Seguidors

dimecres, 31 de juliol de 2019

CASTELL D'ALBONS
ALBONS - EL BAIX EMPORDÀ

Fotos de Joan Dalmau Juscafresa





L'any 1780 es ballaren sardanes i contrapassos per primera vegada en aquesta plaça segons memòries del Baró de Maldà.


Enllaç amb informació:

que diu:

Època: segle XVI – XVII
Descripció:
Resta un notable conjunt situat a la banda N de l'església. amb una part de l'antic castell per un casal tardà, a més d'un gran portal dovellat i part del mur de tanca. L'aspecte actual és d'un gran casal fortificat o casa pairal, el qual va aprofitar parts de l'antic castell medieval. L'edifici és de planta quadrada i té dos pisos i coberta de doble vessant. Els baixos tenen voltes de pedra morterada i les estances superiors voltes de llunetes. Presenta portes de gran dovelatge, finestres de llinda monolítica (algunes amb dates del s.XVII) i escales de pedra, una d´elles exterior adossada a la façana del migdia. Entre aquest casal i l'església hi ha un pati, tancat a ponent per un alt mur amb un gran portal adovellat. A l'espai de la Plaça Major, a ponent del Castell i l'església, hi ha l'únic vestigi de la muralla, la meitat inferior d´una torre medieval, de planta quadrangular, espitllerada, construïda amb grans rebles devastats i carreus angulars. 
Notícies històriques:
Documentat el 1170.
En un document del 980 hi ha notícia d’Albume; al s. XII apareix en una relació d´albergs del comte de Rosselló i la seva església de Sant Cugat s´esmenta a la segona meitat del s. XIII, si bé els elements arquitectònics demostren que ja existia en època alt-medieval. A principis del s. XIII la família Destorrent tenia el Castell d´Albons en feu dels senyors de Torroella de Montgrí. L´any 1272 el vescomte Dalmau de Rocabertí permutà Albons i Torroella per altres castells a,n l´infant Pere, i d´aquesta manera el lloc passà a la Corona. El 1311 el rei Jaume II vengué al comte Ponç V d´Empúries el domini d´Albons, que fou un dels molts motius de discòrdia entre aquests dos personatges. El rei que bastia el castell de Montgrí, prohibí al comte que continués les fortificacions d´Albons i Bellcaire. El 1322 el mateix rei feia donació del domini d´Albons a Bernat d´Orriols, els successors del qual continuaren posseint-lo durant segles, cognominats Foixà des de finals del segle XIV i Vallgornera a partir del segle XVI. D´aquest darrer llinatge en procedeix el dominicà Tomàs de Vallgornera, nat del poble (al castell) el 1595, autor d´obres filosòfiques i religioses.
Durant la dècada de 1980 fou rehabilitat i convertit en diversos habitatges.
 






Altre enllaç amb informació:

que diu:

El principal edifici civil del poble és el castell, rehabilitat i convertit en diversos habitatges a començament dels anys vuitanta del segle passat, tot i respectant la seva estructura.
Des de la Plaça del Poble, la gran esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuria haver-hi la resta de construccions i dependències annexes al casal, es pot contemplar la llarga façana de l’edifici, amb un gran portal dovellat dels segles XIV-XV que dóna accés al pati interior, delimitat per la banda sud pel mur de l’església de Sant Cugat. Dins el pati, no obert a les visites, es conserva una altra portalada dovellada, també dels segles XIV-XV i finestres rectangulars de la mateixa època.
Encara que l’aspecte que actualment presenta l’edifici és el d’un casal fortificat del segle XV amb les reformes i modificacions puntuals que s’hi han anat introduint durant els darrers cinc-cents anys, el seu origen és més antic. Es documenta a començaments del s. XIII entre els béns de la família dels Torrent i se’n coneixen algunes vicissituds i possessors en èpoques diferents, constituint el motiu de litigis a inicis del s. XIV entre el comte Ponç-Hug d’Empúries i el Rei Jaume II, el qual prohibí al primer que continués les obres de fortificació d’Albons i Bellcaire. És, sens dubte, l’edifici més emblemàtic del poble.

Al catàleg publicat per l'ajuntament d'Albons diu:
Edifici de planta i dos pisos amb teulada a dos vessants. Un pati d'armes emplaçat a la banda de migdia on s'hi situa l'entrada principal. Un altre accés amb portal adovellat dòna a la plaça. Una escala exterior donava accés a les dependències superiors. Actualment poca cosa resta de l'estructura original que ha estat sensiblement transformada al compartimentar-se el seu interior per a construir-hi quatre apartaments.
Altres enllaços amb informació:












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada