Llocs de Catalunya

dimarts, 9 de desembre del 2025

MEMORIAL DEMOCRÀTIC - ESPAIS DE MEMÒRIA

L'AERÒDROM REPUBLICÀ i L'ÚLTIM COMBAT AERI

GARRIGUELLA - L'ALT EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

https://joandalmaujuscafresa.blogspot.com/

L'aeròdrom republicà i l'últim combat aeri

L'atac de la legió Cóndor als últims efectius republicans

L'il·lulustrador austíac Theo Matejko (1893-1946) va publicar aquest dibuix a la revista Die Wehrmacht sobre el darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya, que il·lustra un atac sorpresa de sis Messerschmitt Bf-109 de la legió Cóndor alemanya el 6 de febrer de 1939. Van destruir una trentena d'avions republicans.

Quan ja era inevitable que Catalunya caigués en mans de l'exércit franquista, el comandant Andrés García Lacalle, cap de l'aviació de caça de la República, va ordenar a les unitats que comandava que concentressin els seus avions a l'eròdrom de Garriguella-Vilajuïga per sortir cap a la base de Hrancasau (Tolosa de Llenguadoc).

El dia 5 de febrer els Fiat italians de l'Aviazione Legionaria van atacar l'aeròdrom i, la matinada del 6 de febrer, hi va haver un nou atac; aquesta vegada dels potents Messerschmitt alemanys. Nomès uns pocs aparells republicans van poder enlairar-se, i un d'ells, pilotat per Josep Falcó Sanmartín (Barcelona, 1916 - Tolosa de Llenguadoc, 2014), va disparar contra un Me Bf-109, el 6-98 pilotat per Friedrich Windemuth, que es va estavellar.

Falcó assegura que també va abatre l'avió 6-96 pilotat per Hans Nirminger, però els alemanys només van reconèixer una víctima de forma oficial. En aquest combat, els Messerschmitt van abatre un Grumman que també es va poder enlairar i on hi haurien mort el pilot republicà Diego Sánchez Calvo, el seu metrallador José Cremades Munerris i potser un tercer acompanyant, un mecànic. Els detalls d'aquest darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya són encara un enigma que ha generat molta literatura i no es pot descartar que en el futur sorgeixi nova informació dels arxius.

A mitjans de 1937, el govern de la República va crear un nou aeròdrom a la part sud del terme de Garriguella, contigu als de Vilajuïga i Pedret i Marzà. L'objectiu d'aquest nou aeròdrom, concebut com una apmpliació del de Figueres nord (als termes de Cabanes i Vilabertran), era la vigilància de costes i la defensa del litoral, especialment l'arribada de material de guerra i d'aliments als ports de Roses i del Port de la Selva.

El camp, situat en direcció nord/sud, mesurava aproximadament 1.000 metres de llarg per uns 500 metres d'ample. Tot i que la seva extensió es trobava en més d'un 90% dins el terme de Garriguell, va ser més conegut amb el nom de Vilajuïga, perquè en aquesta població s'hi allotjaven els comandaments (a l'antic Hotel Central) i hi havia l'estació de ferrocarril i un dipòsit de material (a les antigues bodegues Riotton.

Durant la retirada, l'aeròdrom de Garriguella va tenir un protagonisme destacat, ja que va ser objecte de diversos bombardejos i hi va tenir lloc el darrer combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya. El 6 de febrer de 1939, l'aviació republicana s'havia concentrat en aquest camp per dortir en formació cap a França quena es va produir un atac dels Messerschmitt de la legiò Cóndor. L'aviació alemanya va destruir una trentena d'avions republicans, però almenys un dels seus pilots va morir en l'atac.

Acabaa la guerra, l'aeròdrom es va inutilitzar, les terres foren retornades als sus propietaris i s'hi van tornar a plantar vinyes. La ruta proposada ressegueix les edificacions conservades, com l'antic hospital de sang i el refugi principal.