, pagès i casat amb Carme Palomer i Rovira. Eren pares d'una família nombrosa integrada per sis fills, alguns dels quals compromesos en les activitats revolucinàries.

El 22 de juliol de 1936, Joan Almar, que era regidor va assumir l'alcaldia i el seu fill Miquel va assumir la presidència del comitè antifeixista. Més tard, quan es va constituir el nou ajuntament, el 16 d'octubre de 1936, Joa Almar en va formar part, en representació d'ERC i va continuar asumint-ne l'alcadia fins al final de la guerra.

No va voler exiliar-se i el 3 de març de 1939 va ingressar a la presó de Girona. El 9 de juny de 1939 va ser sotmès a un consell de guerra, juntament amb Llorenç Canadell, Josep Capellera i Josep Pascual. Va ser condemnat a vint anys de presó.

Va complir condemna entre Girona, Figueres i Barcelona i va ser alliberat el 4 de maig de 1945.

Pel que fa als sis fills de Joan Almar i Carme Palomer “Carmeta”; Miquel va morir al front, Tomàs i Salvador “Vador” es van exiliar a França, Anna “Anita” va fugir, a França també, amb un tinent de l’exèrcit republicà i va tornar amb dos fills seus al cap de cinc anys per dedicar-se a les feines del camp, Marina i Teresina es van quedar. Molt després de la guerra tota la família va marxar a viure a França, menys la Teresina que es va casar amb e Joan de Can Rustullet i van anar a viure a Banyoles. La casa va quedar deshabitada i amb els anys es va acabar ensorrant.

La resta de condemnats pel franquisme a Esponellà, Centenys i Vilert

Llorenç Canadell i Pla (Esponellà, 1887), veí de Brunsó a Centenys, pagès i casat amb Tecla Garganta i Plana. Va ser regidor de l’Ajuntament en temps de guerra en representació d’ERC i dipositari municipal. El 3 de maig de 1939 va ingressar a la presó de Girona i el 9 de juny de 1939 el van sotmetre a un consell de guerra juntament amb Joan Almar, Josep Capellera i Josep Pascual, en el qual va ser condemnat a vint anys. El 13 de febrer de 1940 el van traslladar a la presó de Figueres, fins al 27 de gener de 1941. El 30 de juny de 1941 va obtenir la llibertat i va poder tornar a viure a Esponellà. La llibertat definitiva va arribar el 1951. Joan Bach i Ricart (Orfes, Vilademuls, 1888), veí de les Caselles (Vilert). Treballava a la central elèctrica del Fluvià i estava casat amb Elvira Bosch i Font. Afiliat a ERC, va ser regidor en temps de guerra. El 15 de maig de 1939 va ingressar a la presó de Girona i fou sotmès a un consell de guerra el 15 de juliol de 1939, en el qual va ser condemnat a vint anys. El febrer de 1940 va ser traslladat a la presó de Figueres. El 2 de juliol de 1941 va obtenir la provisional. El maig de 1944 la pena li va ser commutada a dotze anys. Josep Capellera i Cabratosa (Bescanó, 1901), veí de les Caselles de Vilert, pagès i casat amb Anna Geli I Amagat. Va formar part del comitè antifeixista i va ser regidor de l’Ajuntament en temps de guerra, en representació del PSUC. El 27 d’abril de 1939 va ingressar a la presó de Girona. El van sotmetre a un consell de guerra en el qual, el 9 de juny, va ser condemnat a trenta anys. La llibertat definitiva no li va arribar fins a 1955. Josep Pascual i Casamort (Esponellà, 1896), veí de Les Anglades de Vilert, pagès i casat amb Rosa Sabater i Comas. Va ser membre del comitè antifeixista i regidor de l’Ajuntament en temps de guerra. Va ingressar a la presó de Girona el 27 d’abril de 1939. El van sotmetre a un consell de guerra en el qual, el 9 de juny de 1939, va ser condemnat a trenta anys, pena commutada posteriorment a vint anys. Més endavant, el van traslladar a la presó de Barcelona i el 29 de maig de 1943, a la de Lleida. El 17 de febrer de 1944 li va ser concedida la llibertat condicional. Francesc Cabañas i Sala (Sant Ferriol, 1907), veí de Centenys, pagès i casat amb Àngela Masó i Surinach. Va ser membre actiu del comitè antifeixista i regidor a l’Ajuntament en representació de la CNT. Va anar al front, el van fer presoner i l’internaren en un camp de concentració. Més tard, va ser incorporat al Batalló de Soldats Treballadors núm. 168 a Oviedo. Posteriorment, el van traslladar a la presó de Girona (1940). El 1942 va ser sotmès a un consell de guerra en el qual va ser condemnat a dotze anys. El març de 1943 va quedar en llibertat condicional. Joaquim Campmol i Palomeras (Esponellà, 1908), pagès i casat amb Lluïsa Simon i Grabulosa. Va ser membre del comitè antifeixista i regidor de l’Ajuntament en temps de guerra en representació del POUM. Va anar al front. Va ser fet presoner i internat a la presó de Valdenoceda (Burgos), des d’on, l’11 de setembre de 1939 el van traslladar a la de Girona. El van sotmetre a un consell de guerra en el qual, el 12 de desembre de 1939, va ser condemnat a dotze anys. El gener de 1943 va obtenir la llibertat condicional i posteriorment va ser indultat. Albert Torrent i Busquets (Esponellà, 1913), veí de Les Caselles de Vilert, carreter i solter. Va estar relacionat amb el comitè antifeixista i va anar de voluntari al front. El van fer presoner i l’internaren en el camp de concentració de Santa Espina (Valladolid). El 1940 era a la presó de Girona. El van sotmetre a un consell de guerra en el qual va ser condemnat a vint anys. Posteriorment, va ser indultat.

Exiliats d'Esponellà, Centenys i Vilert

Josefa Juanola i Casals (Esponellà 1906), casada amb Miquel Verdaguer i Bramon. Era veïna de Banyoles. El 1939 es va exiliar i es va instal·lar a Illa amb el seu marit i els seus fills, Josep i Pere. Josep Matamala i Recasens (Vilert 1917 - Marsella 1987). Va treballar de blanquer a Banyoles. Va anar al front, on va ser ferit. El 1939 es va exiliar a França i va ser internat al camp de concentració d’Argelers. Finalment es va instal·lar a Marsella. El seu germà Miquel Matamala i Recasens (Vilert 1922 - Rivesaltes 1988) es va exiliar a França el 1945 i va anar a viure amb el seu germà a Marsella. Més tard es va instal·lar a Perpinyà, on va treballar de transportista.

Els textos que apareixen en aquest espai de memòria són extrets del llibre de Jordi Galofré I Miquel Rustulllet Noguer “La repressió franquista a la Comarca del Pla de l’Estany”

Joan Almar i Targarona amb la seva dona, Carme Palomer i Rovira i els seus fills: Teresa, Maria (a la falda), Anna que es va exiliar, Miquel que va morir al front, Tomàs i Salvador que també es van exiliar. Foto: Teresa Almar i Palomer.