ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE PORTBOU
PORTBOU - L'ALT EMPORDÀ
Fotos de Joan Dalmau Juscafresa
https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/
Època: segle
XIX
Descripció:
Edifici d'estil neogòtic i de dimensions considerables
que destaca de forma notable dins el conjunt urbà de la població. És una
construcció de carreus orientada de nord a sud. S'hi accedeix mitjançant una
llarga escalinata que guanya el fort desnivell que hi ha entre el poble i
l'esplanada de l'estació, on resta emplaçat el temple. Consta d'una sola nau
força alta i esvelta dividida en quatre crugies, amb coberta de fusteria sobre
arcs diafragma apuntats. Té un altre tram, a manera de pòrtic, que és cobert amb
volta de creueria. L'absis, de planta poligonal, també és cobert per una volta
de creueria. A la façana principal hi ha la portada, formada per tres arcs
apuntats que defineixen tres accessos independents. Són emmarcats per un fris i
diverses motllures que al centre (just al damunt de l'arc central) defineixen
el marc d'un relleu escultòric. En ell s'hi representa la figura de la Verge
Maria, dins una màndorla sostinguda per dos àngels i sota un dosser. A més, hi
ha la imatge de Sant Jaume apòstol i Sant Jordi. Al damunt dels arcs hi ha una
rosassa de grans dimensions amb decoració calada i tot coronant la façana hi ha
un fris de motllures que defineixen un seguit d'arcs amb relleus de traceria. A
cada costat del mur hi ha sengles torricons octogonals acabats amb obertures
apuntades i coronats amb un floró. Als murs laterals de la nau i a l'absis,
entre els contraforts, s'obren grans finestrals que tenen els arcs apuntats i
presenten decoració calada a l'intradós. Dels vitralls, que van ser restaurats
cap els anys 1940-1949, el de l'absis mostra l'Assumpció de Maria al centre i
l'apòstol Sant Jaume i els tres Reis als costats. Cada vitrall és dividit en
dues parts, amb dos arcs apuntats que tanquen una petita rosassa amb motius
calats. El campanar és una torre de planta octogonal que té un pis superior
d'arcs apuntats i és coronat per una gran creu de ferro.
Notícies històriques:
Església aixecada a expenses de la companyia del
ferrocarril, damunt l'esplanada de l'estació. No se sap quan fou consagrada,
però cal suposar que el 1882 ja ho era, perquè en aquesta data hi fou destinat
el primer vicari per part del bisbat. Originàriament fou una capella particular
de la família Planàs, de la qual en Claudi Planás n'era el director del
Ferrocarril Tarragona-Barcelona-França (TBF); al voltant de l'església encara
es conserven alguns carreus amb la sigla inscrita TBF. Més tard l'església s'obrí
als treballadors de la companyia del ferrocarril, sent sufragània de Sant
Miquel de Colera, i més endavant fou declarada parròquia independent. El temple
fou construït entre 1878 i 1893 per l'arquitecte barceloní Joan Martorell i
Montells. L'any 1933 es construí una llarga escalinata, per salvar el desnivell
entre el poble i l'emplaçament del temple. Fou fet per l'arquitecte empordanès
Pelagi Martínez. Al retaule que hi ha darrera de l'altar hi ha una imatge de la
Verge esculpida per Frederic Marès. El sagrari i la creu són obra de l'escultor
Domènec Fita i Molat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada