Seguidors

dimecres, 31 de juliol de 2019

CAN SUÑÉ
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa



Gran portal adovellat


Finestre amb motllures de cares i flors





Al catàleg publicat per l'Ajuntament d'Albons diu:
Casa del segle XVI reformada el 1964 situada entre mitgeres de tres crugies i dos pisos amb un interesant conjunt de portal-finestre renaixentista. La reforma de 1964 ha fet malbé l'interés artístic del conjunt.

Altre enllaç amb informació:









CAN TELL
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa




Finestre amb motllures de cares i flors



A la façana sobresurt aquesta edificació en forme de torre


No he trobat gaire informació d'aquesta casa, si algú en té pot deixar els seus comentaris en aquesta pàgina, moltes gràcies.

Enllaç amb informació:










CAN NEGRE 
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa

 A la llinda de la finestre del pis superior hi ha inscrit l'any 1774 que gairebé no es pot llegir i que pot indicar l'any de construcció 

Gran portal adovellat


Safareig a l'entrada de la casa


Al catàleg publicat per l'Ajuntament d'Albons diu:

Segle XVI. Casa aïllada de tres crugies i dos plantes amb golfes al tercer pis. La planta baixa està coberta pder interessants voltes de creueria sostingudes per un pilar central.

Altre enllaç amb informació:





TORRE DE L'ANTIC MUR D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVI
Descripció:
Obra del segle XVI. Edifici militar. Torre de planta quadrada de la muralla del castell d´Albons, únic vestigi actual d´aquest recinte. En resta dempeus la meitat inferior, a ponent de la Plaça Major de la vila. És construïda amb grans reules devastats i carreus angulars, de calcaria. A la planta baixa hi ha restes d'espitlleres de gran alçada. Al NE hi és visible la unió amb un llenç del qual només queda l'arrencada, al lloc on possiblement hi pogué haver un portal. Actualment la construcció forma part d'una vivenda.
Notícies històriques:
En un document de l´any 980 hi ha una notícia de lloc d’Alburne el qual s´anomena posteriorment en una relació d´albergs del comte de Rosselló del segle XIII. La seva església de Sant Cugat, amb elements arquitectònics alt-medievals, és documentada, però, a la segona meitat del XIII. A inicis del segle XIII la família Destorrent posseïa el castell d´Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. El 1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà els castells de Bellcaire i Albons amb altres possessions amb l´infant Pere. D´aquesta forma, passà a la Corona i el 1311 Jaume II el venia al comte Ponç V d´Empúries. El dit rei, que bastia el castell del Montgrí, prohibí al comte que continués les noves fortificacions d´Albons i Bellcaire; un dels motius de discòrdia d´ambdós personatges. El 1322, el mateix rei feia donació del domini d´Albons a Bernat d´Orriols, els successors dels quals continuaren posseint-lo durant segles, cognominats Foixà des de finals del XIV i Vallgornera a partir del XVI. 



Altre enllaç amb informació:

que diu:

El nucli antic d’Albons no ha conservat massa bé la seva estructura original. El creixement del poble a partir del primitiu recinte, l’obertura de vials fora muralla durant els darrers segles i la lògica expansió urbana que ha enregistrat, han desfigurat la primitiva estructura d’un nucli edificat en el punt més alt del turó, a l’entorn de l’església i el castell.
Del teixit urbà medieval en queda ben poca cosa, però es pot resseguir més o menys bé, i a vegades endevinar, a partir de restes puntuals que apareixen en diferents llocs. La més ben conservada és la única torre coneguda del recinte murat, que podem veure a l’inici del carrer del Doctor Ramón Martí. És una torre de planta rectangular, conservada fins uns cinc metres d’alçada, amb dues espitlleres al costat nord i tres a la cara oest. Possiblement formava part de les defenses de la porta principal d’entrada al recinte emmurallat.
La resta de la muralla, si s’ha conservat, ha quedat integrada a les cases del poble, modificada, arrebossada i tapada per les construccions posteriors. El seu traçat es pot resseguir força bé pels costats de llevant i de migdia; en part, gràcies a l’estructura urbana del poble i a la nomenclatura dels carrers.
El carrer Nou, al costat est, darrere el castell, ha conservat aquest nom que tradicionalment s’ha atorgat gairebé sempre a les noves vies que s’obrien en els nostres pobles fora muralla. El carrer Puig i Sais –un nom modern- sembla que és el que ressegueix l’antic recinte pel sud. Pel costat oest, el tram de muralla al que estaría unida la torre que citàvem, no és visible. Però sembla que seguiria la part posterior de les cases que ara tenen la seva façana al carrer del Pla. I pel que fa a la banda nord, és encara més difícil delimitar el nucli medieval, encara que possiblement caldria situar-lo paral·lel al traçat del carrer Balmes.

Altres enllaços amb informació:








CASTELL D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





L'any 1780 es ballaren sardanes i contrapassos per primera vegada en aquesta plaça segons memòries del Baró de Maldà.


Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVI – XVII
Descripció:
Resta un notable conjunt situat a la banda N de l'església. amb una part de l'antic castell per un casal tardà, a més d'un gran portal dovellat i part del mur de tanca. L'aspecte actual és d'un gran casal fortificat o casa pairal, el qual va aprofitar parts de l'antic castell medieval. L'edifici és de planta quadrada i té dos pisos i coberta de doble vessant. Els baixos tenen voltes de pedra morterada i les estances superiors voltes de llunetes. Presenta portes de gran dovelatge, finestres de llinda monolítica (algunes amb dates del s.XVII) i escales de pedra, una d´elles exterior adossada a la façana del migdia. Entre aquest casal i l'església hi ha un pati, tancat a ponent per un alt mur amb un gran portal adovellat. A l'espai de la Plaça Major, a ponent del Castell i l'església, hi ha l'únic vestigi de la muralla, la meitat inferior d´una torre medieval, de planta quadrangular, espitllerada, construïda amb grans rebles devastats i carreus angulars. 
Notícies històriques:
Documentat el 1170.
En un document del 980 hi ha notícia d’Albume; al s. XII apareix en una relació d´albergs del comte de Rosselló i la seva església de Sant Cugat s´esmenta a la segona meitat del s. XIII, si bé els elements arquitectònics demostren que ja existia en època alt-medieval. A principis del s. XIII la família Destorrent tenia el Castell d´Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. L´any 1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà Albons i Torroella per altres castells a,n l´infant Pere, i d´aquesta manera el lloc passà a la Corona. El 1311 el rei Jaume II vengué al comte Ponç V d´Empúries el domini d´Albons, que fou un dels molts motius de discòrdia entre aquests dos personatges. El rei que bastia el castell de Montgrí, prohibí al comte que continués les fortificacions d´Albons i Bellcaire. El 1322 el mateix rei feia donació del domini d´Albons a Bernat d´Orriols, els successors del qual continuaren posseint-lo durant segles, cognominats Foixà des de finals del segle XIV i Vallgornera a partir del segle XVI. D´aquest darrer llinatge en procedeix el dominicà Tomàs de Vallgornera, nat del poble (al castell) el 1595, autor d´obres filosòfiques i religioses.
Durant la dècada de 1980 fou rehabilitat i convertit en diversos habitatges.
 






Altre enllaç amb informació:

que diu:

El principal edifici civil del poble és el castell, rehabilitat i convertit en diversos habitatges a començament dels anys vuitanta del segle passat, tot i respectant la seva estructura.
Des de la Plaça del Poble, la gran esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuria haver-hi la resta de construccions i dependències annexes al casal, es pot contemplar la llarga façana de l’edifici, amb un gran portal dovellat dels segles XIV-XV que dóna accés al pati interior, delimitat per la banda sud pel mur de l’església de Sant Cugat. Dins el pati, no obert a les visites, es conserva una altra portalada dovellada, també dels segles XIV-XV i finestres rectangulars de la mateixa època.
Encara que l’aspecte que actualment presenta l’edifici és el d’un casal fortificat del segle XV amb les reformes i modificacions puntuals que s’hi han anat introduint durant els darrers cinc-cents anys, el seu origen és més antic. Es documenta a començaments del s. XIII entre els béns de la família dels Torrent i se’n coneixen algunes vicissituds i possessors en èpoques diferents, constituint el motiu de litigis a inicis del s. XIV entre el comte Ponç-Hug d’Empúries i el Rei Jaume II, el qual prohibí al primer que continués les obres de fortificació d’Albons i Bellcaire. És, sens dubte, l’edifici més emblemàtic del poble.

Al catàleg publicat per l'ajuntament d'Albons diu:
Edifici de planta i dos pisos amb teulada a dos vessants. Un pati d'armes emplaçat a la banda de migdia on s'hi situa l'entrada principal. Un altre accés amb portal adovellat dòna a la plaça. Una escala exterior donava accés a les dependències superiors. Actualment poca cosa resta de l'estructura original que ha estat sensiblement transformada al compartimentar-se el seu interior per a construir-hi quatre apartaments.
Altres enllaços amb informació:












dimarts, 30 de juliol de 2019

CREU DE TERME D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa






He trobat molt poca informació d'aquesta creu, només que la creu va desaparèixer durant la república de 1873 i l'actual va ser erigida per l'alcalde Rafael Massaguer l'any 1945.

Enllaços amb informació:







CAPELLA DE SANT GRAU
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa







Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle X – XII //XVIII
Descripció:
Edifici religiós. L'ermita o santuari conserva bona part la construcció d'època romànica. L'església fou modificada, però al segle XVIII quan es capgirà l'orientació del a nau.
La façana actual, datada el 1753 a la llinda de la portada, és a llevant, lloc on ha desaparegut l'antic absis semicircular del qual es veuen vestigis dels fonaments. Al primitiu frontis, a ponent, ara convertit en capçalera, hi queda la porta romànica tapiada. L'aparell romànic és visible també als murs laterals,; en part , on a migdia hi resta una finestra romànica de doble biaix, l'interior és cobert amb l'antiga volta apuntada, amb cornisament, la imatge del patró , Guerau o Grau, és una talla barroca molt restaurada.
 
Notícies històriques:
El santuari és a uns 2km. S a ponent del poble d'Albons, a la serra del seu nom, prop de la font de la Merla. A més de Sant Grau s'hi veneren Sant Roc i Sant Sebastià. L'aplec més popular, del 13 s'octubra, que havia pràcticament desaparegut, ha estat recuperat aquest darrers anys amb molta empenta.
No gaire lluny de l'església, a l'indret de l'Olivet d'en Maçanet, hi ha vestigis escampats d'alguna antiga construcció, just en el punt on, segons creença popular, hi hagué una capella anterior a la de Sant Grau.

Altre enllaç amb informació:

que diu:

Aquesta modesta capella romànica es dreça a mig camí del Puig Segalar , enmig de boscos de pins i alzines, i s'hi accedeix fàcilment pel camí que va desde la Creu fins dalt el turó  cap a Garrigoles.
Del primitiu temple només en queda la nau, rectangular i senzilla. L'absis ha desaparegut i en el seu lloc es va aixecar un mur en angle recte respecte als més llargs, que constitueix la façana principal de l'edifici i que s'hi va obrir la porta d'accés, de manera que el temple ara està girat, amb la porta a llevant i la façana romànica original convertida en capçalera  una vegada tapades totes les obertures. 
Malgrat que no hi ha dades documentals que ho puguin confirmar, sembla que l'estructura romànica original es del segle XI, mentre que l'actual façana pertany al segle XVIII. 
Gràcies a la restauració del 1986 es van poder recuperar  alguns elements arquitectònics i  l'aspecte original de bona part de la nau. Es van tornar a obrir algunes obertures que estaven tapades, finestres i la porta primitiva; fou retirada la capa d'enguixat mdern de les parets interiors i la volta i es fa refer l'enrejolat del terra.
Durant anys l'ermita de Sant Grau de la veneració popular. Desde sempre, sense que es conegui cap període d'interrupció, el dia de Sant Grau, el 13 d'octubre, els veïns d'Albons i rodalies pugen a l'ermita pel vell camí per celebrar la diada. Com que el temple es troba tancat durant la resta de l'any, la imatge del sant es desa a l'església del poble, però se'l puja expressament aquel dia per clebrar el culte.


Altres enllaços amb informació:




******************************************************************************